Resultats de la cerca

L’economia internacional va mostrar una notable resiliència el 2024 i les dades disponibles suggereixen que el PIB mundial podria haver crescut lleugerament per damunt del 3%. És probable que els vents de cua que van donar suport a l’activitat continuïn bufant a favor el 2025, tot i que ho faran amb menys força i amb desafiaments exigents.

El PIB d’Espanya va continuar creixent de forma dinàmica en el 3T 2024 i els principals indicadors auguren una bona dada per al 4T. La bona marxa del mercat laboral impulsa la renda de les famílies i la inflació es manté continguda, malgrat que el repunt continua.

El 2024, l’economia mundial es va mostrar resilient en un entorn de condicions financeres restrictives i les grans economies internacionals van aconseguir créixer més del que es preveia. En canvi, el 2025 no deixa de presentar-se com un any exigent: al mapa de riscos se li suma l'amenaça d'una major fragmentació econòmica, amb un increment de les barreres comercials i de la incertesa.

L'inici del 2025, amb un mes de gener marcat pels contrastos, exemplifica com els riscos polítics i geoeconòmics poden continuar dirigint el mercat.

Després de créixer un 3,2% el 2024, s'espera que l'economia continuï creixent el 2025 per damunt de la mitjana de la zona de l'euro, recolzada pel dinamisme del consum de les llars i la recuperació de la inversió. Els importants desafiaments geopolítics i el feble creixement europeu es presenten com els principals factors de risc.

L’economia espanyola continua mostrant un notable dinamisme, amb un comportament millor del que es preveia, impulsada per la demanda interna (tant pel consum privat com per la inversió), gràcies, entre altres factors, a una sòlida situació financera de les famílies i de les empreses, a unes condicions de finançament favorables, a la normalització de la inflació i a la fortalesa del mercat laboral.

En les seves sis primeres setmanes a la Casa Blanca, el president Trump ha aconseguit trastornar l’ordre mundial repetides vegades. En el front de la política comercial la incertesa ennuvolarà les perspectives econòmiques a curt i mitjà termini i el risc d'escalada proteccionista és elevat.

Els indicadors que s’han anat coneixent en els primers mesos de l’any llancen senyals positius que apuntarien a un to dinàmic de l’economia espanyola en el 1T 2025, tot i que a un ritme una mica menys vigorós que en el trimestre anterior.

L’economia espanyola creix a bon ritme, més de l’esperat, i això ha comportat que CaixaBank Research hagi revisat a l’alça les previsions de creixement per al 2025, del 2,3% al 2,5%. Malgrat la bona notícia, el focus no se centra en la millora de les previsions, sinó en la incertesa que les envolta.

L’inici del 2025 ha comportat un canvi en el focus dels mercats financers, que es va consolidar al febrer. Els inversors han desplaçat la seva atenció des dels bancs centrals, el principal driver dels mercats el 2024, cap a un entorn de risc geopolític elevat, amb l’«efecte Trump» com a catalitzador clau.

L’activitat mostra signes de desacceleració i la inflació baixa per sota del 2% al març, per primera vegada des de l’agost del 2024.

Ara com ara i mentre esperem el desenvolupament dels esdeveniments, sembla que la nostra economia hauria de trampejar millor aquest període d’incertesa que els nostres principals socis comercials.

L’augment de la incertesa i l'increment en el nivell dels aranzels introdueixen riscos a la baixa sobre el creixement global, així com a l'alça per a la inflació als EUA, i més incertesa sobre l’impacte en preus per a la resta del món.

Els aranzels de Trump són un toc d’atenció a l’apetència pel risc inversor i les corbes sobiranes s'apunten a les dues bandes de l'Altlàntic, mentre els bancs centrals intenten trampejar la situació. Les borses registren una elevada volatilitat i cauen les primeres matèries més dependents del cicle econòmic.

El setembre ha estat un mes de transició als mercats financers, caracteritzat per un augment de la volatilitat i per moviments rellevants en els actius de risc. Les decisions de política monetària, en especial la reunió de la Reserva Federal dels EUA, han marcat el to del mes, juntament amb l’adaptació a un nou context comercial amb uns aranzels més elevats.

La dada de creixement de Portugal del primer trimestre de l'any va sorprendre negativament, amb una caiguda del 0,5% intertrimestral segons l'estimació preliminar de l'INE portuguès.

Les dades del PIB dels EUA del 1T mostren contrastos entre la robustesa de la demanda interna i uns fluxos comercials en fase d’anticipació, mentres, a la zona de l'euro ha mostrat un creixement accelerat. Amb tot, aquest impuls es podria esgotar aviat: els aranzels i les seves conseqüències començaran a tenir un impacte negatiu. Fins ara no hi ha senyals clars d'una frenada en els fluxos comercials, però amb la incertesa en nivells màxims s'espera que l'economia global entri en una fase de desacceleració, amb més riscos a la baixa i més preguntes que no pas respostes. 

Aquests primers mesos de l'any, el creixement del PIB d'Espanya manté un notable ritme d'avanç, tot i que es manté la bretxa entre els sectors de serveis i la indústria. La creació d’ocupació guanya tracció, mentres que la inflació manté la tendència a la baixa, impulsada per la baixada dels preus de l'energia. El dèficit comercial va continuar augmentant al febrer i l'activitat residencial a Espanya ha tingut el millor inici d'any des del 2007.