Entre el 2013 i el 2019, la recuperació posterior a les crisis financera i sobirana va permetre avanços graduals però sostinguts en la capacitat adquisitiva de les famílies, amb el suport de la millora de l’ocupació i en un entorn d’inflació continguda. Amb la pandèmia, aquesta dinàmica es va veure alterada, i, malgrat que la renda nominal i el mercat laboral van mostrar resiliència, el xoc inflacionista intensificat després de la invasió d’Ucraïna va erosionar el poder de compra i va tensionar el benestar de les llars, amb un impacte particularment sever sobre les llars de renda baixa. En aquest context, el consum efectiu real de les llars per capita –un indicador ampli de benestar material, que incorpora tant la despesa privada com els béns i els serveis individuals proveïts pel sector públic– permet analitzar com han evolucionat les condicions de vida de les llars europees abans i després de la pandèmia, així com el paper de la redistribució pública.
Resultats de la cerca
A l’hora de tancar aquest informe, el conflicte al Pròxim Orient continua obert i continua tensionant els preus de l’energia i dels seus derivats. La durada del conflicte serà determinant per avaluar-ne l’impacte econòmic. La regió produeix gairebé el 30% del cru i el 20% del gas mundials, i, a més a més, s’hi localitzen dues de les principals vies marítimes del món: els estrets d’Ormuz i de Bab el-Màndeb (al mar Roig). Pel que fa al gas, a més a més, és un input clau en la producció de fertilitzants i d’heli, fonamental per a la producció de semiconductors. Així mateix, existeixen elements que poden pressionar per accelerar una sortida del conflicte, com la pèrdua de popularitat de Trump (que pot passar-li factura a les mid-term) o l’elevat cost econòmic de la guerra. Atesa la incertesa de l’entorn, les nostres previsions econòmiques s’ancoren en els preus de l’energia cotitzats als mercats.
Analitzar els patrons d’estalvi dels consumidors europeus en aquests temps és clau, ja que la reactivació del consum haurà de ser un dels pilars per a la recuperació.
Valorem els punts més importants de l'acord en l'últim moment mitjançant el qual, l'1 de gener del 2021, el Regne Unit va abandonar el mercat únic i la unió duanera amb la UE.
Després d’un mes de setembre carregat d’anuncis, la següent reunió del BCE (el 24 d’octubre) serà de transició, si més no en un sentit: el 31 d’octubre del 2019, es posarà fi al mandat de Mario Draghi, el president més carismàtic1 de la història de la institució.
La comunicació és una de les eines més potents de la política monetària. Per aquest motiu, CaixaBank Research ha desenvolupat un índex que mesura el sentiment de les comunicacions del BCE.