El porcí s’ha consolidat com el sector més rellevant per a la ramaderia espanyola, amb més del 40% de la producció final ramadera. El componen unes 86.500 granges i unes 2.600 empreses transformadores, i la major part de la seva producció es concentra en només tres regions: Catalunya, Aragó i Castella i Lleó. Recentment, el porcí ha esquivat millor que altres sectors carnis la caiguda de la demanda per la COVID-19, gràcies a la seva menor dependència del canal HORECA i al repunt de la demanda procedent de la Xina, on la producció domestica s’ha vist greument afectada per la pesta porcina africana (PPA). Aquesta situació ha permès al sector porcí espanyol consolidar-se com un dels principals actors de la UE i del món. Entre els reptes del sector, cal esmentar la reducció de les emissions contaminants i continuar aplicant de manera estricta les mesures necessàries de bioseguretat per evitar l’entrada de la PPA en territori espanyol.
Resultats de la cerca
L’economia espanyola manté un to positiu en l’arrencada del 2025, impulsada, sobretot, per la reactivació de la demanda interna. Tot i que s’espera un creixement una mica més suau que l’any passat, el descens de la inflació i dels tipus d’interès serà un important punt de suport davant d’un context internacional marcat per la incertesa. L’Indicador Sectorial de CaixaBank Research reflecteix aquest dinamisme en els primers mesos de l’any i recull un augment del nombre de sectors en fase d’expansió, tot i que hi ha una certa heterogeneïtat.
La pandèmia ha posat de manifest el caràcter estratègic del sector agroalimentari, que ha exercit una activitat essencial per al proveïment d’aliments a la població. Així, el sector ha estat un dels menys afectats per la crisi: el pes del sector primari sobre el total de l’economia va augmentar i la indústria agroalimentària va patir una reculada molt més suau que el conjunt de la indústria manufacturera en el 2T 2020. De manera similar, l’evolució del mercat laboral ha estat relativament favorable i ha registrat una menor destrucció d’ocupació i una menor proporció de treballadors afectats per ERTO.
Després del xoc que va representar la irrupció de la COVID-19, el teixit empresarial turístic va reduir de forma ostensible els nivells d’activitat, de manera que es va destruir molta ocupació i va haver-hi una acollida massiva als ERTO. En l’actualitat, l’oferta turística es troba immersa en un procés de reactivació. L’eliminació de les restriccions a la mobilitat ha animat un bon nombre d’establiments turístics a reobrir les portes, malgrat que els nivells de demanda se situen encara en cotes reduïdes. Amb l’arrencada de la temporada estival, és fonamental que el sector turístic pugui mantenir, i guanyi, l’aposta per la reactivació. Només així s’aconseguirà tornar a generar ocupació.
La economía española afronta la primera mitad de 2026 desde una posición de solidez, aunque con señales de normalización tras el crecimiento excepcional de 2025 y bajo la amenaza de un nuevo shock internacional.
El sector turístic espanyol ha entrat en una nova etapa de creixement més moderat després dels anys de forta expansió impulsats per la recuperació postpandèmia.
Estrenem any abordant un dels grans desafiaments de l’economia europea i de l’espanyola, en un nou Dossier: «Les claus de la productivitat». Hi recorrem les dinàmiques recents de la productivitat de la Unió Europea, i posem el focus en la seva dispersió territorial i en els factors diferenciadors entre les regions de millor i pitjor exercici. Després d’unes pinzellades de context inicials, on presentem les principals tendències, caracteritzem les diferents regions europees en funció del seu nivell de productivitat i analitzem els factors econòmics clau que la impulsen. Finalment, identifiquem els factors que frenen el creixement de la productivitat en l’economia espanyola, i els que podrien impulsar-la, centrant-nos en l’evolució de la productivitat de les diferents comunitats autònomes i en els seus determinants, i els comparem amb altres regions europees.
La economía española ha alcanzado ya el punto de inflexión que tanto estábamos esperando. Todos los indicadores económicos del 2T 2021 muestran un notable rebote de la actividad económica al levantarse gran parte de las restricciones a la actividad y la movilidad gracias a la aceleración de la campaña de vacunación.
El sector s’ha anat desaccelerant el 2019 en un context d’empitjorament de les perspectives econòmiques. De cara al 2020, el mercat continuarà evolucionant de manera favorable, tot i que el ritme d’avanç serà més moderat.
El mapa de riscos és exigent, i, a més de la prevalença de les disrupcions geopolítiques, els mercats financers han mostrat sensibilitat a les promeses, als dubtes i a les transformacions de la intel·ligència artificial (IA) i a la sostenibilitat del deute públic.
La incertesa que genera el brexit ja afecta el creixement econòmic (principalment del Regne Unit i, en particular, en forma d’una paralització dels projectes d’inversió) i pot dificultar les relacions empresarials amb Espanya a curt termini.
Enmig de la tempestat provocada per la pandèmia, el mercat immobiliari portuguès ha mantingut el to. Tot i que la major incertesa i les restriccions van provocar l’ajornament de decisions de compra d’habitatge, els preus es van desaccelerar poc i van avançar al voltant del 8% el 2020.
l Govern ha presentat un segon pla de xoc per esmorteir l’impacte econòmic de l’elevada inflació. Aquest segon paquet implicarà, segons les estimacions de l’Executiu mateix, un esforç pressupostari de més de 9.000 milions d’euros (el 0,7% del PIB), que es descompon en 5.500 milions més de despesa i en 3.600 en reducció d’ingressos per les rebaixes fiscals en els impostos de l’electricitat.
Amb la finalitat de corregir les disfuncionalitats del mercat laboral espanyol, en les últimes dècades s’han succeït diverses reformes, l’última de les quals va ser aprovada al Consell de Ministres del passat 28 de desembre i que avui es vota al Congrés. Es tracta, a més a més, d'una de les fites compromeses amb la UE en el marc del PRTR, el compliment de la qual és necessari per accedir als fons europeus NGEU.