Resultats de la cerca

Les 20 economies de la zona de l’euro tenen una moneda única amb la qual comparteixen una mateixa política monetària i, implícitament, un tipus de canvi fix. No obstant això, en els dos últims anys, la regió ha patit fortes discrepàncies en les taxes d’inflació dels països membres. Què explica aquesta dispersió?

En el tercer article del Dossier «Les claus de la productivitat europea» analitzem en profunditat quines són i quina contribució quantitativa tenen els factors econòmics clau que impulsen la productivitat a nivell regional europeu.

En el segon article del Dossier «Les claus de la productivitat europea» revisem un ampli conjunt de variables que engloben aspectes institucionals, geogràfics, tecnològics i vinculats al teixit productiu, i caracteritzem els diferents grups de regions europees en funció del seu nivell de productivitat.

De què es tracta exactament l’NGEU i com funcionarà? Donem resposta a les preguntes freqüents sobre el Fons de Recuperació Europeu, el calendari d’aprovació i d’implementació, la condicionalitat i el repartiment dels fons.

Los países europeos han anunciado una gran cantidad de medidas fiscales para amortiguar el duro golpe de la pandemia. El impulso fiscal en 2020 será parecido en los principales países, pero existen diferencias entre las contribuciones automática y discrecional de la política fiscal en cada uno de ellos.

Els països europeus han anunciat una gran quantitat de mesures fiscals per amortir el cop dur de la pandèmia. L'impuls fiscal el 2020 serà semblant en els principals països, però existeixen diferències entre les contribucions automàtica i discrecional de la política fiscal de cadascun d'ells.

La proposta de Llei d’Acceleració Industrial (Industrial Accelerator Act), presentada per la Comissió Europea al començament de març, articula la seva resposta a l’afebliment industrial de la UE al voltant d’un conjunt d’objectius quantitatius: un de general, per augmentar el pes del sector fins al 20% del PIB el 2035 (el 14% el 2025), i diversos d’específics, orientats a impulsar la capacitat productiva i a reduir les dependències estratègiques en segments crítics, que inclou requisits mínims de contingut europeu i llindars màxims per a tercers països en matèria d’inversió estrangera directa i de contractació pública. 

Als EUA, s’han llançat dos grans plans econòmics d’inversions i de modernització econòmica en els últims anys que representen un model molt diferent de l’europeu, ja que contenen un enfocament més proteccionista. Aquests esforços transformadors de l’energia i de la tecnologia no van sorgir de la necessitat d’impulsar l’economia després de la COVID, com a la zona de l’euro amb els fons europeus NGEU, sinó de la necessitat de reforçar l’autonomia i la posició estratègica dels EUA.

L’informe Draghi estableix les bases d’una reindustrialització a Europa, combinant accions horitzontals amb un menú de propostes per a 10 sectors estratègics.

Els fons NGEU i els programes nacionals d’inversions a Alemanya i a França són el resultat d’un llarg procés de canvis en els grans blocs econòmics, accelerat per la COVID i per la guerra a Ucraïna. Aquests esforços busquen redefinir i adaptar els models productius a la transició energètica i a la digitalització en un context d’incertesa i de noves dinàmiques geopolítiques. 

Tot fa pensar que, a la zona de l’euro, el creixement es frenarà sensiblement en el 4T per culpa dels colls d’ampolla, tot i que, ara com ara, confiem que s’assoleixin taxes intertrimestrals superiors a la mitjana a llarg termini.

Amb motiu de les eleccions europees del 9 de juny, avancem la publicació del Dossier del nostres pròxim Informe Mensual de juny amb la intenció de contribuir a la reflexió sobre les fortaleses i debilitats del mercat únic en l'àmbit econòmic i alguns dels desafiaments que s'apropen: la competitivitat, l'impacte de la intel·ligència artificial, la productivitat i la unió dels mercats de capitals.

La digitalització i els avanços en automatització tenen el potencial de canviar l’especialització productiva dels països. En aquest article intentarem pronosticar els canvis en allò que produiran i com les economies (en particular, les avançades).

La recuperació vigorosa de l’economia europea després de la pandèmia ha donat pas en els últims anys –en un context geopolític més hostil– a una situació de creixement feble. No obstant això, aquesta caracterització no és homogènia ni en la seva composició geogràfica ni sectorial. Així, mentre l’atonia és molt intensa a Alemanya o a Itàlia, l’anomenada en un altre temps «perifèria europea» manté un dinamisme notable, encapçalada per Espanya i per Portugal. Un contrast similar trobem entre el comportament més erràtic de les activitats agrícoles, de les manufactureres i de la construcció –amb una major exposició als xocs recents– i el pes creixent en l’economia de serveis qualificats basats en tendències favorables de fons, com la transformació digital.