Setmana del 25 d’abril a l’1 de maig del 2022

La inflació general es va moderar fins al 8,4% a l’abril (9,8% al març). Tot i la moderació de la dada, es tracta del segon valor més alt de les últimes tres dècades, només superat pel registre del març. En canvi, la inflació subjacent va augmentar significativament fins al 4,4% (3,4% al març), el valor més alt de la sèrie des del 1995. Segons explica l’INE, a la dada d’abril destaquen els descensos dels preus de l’electricitat i els carburants i, en sentit contrari, l’augment dels preus dels aliments i les begudes no alcohòliques. En aquest sentit, mentre que la inflació general podria haver assolit el seu màxim al març, la inflació subjacent encara té recorregut a l’alça (vegeu la Nota Breve). A la zona de l’euro, per la seva banda, la inflació general va augmentar en 1 dècima, fins al 7,5%, mentre que la subjacent ho va fer en 6 dècimes, fins al 3,5%. Aquestes dades suggereixen que l’augment dels preus energètics s’està contagiant a la resta de components de la cistella de consum, cosa que convida el BCE a mantenir la intenció de normalitzar la política monetària.

A Espanya, el mercat laboral va mostrar una notable resiliència malgrat un context advers en el 1T 2022. Si bé la xifra d’ocupats segons l’EPA va baixar en el trimestre en 100.200 persones (cosa que estacionalment sempre passa en el primer trimestre en finalitzar la campanya nadalenca), en termes desestacionalitzats, l’ocupació va créixer un 1,08%, fet que gairebé no suposa una lleu desacceleració respecte a l’1,16% del 4T 2021. Un altre aspecte positiu dels resultats de l’EPA ha estat la caiguda de la temporalitat. Així, mentre que els assalariats amb contracte indefinit van augmentar en 164.100, els de contracte temporal es van reduir en 209.800. Per part seva, l’atur va augmentar en gairebé 71.000 persones, fins als 3.174.700, encara que en termes desestacionalitzats es va reduir un 0,89% trimestral. La taxa d’atur se situa en el 13,65% de la població activa, 2,4 p. p. menys que fa un any, i també per sota del nivell prepandèmia (13,8%) (vegeu la Nota Breve).

El Govern rebaixa la previsió de creixement econòmic per al 2022. El Govern va actualitzar les previsions macroeconòmiques per a la nostra economia, situant el creixement del PIB en el 4,3% el 2022. Es tracta d’una xifra molt similar a la previsió que fem servir des de CaixaBank Research ( 4,2%), i suposa una retallada de 2,7 p. p. a causa de l’impacte advers de la guerra d’Ucraïna. Tot i aquesta rebaixa, el Govern ha mantingut la seva previsió de dèficit públic per al 2022 en el 5,0% del PIB, com a conseqüència de la bona evolució que espera en els ingressos públics, i espera reduir-lo fins al 3,9% el 2023. El deute públic se situaria el 2022 en el 115,2% del PIB (previsió anterior, del 115,1%).

El PIB nord-americà va caure en el 1T 2022, però la demanda interna va resistir. El PIB es va contreure un 0,4% intertrimestral (3,6% interanual), fet que contrasta amb l’avenç de l’1,7% intertrimestral en el 4T 2021. La notable pèrdua de vigor, però, va estar molt afectada per una contribució negativa del sector extern i de la variació d’existències. Sense aquests components, la demanda interna va mantenir el ritme de creixement a cotes considerables, cosa que reflecteix el bon exercici de la inversió empresarial i la resiliència del consum privat, afavorit pel bon comportament del mercat laboral i l’estalvi acumulat els darrers anys, i malgrat el brot d’òmicron de principis d’any. Amb vista al 2T 2022, les dades mensuals continuen aguantant el context d’incertesa, encara que els riscos sobre l’economia continuen sent significatius i se centren al voltant de l’evolució de la pandèmia, la resolució dels colls d’ampolla i les tensions inflacionistes (vegeu la Nota Breve). Per contra, l’economia mexicana sí que va complir amb les expectatives del consens d’analistes i va créixer un 1,6% en termes interanuals els tres primers mesos del 2022 (enfront de l’1,1% en el 4T 2021), gràcies a la millora de l’activitat industrial i el comerç. Tot i això, l’enduriment de la política monetària per intentar solucionar l’escalada de la inflació i l’evolució de l’economia nord-americana podrien limitar el ritme de recuperació del PIB de cara als propers trimestres.

Forts senyals de contracció de l’economia xinesa a l’abril. L’índex PMI manufacturer oficial de la Xina va caure fins als 47,4 punts a l’abril (49,5 al març), el nivell més baix des del febrer del 2020, fet que confirma l’alentiment econòmic del país. L’índex PMI manufacturer Caixin mostra també un deteriorament important de la confiança empresarial, amb una caiguda des dels 48,1 punts fins als 46,0. Mantenint una estricta política COVID zero, l’Executiu xinès ha imposat confinaments en dotzenes de ciutats els últims mesos, incloent-hi més recentment Shenzhen i Shanghai, dos importants centres logístics i productius del país, fet que, sens dubte, impactarà en les cadenes de subministraments globals. Per la seva banda, el PMI oficial no manufacturer es va desplomar fins als 41,9 punts a l’abril (48,4 al març), el que representa també el nivell més baix de confiança empresarial des del febrer del 2020.

El PIB portuguès va sorprendre molt positivament en el 1T 2022. El PIB va créixer un sòlid 2,6% intertrimestral (11,9% en termes interanuals), afavorit per la robustesa del consum privat i la recuperació del turisme i malgrat el brot d’òmicron i l’inici del conflicte a Ucraïna. De cara al 2T 2022, els primers indicadors continuen emplaçats en zones compatibles amb avenços positius de l’activitat. Així, a l’abril, l’indicador de confiança dels consumidors va millorar en el mes i també ho va fer l’indicador de clima econòmic. Amb tot, els riscos sobre l’economia continuen sent importants: rebrots, colls d’ampolla i impacte del conflicte russo-ucraïnès.

POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.