Resultats de la cerca

El mapa de riscos és exigent, i, a més de la prevalença de les disrupcions geopolítiques, els mercats financers han mostrat sensibilitat a les promeses, als dubtes i a les transformacions de la intel·ligència artificial (IA) i a la sostenibilitat del deute públic.

Un dels temes candents de l’actualitat econòmica és l’impacte d’un enduriment de les condicions financeres sobre el cost del deute públic espanyol. Des de l’inici d’enguany, hem observat un repunt dels tipus d’interès sobirans de la zona de l’euro i de les primes de risc perifèriques, inclosa l’espanyola. Així, cal preguntar-se quina serà la sensibilitat del cost de finançament de les Administracions públiques a un entorn macrofinancer canviant i molt incert.

L’economia global va mostrar una resiliència notable durant el 2025 i va oferir un bon punt de partida de cara al 2026, de tal manera que l’economia mundial podria continuar creixent a ritmes del 3% i amb una inflació globalment estable. En canvi, els riscos sobre els escenaris globals centrals han augmentat de manera significativa després de l’atac conjunt dels EUA i d’Israel a l’Iran, que ha provocat una forta pujada dels preus del cru i del gas i turbulències importants als mercats financers.

Enmig de la tempestat provocada per la pandèmia, el mercat immobiliari portuguès ha mantingut el to. Tot i que la major incertesa i les restriccions van provocar l’ajornament de decisions de compra d’habitatge, els preus es van desaccelerar poc i van avançar al voltant del 8% el 2020.

La incertesa que genera el brexit ja afecta el creixement econòmic (principalment del Regne Unit i, en particular, en forma d’una paralització dels projectes d’inversió) i pot dificultar les relacions empresarials amb Espanya a curt termini.

L’economia espanyola va esquivar amb èxit les tensions comercials i geopolítiques de l’entorn global i va créixer el 2,8%, una xifra que millora clarament tant la nostra previsió de l’inici de l’any, que era del 2,3%, com el creixement de la zona de l’euro, que es va situar en l’1,5%. L’increment del PIB es va fonamentar en el bon funcionament de la demanda interna, que va contrarestar el deteriorament de l’externa, derivat de l’embranzida de les importacions.

Com Vladimir i Estragó a Esperant Godot, els economistes, els acadèmics i els bancs centrals s’han passat l’última dècada esperant una inflació que no arribava. Si més no fins a la irrupció en escena de la COVID-19. Els repunts en les dades i en les expectatives d’inflació amb què ha començat l’any 2021 han revifat el debat sobre la seva arribada.

Quan la pandèmia se superi, la necessitat mateix d’actuar de forma contundent des dels flancs monetari i fiscal deixarà seqüeles que, segons com es gestionin, podrien condicionar el bon funcionament de la política econòmica en el futur.

La cohesió social, juntament amb els pilars ecològic i digital, és una de les línies d’acció claus del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), que traça el full de ruta per a una recuperació econòmica sòlida, inclusiva i resilient, no solament per afrontar la crisi provocada per la COVID-19, sinó també per respondre els reptes de la propera dècada.

La geopolítica va marcar l’inici de l’any als mercats financers. El repunt de ten­sions, des de Veneçuela a l’Iran, i el xoc diplomàtic entre els EUA i Europa per Groenlàndia van generar moviments d’aversió al risc i van augmentar de forma puntual la volatilitat als mercats.