Setmana de l'11 al 17 de juliol del 2022

Les vendes interiors de les grans empreses, desestacionalitzades i en termes reals, van recular el 2,0% intermensual al maig, després del fort repunt del mes anterior (6,0%). Amb tot, malgrat la reculada, la comparativa de la mitjana de l’abril i el maig davant del 1T 2022 continua donant un creixement positiu del 2,8%, fet que apunta a un registre positiu del PIB en el 2T 2022.

La inflació general va augmentar fins al 10,2% al juny (8,7% al maig) i confirma la dada avançada de l’INE. L’increment del preu dels carburants i dels aliments és darrere de gran part de l’augment de la inflació. Per la seva banda, la inflació subjacent que publica l’INE (la general sense energia ni aliments no elaborats) va tornar a pujar amb força fins al 5,5% (4,9% al maig), impulsada pels preus dels aliments elaborats, que continuen escalant a gran velocitat. També va destacar la puixança dels preus de béns industrials i dels serveis lligats al turisme. La propagació de la inflació en el conjunt de la cistella de consum va continuar al juny: el 25% de la cistella de consum va mostrar taxes d’inflació iguals o superiors al 10%, 5 p. p. més que al mes de maig (vegeu la Nota Breve).

Es tracta de la primera caiguda des del 1T 2020, en ple esclat de la pandèmia de la COVID i després d’un avanç positiu en el 1T 2022 (+1,4% intertrimestral). En termes interanuals, el PIB encara va avançar un positiu 0,4%, però es tracta d’una xifra molt inferior a la del trimestre previ (4,8%). L’economia es va veure fortament impactada per la variant òmicron, que va obligar a tancaments en importants ciutats del país, com Xangai o Beijing. Les últimes dades referents al juny, però, mostren una millora notable de l’activitat econòmica davant els aixecaments de nombroses restriccions per COVID. Es tracta d’un patró que hauria de tenir certa continuïtat al llarg de l’estiu, però que no està exempt de riscos, especialment davant dels nous confinaments parcials a ciutats com Xangai des de principis de juliol (vegeu la Nota Breve).

La cautela va continuar imposant-se davant dels nombrosos desafiaments a què s’enfronta l’economia mundial i el deteriorament de les expectatives de creixement econòmic. L’ascens de les taxes d’inflació a la majoria dels països a nivells històricament elevats va continuar promovent l’augment dels tipus d’interès de referència a països com Canadà, Xile, Hongria i les Filipines. Tot i això, va ser l’auge de l’IPC als EUA al juny (vegeu la notícia d’Economia internacional) el que va emfatitzar els temors dels inversors pel fet que la Reserva Federal optés per un increment dels tipus superior a l’esperat (75 p. b. a la reunió del proper 27 de juliol), que encaminés l’economia cap a una recessió. Aquest temor va tenir un clar reflex en la corba de tipus nord-americans, el pendent dels quals es va invertir (2 anys/10 anys), cosa que molts inversors van identificar com un indicador d’una futura recessió. A la zona de l’euro, la rendibilitat del bund alemany també es va moderar davant l’empitjorament de les perspectives econòmiques de la regió i a l’espera de la reunió del BCE (vegeu la notícia següent). Les primes de risc de la perifèria van mostrar un comportament relativament estable a excepció de la italiana, on la crisi del Govern de Mario Draghi va pressionar a l’alça el diferencial de tipus amb Alemanya. L’ampliació dels diferencials de tipus a favor dels EUA, la disparitat en el perfil de les polítiques monetàries del BCE i la Fed, així com la consideració de valor refugi del dòlar, van continuar exercint una forta pressió baixista sobre el tipus de canvi de l’euro que va assolir la paritat amb el bitllet verd per primera vegada en 20 anys. Als mercats de renda variable es va imposar el sell-off a la majoria dels índexs borsaris, guiat per l’empitjorament de les perspectives de creixement econòmic en un entorn de tipus d’interès més elevats. En el terreny de les primeres matèries, el preu del barril de Brent va baixar fins als 101 dòlars, molt pressionat per l’expectativa de desacceleració econòmica, i malgrat les restriccions de l’oferta. D’altra banda, el preu del gas natural europeu (referència TTF holandès) va oscil·lar notablement, per finalitzar sobre els 170 €/MWh, davant el temor d’una possible reducció del flux de gas rus cap a Europa els propers mesos.

El BCE apujarà els tipus 11 anys després, però haurà de convèncer amb la nova eina antifragmentació. A la reunió d’aquest dijous, creiem que el BCE apujarà els tipus d’interès oficials a 25 p. b., tal com es va expressar a la reunió del mes de juny passat, malgrat que alguns membres del Consell de Govern s’han mostrat favorables a pujar-los en 50 p. b. La possible sorpresa hawkish vindria del costat de l’orientació futura (forward guidance) en cas que no es descartés un augment de 75 p. b. a la reunió del setembre. Tot i això, perquè el BCE pugui realitzar el cicle de pujades de tipus que desitja, caldrà que l’eina antifragmentació convenci els mercats financers. Creiem que en aquesta reunió s’oferiran detalls sobre el disseny, que probablement inclourà certa condicionalitat sobre la política fiscal dels països als quals s’apliquin aquestes compres d’actius i l’esterilització de la base monetària, segurament mitjançant un drenatge de l’augment de les reserves bancàries a través de l’emissió de dipòsits a termini (vegeu la Nota Breve).