Setmana del 4 al 12 de desembre del 2021

A l’octubre, la producció industrial va retrocedir un 0,4% intermensual i es va situar un 4,3% per sota del nivell mitjà del 2019 (atès que l’índex el 2019 va ser de més a menys, la comparació davant del mateix mes del 2019 es veuria excessivament afavorida). D’aquesta manera, la producció industrial encadena cinc mesos consecutius de creixements intermensuals nuls o negatius, possiblement molt afectada per les disrupcions en les cadenes globals de subministrament. Per segments, va destacar l’augment de la producció en béns de consum durador i energia (+0,9% intermensual, tots dos), mentre que la producció de béns intermedis i d’equipament va caure substancialment (−1,3% intermensual). D’altra banda, la Comissió Europea va aprovar el desemborsament de 10.000 milions d’euros dels Fons NGEU després de constatar el compliment de les primeres 52 fites del Pla de Recuperació i també va donar llum verd al pla d’ajuts espanyol per al cotxe elèctric (el PERTE, de 3.000 milions d’euros).

Així, l’indicador d’activitat diària elaborat pel Banc de Portugal va registrar un creixement mitjà del 3,2% interanual els primers 66 dies del 4T. Un ritme considerable, tot i que 8 dècimes menys que el del 3T. En aquesta mateixa línia, la facturació de la indústria es manté per sobre dels nivells del 2019, però mostra una tendència de desacceleració, en bona part a causa de les dificultats de les empreses per rebre nombrosos subministraments.

En concret, va augmentar al novembre fins al 6,8% la general (6,2% a l’octubre) i fins al 4,9% la subjacent (4,6% a l’octubre). Per components, novament cal destacar que hi va haver increments força generalitzats en els diferents components de l’índex de preus. En particular, també en aquells que tenen un caràcter molt més persistent, com els lloguers i els lloguers imputats (shelter en anglès). Sens dubte, l’escassetat de subministraments, davant les disrupcions en les cadenes de producció globals, i els increments salarials van continuar exercint una pressió considerable sobre els preus al consum. En aquest sentit, i malgrat que les enquestes empresarials més recents mostren una lleu millora en ambdós elements, es creu que perduraran fins ben entrat el 2022. Això podria situar la inflació general en nivells propers al 7% i la subjacent vorejant el 6% els propers mesos (vegeu la Nota Breve). En aquest context, preveiem que la Fed anunciï una acceleració en el ritme de reducció de compres netes d’actius a la reunió d’aquesta setmana (vegeu la secció de Mercats financers).

Aquesta setmana les dues institucions mantindran les reunions de política monetària i preveiem anuncis importants tant a Washington com a Frankfurt, així com una revisió a l’alça de les previsions d’inflació en els dos quadres de previsions macroeconòmiques. D’una banda, creiem que el BCE anunciarà una reducció del ritme de compres del PEPP per al 1T 2022 i el seu cessament a partir de l’abril, quan l’APP es podria ampliar i passar dels 20.000 milions d’euros mensuals actuals a 40.000 milions. Tot i això, creiem que el BCE mantindrà la porta oberta a mantenir o reiniciar les compres netes del PEPP si calgués per l’evolució de la pandèmia (vegeu la Nota Breve). La Reserva Federal, per la seva banda, possiblement accelerarà el tapering amb l’objectiu d’avançar a la primavera el final de les compres netes d’actius, previst en un principi per al juny del 2022, i tenir així via lliure per poder pujar els tipus d’interès. Tot i el moviment en la balança de riscos, principalment per l’evolució de la pandèmia, les elevades taxes d’inflació (vegeu la secció d’Economia internacional) i la millora gradual del mercat laboral ens conviden a pensar que la Fed apujarà els tipus d’interès en 50 p. b. durant el 2022 (vegeu la Nota Breve).

Es manté la volatilitat als mercats financers. Com la setmana passada, el focus de l’atenció dels inversors va continuar protagonitzat per l’evolució de les pressions inflacionistes i per una recerca d’informació sobre la variant òmicron que ajudi a valorar-ne l’impacte en la recuperació econòmica. Tots dos aspectes van influir en les pendents de les corbes sobiranes, principalment en la dels EUA, on els inversors anticipen que la Fed apujarà els tipus d’interès el proper any alhora que mostren dubtes sobre el camí del creixement econòmic a mitjà termini. Per la seva banda, l’estabilitat es va imposar en les primes de risc de la perifèria de la zona de l’euro, després que Fitch millorés el ràting d’Itàlia (de BBB– a BBB) i mantingués el d’Espanya (en A–). Als mercats de renda variable, malgrat la volatilitat i els temors a la nova onada de restriccions a la mobilitat, es van produir rebots tècnics en la majoria dels índexs, que van concloure amb guanys. D’altra banda, als mercats emergents, el PBoC va introduir noves mesures per relaxar la fortalesa del tipus de canvi del iuan i afavorir el creixement econòmic, mentre que al Brasil i a Polònia van pujar els tipus d’interès de referència. Finalment, el preu del barril de Brent va rebotar, des dels mínims de la setmana passada, per situar-se per sobre dels 75 dòlars.