Setmana del 22 al 29 de maig del 2026

A l’abril, l’índex de comerç al detall, a preus constants, va retrocedir un 1,5% intermensual, després de créixer un 1,2% al març, fet que va provocar una substancial desacceleració del ritme d’avanç interanual (0,8% vs. 4,1%). Per components, la feblesa va ser generalitzada, amb especial intensitat a les estacions de servei. En canvi, l’índex de producció del sector serveis, amb dades fins al març, va créixer un 1,4% intermensual i va accelerar la seva taxa interanual de l’1,1% al 3,0%.

La inflació espanyola es manté lleugerament per sobre del 3% al maig, segons el que s’esperava. Segons l’indicador avançat de l’IPC publicat per l’INE, la inflació general es va mantenir en el 3,2%, mentre que la subjacent va pujar 1 dècima, fins al 2,9%. L’estabilitat de l’indicador general s’explica per l’acceleració en la inflació d’alguns serveis, compensada per la moderació dels aliments i de determinats béns industrials. Per part seva, el component energètic no hauria contribuït a moviments rellevants en la inflació, en un context d’estancament dels preus de les matèries primeres després del repunt observat des del febrer. La dada d’inflació se situa dins del rang previst per CaixaBank Research.

L’índex de sentiment econòmic (ISE) de la zona de l’euro, elaborat per la Comissió Europa, amb prou feines es recupera al maig després de tres mesos de caigudes i es manté prop dels mínims des de finals del 2020 (+0,3 punts, fins a 93,5, essent 100 el llindar que indica creixements pròxims a la seva mitjana de llarg termini). Per la seva banda, els components d’expectatives de preus es van mantenir al maig prop dels màxims de gairebé tres anys assolits el mes anterior, fet que alerta del risc de nous repunts de la inflació en els pròxims mesos. En aquest sentit, a l’abril, la inflació dels preus de producció va repuntar amb força a les tres grans economies de la regió, fins a màxims des de mitjan 2023.

Tot i que els titulars geopolítics van continuar dirigint l’ànim inversor, l’impacte de la guerra de l’Iran en la inflació i l’optimisme pels guanys de la IA van ser motors secundaris. En matèries primeres, el preu de les referències energètiques va mostrar força volatilitat, però el balanç de la setmana és de caigudes importants per al barril de Brent (gairebé un –10%), mentre que la referència europea de gas natural, el TTF holandès, va caure amb menys intensitat. Aquest abaratiment de l’energia explica que les rendibilitats del deute sobirà caiguessin en tots els trams de la corba, observant-se cert aplanament de la corba a banda i banda de l’Atlàntic, encara que amb més intensitat als EUA. A la zona de l’euro, els missatges del BCE van mantenir un to prudent: tot i que els membres del Consell de Govern van deixar entreveure la pujada de tipus al juny, persisteix la cautela davant la durada del xoc inflacionari, amb una valoració diversa. Amb tot, el mercat monetari descompta dues pujades del BCE enguany i una de la Fed cap al 1T 2027. En divises, el millor entorn de risc i la caiguda dels tipus dels EUA van depreciar al dòlar en termes nominals, també enfront de l’euro. En renda variable, la majoria dels índexs mundials van registrar guanys, liderats pels índexs nord-americans i asiàtics amb major pes tecnològic, la qual cosa va portar l’MSCI global a nous màxims històrics. A Europa, les pujades van ser més moderades, amb un millor comportament relatiu de l’IBEX 35.

El BCE pivota cap a una pujada de tipus. En la seva última reunió del 30 d’abril, el BCE va mantenir els tipus (depo en el 2,00%), però, segons va reconèixer la mateixa presidenta Lagarde, va discutir la possibilitat de començar a pujar-los. Les actes de la reunió, publicades aquesta setmana, mostren que, en bona part, la decisió de mantenir tipus va ser resultat de la combinació entre un biaix hawkish (en les actes es destaca la intensificació dels riscos inflacionistes i la visió que el xoc energètic és fort i està guanyant persistència) i el desig d’esperar fins al juny per valorar millor l’evolució del conflicte al Pròxim Orient i el seu impacte en les dades i les perspectives econòmiques. De fet, aquesta mateixa setmana, dos consellers clau del BCE, Isabel Schnabel i Philip Lane, van apuntar cap a una nova pujada de tipus al juny. En una entrevista a Reuters, Schnabel va dir explícitament que considera necessari un augment en la pròxima reunió, mentre que Lane ho va deixar entreveure en anticipar un augment en les projeccions d’inflació del BCE i suggerir que la zona de l’euro s’està allunyant de l’escenari d’impacte benigne del conflicte del Pròxim Orient. Amb tot això, els mercats mantenen una elevada confiança en el fet que el BCE pujarà tipus al juny (depo al 2,25%, amb més d’un 90% de probabilitat) i al setembre (depo al 2,50%, també amb un 90% de probabilitat). Així mateix, continua el debat sobre la possibilitat d’un tercer increment al tancament de l’any (depo al 2,75%, amb un 40% de probabilitat).