Setmana de l’1 a l’11 de desembre del 2023

Caiguda de la concessió de crèdit a llars i empreses en l’acumulat fins a l’octubre. Cal destacar que la nova producció de crèdit a llars va tornar a créixer al mes d’octubre (+2,6% interanual), després de 10 mesos de caigudes consecutives, fet que no evita que en termes acumulats de l’any registri una reculada del 10,2% interanual. Així, d’una banda, la nova concessió d’hipoteques va moderar la caiguda a l’octubre per tercer mes consecutiu, fins al 5,2% interanual (–18% al setembre), i en l’acumulat fins a l’octubre registra una caiguda del 20,3% interanual. D’altra banda, el nou crèdit amb finalitat estrictament de consum va augmentar el 10,7% interanual a l’octubre, gràcies al menor ús d’altres recursos per finançar les despeses de consum de les llars. En l’acumulat de l’any, l’import del nou crèdit al consum ha augmentat un 7,9% interanual, volum encara inferior al d’abans de la pandèmia. Pel que fa a les empreses, la nova producció de crèdit queia un 9,7% interanual en l’acumulat fins a l’octubre.

El preu de l’habitatge a Espanya accelera el pas. Segons dades de transaccions, el preu de l’habitatge va créixer en el 3T 2023 un notable 2,5% intertrimestral, per sobre del ja destacable augment del 2,1% intertrimestral del 2T. En termes interanuals, en el 3T 2023 el preu de l’habitatge va accelerar el ritme de creixement fins al 4,5%, davant el 3,6% del trimestre anterior. L’encariment va ser generalitzat per segments d’habitatge, tot i que, com ja és habitual, el d’obra nova va créixer substancialment més que el de segona mà (11% i 3,2% interanual, respectivament). El preu de l’habitatge ha mostrat una resiliència notable en un entorn advers caracteritzat per un fort augment dels tipus, comportament que es deu, en gran part, a una oferta insuficient, llastada pel baix nivell de visats d’obra nova.

L’economia dels EUA continua el seu aterratge gradual amb un mercat laboral encara molt dinàmic. L’economia dels EUA va crear més llocs de treball no agrícoles (payrolls) dels esperats al novembre (199.000 davant dels 185.000 recollits pel consens de Bloomberg), principalment als sectors sanitari i d’Administració pública. A més, la creació d’ocupació va mostrar un gran dinamisme fins i tot descomptant els treballadors que es reincorporaven després de les vagues al sector automobilístic. També la taxa d’atur es va reduir més del que esperava el consens, fins al 3,7%, amb una taxa de participació que va augmentar lleugerament; mentre que els salaris van mantenir el ritme de creixement del 4% interanual de mesos precedents. Aquest mercat laboral tan robust s’està reflectint així mateix en les diferents enquestes de confiança i clima conegudes durant la setmana, ratificant la idea que l’aterratge de l’economia està sent molt suau i gradual. Així, tant l’ISM (52,7) com el PMI (50,8) van mostrar un sector serveis encara en expansió al novembre (per sobre del llindar de 50), mentre que la salut del consumidor continua sorprenent per la seva resiliència, amb un índex de confiança del consumidor de la universitat de Michigan que va batre àmpliament les expectatives, gràcies al dinamisme del mercat de treball i a unes menors expectatives per a la inflació.

La indústria de la zona de l’euro intensificaria la seva debilitat al tram final de l’any. De fet, a l’octubre, la producció industrial registra caigudes més o menys voluminoses a les grans economies de la regió, destacant negativament França (–0,3% vs. –0,6% intermensual) i Alemanya (–0,5% vs. –1,7%), on, a més, la forta reculada de les comandes (–3,7% vs. 0,7%) no permet confiar en una recuperació de la indústria germànica a curt termini. D’altra banda, les dades finals del PIB confirmen que va caure un 0,1% intertrimestral en el 3T resultat que s’explica, gairebé completament, per uns inventaris que van restar 0,3 p. p. al creixement, en un context en què tant el consum privat com el públic van créixer el 0,3% intertrimestral, alhora que el sector exterior va mostrar una aportació nul·la al creixement. Aquesta caiguda de l’activitat en el 3T, no obstant, es produeix amb una ocupació creixent un 0,2% intertrimestral i un 1,3% interanual, fet que afecta negativament la productivitat del treball que, segons Eurostat, cau un 1,2% en termes interanuals, enfront de creixements al voltant de l’1,0% registrats abans de la pandèmia. Aquest deteriorament de la productivitat es produeix en un context de pujada dels salaris: segons el BCE, els salaris negociats van créixer en el 3T un 4,7% interanual (4,4% en el 2T), màxim des del 1T 1993.

En un entorn de feblesa de la demanda interna, les exportacions de la Xina es mantenen com a punt positiu de l’any. Al novembre, les exportacions de la Xina van pujar un 0,5%, mentre que les importacions van caure un 0,6% en termes interanuals. En conjunt, les dades disponibles del 4T per a l’economia xinesa posen de manifest dues tendències recents: d’una banda, confirmen la competitivitat de les exportacions xineses en un context d’alentiment global i, d’altra banda, subratllen les dificultats per «enlairar-se» de la demanda interna, en un context de crisi de confiança, motivada, en part, per l’ajust del sector immobiliari. De fet, l’agència de qualificació creditícia Moody’s va revisar l’outlook del país a negatiu, citant, entre d’altres, els riscos creixents a les perspectives de creixement a mitjà termini al país. Per acabar, la inflació va caure al novembre fins –0,5% (–0,2% anterior), mínim en tres anys.

L’economia brasilera va continuar creixent en el 3T. El PIB del Brasil es va expandir, fora de tot pronòstic, un 0,1% intertrimestral (enfront del 0,9% en el 2T) i un 2,0% en termes interanuals, entre el juliol i el setembre. La pèrdua de força de l’impuls del sector agrícola unit a l’impacte de les taxes d’interès amb doble dígit (actualment es troben en el 12,25%) sobre l’activitat van ser les raons principals de l’alentiment del creixement econòmic. Tot i això, el millor comportament del sector industrial i la moderació de la inflació subjacent fan pensar que, probablement, el creixement del PIB es va situar prop del 3,0% el 2023.

POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.