Illes Balears
Les Illes Balears és una de les regions més dinàmiques del país. Segons CaixaBank Research, el PIB balear creixerà el 2024 un 4,0% per sobre de la mitjana espanyola (3,2%), gràcies a l’embranzida del turisme, que a la vegada està impulsant la creació d’ocupació. Tot i que les nostres previsions apunten a un fort alentiment el 2025, amb un augment del PIB del 2,9%, aquest ritme continuarà superant de manera àmplia la mitjana espanyola (2,4%).
- Les Illes Balears, amb poc més d’1,24 milions d’habitants, el 2,5% del total nacional, és la dotzena comunitat d’Espanya en termes demogràfics. És la regió menys envellida, ja que només el 16,9% de la població té més de 65 anys (20,7% de mitjana nacional).
- Amb un PIB de 42.084 milions d’euros, ocupa l’onzena posició de les comunitats autònomes i aporta el 2,8% del PIB espanyol.
- El PIB per capita és de 34.381 euros i se situa en sisena posició i un 11,0% per sobre de la mitjana espanyola. En els darrers anys ha ampliat la seva distància respecte de la mitjana, gràcies a un intens creixement econòmic, en un context de fort increment de la població.
- L’estructura productiva de les Illes Balears destaca pel pes relatiu més gran del comerç, el transport, l’hostaleria i el lleure (42,1% del PIB de la regió, 14 punts més que a Espanya), així com de la construcció (8,4% vs. 5,9%). Per contra, és la regió amb menys pes de la indústria manufacturera (2,4% vs. 11,9%).
- En línia amb el protagonisme menys destacat de la indústria, el pes de les exportacions de béns en el PIB balear (5,7%) és el segon més baix de totes les regions. Les seves exportacions principals són els productes químics (29,5% del total) i energètics (combustibles per a avituallament d’avions i vaixells, 29,6%). En canvi, destaquen les exportacions de serveis turístics: el 2024, la despesa dels turistes estrangers a les Illes Balears va superar els 20.000 milions d’euros, el 15,9% de la despesa total que van fer a tot el territori espanyol. Per la seva banda, la contribució del turisme al PIB regional, directa i indirecta, supera el 40%.
Taula d'indicadors estructurals
1993 | 2003 | 2013 | 2023 | ||||
PIB per capita | Euros | 12.322 | 22.109 | 23.719 | 34.381 | ||
100 = Espanya | 122,5 | 116,2 | 107,7 | 111,0 | |||
Població | Milers d’habitants | 744 | 913 | 1.107 | 1.232 | ||
Creixement mitjà anual en el decenni (%) | 1,0 | 2,1 | 1,9 | 1,1 | |||
% sobre el total d’Espanya | 1,9 | 2,1 | 2,4 | 2,5 | |||
% de població > 65 anys | 14,2 | 14,0 | 14,9 | 16,7 | |||
Pes de les exportacions de béns sobre el PIB | % | … | 4,9 | 3,2 | 5,7 | ||
|
Les Illes Balears és una de les regions més dinàmiques del país. Segons CaixaBank Research, el PIB balear creixerà el 2024 un 4,0% per sobre de la mitjana espanyola (3,2%), gràcies a l’embranzida del turisme, que a la vegada està impulsant la creació d’ocupació.
Tot i que les nostres previsions apunten a un fort alentiment el 2025, amb un augment del PIB del 2,9%, aquest ritme continuarà superant de manera àmplia la mitjana espanyola (2,4%). Si bé el sector turístic encara serà el principal motor del creixement, assistirem a un progressiu esgotament de l’efecte rebot, cosa que explica el menor dinamisme de l’activitat, en un context, a més, de certa saturació i escassedat de mà d’obra. Altres reptes per a la regió són els problemes d’accés a l’habitatge o l’estancament de la productivitat. Pel cantó positiu, la baixada de tipus i la moderació de la inflació impulsaran la despesa de les famílies.
Les Illes Balears és una de les regions amb millor comportament del mercat laboral. El 2024, els afiliats van créixer un 3,3% (2,4% de mitjana a Espanya), mentre que aquest any continua aquesta tònica i es manté per sobre de la mitjana (3,2% interanual el març vs. 2,3%), gràcies, sobretot, a l’impuls laboral en l’educació, l’hostaleria i el transport. Pel que fa a la taxa d’atur, que presenta una estacionalitat elevada, es va situar en el 14,8% en el 1T 2025, 3,4 punts més que la mitjana espanyola, però molt per sota del que ha estat habitual en els 1T (19,8% de mitjana el 2014-2019).
Un cop superada la pandèmia, l’activitat turística està experimentant un vigor extraordinari. El 2024, tant les pernoctacions totals (nacionals i d’estrangers) com el nombre de turistes estrangers que van arribar a les illes van assolir màxims històrics. Aquest any es manté la bona tònica: en el cas dels turistes forans, el gener-març en van arribar 810.000, que van gastar poc més de 1.000 milions d’euros, dada que suposa un creixement del 3,6% i 8,7% interanual, respectivament.
Després d’anotar l’any anterior l’augment més gran del consum a escala regional, el 2024 el comerç al detall (en volum) va patir una forta aturada i pràcticament es va estancar (un 0,1% vs. un 2,1% a Espanya). Aquesta debilitació continua en els primers mesos del 2025, amb un creixement de gairebé el 0,3% interanual fins al març, 2 punts menys que el conjunt del país. Per la seva banda, les matriculacions de turismes mostren un comportament millor, amb creixements del 7,5% el 2024 i del 12,8% interanual el gener-abril d’aquest any, en tots dos casos per sobre de la mitjana (7,1% i 12,2%, respectivament).
L’activitat en el mercat residencial s’està corregint amb força en els últims anys. Les Illes Balears són la regió on més estan caient les compravendes, un 20% el 2023 i un 4% el 2024; cal destacar que es tracta d’un mercat on el paper del comprador estranger és clau (explica una mica més del 30% del total de compravendes). Quant als preus, el mercat ha tornat a tensionar-se i creixen a un ritme accelerat, però sense arribar als nombres de dues xifres registrats el 2022 (6,6% interanual en el 4T 2024).
Taula d’indicadors
Mitjana 2014-2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 | 2025 | Última dada | ||
Activitat i preus | PIB real* | 3,3 | –22,7 | 11,5 | 16,1 | 5,7 | 4,0 | 2024 | |
2,8 | –10,9 | 6,7 | 6,2 | 2,7 | 3,2 | ||||
Comerç al detall | 3,5 | –14,1 | 9,2 | 8,7 | 5,9 | 0,1 | 0,3 | març-25 | |
2,3 | –5,2 | 3,6 | 0,8 | 2,9 | 2,1 | 2,3 | |||
Índex de producció industrial | –1,6 | –20,9 | 11,2 | 12,3 | –1,2 | –4,3 | 8,3 | març-25 | |
1,8 | –9,2 | 7,1 | 2,3 | –1,6 | 0,7 | 1,5 | |||
Índex d’activitat de serveis | 5,6 | –37,8 | 70,6 | 21,0 | 14,2 | 6,9 | 4,6 | març-25 | |
5,1 | –15,6 | 22,0 | 18,3 | 2,2 | 3,0 | 5,3 | |||
Índex de preus al consum | 0,8 | –0,3 | 3,3 | 8,1 | 3,9 | 2,9 | 2,8 | abril-25 | |
0,7 | –0,3 | 3,1 | 8,4 | 3,5 | 2,8 | 2,2 | |||
Mercat laboral | Afiliats a la Seguretat Social | 4,5 | –9,3 | 2,5 | 10,7 | 4,8 | 3,3 | 3,2 | abril-25 |
3,2 | –2,1 | 2,5 | 3,9 | 2,7 | 2,4 | 2,3 | |||
Afiliats no afectats per ERTO | 4,5 | –25,0 | 14,7 | 19,0 | 5,8 | 3,6 | 3,4 | abril-25 | |
3,2 | –9,2 | 7,3 | 7,3 | 3,4 | 2,7 | 2,5 | |||
Taxa d’atur | 14,6 | 16,2 | 14,4 | 10,7 | 10,5 | 9,5 | 14,8 | 1T 2025 | |
18,8 | 15,5 | 14,9 | 13,0 | 12,2 | 11,3 | 11,4 | |||
Taxa d’atur de menors de 25 anys | 36,5 | 42,0 | 34,0 | 23,9 | 21,3 | 24,1 | 27,5 | 1T 2025 | |
42,5 | 38,3 | 44,5 | 24,4 | 28,8 | 24,1 | 26,5 | |||
Sector públic | Dèficit públic | –0,8 | 0,2 | 1,0 | 0,1 | 0,3 | 0,3 | –– | 2024 |
–0,9 | –0,2 | 0,0 | –1,1 | –0,9 | –0,1 | –– | |||
Deute públic autonòmic | 28,5 | 34,2 | 29,5 | 23,9 | 20,4 | 18,8 | –– | 4T 2024 | |
23,9 | 26,9 | 25,3 | 23,1 | 21,7 | 21,1 | –– | |||
Mercat immobiliari | Preu habitatge | 6,8 | 4,1 | 5,8 | 9,2 | 4,1 | 6,6 | –– | 4T 2024 |
5,3 | 2,1 | 3,7 | 7,4 | 4,0 | 8,4 | –– | |||
Compravenda d’habitatge | 8,5 | –23,3 | 32,6 | 25,7 | –20,4 | –3,7 | 22,2 | març-25 | |
9,7 | –16,9 | 34,8 | 14,8 | –10,2 | 9,9 | 20,7 | |||
Sector exterior i turisme | Exportacions de béns | 14,8 | –11,8 | 10,4 | 45,3 | –8,3 | 10,6 | 16,8 | març-25 |
3,9 | –9,4 | 20,1 | 22,9 | –1,4 | 0,2 | 2,6 | |||
Pernoctacions turístiques | 1,6 | –88,8 | 301,7 | 111,9 | 5,1 | 7,1 | –5,6 | març-25 | |
3,0 | –69,2 | 78,3 | 73,3 | 7,1 | 4,4 | –2,9 |
Nota: * La dada de PIB de 2024 de les comunitats autònomes (CA) és una estimació elaborada per CaixaBank Research.
Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE, Banc d’Espanya, MITRAMISS, Ministeri d’Hisenda i DataComex.
A continuació s'inclouen un seguit de gràfics comparatius dels principals indicadors de les diferents comunitats.