Resultats de la cerca

Al juliol, va cristal·litzar la resposta econòmica europea a la crisi de la COVID-19: el Consell Europeu va aprovar el Pla de Recuperació Europeu, l’anomenat NGEU, mitjançant el qual la Unió Europea atorgarà fins a 750.000 milions d’euros als Estats membres per impulsar la recuperació de l’economia després del xoc de la pandèmia. Es tracta d’un acord sense precedents, que podria tenir un impacte considerable sobre el sector immobiliari europeu, ja que un dels objectius principals de la UE, al qual aquest Pla de Recuperació pretén contribuir de manera significativa, consisteix a reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle el 55% el 2030 en relació amb els nivells del 1990. És clar que la renovació del parc d’edificis europeu, on es realitza el 40% del consum energètic del continent, serà clau per aconseguir aquest objectiu climàtic.

El sector agroalimentari espanyol s’enfronta a un nou escenari comercial marcat per l’augment d’aranzels per part dels EUA, fixats en el 15% per als productes europeus, mentre s’espera que es defineixin les excepcions estratègiques. En un context de proteccionisme creixent i d’afebliment del multilateralisme, el sector busca adaptar-se mitjançant la diversificació de mercats i l’impuls d’acords bilaterals des de la UE. El pacte amb Mercosur obre oportunitats per a productes clau com l’oli d'oliva, el vi o el porcí, però també planteja riscos per la competència en sectors sensibles com la carn de boví o l’arròs. Malgrat tot, la competitivitat i la diversificació de l’agro espanyol el posicionen favorablement per afrontar aquest entorn desafiador.

Després d’un 2023 en què els principals indicadors del sector turístic espanyol van reprendre els nivells màxims del 2019, el sector continua sense mostrar signes d’esgotament cíclic i va créixer amb força el 2024. 

Les fortes restriccions a la mobilitat i al comerç imposades per controlar l’avanç de la pandèmia han comportat una caiguda sense precedents del consum i, de retruc, també un increment rècord de l’estalvi de les llars. Una bona part d’aquest nou estalvi ha estat forçós, causat per la impossibilitat de mantenir el nivell de consum habitual. Segons les nostres estimacions, la retirada de les restriccions que hem començat a viure durant el mes de maig incentivarà que una part de l’estalvi forçós es destini a consum, la qual cosa serà una de les claus per a la recuperació ràpida del consum el 2021.

El sector del vi juga un paper fonamental al nostre país, no solament en termes econòmics, per la seva contribució a l’activitat, a l’ocupació o a les exportacions, sinó també per l’àmplia extensió del seu cultiu i pel seu arrelament territorial, la qual cosa el converteix en motor de conservació mediambiental i de desenvolupament rural. Espanya és el segon exportador mundial de vi en volum i el tercer en valor, tot i que, en els últims anys, hem assistit a una major penetració a l’Amèrica del Nord i a Àsia, mercats que compren vi d’un import més elevat. Després de la crisi de la COVID-19, els cellers i les cooperatives han d’afrontar importants reptes a mitjà termini i s’han d’adaptar als nous hàbits de consum d’un públic més jove, més digitalitzat i més conscienciat amb el medi ambient. En aquesta estratègia s’emmarca l’aposta pels cultius ecològics, per les vendes on-line o per l’enoturisme.

L’actual conflicte bèl·lic entre l’Iran, els EUA i Israel és un nou xoc d’oferta que torna a tensionar les cadenes globals de valor. Aquest episodi se suma a altres disrupcions recents que ha patit el comerç mundial, com la política aranzelària de l’Administració Trump, la crisi energètica desencadenada arran de la invasió russa d’Ucraïna i la pandèmia de la COVID-19. Així mateix, reforça la necessitat de diversificar els mercats d’aprovisionament, per evitar les grans dependències unilaterals, i d'avançar cap a una major capacitat productiva europea. Aquest missatge adquireix una rellevància especial en àmbits estratègics per al creixement a mitjà i a llarg termini, com la tecnologia, la salut, la defensa i la doble transició verda i digital.

L’Indicador Sectorial de CaixaBank Research és un indicador sintètic que aglutina la informació de 17 variables en un únic indicador. La seva freqüència és mensual i compila dades a partir del gener del 2011. Es calcula per a 24 sectors d’activitat, entre ells els quatre grans: sector primari, indústria manufacturera, construcció i serveis.

La desacceleració de les exportacions ha estat un dels focus de debilitat de l’economia espanyola els darrers trimestres. La indústria manufacturera és especialment dependent de les vendes de les exportacions de béns i en centralitza el deteriorament.

El mercat de l’habitatge a Espanya està immers en una fase de tensió creixent, resultat de la combinació d’una demanda forta, d’una oferta insuficient i poc elàstica i d’una elevada heterogeneïtat territorial.

Al llarg de l’any 2021, hem constatat que, arran de la pandèmia, s’ha produït un desajustament al sector immobiliari entre una demanda que s’ha reactivat molt ràpidament i una oferta que es mostra més dependent de factors de tipus estructural i que, per tant, continua endarrerida en la recuperació. A causa d’aquest desajustament, els preus de l’habitatge han iniciat una tendència alcista, que pot tenir una certa continuïtat en els propers trimestres a conseqüència de l’encariment dels costos de producció del sector i dels problemes de proveïment de determinades primeres matèries. No obstant això, a mitjà termini, a mesura que la nova oferta es vagi incorporant al mercat i s’atenuïn les tensions en les cadenes globals de distribució, els preus haurien de tornar a una senda de creixement més coherent amb l’evolució de la renda de les famílies.

El col·lapse del turisme a Espanya després de la irrupció de la COVID-19 ha empès la indústria turística a escometre grans ajustos en els preus. El sector hoteler ha estat el màxim exponent d’aquesta tendència: segons les dades de l’INE, el preu per habitació i dia que van cobrar els hotels a l’estiu del 2020 va ser el 16% inferior al de l’any anterior. No obstant això, no sembla que aquesta enorme rebaixa en els preus hagi jugat un paper determinant en la revitalització de la demanda d’algunes regions. El canvi de preferències a l’hora de viatjar que ha comportat la pandèmia ha propiciat que els turistes apostin per destinacions pròximes, familiars i poc congestionades i no donin tanta prioritat al preu i a l’efecte crida generat per la gran rebaixa de preus hotelers.

L’any 2024, l’economia espanyola ha exhibit un creixement generalitzat de tots els sectors d’activitat, amb poques excepcions: s’ha reduït el nombre de sectors en feblesa i que han augmentat els sectors en expansió, gràcies a l’absorció progressiva dels forts xocs que n’han afectat l’evolució en els últims anys.

Les destinacions rurals s’han revelat com les més atractives després de l’esclat de la pandèmia. Per als turistes que buscaven viatjar i mantenir el distanciament social durant l’estiu, els espais rurals van representar una gran alternativa, la qual cosa ha comportat que la pèrdua d’activitat turística a les regions menys urbanes d’Espanya hagi estat molt inferior a la de les destinacions més tradicionals de costa i a la de les ciutats. En aquest article utilitzem les tècniques d’anàlisi de big data per analitzar l’evolució dels pagaments amb targeta efectuats pels turistes domèstics i internacionals en funció de les característiques de les destinacions que van visitar. Els resultats confirmen la major resiliència de les destinacions turístiques rurals durant el 2020 i dibuixen unes perspectives positives per al turisme rural de cara al 2021.

L’activitat al mercat immobiliari es recupera de l’extraordinària caiguda que va experimentar durant els mesos de confinament més estricte. Així, les compravendes d’habitatge han repuntat de forma notable en els primers mesos del 2021, mentre que els visats d’obra nova mantenen una tendència de recuperació gradual. El preu de l’habitatge, per la seva banda, ha intensificat la trajectòria de desacceleració que ha mostrat des de mitjan 2018, però la veritat és que la seva evolució durant la pandèmia ha sorprès per la seva resiliència, en particular els preus de l’habitatge nou. En els propers trimestres, esperem que el preu de l’habitatge continuï anotant avanços moderats però sostinguts en el temps.

El sector espanyol de l’automoció intenta trobar el seu lloc en el nou ecosistema mundial, un cop superat l’entorn advers dels últims anys, marcat pels problemes d’aprovisionament als mercats internacionals d’inputs essencials, com els microxips i els semiconductors, i pels augments dels preus i dels tipus d’interès.