Resultats de la cerca

Una de les grans propostes de Donald Trump durant la campanya que l’ha dut a la presidència dels EUA ha estat la imposició d’un aranzel universal d’entre el 10% i el 20% a les importacions de béns. Com podria afectar Europa?

L’impacte sobre la UE d’un aranzel universal a les importacions de béns dels EUA va més enllà de l’efecte directe sobre les empreses exportadores i es farà sentir també de manera indirecta en el conjunt de l’economia i a través de les cadenes europees i globals de valor.

En el conjunt del 2022, la balança comercial de béns de la zona de l’euro va registrar un dèficit d’uns 60.000 milions d’euros (el –0,5% del PIB vs. el +2,3% el 2021), resultat ocasionat totalment per l’ampliació del dèficit de la balança d’energia, que es va duplicar i va superar els 500.000 milions d’euros, gairebé el 4,5% del PIB.

Les 20 economies de la zona de l’euro tenen una moneda única amb la qual comparteixen una mateixa política monetària i, implícitament, un tipus de canvi fix. No obstant això, en els dos últims anys, la regió ha patit fortes discrepàncies en les taxes d’inflació dels països membres. Què explica aquesta dispersió?

En el segon article del Dossier «Les claus de la productivitat europea» revisem un ampli conjunt de variables que engloben aspectes institucionals, geogràfics, tecnològics i vinculats al teixit productiu, i caracteritzem els diferents grups de regions europees en funció del seu nivell de productivitat.

De què es tracta exactament l’NGEU i com funcionarà? Donem resposta a les preguntes freqüents sobre el Fons de Recuperació Europeu, el calendari d’aprovació i d’implementació, la condicionalitat i el repartiment dels fons.

Los países europeos han anunciado una gran cantidad de medidas fiscales para amortiguar el duro golpe de la pandemia. El impulso fiscal en 2020 será parecido en los principales países, pero existen diferencias entre las contribuciones automática y discrecional de la política fiscal en cada uno de ellos.

Els països europeus han anunciat una gran quantitat de mesures fiscals per amortir el cop dur de la pandèmia. L'impuls fiscal el 2020 serà semblant en els principals països, però existeixen diferències entre les contribucions automàtica i discrecional de la política fiscal de cadascun d'ells.

En el tercer article del Dossier «Les claus de la productivitat europea» analitzem en profunditat quines són i quina contribució quantitativa tenen els factors econòmics clau que impulsen la productivitat a nivell regional europeu.

La digitalització i els avanços en automatització tenen el potencial de canviar l’especialització productiva dels països. En aquest article intentarem pronosticar els canvis en allò que produiran i com les economies (en particular, les avançades).

Tot fa pensar que, a la zona de l’euro, el creixement es frenarà sensiblement en el 4T per culpa dels colls d’ampolla, tot i que, ara com ara, confiem que s’assoleixin taxes intertrimestrals superiors a la mitjana a llarg termini.

La recuperació vigorosa de l’economia europea després de la pandèmia ha donat pas en els últims anys –en un context geopolític més hostil– a una situació de creixement feble. No obstant això, aquesta caracterització no és homogènia ni en la seva composició geogràfica ni sectorial. Així, mentre l’atonia és molt intensa a Alemanya o a Itàlia, l’anomenada en un altre temps «perifèria europea» manté un dinamisme notable, encapçalada per Espanya i per Portugal. Un contrast similar trobem entre el comportament més erràtic de les activitats agrícoles, de les manufactureres i de la construcció –amb una major exposició als xocs recents– i el pes creixent en l’economia de serveis qualificats basats en tendències favorables de fons, com la transformació digital.

Als EUA, s’han llançat dos grans plans econòmics d’inversions i de modernització econòmica en els últims anys que representen un model molt diferent de l’europeu, ja que contenen un enfocament més proteccionista. Aquests esforços transformadors de l’energia i de la tecnologia no van sorgir de la necessitat d’impulsar l’economia després de la COVID, com a la zona de l’euro amb els fons europeus NGEU, sinó de la necessitat de reforçar l’autonomia i la posició estratègica dels EUA.

L’informe Draghi estableix les bases d’una reindustrialització a Europa, combinant accions horitzontals amb un menú de propostes per a 10 sectors estratègics.

Els fons NGEU i els programes nacionals d’inversions a Alemanya i a França són el resultat d’un llarg procés de canvis en els grans blocs econòmics, accelerat per la COVID i per la guerra a Ucraïna. Aquests esforços busquen redefinir i adaptar els models productius a la transició energètica i a la digitalització en un context d’incertesa i de noves dinàmiques geopolítiques.