Resultats de la cerca

Identifiquem els factors macroeconòmics que afecten l'evolució del turisme internacional a Espanya, des de la taxa de creixement de la renda als països emissors fins a la inflació, passant pel risc geopolític i el tipus de canvi, i estimem l'arribada de turistes internacionals a Espanya el 2024.

Els preus dels aliments han començat a moderar el ritme de creixement, però l’alça acumulada des del 2019 és significativa i ha fet augmentar el pes de la despesa en alimentació en la cistella de consum de les llars espanyoles. El descens dels preus de les primeres matèries agrícoles i de l’energia als mercats internacionals des dels màxims assolits el 2022 hauria d’ajudar a contenir els costos de producció agraris i, de retruc, de cara als propers trimestres, hauria de continuar propiciant la moderació de les pressions inflacionistes sobre els aliments.

El 2023, el sector turístic espanyol va mantenir la seva trajectòria de recuperació i de creixement, va superar les expectatives inicials i va batre rècords, no solament en termes de despesa nominal, sinó també en termes reals. De cara al 2024, preveiem que la senda positiva del sector turístic espanyol prosseguirà i que el PIB turístic avançarà el 2,5%, de manera que el sector creixerà per damunt de l’economia en general i es reafirmarà com un dels motors de l’economia espanyola.

L’enduriment de les condicions financeres entre el 2022 i el 2023 va truncar la tendència ascendent del preu de l’habitatge a la gran majoria de mercats residencials de les principals economies avançades. Malgrat que s’observen diferències significatives entre països, en conjunt, es pot afirmar que, tenint en compte la rapidesa i la intensitat de la pujada dels tipus d’interès, el preu de l’habitatge ha resistit força bé l’enduriment de les condicions financeres. Aquesta evolució, millor del que s’havia previst, posa de manifest no solament la fortalesa de la demanda d’habitatge, sinó també l’escassetat d’oferta en aquest moment del cicle. Les restriccions reguladores per augmentar l’oferta i la falta d’inversió pública a la gran majoria de països de l’OCDE estarien agreujant els problemes d’accessibilitat a l’habitatge als mercats que estan experimentant una major demanda, com les grans ciutats.

Les compravendes per part d’estrangers a Espanya han sorprès per la seva recuperació vigorosa després de l’aixecament de les restriccions vinculades a la pandèmia. Els indicadors d’intenció de compra apunten al fet que aquesta tendència positiva tindrà continuïtat a curt termini, en especial entre la població alemanya i nòrdica. El recorregut que la demanda estrangera pot tenir a llarg termini és prometedor si tenim en compte les tendències demogràfiques a Europa: la propera jubilació d’una nodrida generació d’europeus apunta a un increment notable de la demanda potencial, en especial entre els anys 2026 i 2030. I, malgrat que Espanya compta amb importants fortaleses per atreure aquesta demanda, com l’elevada competitivitat turística i la percepció de seguretat del país, no s’han de menystenir els esforços orientats a generar un entorn regulador i fiscal atractiu, al mateix temps que s’adopten les polítiques d’habitatge adequades per mitigar el seu impacte sobre la població local.

L’augment dels costos de producció arran de la guerra a Ucraïna està afectant totes les baules de la cadena alimentària: producció, transformació, distribució i transport. L’impacte està sent especialment negatiu al sector primari, que també s’ha vist perjudicat per unes condicions meteorològiques poc favorables, en forma de sequera. L’alça dels costos s’està traslladant als preus dels aliments que paga el consumidor final, la qual cosa està provocant un augment de la despesa en alimentació, en particular entre les famílies amb rendes més baixes. La nota més positiva l’aporta el sector exterior: les exportacions agroalimentàries continuen creixent amb força el 2022, i no sembla que els indicadors de competitivitat s’hagin deteriorat malgrat l’alça dels preus.

El sector agroalimentari espanyol s’ha començat a recuperar després de dos anys de deteriorament, gràcies a la moderació dels costos de producció i de la sequera. No obstant això, els efectes dels dos xocs encara persisteixen, i encara afronta reptes importants que en limiten la capacitat de creixement de forma estructural.

El sector agroalimentari continua patint la forta alça dels costos de producció i l’impacte de la sequera. El descens dels preus de les primeres matèries agrícoles i de l’energia als mercats internacionals des dels màxims assolits el 2022 hauria d’ajudar a contenir els costos de producció agraris i, de retruc, hauria de moderar les pressions inflacionistes sobre els aliments. Tanmateix, la forta sequera que està castigant la península ibèrica des de l’any passat ha reduït la producció de molts cultius, com els cereals o les fruites, la qual cosa ha repercutit tant en els preus (a l’alça) com en el volum d’exportacions (a la baixa). Així i tot, en termes de valor, les exportacions agroalimentàries van continuar avançant a bon ritme en el 1S 2023, a causa de l’augment dels preus, la qual cosa reflecteix, malgrat la conjuntura adversa, l’elevada competitivitat del sector agroalimentari espanyol.

Les perspectives per al conjunt de l’economia espanyola estan molt condicionades per l’evolució de les pressions inflacionistes, en especial les energètiques. El sector primari ja venia patint l’alça dels costos de producció, i el conflicte bèl·lic a Ucraïna no ha fet més que agreujar la situació.

El turisme de luxe s’ha consolidat com un segment estratègic per al sector turístic espanyol, tant per la seva elevada contribució a la despesa com pel seu potencial per incrementar el valor afegit del sector. Segons les dades de pagaments analitzades per CaixaBank Research, tot i que aquest segment representa només el 3% de les targetes internacionals, concentra el 20% de la despesa presencial dels turistes estrangers. L’anàlisi evidencia també l’auge del turisme de luxe urbà, impulsat en gran part pel dinamisme de Madrid com a destinació d’alta gamma, malgrat mantenir encara una marcada orientació costanera. El Regne Unit, França i Alemanya són els principals emissors de turistes cap a Espanya, tant al segment de luxe com al convencional, tot i que destaquen altres economies amb un PIB per capita molt elevat, amb una gran desigualtat o amb una combinació d’aquests dos trets.

El consum a Espanya es recupera a més velocitat que en crisis anteriors. Això es posa de manifest en el monitor de consum elaborat per CaixaBank Research amb dades internes. A l’octubre, el nostre indicador de consum se situava ja el 13% per damunt del mateix mes del 2019.

Hem deixat enrere el 2020, l’any que serà recordat per la indústria turística com el més dur de la seva història recent. El 2021, el combat contra la pandèmia continua, i les restriccions a la mobilitat i al comerç continuen impedint un funcionament normal de l’activitat econòmica i afecten amb especial cruesa les empreses que depenen del turisme. No obstant això, l’entrada en joc de la vacuna serà un punt d’inflexió clar quan permeti aconseguir la immunitat de la població de risc. Les nostres previsions apunten a una forta recuperació del sector durant el segon semestre de l’any, que empenyerà el PIB turístic a créixer el 80% anual i que farà que torni a ser un dels sectors tractors de l’economia espanyola.

La tecnologia avança a un ritme frenètic i ofereix a la cadena agroalimentària nombroses oportunitats perquè la producció sigui més eficient i més sostenible. A més a més, la irrupció de la COVID-19 ha posat de manifest que les empreses més digitalitzades van poder mantenir l’activitat amb més facilitat que la resta. En aquest article, examinem el grau de popularitat de les diferents tecnologies digitals que s’utilitzen al sector primari i a la indústria agroalimentària a partir de l’anàlisi de text de més de 2 milions de missatges a la xarxa social Twitter. Totes elles són imprescindibles per crear un ecosistema connectat que formarà la cadena alimentària 4.0 del futur.

El sector turístic espanyol ha començat el 2023 amb robustesa. Les arribades de turistes internacionals han assolit els nivells del 2019 i la despesa turística internacional ha batut rècords. El turisme domèstic ha continuat creixent des del 2022, però amb menys impuls per la combinació de la pèrdua de poder adquisitiu i de més sortides a l’estranger. Malgrat que, en l’actualitat, el turisme és un dels motors de l’economia espanyola, és probable que, en els propers trimestres, apareguin diversos vents de cara. El complicat panorama macroeconòmic als països d’origen dels turistes internacionals, la reactivació de les destinacions més llunyanes per al turista europeu i espanyol i la competència de destinacions més econòmiques apunten a una desacceleració del sector turístic a mesura que ens apropem al 2024.

El sector agroalimentari espanyol manté un to expansiu el 2025, afavorit per la millora de les condicions meteorològiques, per la contenció dels costos de producció i per l’augment de la demanda. Tot això es tradueix en un increment gradual de la producció i de les exportacions, que ja han recuperat els nivells prepandèmia, i en un mercat laboral més dinàmic, amb generació d’ocupació i amb reducció de la temporalitat. Les perspectives per als propers trimestres són positives, tot i que persisteixen reptes de gran rellevància, com l’augment dels aranzels amb els EUA o l’impacte creixent de fenòmens climàtics extrems, com les inundacions, les sequeres i els incendis.