Resultats de la cerca

L’activitat al mercat immobiliari es recupera de l’extraordinària caiguda que va experimentar durant els mesos de confinament més estricte. Així, les compravendes d’habitatge han repuntat de forma notable en els primers mesos del 2021, mentre que els visats d’obra nova mantenen una tendència de recuperació gradual. El preu de l’habitatge, per la seva banda, ha intensificat la trajectòria de desacceleració que ha mostrat des de mitjan 2018, però la veritat és que la seva evolució durant la pandèmia ha sorprès per la seva resiliència, en particular els preus de l’habitatge nou. En els propers trimestres, esperem que el preu de l’habitatge continuï anotant avanços moderats però sostinguts en el temps.

La despesa turística procedent dels EUA evidencia una desacceleració clara des del final del 2024. Aquest alentiment reflecteix, en part, la normalització del creixement del turisme després de la pandèmia i factors macroeconòmics com l’apreciació de l’euro enfront del dòlar i el deteriorament de les perspectives de creixement de l’economia nord-americana. No obstant això, atès que aquests factors solen operar amb un cert retard, és probable que l’alentiment respongui també a un augment de la incertesa sobre la política econòmica i comercial dels EUA, que estaria començant a afectar la propensió dels nord-americans a viatjar a Espanya. Tenint en compte que és un mercat que, el 2024, va representar el 4,6% de les arribades i el 7,1% de la despesa turística internacional a Espanya, la seva desacceleració pot arribar a restar prop d’1 p. p. al creixement del PIB turístic el 2025. Algunes zones del país, com les àrees urbanes no costaneres, es podrien veure més afectades per l’elevat pes de la despesa turística nord-americana. Ara com ara, la major desacceleració s’està observant a les zones rurals, on el pes del turista nord-americà és menor.

La resiliència de l’economia espanyola en els últims anys s’ha basat en les millores del mercat laboral, tant quantitatives (forta creació d’ocupació) com qualitatives (l’ocupació creada és més estable). D’una banda, s’ha produït una disminució de la temporalitat, un factor que tradicionalment alimentava la precarietat laboral i les desigualtats socials i frenava la inversió en capital humà, i per tant condicionava el potencial de creixement de l’economia; de l’altra, en alguns sectors clau per a la nostra economia, això ha anat acompanyat d’una millora de la productivitat. No obstant això, la millora incipient de la productivitat que s’observa a escala agregada no és generalitzada entre els diferents sectors.

El 2025, el turisme va consolidar la seva normalització després del rebot postpandèmia i va assolir nivells rècord d’activitat i de rendibilitat. Segons les nostres estimacions, el PIB turístic va créixer el 2,7% i, tot i moderar-se en relació amb el 6,0% del 2024, va propiciar una fase d’expansió amb uns ritmes més sostenibles i encara superiors als de la prepandèmia. El turisme internacional va tornar a marcar màxims històrics, amb 97 milions d’arribades (el +3,5%) i amb una despesa de 135.000 milions d’euros (el +7,0%), i va situar Espanya com a segona potència mundial tant en arribades (després de França) com en despesa (després dels EUA). El sector hoteler va mantenir nivells d’ocupació històrics i va millorar la rendibilitat, amb un dinamisme especial de les destinacions rurals en relació amb les tradicionals. Les perspectives continuen sent favorables: es preveu que el PIB turístic creixi entre el 2,5% i el 2,7% anual el 2026-2027, lleugerament per damunt del ritme de l’economia.

El mercat immobiliari espanyol es va accelerar el 2024, en especial en el segon semestre, gràcies al descens dels tipus d’interès, que es va sumar a un conjunt de factors que mantenen la demanda d’habitatge molt dinàmica, entre els quals destaquen uns fluxos migratoris significatius, una notable creació d’ocupació i una forta demanda estrangera. D’altra banda, l’oferta d’habitatge nou està començant a despertar, però continua sent insuficient per fer front a l’elevada demanda. Aquest desajustament entre una demanda sòlida i una oferta escassa impulsa els preus de l’habitatge a l’alça i dibuixa una tendència ascendent, que preveiem que tindrà continuïtat el 2025.

La crisi sanitària causada per la COVID-19 ha representat un xoc sense precedents per al sector turístic espanyol. Els indicadors de demanda confirmen que l’aturada durant els mesos de confinament ha estat total, tant per al turisme internacional com per al turisme domèstic. El final de l’estat d’alarma i la recuperació de la mobilitat internacional a la UE han estat un revulsiu per a la reactivació dels fluxos de turistes a Espanya. De cara als propers mesos, les perspectives apunten a una recuperació relativament ràpida del turisme domèstic i més gradual de l’estranger, tot i que la delicada situació sanitària serà un focus molt viu d’incertesa.

El canvi climàtic representa un desafiament crucial per al sector immobiliari i per al conjunt de l’economia espanyola. En aquest article analitzem els riscos associats a esdeveniments climàtics extrems i els riscos de transició als quals el sector s’hi haurà d’enfrontar, així com el paper de les polítiques públiques.

La situació del sector turístic ha millorat de forma molt significativa durant els mesos d’estiu i ha batut les previsions d’una bona part de les empreses del sector. 

El vot del Regne Unit al juny del 2016 a favor de la sortida de la Unió Europea (UE) va obrir un nou escenari per a l’economia britànica que pot tenir conseqüències importants per a l’economia espanyola. En especial per al sector turístic, que rep gairebé 16 milions de turistes britànics a l’any1. En aquest article, analitzem l’impacte que ha tingut el brexit en els fluxos de turistes britànics que visiten Espanya i el seu impacte potencial de cara al futur sota diferents escenaris de sortida de la Unió.

L’economia espanyola passa per un moment de notable dinamisme. Superats els efectes de la pandèmia i la crisi energètica, es troba en una fase expansiva sòlida, caracteritzada per un creixement equilibrat i àmpliament distribuït entre sectors.

El sector oleícola, amb una arrelada tradició al nostre país, és un dels més rellevants del sector agrari espanyol i juga un paper fonamental des del punt de vista econòmic, mediambiental, cultural i gastronòmic. A més de ser font de rendes i d’ocupació a moltes zones rurals, contribueix a la cohesió territorial i social i a la lluita contra la despoblació, l’erosió del sòl i el canvi climàtic. 

Al llarg de l’any 2021, hem constatat que, arran de la pandèmia, s’ha produït un desajustament al sector immobiliari entre una demanda que s’ha reactivat molt ràpidament i una oferta que es mostra més dependent de factors de tipus estructural i que, per tant, continua endarrerida en la recuperació. A causa d’aquest desajustament, els preus de l’habitatge han iniciat una tendència alcista, que pot tenir una certa continuïtat en els propers trimestres a conseqüència de l’encariment dels costos de producció del sector i dels problemes de proveïment de determinades primeres matèries. No obstant això, a mitjà termini, a mesura que la nova oferta es vagi incorporant al mercat i s’atenuïn les tensions en les cadenes globals de distribució, els preus haurien de tornar a una senda de creixement més coherent amb l’evolució de la renda de les famílies.