Setmana del 29 de maig al 5 de juny del 2026

El mercat laboral espanyol va mantenir un ritme de creació d’ocupació dinàmica al maig. L’afiliació a la Seguretat Social va augmentar un 1,0% intermensual, un avanç d’acord amb l’habitual per a un mes de maig. En termes desestacionalitzats, l’ocupació va créixer en 63.700 afiliats, tot i que al voltant d’un terç d’aquest augment es va explicar pel procés de regularització extraordinària d’immigrants. Descomptant l’efecte de la regularització, el creixement de l’ocupació en el 2T es va situar al voltant del 0,6% intertrimestral, 1 dècima per sobre de l’observat en el 1T, la qual cosa apunta a una evolució del mercat laboral el 2026 lleugerament millor del que s’havia contemplat al nostre escenari central. No obstant això, l’elevada incertesa aconsella cautela de cara a la creació d’ocupació els pròxims mesos (vegeu la Nota Breve).

El turisme internacional va tancar el primer quadrimestre amb un creixement sòlid. A l’abril, les arribades turístiques internacionals van avançar un 5,2% interanual, mentre que la despesa turística internacional va créixer un 7,5%. D’aquesta manera, en els primers quatre mesos de l’any les arribades internacionals van avançar un 3,4% i la despesa internacional, un 6,7%. Aquestes dades, juntament amb un ritme d’arribades en temporada alta que es preveu dinàmic, ens porten a pronosticar un creixement del PIB turístic el 2026 del 3,1%, que s’alentiria el 2027 fins al 2,3%.

A l’abril, la nova concessió de crèdit es va desaccelerar en llars i va caure en empreses, si bé en l’acumulat de l’any va mantenir encara una evolució positiva. El nou crèdit a llars (sense renegociacions) va créixer un 9,0% interanual en l’acumulat fins a abril, impulsat per habitatge (+7,8%) i consum (+14,3%). D’altra banda, la concessió de crèdit a empreses (també sense renegociacions) va augmentar un 8,5% interanual en l’acumulat de l’any fins a l’abril.

La inflació a la zona de l’euro va repuntar al maig, i no sols per l’energia. La inflació general a la zona de l’euro va pujar al maig 0,2 p. p., fins al 3,2%, degut, en gran manera, a la pressió a l’alça del component de l’energia, si bé l’acceleració de la inflació en serveis (+0,5 p. p., fins al 3,5%) va elevar en 0,3 p. p. la inflació nucli fins al 2,5%, màxims en més d’un any (vegeu la Nota Breve). D’altra banda, la revisió del creixement del PIB de la zona de l’euro en el 1T 2026 va estimar que va caure un 0,2% intertrimestral, enfront del creixement del 0,1% estimat en l’anterior publicació. La caiguda es va explicar per la forta revisió a la baixa del creixement del PIB d’Irlanda (–12% intertrimestral vs. –2,0% estimat anteriorment). Sense Irlanda, la zona de l’euro hauria registrat en el 1T 2026 un ritme de creixement d’entre el 0,2% i el 0,3% intertrimestral (enfront del 0,4% del 4T 2025), tot i que el creixement del PIB de França també es va revisar lleument a la baixa (fins al –0,1%, enfront de l’estancament anunciat en l’estimació anterior).

El sentiment empresarial als EUA va presentar un to clarament més sòlid que el del consumidor. Els índexs ISM van mostrar fortalesa al maig, tant en manufactures –es va consolidar en zona d’expansió i es va situar en màxims dels últims quatre anys (54,0)– com en serveis, on, després de dos mesos de caiguda, la mitjana abril-maig es va aproximar al del 1T 2026 (54,1 enfront de 54,6). En tots dos casos, el component d’activitat es va situar en terreny positiu i va destacar la millora de les noves comandes, mentre que el d’ocupació va romandre en zona contractiva. Aquest bon comportament va contrastar amb la deterioració dels indicadors de confiança del consumidor (Universitat de Michigan i Conference Board), en un context encara marcat per la incertesa sobre el rumb del mercat laboral. Després del bon registre de l’ocupació privada segons l’informe ADP (122.000 nous llocs), avui es coneixerà la xifra total d’ocupació no agrària.

L’Administració Trump continua preparant la transició a un nou esquema aranzelari. La taxa aranzelària general del 10% establerta després de la sentència adversa del Suprem expirarà a finals de juliol, per la qual cosa el Govern dels EUA continua ajustant instruments de política comercial per substituir-la, davant la previsió que el Congrés no la renovi. En aquest context, les recerques sota la Secció 301 sobre importacions procedents de països amb pràctiques de treball forçat han conclòs amb noves propostes de gravàmens (pendents d’audiència i decisió final): un 10% per a 16 economies –entre les quals, la UE, Canada, Mèxic i el Regne Unit– i un 12,5% per a altres 44 països (inclosos Xina, l’Índia i el Japó). Al mateix temps, es va anunciar un aranzel del 25% sobre Brasil per diferents pràctiques considerades deslleials, mentre que romanen obertes recerques a 16 economies per excés de capacitat industrial –incloses la UE, la Xina i Mèxic– i sobre protecció de la propietat intel·lectual al Vietnam.

Els PMI apunten a una acceleració de l’economia xinesa al maig. L’economia xinesa continua resistint millor de l’esperat al xoc energètic desencadenat per la guerra a l’Iran, amb una demanda interna que es manté estable, unes exportacions dinàmiques i unes pressions de preus encara contingudes. Tant el PMI manufacturer oficial (50,0 punts vs. 50,3 anterior) com el de RatingDog (51,8 vs. 52,2) es van suavitzar el mes passat, tot i que es van mantenir en nivells relativament elevats respecte a la seva mitjana recent. El desglossament per components suggereix que les pressions de preus desencadenades per la guerra al Pròxim Orient es van moderar al maig, mentre que el component de noves comandes d’exportació apunta a una demanda externa encara dinàmica. D’altra banda, els PMI de serveis van repuntar (l’oficial, de 49,4 a 50,1 punts; el RatingDog, de 52,6 a 54,4 punts) amb un particular dinamisme en sectors com les telecomunicacions, probablement relacionat amb l’impuls de la IA. Finalment, el PMI oficial de construcció va mostrar una lleugera millora (48,8 punts vs. 48,0 anterior), després del mínim històric aconseguit a l’abril, però es va mantenir en nivells consistents amb una contracció de l’activitat.

POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.