El mercat residencial espanyol es troba en plena fase expansiva, impulsat per la baixada dels tipus d’interès, per la millora del poder adquisitiu i pel creixement demogràfic. La demanda continua creixent amb força, amb un notable protagonisme del comprador estranger, i l’oferta, a poc a poc, també va guanyant tracció, tot i que continua sense compensar el dèficit d’habitatge acumulat des del 2021. El preu de l’habitatge es continua accelerant i, en termes nominals, supera ja el màxim assolit el 2007, i es comencen a detectar senyals de sobrevaloració. No obstant això, el context actual difereix de l’anterior a l’esclat de la bombolla immobiliària: no hi ha un excés d’oferta, sinó un greu dèficit d’habitatge (i això és el que explica, principalment, la pressió sobre els preus), i la situació financera de les famílies, dels sectors constructor i promotor i del sistema financer és sòlida. Preveiem que els preus i les compravendes continuaran sent dinàmics en els propers trimestres, la qual cosa accentua la necessitat d’augmentar l’oferta d’habitatge assequible.
Resultats de la cerca
La economía española ha iniciado 2025 con un crecimiento generalizado, aunque algo más moderado que el año anterior. A pesar de los desafíos globales, como el giro proteccionista de EE. UU., la mitad de los sectores muestra signos de expansión, destacando la industria química y farmacéutica. Este dinamismo sectorial, junto con la ventaja competitiva en energías renovables, refuerza la resiliencia de la economía ante un entorno internacional incierto.
La indústria va patir un dur revés el 2020, però les dades mostren la seva ràpida recuperació, a l’espera de l’impacte dels fons europeus i amb l’automoció com a referent i motor de la transformació tecnològica
En este capítulo repasamos el nuevo escenario de previsiones para la economía española y los retos a los que se enfrenta la Unión Europea en el plano económico. Por el camino, hablamos de la situación financiera de los jóvenes y la reducción de la temporalidad en el mercado laboral español. Una de cal y otra de arena.
También disponible en: Apple Podcasts
Como cada mes, nuestra economista Clàudia Canals explica las claves de la coyuntura económica en el nuevo podcast de CaixaBank Research. A pesar de las medidas tomadas, Europa sigue yendo un paso por detrás de EE. UU. y por supuesto de China, la única gran economía que creció en 2020. En España, los indicadores de actividad correspondientes al 1T muestran que probablemente el PIB se habría contraído, aunque el mercado laboral recuperara en marzo parte del terreno perdido. En este sentido, nuestras previsiones para la economía española (un 6,0% en 2021) se emplazan algo por debajo de las del Gobierno y las del FMI.
En el podcast de este mes, nuestra economista Clàudia Canals repasa los principales mensajes del número de verano del Informe Mensual: las recomendaciones para impulsar la recuperación de nuestro Economista Jefe, las políticas públicas y económicas de apoyo que se están llevando a cabo en la Unión Europea, y la coyuntura económica internacional y de España.
La vacunació de la població de risc, el control dels nous rebrots i la posada en marxa del Certificat Digital Verd seran els factors claus perquè la situació del sector turístic millori de manera significativa durant la segona meitat del 2021.
Octubre és el mes que presentem l’actualització del nostre escenari econòmic. A grans trets, l’economia mundial manté una velocitat de creuer més intensa del que es preveia a principis d’any, i el dinamisme de l’economia espanyola ens fa revisar a l’alça el creixement previst per al 2025. A més a més, en aquest número analitzem com les polítiques Trump 2.0 poden afavorir els fluxos d’inversió cap a la zona de l’euro, així com la relació entre la dimensió empresarial i les bretxes de productivitat a la Unió Europea. També constatem la recuperació del sector turístic europeu després de la pandèmia, fem balanç de la temporada estival del sector turístic a Espanya i identifiquem les comunitats autònomes que es podrien veure més afectades per l’increment dels aranzels per part dels Estats Units.
El mercat del lloguer d’habitatge ha acaparat molt l’atenció en els últims anys. La seva forta pujada de preu, molt superior a l’increment de les rendes del treball, ha posat en relleu la vulnerabilitat econòmica de les llars que viuen de lloguer: aquestes llars solen tenir un nivell d’ingressos inferior a la mitjana, i un percentatge elevat d’elles destinen més del 40% dels ingressos als pagaments relacionats amb l’habitatge. Per afrontar aquesta preocupant situació, s’han pres mesures de política econòmica molt necessàries, orientades a incrementar l’oferta d’habitatge assequible. No obstant això, també s’han proposat altres polítiques, com el control del preu del lloguer a les zones de mercat tensionat, l’eficàcia del qual, segons l’experiència internacional, és limitada.
L’activitat al mercat immobiliari es recupera de l’extraordinària caiguda que va experimentar entre els mesos de març i de juny. Així, les compravendes d’habitatges i els visats d’obra nova han recuperat una gran part del terreny perdut en el tercer trimestre de 2020, una tendència que preveiem que es consolidarà el 2021. El preu de l’habitatge, que fins avui ha mantingut una evolució feble, però sense arribar a registrar ajustos pronunciats, esperem que mantingui una tònica similar en els propers trimestres, i és probable que tanqui el 2021 amb un descens proper al 2%.
Aprofitant la proximitat del tancament de l’any, hem preparat el nostre tradicional Dossier d’anàlisi sobre les tendències i les claus que presidiran el comportament de l’economia el 2026. En primer lloc, analitzem de manera panoràmica la resiliència de l’economia global a la tempesta aranzelària i als desafiaments que afronta en un futur que continuarà marcat per la geopolítica, just un any després de la victòria de Donald Trump en les eleccions presidencials dels Estats Units. En el segon article, abordem el repte europeu de reduir el deute públic amb la necessitat d’invertir en defensa, en innovació i en transició verda i digital. A continuació, ens centrem específicament en les perspectives de l’economia nord-americana, que encara el nou any amb una mescla de fortalesa i vulnerabilitat. Finalment, quantifiquem les previsions per a una economia espanyola el dinamisme de la qual en un context internacional advers ha sorprès positivament en els últims trimestres.