Múrcia
A CaixaBank Research, estimem que l’any 2022 el PIB murcià va créixer un 4,9% (5,5% a Espanya). Atesa la seva especialització productiva, la regió es va veure menys afectada pels colls d’ampolla als mercats internacionals i per l’encariment de l’energia. A més, en tractar-se d’una regió que es va veure menys afectada per la pandèmia, l’efecte rebot va ser menys intens que en el conjunt del país. En canvi, van destacar la solidesa del mercat laboral, la construcció residencial, l’obra pública gràcies a l’alta velocitat i la reactivació del turisme.

- Amb 1,5 milions d’habitants, Múrcia compta amb el 3,2% de la població total d’Espanya. La regió és la menys envellida del país, ja que només el 16,3% de la població és major de 65 anys (20,1% de mitjana).
- El PIB de la regió ascendeix a 32.205 milions d’euros, la qual cosa suposa el 2,7% del PIB espanyol.
- El PIB per capita (21.236 euros) és el cinquè més baix de totes les regions i un 16,7% inferior a la mitjana del país. Tot i ser una de les regions més dinàmiques en els darrers anys, la distància del seu PIB per capita respecte de la mitjana s’ha estabilitzat, a causa del fort creixement demogràfic que ha experimentat.
- Per sectors productius, destaca la major especialització relativa en indústria, tant manufacturera (14,3% del PIB vs. 12,8% a Espanya) com extractiva (4,6% vs. 4,2%) i, sobretot, agricultura (5,3% vs. 2,9%), on ocupa el tercer lloc regional en producció de fruites i hortalisses. Per contra, els serveis vinculats a la indústria tenen un pes molt inferior (22,3% vs. 29,2%).
- Les exportacions de béns representen el 37,7% del PIB regional, 11 punts per sobre de la mitjana espanyola i un dels percentatges més alts del país. L’any 2022, la regió va exportar mercaderies per valor de 14.409 milions d’euros, el 3,7% de les exportacions espanyoles. Gairebé la meitat dels béns exportats provenen del sector agroalimentari; especialment, fruites, llegums i hortalisses, per davant de combustibles (gràcies a la refineria d’Escombreras), olis minerals (27,9%) i plàstics (5,9%). Múrcia concentra el 17% de les exportacions espanyoles de fruites i llegums.
Taula d’indicadors estructurals
| 1991 | 2001 | 2011 | 2021 | |||
PIB per capita | Euros | 8.106 | 14.383 | 18.641 | 21.236 | ||
100 = Espanya | 89,0 | 83,6 | 81,9 | 83,3 | |||
Població | Milers d’habitants | 1.058 | 1.207 | 1.462 | 1.532 | ||
Creixement mitjà anual en el decenni (%) | 0,9 | 1,3 | 1,9% | 0,5 | |||
% sobre el total d’Espanya | 2,7 | 2,9 | 3,1 | 3,2 | |||
% de població > 65 anys | 12,1 | 14,2 | 14,3 | 16,1 | |||
Pes de les exportacions de béns sobre el PIB | % | … | 20,9 | 20,1 | 37,7 | ||
|
A CaixaBank Research, estimem que l’any 2022 el PIB murcià va créixer un 4,9% (5,5% a Espanya). Atesa la seva especialització productiva, la regió es va veure menys afectada pels colls d’ampolla als mercats internacionals i per l’encariment de l’energia. A més, en tractar-se d’una regió que es va veure menys afectada per la pandèmia, l’efecte rebot va ser menys intens que en el conjunt del país. En canvi, van destacar la solidesa del mercat laboral, la construcció residencial, l’obra pública gràcies a l’alta velocitat i la reactivació del turisme.
Les nostres previsions apunten a un alentiment de l’economia murciana el 2023, amb una evolució del PIB de l’1,7% (2,0% de mitjana del país). La incertesa, en un context inflacionista i de pujades de tipus d’interès, afectarà negativament la despesa en consum i les decisions d’inversió; a més, l’encariment de costos i la sequera estan tenint un impacte negatiu en el sector agrari i la indústria alimentària, molt rellevants per a la regió.
L’ocupació està tenint un comportament positiu a Múrcia, tot i que està per sota de la mitjana del país. Després de créixer un 2,9% el 2022 (3,9% a Espanya), el nombre d’afiliats ha crescut l’abril d’enguany un 2,1% interanual (vs.3,0%) i se superen àmpliament els nivells del 2019 (+8,4% vs. +7,2% de mitjana del país): el darrer any, destaca l’augment d’ocupació en hostaleria i construcció, en contrast amb la intensa destrucció de l’ocupació en activitats administratives. Per la seva banda, la taxa d’atur (13,5% en el 1T 2023) és similar a la mitjana espanyola i molt inferior als nivells prepandèmia (16,1% en el 4T 2019).
L’activitat industrial de Múrcia es va veure més afectada que altres regions per l’entorn advers el 2022 i l’IPI va anotar un creixement inferior a la mitjana espanyola (+1,7% vs. +2,4%). El gener-març d’enguany, llastat per les branques energètiques, retrocedeix amb força, un 10,2% interanual (vs. +2,1%), i s’allunya dels nivells del 2019 (–2,6% vs. +0,3%).
El sector terciari va tenir el 2022 un comportament més modest que la mitjana del país, amb un augment de la xifra de negocis del sector de serveis del 10,0% (vs. +19,9%), si bé aquest any s’accelera i creix un 10,6% interanual el gener-març (vs. +10,1%), de manera que supera els nivells del 2019 en un 22,6%, una distància similar a la mitjana nacional. Les vendes del comerç detallista (en volum) tenen una evolució pitjor, afectades per les tensions inflacionistes: després de registrar l’any passat un descens del 3,8%, més intens que la mitjana (–1,0%), només creixen un 3,4% interanual el gener-març del 2023 (vs. +6,9%), de manera que es troben un 3,5% per sota dels nivells del 2019 (+1,8% a Espanya).
Les exportacions de béns, amb l’ajut de la resistència de les vendes d’aliments i l’excel·lent comportament de les exportacions de productes energètics derivats del petroli –en part, gràcies als preus més alts–, van anotar el 2022 un intens creixement, tot i que una mica més feble que al conjunt del país (+18,6% vs. +22,9%). El gener-març d’enguany creixen un 9,7% interanual, 5 punts menys que la mitjana, i un 37,2% respecte al mateix període del 2019 (+40,9% per a Espanya).
Taula d’indicadors
| Mitjana 2008-2013 | Mitjana 2014-2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | Bretxa amb l’any 2019 (últ. dada) | Última dada | |
Activitat i preus | PIB real* | –2,0 | 3,2 | –9,1 | 5,0 | 4,9 | –– | 0,1 | 2022 |
–1,8 | 2,8 | –11,3 | 5,5 | 5,5 | –– | –1,3 | |||
Comerç al detall | –6,4 | 2,5 | –6,6 | 2,3 | –3,8 | 3,4 | –1,0 | març-23 | |
–4,6 | 2,3 | –5,6 | 2,6 | –1,0 | 6,9 | 4,2 | |||
Índex de producció industrial | –6,8 | 3,8 | –2,3 | 2,4 | 1,7 | –10,2 | 5,6 | març-23 | |
–5,3 | 1,8 | –9,2 | 7,1 | 2,4 | 2,1 | 7,2 | |||
Índex d’activitat de serveis | –3,9 | 4,5 | –2,4 | 7,5 | 10,0 | 10,6 | 31,7 | març-23 | |
–4,6 | 5,1 | –15,6 | 15,8 | 19,9 | 10,1 | 26,6 | |||
Índex de preus al consum | 1,6 | 0,5 | –0,3 | 3,0 | 8,8 | 4,6 | 15,0 | abril-23 | |
1,7 | 0,7 | –0,3 | 3,1 | 8,4 | 4,1 | 14,5 | |||
Mercat laboral | Afiliats a la Seguretat Social | –3,7 | 3,8 | –0,1 | 3,8 | 2,9 | 2,1 | 8,4 | abril-23 |
–3,1 | 3,2 | –2,1 | 2,5 | 3,9 | 3,0 | 7,2 | |||
Afiliats no afectats per ERTO | –3,7 | 3,8 | –4,5 | 7,2 | 4,7 | 2,5 | 9,3 | abril-23 | |
–3,1 | 3,2 | –9,2 | 7,3 | 7,3 | 3,9 | 8,2 | |||
Taxa d’atur | 22,9 | 20,1 | 16,2 | 14,3 | 13,3 | 13,5 | 1T 2023 | ||
20,2 | 18,8 | 15,5 | 14,8 | 12,9 | 13,3 | ||||
Taxa d’atur de menors de 25 anys | 41,1 | 43,6 | 37,4 | 31,1 | 28,9 | 32,7 | 1T 2023 | ||
42,5 | 42,5 | 38,3 | 44,7 | 23,9 | 30,0 | ||||
Sector públic | Dèficit públic | –4,1 | –2,0 | –1,3 | –1,4 | –2,9 | –– | 2022 | |
–2,7 | –0,9 | –0,2 | –0,1 | –1,1 | –– | ||||
Deute públic autonòmic | 9,6 | 27,2 | 34,3 | 34,0 | 32,2 | –– | 4T 2022 | ||
12,3 | 24,1 | 27,2 | 25,9 | 23,9 | –– | ||||
Mercat immobiliari | Preu habitatge | –6,8 | 2,5 | 3,1 | 5,2 | 7,6 | –– | 15,1 | 4T 2022 |
–8,1 | 5,3 | 2,1 | 3,7 | 7,4 | –– | 13,8 | |||
Compravenda d’habitatge | –15,8 | 11,1 | –9,9 | 31,7 | 14,3 | 2,9 | 48,0 | març-23 | |
–10,8 | 9,7 | –16,9 | 34,8 | 14,7 | –2,2 | 30,4 | |||
Sector exterior i turisme | Exportacions de béns | 15,3 | 0,6 | –7,7 | 22,1 | 18,6 | 9,7 | 40,1 | març-23 |
4,6 | 3,9 | –9,4 | 20,1 | 22,9 | 14,6 | 49,1 | |||
Pernoctacions turístiques | –2,1 | 2,7 | –58,2 | 63,7 | 40,4 | 13,5 | –8,7 | març-23 | |
0,7 | 3,0 | –69,2 | 78,3 | 73,3 | 24,0 | –3,4 |
Nota: * La dada de PIB del 2022 de les comunitats autònomes és una estimació elaborada per CaixaBank Research.
Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE, del Banc d’Espanya, del MITRAMISS, del Ministeri d’Hisenda i de DataComex.
A continuació s'inclouen un seguit de gràfics comparatius dels principals indicadors de les diferents comunitats.