Setmana del 2 al 9 d’octubre del 2026

En l’actualització de l’escenari macroeconòmic, ha elevat en 0,3 p. p. la previsió de creixement del PIB per al 2026 i en 0,5 p. p. la del 2027, fins al 2,6% i el 2,2%, respectivament. Aquesta millora s’explica pel comportament més favorable del que s’esperava de l’economia espanyola en el 2T i el 3T de l’any, que compensa la deterioració de l’escenari internacional i l’enduriment de la política monetària. Per part seva, el Banc d’Espanya també ha revisat la inflació a l’alça, en 0,3 i 1,1 p. p. el 2026 i 2027, fins al 3,9% i el 3,7%, respectivament, a causa de l’impacte de l’augment dels preus de l’energia i, el 2027, per la retirada de les mesures de suport fiscal.

Lleuger augment del deute empresarial en percentatge del PIB i reducció del de les llars a Espanya. En el 2T 2026, el deute no consolidat de les societats no financeres va augmentar en 23.498 milions d’euros respecte al 1T, mentre que el deute de les llars es va reduir en 755 milions. En percentatge del PIB, el deute de les empreses va augmentar lleugerament, 0,3 p. p., fins al 81,7%, un nivell similar al del segon semestre del 2002, mentre que el de les llars va descendir 0,6 p. p., fins al 41,9%, un nivell semblant al de la segona meitat del 1999. Les ràtios de deute privat sobre el PIB a Espanya es mantenen molt per sota de la mitjana de la zona de l’euro: 21,9 p. p. per a les empreses i 8,1 p. p. per a les llars. En el cas dels actius financers de les llars, van augmentar en 177.942 milions d’euros, dels quals 48.189 milions van correspondre a adquisicions netes i 129.761 milions a revaloracions, concentrades principalment en participacions en el capital i fons d’inversió. D’aquesta manera, els actius financers es van situar en el 209,8% del PIB, enfront del 202,2% del trimestre anterior.

Al setembre, l’indicador d’activitat mundial PMI compost va augmentar 0,8 punts, fins a assolir un nivell de 54,3, màxims des de principis del 2023 (50 és el llindar que apunta a creixements positius). La millora es va explicar tant pels serveis (+0,9 punts, fins a 54,5) com per les manufactures (+0,7 punts, fins als 53,0 punts). Per països, va destacar el dinamisme dels EUA, d’Espanya i de l’Índia, amb els PMI més elevats de la mostra, mentre que el Brasil i el Canadà van ser les úniques dues grans economies amb uns PMI en zona de contracció de l’activitat. A més de la resiliència de l’economia mundial, les dades també van mostrar una millora de la creació d’ocupació, en un context creixent de les pressions de preus. Així ho evidencia el subcomponent de preus dels inputs del PMI, que va aconseguir un dels nivells més elevats dels últims quatre anys.

La intensificació dels atacs iranians a l’estret d’Ormuz va provocar un nou repunt dels preus energètics (el Brent va arribar a superar els 105 dòlars/barril i el TTF va fregar els 80 euros/MWh). No obstant això, les expectatives de pujades de tipus per part de la Fed i el BCE van romandre relativament estables (tres pujades addicionals en tots dos casos), tot i que es van desplaçar lleugerament en el temps, a mesura que els diferents responsables monetaris s’inclinaven per una pausa en les reunions d’octubre, sense deixar d’insistir en la necessitat de noves pujades de tipus per contenir la inflació. En els mercats de deute sobirà, la incertesa pressupostària a França es va intensificar i va generar una elevada volatilitat en el deute del país, un cert contagi a altres mercats sobirans, especialment el d’Itàlia i Grècia, i moviments de refugi cap al deute alemany. Amb tot, les rendibilitats del deute alemany van augmentar lleugerament en tots els trams de la corba, mentre que les primes de risc es van reduir durant la setmana. Va destacar el cas de les primes italianes, que es van veure afavorides per l’aprovació de la reforma de llei electoral, que facilitaria l’obtenció d’una majoria parlamentària per part de la coalició vencedora. Als EUA, la rendibilitat dels treasuries va caure modestament després de la publicació d’una dada d’ocupació inferior a la que s’esperava. En aquest context, la incertesa política a Europa va suposar un llast important per a l’euro, que es va depreciar enfront dels seus principals parells, encara que va recuperar part del terreny perdut cap al final de la setmana. En renda variable, els principals índexs europeus van registrar pèrdues, particularment els mercats francès i italià, mentre que els índexs nord-americans van mostrar un comportament més favorable. L’S&P 500 va aconseguir tancar la setmana amb avanços malgrat la feblesa de les grans tecnològiques i dels fabricants de xips. Finalment, en matèries primeres, els metalls preciosos van registrar caigudes, llastats per l’elevada rendibilitat del deute sobirà i la fortalesa del dòlar.

El BCE persegueix un enduriment monetari «controlat». En la seva reunió de setembre, el BCE va pujar tipus (depo al 2,50%) davant la prolongació del conflicte al Pròxim Orient i el risc que l’encariment de l’energia es filtri a la resta de preus i provoqui un repunt més persistent de la inflació. En els últims dies, diferents declaracions de membres del BCE, com les de l’economista en cap Philip Lane, han emmarcat aquesta pujada de tipus en una estratègia d’«enduriment monetari controlat». A més, les actes de la reunió reiteren el compromís amb una estratègia flexible: subratllen la importància de no comprometre’s amb una trajectòria futura dels tipus d’interès i no donen senyals que la pujada del setembre hagi de ser l’última. Les actes també posen de manifest que les pujades dels tipus d’interès sobirans, sempre que no siguin desordenades, contribueixen a l’enduriment de les condicions financeres, la qual cosa confirma la idea que els repunts de les últimes setmanes podrien moderar la necessitat de pujades de tipus del BCE. Amb tot això, els mercats cotitzen que el BCE es mantingui estable a l’octubre i elevi els tipus al desembre (depo al 2,75% amb prop d’un 90% de probabilitat), mentre que el 2027 preveuen dos increments més (depo al 3,25% a finals d’any amb més d’un 70% de probabilitat).

Les actes de la reunió del setembre van reforçar el to hawkish de la Fed. La decisió unànime del FOMC d’elevar en 25 p. b. el tipus dels fons federals, fins al rang del 3,75%-4,00%, es va justificar per una inflació encara massa elevada i per la capacitat de l’economia per absorbir unes condicions financeres més restrictives. A més, les actes reflecteixen una preocupació creixent per la persistència de les pressions inflacionistes, sustentades no sols per factors d’oferta, sinó també per la fortalesa de la demanda, la inversió empresarial i unes condicions financeres que, malgrat el fort repunt de les rendibilitats de mercat (tipus swap i sobirans), continuen esperonant l’activitat. La majoria dels participants van considerar probable una nova pujada de tipus abans de final d’any, i diversos membres van assenyalar el nivell actual dels tipus difícilment es pot considerar restrictiu. No obstant això, en les últimes setmanes, diferents membres de la Fed van apuntar a una menor urgència per tornar a pujar els tipus a l’octubre. La contenció de la inflació (PCE d’agost) i el refredament del mercat laboral van portar a diversos responsables a advocar per una major cautela i per disposar de més temps per avaluar l’impacte de la pujada aprovada al setembre. Amb tot, el biaix de la Fed continua sent clarament restrictiu i els mercats continuen descomptant una nova pujada de tipus al desembre.