Històricament, i en general, els augments (o els caigudes) del consum es relacionen amb els augments (o les caigudes) dels préstecs al consum. Aquesta relació és especialment estreta en el cas dels béns duradors, que són els que més es financen, ja que solen ser despeses de més envergadura.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
1900 resultats per a Euro digital
El dólar cambia de ritmo: tras depreciarse un 13% frente al euro en el primer semestre, frenó su caída en verano y ha recuperado algo de terreno desde septiembre. En próximos trimestres, las previsiones de crecimiento e inflación apuntan a un dólar algo más débil, aunque persisten factores que podrían sostenerlo: la resiliencia económica de EE. UU., unos tipos reales más altos en EE. UU. (tras moderarse las expectativas de inflación) y una importante recuperación de su papel como activo refugio.
La libra se mueve entre dos aguas en su cruce frente al euro. Por un lado, el debilitamiento de la economía británica pone presión al Banco de Inglaterra para bajar los tipos más rápidamente de lo que se esperaba. Por otro, los planes fiscales del Gobierno supondrán unas necesidades de financiación elevadas, presionando al alza la rentabilidad de la deuda pública y atrayendo flujos de inversión, lo que debería dar cierto soporte a la divisa. Con todo, en el actual entorno de elevada volatilidad geopolítica, nuestra expectativa es que la libra se deprecie paulatinamente hacia final de año frente al euro.
La combinació d’un creixement demogràfic vigorós i d’un descens gradual dels tipus d’interès, juntament amb la falta d’oferta, està impulsant el creixement dels preus de l’habitatge, en particular al mercat d’habitatge nou i a les regions més dinàmiques i amb un major atractiu turístic.
Les destinacions rurals s’han revelat com les més atractives després de l’esclat de la pandèmia. Per als turistes que buscaven viatjar i mantenir el distanciament social durant l’estiu, els espais rurals van representar una gran alternativa, la qual cosa ha comportat que la pèrdua d’activitat turística a les regions menys urbanes d’Espanya hagi estat molt inferior a la de les destinacions més tradicionals de costa i a la de les ciutats. En aquest article utilitzem les tècniques d’anàlisi de big data per analitzar l’evolució dels pagaments amb targeta efectuats pels turistes domèstics i internacionals en funció de les característiques de les destinacions que van visitar. Els resultats confirmen la major resiliència de les destinacions turístiques rurals durant el 2020 i dibuixen unes perspectives positives per al turisme rural de cara al 2021.
La irrupció de la pandèmia al començament del 2020 ha tingut repercussions sense precedents en molts àmbits de l’economia. Una d’aquestes repercussions ha estat el consum de les llars, principal component del PIB i considerat tradicionalment un indicador de la salut de l’economia i del benestar de la societat. A causa de les restriccions a l’activitat i a la mobilitat durant la crisi sanitària provocada per la COVID-19, l’enfonsament del consum va ser molt superior al de crisis anteriors. La part positiva és que, amb l’aixecament de les restriccions, el consum a Espanya ha rebotat el 2021 de forma més intensa que en el passat. De fet, a l’octubre, el monitor de consum elaborat per CaixaBank Research amb dades internes se situava ja el 13% per damunt del mateix mes del 2019.
El sector turístic no es manté aliè al xoc inflacionista. Els preus vinculats al turisme creixen amb força, i, en concret, el sector hoteler registra alces de preus molt per damunt de la mitjana històrica. Com acostuma a passar, no hi ha un únic motiu que expliqui l’episodi d’inflació turística, sinó que es tracta d’un compendi de canvis, tant en l’oferta com en la demanda, que han provocat que els turistes hagin d’afrontar preus molt més elevats que abans de la pandèmia. En aquest article, fem un repàs dels factors que expliquen aquest episodi.