Setmana del 26 de juliol a l'1 d'agost del 2021

L’activitat econòmica va créixer un 2,8% intertrimestral en el 2T 2021 (−0,4% en el 1T), un repunt molt notable degut a la retirada de les restriccions a l’activitat amb la finalització de l’estat d’alarma el maig passat. En termes interanuals, el PIB va avançar un 19,8% (−4,2% en el 1T). Una abultada xifra, en gran mesura, perquè es compara amb el 2T 2020, trimestre molt afectat negativament per la pandèmia. En relación amb el nivell precrisis, el PIB se situa encara un 6,8% per sota del 4T 2019 (−9,3% en el 1T). Per components de demanda, l’avanç intertrimestral s’explica, en quasi la seva totalitat, per la forta recuperació del consum privat, que va créixer un 6,6% intertrimestral en el 2T. Aquest fort repunt és coherent amb l’impacte de la retirada de las restriccions a la mobilitat sobre el consum i, possiblement, a que les llars hagin començat a materialitzar decisions de despesa que van posposar durant la crisi (vegeu la Nota Breve). Per la seva banda, la inversió va decebre i va caure un 1,5% intertrimestral, davant el retrocés de la inversió en béns de transport i de la residencial. De cara als propers trimestres, preveiem que la inversió es recuperi a mesura que es beneficiï de les ajudes contemplades en els fons europeus NGEU. De cara al 3T, la previsió de creixement està envoltada d’un grau molt elevat d’incertesa, a causa de les incògnites sobre l’impacte que tindrà la cinquena ona de contagis sobre la recuperació del sector turístic durant la temporada d’estiu (vegeu la Nota Breve).

L’activitat econòmica va créixer un 4,9% intertrimestral (−3,2% el 1T 2021), ajudada per la relaxació en les mesures de confinament establertes al començament de l’any. En termes interanuals, l’avanç va ser del 15,5%, una xifra molt elevada, en gran part, perquè es compara amb el 2T 2020, trimestre molt afectat negativament per la pandèmia (efecte base). Tot i que encara no es coneix el detall per components de demanda, la nota de l’INE del país destaca la solidesa de la demanda interna i l’augment de les exportacions. De cara al 3T, estimem que l’economia seguirà avançant, tot i que de manera menys dinàmica. En aquest sentit, l’última onada ja comença a reflectir-se en alguns indicadors de confiança de consumidors i empreses referents al mes de juliol.

No obstant això, la composició del creixement previst ha canviat respecte a les estimacions d’abril: millora en els avançats (5,6%, +0,5 p. p.) i empitjora en els emergents (6,3%, −0,4 p. p.). Es tracta d’un canvi derivat, principalment, del desigual ritme de vacunació i de la major capacitat fiscal en els avançats. El 2022, la institució va elevar la previsió del PIB mundial fins al 4,9% (+0,5 p. p.), impulsada, sobretot, per la millora en el creixement previst als EUA (4,9%, +1,4 p. p.). A la zona de l’euro va millorar les previsions tant el 2021 com el 2022 (al 4,6% i 4,3%, respectivament), mentre que a Espanya va rebaixar la previsió de 2021 (6,2%, −0,2 p. p.), però la va elevar de forma molt substancial el 2022 (5,8%, +1,1 p. p.).

La progressiva «normalització» impulsa el creixement i la inflació de la zona de l’euro. El PIB del conjunt de la regió va augmentar un extraordinari 2,0% intertrimestral i un 13,7% interanual el 2T 2021 (superant previsions). Això va situar el PIB de la regió al voltant d’un 3,0% per sota del seu nivell prepandèmia. Tots els grans països es van reactivar amb força, sobretot els del sud: Alemanya (1,5% vs. –1,8% el 1T), França (0,9% vs. 0%), Itàlia (2,7% vs. 0,2%) i Espanya (2,8% vs. –0,4%). A més, les enquestes de juliol confirmen que aquest dinamisme de la zona de l’euro es manté en l’inici del 3T: l’índex de sentiment de la Comissió Europea va aconseguir nous màxims històrics (119,0 vs. 117,9). Això no obstant, la incertesa continua sent elevada. L’expansió de la variant Delta ja ha provocat passos enrere en la reobertura, si bé els seus efectes en l’activitat seran molt menors que en anteriors onades (adaptació dels agents i forta penetració de vacunes). En balanç, és probable que el creixement a la regió estigui a punt de tocar sostre i cal esperar una certa normalització en els mesos finals de l’any cap a ritmes d’avançament més moderats, però encara elevats. En concret, estimem un creixement del 4,7% en el còmput anual del 2021 i del 4,9% el 2022. En aquest context, la inflació a la zona de l’euro va avançar moderadament al juliol, fins al 2,2% interanual en el cas de la general (1,9% al juny), mentre les pressions subjacents van seguir contingudes (0,7% interanual, després del 0,9% al juny). A Espanya, la inflació general va augmentar al juliol +0,2 p. p., fins al 2,9% i +0,4 p. p. la subjacent, fins al 0,6% (vegeu la Nota breve).

Les notícies sobre l’augment de l’intervencionisme de les autoritats xineses en l’activitat de diversos sectors de la seva economia (com la tecnologia i l’educació) va alimentar la confusió entre els inversors, tot i que van rebre amb optimisme contingut la bona dada del PIB dels EUA (vegeu notícia d’Economia internacional) i la millora dels beneficis de gran part de les empreses cotitzades a banda i banda de l’Atlàntic. Així, mentre els principals índexs borsaris dels EUA i la zona de l’euro registraven lleugeres variacions (S&P 500 –0,4%, EuroStoxx 50 –0,5%), l’índex MSCI Emerging Markets baixava un –2,6%, arrossegat per les pèrdues de les borses xineses. En aquest context, el tipus d’interès del treasury a 10 anys va baixar 6 p. b. fins a l’1,22%, tot i els avenços de l’economia nord-americana i del missatge de la Fed (vegeu següent notícia). A la zona de l’euro, la rendibilitat del bund a 10 anys es va mantenir estable, igual que els diferencials del deute de la perifèria de la regió. En els mercats de commodities, el preu del Brent va resistir el nerviosisme observat en altres actius i es va situar al voltant dels 76 dòlars per barril, impulsat per les expectatives de millora de la demanda futura. Finalment, la pressió compradora sobre el dòlar es va relaxar i va afavorir la lleugera apreciació de l’euro fins als 1,19 dòlars, així com l’enfortiment de les principals divises emergents durant la setmana.

La Fed manté inalterada la seva política d’estímuls, però fa passos cap al tapering. A la reunió del 27-28 de juliol, el banc central va mantenir el rang oficial de tipus d’interès en l’interval 0,00% -0,25% i les compres d’actius a un ritme mensual de 80.000 milions de dòlars en treasuries i 40.000 milions de dòlars en MBS. La Fed va reiterar la seva visió que el repunt recent de la inflació és temporal, de manera que el focus segueix posat al mercat laboral. En el seu comunicat oficial, el Comitè va assenyalar que l’economia ha progressat cap als objectius de plena ocupació i inflació, però encara no prou per canviar el rumb de la política monetària. El president Powell va confirmar que van debatre l’estratègia per reduir les compres d’actius (tapering), encara que sense arribar a un acord. Seguim pensant que el full de ruta del tapering s’anunciarà a la tardor, amb vistes a iniciar la gradual reducció en el volum de compres a principis del 2022 (vegeu la Nota Breve).