Col·lecció Estudis Econòmics


  • Fallides i suspensions de pagaments: claus per a la reforma concursal

    NÚMERO 25

    La modernització dels procediments de fallida i de suspensió de pagaments, és a dir, dels processos de solució de les crisis d'insolvència empresarial fa anys que està en procés de discussió. Ara sembla que s'ha arribat al moment decisiu, ja que el Ministeri de Justícia ha assumit un avantprojecte de Llei Concursal. Aquest estudi exposa en una primera part les característiques que concorren en una situació d'insolvència empresarial, és a dir, d'impossibilitat d'afrontar els pagaments; a partir d'aquí, es descriuen les possibles solucions legals i es destaquen les deficiències de l'actual sistema concursal espanyol; a més, es fa referència a les solucions que s'han adoptat en altres països europeus. En una segona part, es desgrana el que els autors denominen les claus de la reforma: la unificació dels procediments, els requisits exigibles per admetre a tràmit un procediment de concurs, els efectes que ha de tenir la declaració de concurs, els efectes del concurs sobre el deutor, els efectes sobre els crèdits, la determinació del patrimoni del deutor, la determinació de quins creditors tenen dret a cobrar i en quin ordre i la terminació del concurs. L'última part se centra en les conclusions.

  • La regulació del comerç internacional: del GATT a l'OMC

    NÚMERO 24

    La creixent integració i interdependència de l'economia mundial és un dels fenòmens més característics del nostre temps. La liberalització del comerç internacional constitueix un pilar d'aquest procés, i l'Organització Mundial del Comerç (OMC) és l'encarregada d'impulsarlo i d'estimular-lo. Es tracta d'una organització hereva de l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT, en sigles angleses), creat a finals dels anys quaranta i que formava part de l'edifici institucional mundial, juntament amb el Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial.

    Aquest estudi, desenvolupat per Montserrat Millet, professora titular de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona, proporciona informació exhaustiva sobre les causes del procés de liberalització del comerç internacional, sobre els antecedents de la situació actual, des dels acords del GATT fins als canvis que van conduir a la creació de l'OMC l'1 de gener de 1995, i sobre tots els aspectes relacionats amb el comerç internacional, com els aranzels i les normes que s'apliquen a les mercaderies en la frontera, les normes de política comercial, els acords específics sobre comerç agrícola, tèxtil i serveis, les inversions directes, la propietat intel·lectual i els acords plurilaterals, entre d'altres. L'autora aborda els problemes tant des de la perspectiva dels països desenvolupats com des de la dels països en vies de desenvolupament i planteja els nous temes de debat, com la incorporació a les regulacions de l'OMC sobre la relació entre comerç internacional i medi ambient, el reconeixement dels drets laborals o les normes associades a la competència.

  • Creixement i ocupació en les empreses industrials

    NÚMERO 23

    El dinamisme que experimenten les empreses industrials, en termes de producció no es tradueix amb la mateixa intensitat en la creació d'ocupació. Les motivacions que porten les empreses a decidir la contractació de nous treballadors no són ben conegudes, tot i la importància que tenen per a l'eficàcia de les mesures de foment de l'ocupació. L'objectiu d'aquest estudi és, precisament, entendre més bé aquesta diferència buscant l'explicació en l'anàlisi de les decisions empresarials.

    Per aconseguir l'objectiu proposat s'ha desenvolupat un treball de camp consistent en cent entrevistes en profunditat fetes entre l'abril i el desembre de l'any 2000. Les empreses entrevistades s'han escollit seguint criteris de territorialitat i sectorials. S'han dut a terme en tres de les comunitats autònomes amb més pes específic en la indústria (Catalunya, Madrid i la Comunitat Valenciana), que concentren el 50% de l'ocupació industrial d'Espanya i el 48% de les empreses industrials. Els sectors als quals pertanyen aquestes empreses són alimentació i begudes, tèxtil i confecció, química i plàstics i el sector metallmecànic, material elèctric i electrònica. Aquests sectors representen el 72% de l'ocupació industrial i el 61% d'empreses industrials.

    Els resultats d'aquesta investigació empírica posen de manifest que les decisions de producció i d'ocupació en les empreses industrials analitzades es basen en factors que normalment pertanyen a l'àmbit intern de l'empresa. Les diferències entre increment de la producció i de l'ocupació responen principalment als efectes sobre el potencial productiu de les millores tecnològiques, als nous sistemes d'organització i planificació de la producció, a la simplificació dels processos productius, als canvis en les característiques dels llocs de treball, al creixent recurs a la subcontractació i a la contractació temporal i la realització d'hores extraordinàries.

  • Com tractar amb Brussel·les - El lobby a la Unió Europea

    NÚMERO 22

    Una bona part de les decisions que afecten les empreses es generen, es discuteixen i s'acorden a Brussel·les. Els Estats nacionals han cedit competències a les institucions supranacionals en molts camps. Si es pretén conèixer quin és l'entorn legal i administratiu d'un sector o activitat econòmica i quins són el canvis que s'adoptaran en un futur pròxim, no hi ha més remei que saber-se'n sortir amb desimboltura pel món de comitès, comissions, grups i associacions que pul·lulen per la capital belga. Les nostres empreses no en tenen prou amb ser productives i eficients, sinó que necessiten conèixer i saber-se moure àgilment en una administració comunitària tan diferent de la nacional.

    En aquesta monografia el lector coneixerà qui són els interlocutors de l'empresa en assumptes comunitaris i quins processos de presa de decisions se segueixen a la Unió. A continuació s'explica el funcionament del mercat interior i els programes que la Unió Europea ha establert per ajudar les empreses europees a aprofitar el potencial que ofereix aquesta àrea comercial integrada. També es revisen la política de defensa de la competència, les relacions comercials de la Unió amb els països tercers i el mercat interior. Un annex recull els principals punts d'informació comunitària que poden interessar empreses i ciutadans.

    Robin Pedler és professor de Templeton, la facultat de la Universitat d'Oxford especialitzada en estudis de Gestió Empresarial, a més de director acadèmic de l'European Centre for Public Affairs de Brusselles. En qualitat de consultor i assessor d'empresaris i de governs és un excel·lent coneixedor tant de les necessitats del món empresarial com de les complexitats de la construcció europea.

Pàgines