Resultats de la cerca

El tercer volum de la nostra col·lecció Nous Paradigmes està marcat, com no podia ser d’altra manera, pels efectes de la COVID-19 i el seu paper com a acceleradora de tendències que ha fet emergir noves maneres de percebre i gestionar situacions derivades de la crisi sanitària. En aquest número tractem les perspectives econòmiques del 2022, l’evolució de la desigualtat, les tendències de consum, l’impacte dels fons de recuperació europeus i el paper de les democràcies en temps de pandèmia.

A les portes del 2026, l’economia mundial demostra una vegada més una resiliència més gran de la prevista davant la incertesa i el soroll geopolític. No obstant això, el creixement i el benestar dependran de com es gestionin la divisió entre blocs econòmics, l’auge de la intel·ligència artificial i els reptes fiscals, en un context de transició i creixent complexitat.

La incertesa que genera el brexit ja afecta el creixement econòmic (principalment del Regne Unit i, en particular, en forma d’una paralització dels projectes d’inversió) i pot dificultar les relacions empresarials amb Espanya a curt termini.

El fort deteriorament patit per les finances públiques arran de la pandèmia ha reobert el debat sobre la necessitat de reformar les normes fiscals de la UE.

En aquest article, analitzem dimensions clau de les finances públiques espanyoles, com la durada del deute públic o la sensibilitat de la prima de risc a altres economies, per avaluar fins a quin punt ens poden impactar el complex entorn global i els riscos fiscals a la resta d’Europa.

El 2T 2025, va començar amb totes les paperetes per a una desacceleració del creixement de l’economia espanyola. Al començament d’abril, i després de mesos d’amenaces, l’Administració Trump va anunciar els aranzels bilaterals i va catapultar els principals indicadors d’incertesa a màxims històrics. Setmanes després, una apagada va deixar la península ibèrica sense electricitat durant un dia. Tot això, a més a més, va succeir en un entorn en què l’economia de la zona de l’euro tornava a donar senyals de refredament.

L'economia internacional torna de l'estiu amb senyals de resiliència, menys incertesa, però més aranzels. S'observen indicis de millora en l'activitat europea en el 3T, senyals d'un mercat laboral no tan robust als Estats Units, i una inflació divergent entre les dues bandes de l'Atlàntic. 

Reduir l'estoc elevat de deute públic espanyol portarà el seu temps, però, en el context econòmic actual, hi ha elements que poden ajudar que la digestió sigui una mica més suportable del que aquestes xifres astronòmiques (1,34 bilions d'euros el 2020) poden donar a entendre.