El sector turístic espanyol ha començat el 2023 amb robustesa. Les arribades de turistes internacionals han assolit els nivells del 2019 i la despesa turística internacional ha batut rècords. El turisme domèstic ha continuat creixent des del 2022, però amb menys impuls per la combinació de la pèrdua de poder adquisitiu i de més sortides a l’estranger. Malgrat que, en l’actualitat, el turisme és un dels motors de l’economia espanyola, és probable que, en els propers trimestres, apareguin diversos vents de cara. El complicat panorama macroeconòmic als països d’origen dels turistes internacionals, la reactivació de les destinacions més llunyanes per al turista europeu i espanyol i la competència de destinacions més econòmiques apunten a una desacceleració del sector turístic a mesura que ens apropem al 2024.
Resultats de la cerca
Les exportacions agroalimentàries han exhibit un gran dinamisme durant la pandèmia en un context en què el comerç internacional ha patit amb especial intensitat l’impacte de la crisi. La carn de porcí, les fruites i algunes verdures fresques han estat els productes més demandats, i el País Basc i, sobretot, Aragó han estat les regions amb els majors creixements de les exportacions entre el gener i el juliol del 2020. Malgrat aquest comportament favorable fins avui, el sector segueix atentament l’evolució de les tensions comercials globals, en especial entre els EUA i la UE, i les negociacions sobre el brexit.
Després de l’extraordinari creixement dels fluxos turístics dels últims anys, el 2018 el creixement del nombre de turistes internacionals es va moderar a totes les regions del món, llevat del Pròxim Orient, on va augmentar amb vigor.
Al final del mes de novembre, la millora de la situació del sector turístic era palpable. Es van consolidar les bones xifres de l’estiu, gràcies al fet que es va aconseguir allargar la temporada durant el mes d’octubre i una part de novembre. Aquesta bona tendència s’ha enterbolit amb la irrupció de la nova onada de la COVID-19 a Espanya, vinculada a la variant òmicron. No obstant això, quan s’estabilitzi aquesta onada, cal pensar que el sector tornarà a la senda de recuperació que venia registrant.
Les compravendes per part d’estrangers a Espanya han sorprès per la seva recuperació vigorosa després de l’aixecament de les restriccions vinculades a la pandèmia. Els indicadors d’intenció de compra apunten al fet que aquesta tendència positiva tindrà continuïtat a curt termini, en especial entre la població alemanya i nòrdica. El recorregut que la demanda estrangera pot tenir a llarg termini és prometedor si tenim en compte les tendències demogràfiques a Europa: la propera jubilació d’una nodrida generació d’europeus apunta a un increment notable de la demanda potencial, en especial entre els anys 2026 i 2030. I, malgrat que Espanya compta amb importants fortaleses per atreure aquesta demanda, com l’elevada competitivitat turística i la percepció de seguretat del país, no s’han de menystenir els esforços orientats a generar un entorn regulador i fiscal atractiu, al mateix temps que s’adopten les polítiques d’habitatge adequades per mitigar el seu impacte sobre la població local.
Les perspectives per al conjunt de l’economia espanyola estan molt condicionades per l’evolució de les pressions inflacionistes, en especial les energètiques. El sector primari ja venia patint l’alça dels costos de producció, i el conflicte bèl·lic a Ucraïna no ha fet més que agreujar la situació.
La despesa turística procedent dels EUA evidencia una desacceleració clara des del final del 2024. Aquest alentiment reflecteix, en part, la normalització del creixement del turisme després de la pandèmia i factors macroeconòmics com l’apreciació de l’euro enfront del dòlar i el deteriorament de les perspectives de creixement de l’economia nord-americana. No obstant això, atès que aquests factors solen operar amb un cert retard, és probable que l’alentiment respongui també a un augment de la incertesa sobre la política econòmica i comercial dels EUA, que estaria començant a afectar la propensió dels nord-americans a viatjar a Espanya. Tenint en compte que és un mercat que, el 2024, va representar el 4,6% de les arribades i el 7,1% de la despesa turística internacional a Espanya, la seva desacceleració pot arribar a restar prop d’1 p. p. al creixement del PIB turístic el 2025. Algunes zones del país, com les àrees urbanes no costaneres, es podrien veure més afectades per l’elevat pes de la despesa turística nord-americana. Ara com ara, la major desacceleració s’està observant a les zones rurals, on el pes del turista nord-americà és menor.
El problema de l’accés a l’habitatge, tant en lloguer com en propietat, s’ha agreujat en els últims anys i afecta amb especial intensitat alguns col·lectius, com els joves. La solució no és senzilla i requereix d’actuacions en múltiples fronts i que contemplin un horitzó temporal ampli. La col·laboració público-privada és fonamental per incrementar de manera significativa l’oferta d’habitatge assequible, i la construcció industrialitzada es postula com una nova forma de construcció que permet superar els principals reptes del sector, com atreure mà d’obra qualificada i femenina i fomentar sistemes constructius més digitals i més sostenibles.
No és novetat, però continua sent important remarcar-ho. Els últims indicadors disponibles per a l’economia espanyola han tornat a sorprendre en positiu. Malgrat que Europa es manté feble i que, a nivell global, la incertesa és elevada, l’evolució de l’economia espanyola continua destacant en el context internacional.
El conflicte d’Ucraïna no és més que el canari a la mina de l’augment de la inestabilitat en l’escenari geopolític que cal esperar en els propers anys, el màxim exponent del qual serà la rivalitat entre la Xina i els EUA.
Alemanya, la major economia de la zona de l’euro, travessa moments difícils i afronta unes febles perspectives de creixement. El seu model es troba amenaçat per la desacceleració del comerç mundial, per les guerres aranzelàries, pel canvi de model energètic i per la irrupció de nous rivals.
Malgrat que la desconnexió energètica de Rússia en els últims anys ha estat notable, encara persisteixen desafiaments importants perquè Europa posseeixi un sistema energètic sostenible, segur i competitiu.
Detallem la revisió del nostre escenari de previsions del petroli i del gas natural europeu per als propers trimestres.
El nou focus de preocupació del ja complex escenari econòmic global és la salut de les finances públiques. En el cas d'Espanya, les dues palanques perquè el deute públic continuï baixant són el dèficit públic i el creixement econòmic.
Espanya va incloure 28.400 milions d’euros del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, el principal instrument dels fons europeus Next Generation EU, en els Pressupostos Generals de
l’Estat del 2022. S’han complert les expectatives? S’estan implementant les inversions i les reformes segons el que es preveia?
Entre el final de setembre i el final de febrer, el dòlar nord-americà es va depreciar el 6% en termes nominals efectius i el 10% enfront de l’euro i va cotitzar prop de l’1,07, un nivell no vist des de fa gairebé un any. Explorem què explica aquest canvi de tendència i fins a quin punt pot tenir recorregut.
A moltes economies desenvolupades, fa anys que el preu de l’habitatge ha pujat de forma molt significativa, i la tendència es va accelerar durant la pandèmia. No obstant això, alguns d'aquests mercats immobiliaris s'han començat a corregir en el context actual de tipus d'interès més alts i d'erosió de la renda real disponible de les llars.
En la continuació de l'article «Els mercats immobiliaris de les economies avançades davant l’enduriment de la política monetària (part I)», calculem l'ajustament potencial del preu de l'habitatge que es podria arribar a produir en alguns mercats internacionals que presenten signes de sobrevaloració.
El compliment dels objectius climàtics depèn molt de la inversió, pública i privada, i dels seus efectes sobre el desenvolupament de noves tecnologies. Per aquest motiu,
des de la COVID, una gran part de l’impuls econòmic s’ha centrat en incentivar aquesta transició ecològica. En aquest article, explorem com l'estan incentivant el Govern dels EUA i, sobretot, la Unió Europea i els seus estats membre.