Setmana del 7 al 14 de novembre del 2025

Les vendes interiors de les grans empreses, deflactades i corregides per efectes d’estacionalitat i calendari, van créixer un 1,1% intermensual al setembre, després de tres mesos consecutius de lleugers retrocessos; en termes interanuals, la taxa va ser del 3,0%, 0,2 p. p. per sota del mes anterior. Per destinació i en termes intermensuals, l’avanç de l’indicador es va sustentar en les vendes de béns de capital, que van augmentar un 11,7%, en contrast amb les vendes de béns de consum, que van retrocedir un 1,9%, i les de béns intermedis, que es van estancar.

La inflació espanyola arriba al 3,1% interanual a l’octubre. L’INE confirma tant la dada avançada d’inflació general del 3,1% interanual com la d’inflació subjacent del 2,5%, un increment d’1 dècima respecte al setembre en tots dos indicadors. L’increment de l’índex general va ser conseqüència de la pressió a l’alça exercida per l’electricitat, compensada en part per la caiguda dels preus dels carburants. D’altra banda, l’augment de la inflació subjacent va respondre al repunt dels preus de diversos serveis, entre els quals destaquen el transport públic i els articles per a la llar. El desglossament de les dades mostra riscos a l’alça per a les nostres previsions de finals d’any.

L’índex ZEW va caure modestament al novembre, a causa de la tímida disminució del percentatge d’enquestats que aposta per una millora de l’activitat (–0,8 p. p., fins al 49,4%). Els pressupostos per al 2025 es van aprovar a l’octubre, amb el corresponent pla d’inversions per a enguany, però no sembla que això hagi millorat substancialment l’ànim dels agents, que continuen sent conscients dels reptes estructurals als quals s’enfronta l’economia. Això explica que les perspectives empitjorin tant en el sector farmacèutic com en el de metalls (molt orientats a l’exportació), així com en banca i assegurances. D’altra banda, la revisió de les dades del PIB del 3T confirma que la zona de l’euro va créixer un 0,2% intertrimestral, amb la dispersió per països que ja oferien les xifres inicials: Alemanya i Itàlia estancades, i França creixent un 0,5% per motius transitoris (l’elevat increment de les vendes de material de transport aeronàutic). Finalment, l’Assemblea Nacional de França ha aprovat ajornar fins al 2028 l’entrada en vigor de la reforma de les pensions presentada per Macron el 2023, tal com exigia el Partit Socialista per no deixar caure el Govern de Lecornu. Aquest ajornament en la implementació de la reforma de les pensions implica un augment de despesa per al 2026 d’entre 400-600 milions d’euros i de més de 1.800 milions el 2027. Això obligarà a retallar en altres partides per assegurar que el dèficit fiscal continuï reduint-se des del 5,4% del PIB estimat per al 2025 i marcarà les negociacions per tirar endavant els pressupostos, que poden prolongar-se fins al 23 de desembre.

Setmana marcada per la reobertura del Govern federal i la imminent represa de la publicació de dades macroeconòmiques als EUA. En relació amb això, diversos membres del FOMC van expressar la seva preferència per esperar a disposar de més claredat en les dades abans de continuar amb la senda de retallades, cosa que va portar el mercat monetari a ajustar a la baixa les probabilitats d’una nova retallada de tipus per part de la Fed al desembre (al voltant del 10 p. p., fins al 50%). Pel que fa al deute sobirà, repunt en la rendibilitat del deute sobirà dels EUA, amb un lleu aplanament de la corba. També a la zona de l’euro van repuntar lleument els tipus sobirans, amb un escurçament dels diferencials perifèrics, especialment el francès, després d’acordar-se la suspensió de l’última reforma de pensions, fet que hauria de facilitar l’aprovació del pressupost. En renda variable, les borses europees van tancar amb avanços generalitzats, en especial els índexs espanyol i italià, impulsats pel bon comportament dels bancs. Als EUA, l’S&P va registrar un mínim avanç i el Nasdaq va tenir lleugeres caigudes, arrossegats per baixades en algunes de les majors companyies tecnològiques, amb uns inversors preocupats per les elevades valoracions i els ambiciosos plans d’inversió d’aquestes companyies. En divises, el dòlar es va debilitar davant l’euro, però es va apreciar amb força davant el ien, davant les expectatives de caiguda del PIB japonès en el 3T que podrien suposar una expansió fiscal del Govern, fet que també va pressionar a l’alça els rendiments del deute sobirà. En matèries primeres, l’or i la plata van registrar fortes pujades, en un context de menor apetència pel risc, mentre que el petroli va repuntar lleugerament després dels atacs a infraestructures russes i noves sancions, tot i que les perspectives d’excés d’oferta van limitar-ne els guanys.