Setmana del 20 al 26 de juny del 2022

L’INE ha retallat la dada de creixement del PIB del 1T 2022 en 1 dècima fins al 0,2% intertrimestral (6,3% interanual). Aquest lleu ajust obeeix al fet que la forta revisió a la baixa del creixement del consum públic (de l’1,3% intertrimestral al 0,1%) i de les exportacions (del 3,4% a l’1,1%) ha més que compensat la revisió a l’alça del consum de les llars (del −3,7% al −2,0%) (vegeu la Nota Breve).

De fet, l’índex de confiança empresarial PMI Markit va caure al juny fins a mínims de 16 mesos (–2,9 punts, fins als 51,9), a causa d’un optimisme menor tant en serveis com en manufactures. Aquest patró es replica a França (–4,2 punts, fins als 52,8) i a Alemanya (–2,4 punts, fins als 51,3) on, a més, l’índex Ifo també cau al juny (92,3 vs. 93 al maig). El PMI també posa de manifest la preocupació pel fort repunt dels costos en serveis que fa que les pressions inflacionistes del total de l’economia segueixin a prop de màxims. Tot i això, la confiança empresarial PMI es manté en la mitjana del 2T en valors compatibles amb creixements positius de l’economia, tot i que preocupa la forta evolució de «més a menys» al llarg del trimestre. Aquests senyals de refredament es poden intensificar els propers mesos per l’impacte dels talls en el subministrament de gas rus. De fet, el Govern alemany ja ha activat el segon dels tres nivells del seu pla nacional d’emergència energètic i, si bé reconeix que de moment el subministrament de gas està assegurat, insta la població a reduir-ne el consum energètic per facilitar-ne una acumulació de reserves de gas suficient amb vista a l’hivern que eviti que s’activi el nivell tres, que comportaria racionaments d’energia.

Els indicadors d’activitat dels EUA es deterioren a finals del 2T. Al juny, l’índex de confiança empresarial PMI Markit va tornar a baixar (51,2 vs. 53,6 al maig) a causa del deteriorament tant del component de serveis com de manufactures. Tot i que l’índex compost continua emplaçat per sobre dels 50 punts (indicatiu d’avenços positius de l’activitat econòmica), la veritat és que les manufactures mostren un debilitament important de l’activitat (cauen a mínims en gairebé dos anys). D’altra banda, sembla que alguns indicadors del mercat immobiliari, com les vendes, comencen a acusar la pujada de tipus d’interès. En aquest sentit, la setmana passada, el president de la Fed, en testimoni davant el Comitè de Banca del Congrés, va reafirmar la intenció de l’autoritat monetària de seguir amb les pujades de tipus d’interès per restaurar l’estabilitat de preus, però va constatar la dificultat d’aconseguir un aterratge suau de l’economia en el context actual.

Els temors a una possible recessió econòmica, la persistència de les pressions inflacionistes i la direcció de la política monetària es van mantenir com els temes dominants als mercats financers la setmana passada. Al to decebedor d’algunes enquestes empresarials (com els PMI, per exemple) i d’altres dades macro, s’hi van sumar els comentaris del president de la Fed, Jerome Powell, que, en el seu testimoni davant del Congrés, va reconèixer que hi ha la possibilitat que la lluita del banc central per controlar la inflació condueixi el país a una recessió. Aquesta incertesa va encoratjar la demanda d’actius considerats refugi, com els bons de deute sobirà, que van registrar un descens notable en la rendibilitat, tant als EUA com a Europa. Per la seva banda, les primes de risc en el deute perifèric de la zona de l’euro es van mantenir contingudes, en un vot de confiança per part dels inversors als plans del BCE de crear un nou instrument antifragmentació. Sobre aquest aspecte, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, va confirmar que l’eina serà flexible i efectiva, d’acord amb els estatuts del banc central. Per part seva, el vicepresident del BCE, Luis de Guindos, ha assenyalat que la implementació del nou instrument no hauria d’interferir en el procés de normalització de la política monetària. Als mercats de renda variable, les borses van repuntar als EUA però es van mostrar mixtes a Europa, amb caigudes a Alemanya, on el Govern va alertar de possibles racionaments en el subministrament de gas a l’hivern davant els continus talls de subministrament des de Rússia. Aquest factor va provocar un nou repunt en el preu del gas natural de referència a Europa, que va arribar a cotitzar al nivell més elevat des del començament de març. En contrast, les pors sobre l’evolució econòmica mundial van exercir pressió a la baixa en el preu del cru i dels metalls.