Setmana del 30 de gener al 6 de febrer del 2026

Al gener, el PMI manufacturer va baixar 0,4 punts respecte al mes anterior, fins a 49,2, i es va mantenir per sota del llindar de 50 que marca expansió. En canvi, el PMI de serveis es va situar en 53,5, la qual cosa continua apuntant a un creixement dinàmic, tot i que menor que el del mes previ (57,1). Per part seva, l’afiliació a la Seguretat Social va augmentar al gener, en termes desestacionalitzats, en 17.311 treballadors, de manera que l’ocupació continua creixent, però a un ritme inferior a la mitjana del 4T 2025, pròxim a 43.000 treballadors al mes (vegeu la Nota Breve). Finalment, al desembre, tal com ja apuntava el PMI de manufactures, l’índex de producció industrial va frenar el seu ritme de creixement, passant d’una taxa interanual del 4,6% al novembre a una del –0,3%. En tot cas, cal prendre la dada amb cautela, atès que l’indicador presenta una certa volatilitat de manera habitual.

Al gener, l’indicador PMI compost d’activitat global va pujar 0,5 punts, després de dos mesos consecutius de descensos, fins als 52,5 punts (50 és el llindar que indica creixements positius). La millora descansa tant en el sector manufacturer com en el de serveis, gràcies a l’augment de la producció i, sobretot, al repunt de les noves comandes. La nota de cautela la posa la moderació de les contractacions, aspecte que molts empresaris consideren clau per a la sostenibilitat de l’expansió de les seves activitats. Per regions, gairebé totes van registrar ritmes positius d’activitat, si bé els EUA comencen l’any amb una mica menys d’impuls que l’aconseguit en el 4T, com a la zona de l’euro, que a penes supera el llindar de 50. A la Xina, la nota negativa va venir de la moderació dels PMI oficials, amb una mostra més esbiaixada a empreses de més grandària i menys exposades a l’exterior. En particular, el PMI de construcció oficial va caure amb força (a 48,8 punts vs. 52,8 anterior), subratllant les dificultats del sector per recuperar-se.

Com s’esperava, el BCE va mantenir els tipus d’interès (depo en el 2,00%) i va reiterar que continuarà prenent les decisions «reunió a reunió» i «segons l’evolució de les dades». La decisió va ser unànime i respon a la visió d’una economia resilient, amb la inflació en l’objectiu i en un entorn global exigent, un escenari que, en paraules de la mateixa presidenta Christine Lagarde, no ha canviat amb les últimes dades i esdeveniments. Després d’una inflació de l’1,7% al gener, Lagarde va assenyalar que el BCE no pot ser captiu d’una sola dada. A més, va recordar que fa trimestres que les projeccions ja apunten a una inflació inferior al 2% el 2026 per factors puntuals, però que l’important són les dinàmiques subjacents i les perspectives de mitjà termini, elements que han canviat poc i continuen ancorant les projeccions en el 2%. D’altra banda, Lagarde també va reconèixer una discussió al voltant del tipus de canvi de l’euro, si bé la conclusió que va transmetre va ser que l’impacte d’un euro més fort ja està incorporat en les projeccions del BCE (l’apreciació més elevada es va produir a la primavera del 2025) i no altera la seva visió de l’escenari. Amb tot això, els mercats mantenen l’expectativa que el BCE sostindrà el tipus depo en el 2,00% en els pròxims trimestres, tot i que continuen cotitzant-lo amb un cert biaix baixista (la probabilitat implícita d’un depo en l’1,75% a la fi del 2026 és del 25%) (vegeu la Nota Breve).

La correcció de les tecnològiques arrossega a la baixa els índexs de borsa als EUA. La renda variable nord-americana va tancar amb caigudes en una setmana d’elevada volatilitat, llastada per les grans tecnològiques davant els dubtes sobre quan començaran a rendibilitzar les fortes inversions en IA i l’impacte que la creixent competència tindrà sobre les companyies de software tradicional. Per part seva, unes dades d’ocupació privada als EUA més febles del que es preveu i les expectatives d’una política monetària una mica més acomodatícia després del nomenament de Kevin Warsh com a candidat a substituir Powell van provocar una caiguda generalitzada de les rendibilitats del deute sobirà nord-americà. A Alemanya, un elevat volum d’emissió de deute en el mercat primari i dades econòmiques relativament favorables (comandes industrials millors del que s’esperava) van impulsar inicialment les TIR en tots els terminis, amb la de a 30 anys superant el 3,55%, màxims des del 2011, tot i que el moviment es va corregir posteriorment. En matèries primeres, l’or i la plata van patir un fort ajust al començament de la setmana, després d’un període de pujades de caràcter especulatiu, tot i que continuen cotitzant molt per sobre dels nivells d’inici d’any, la qual cosa apunta a un ajust tècnic. Mentrestant, la cotització del Brent va mostrar una gran volatilitat, però tanca la setmana caient, en confirmar-se la reunió entre els EUA i l’Iran a Oman. Finalment, el BCE va mantenir els tipus sense canvis (vegeu la notícia anterior). També el Banc d’Anglaterra va mantenir el tipus d’interès en el 3,75%, tal com s’esperava, però va sorprendre pel seu to dovish. Les seves noves previsions d’inflació mostren que s’aconseguirà l’objectiu del 2% abans de l’estiu, alimentant les expectatives sobre el fet que la següent retallada serà en la reunió del març o en la de l’abril (vegeu la Nota Breve).