Resultats de la cerca

La irrupció de la pandèmia ha modificat l’escenari per a la inversió immobiliària en actius relacionats amb el comerç al detall. D’una banda, les fortes restriccions a la mobilitat i al negoci han reduït els preus i les rendes dels locals comercials i han  moderat l’interès inversor. De l’altra, la COVID-19 ha provocat un canvi en els hàbits dels consumidors espanyols que ha beneficiat els supermercats, on la inversió va assolir màxims històrics el 2020, i que ha accelerat la penetració del comerç on-line en el sector detallista, que ha impulsat, així, la inversió en la logística necessària per donar suport a aquest canal de vendes.

El sector agroalimentari espanyol manté un to expansiu el 2025, afavorit per la millora de les condicions meteorològiques, per la contenció dels costos de producció i per l’augment de la demanda. Tot això es tradueix en un increment gradual de la producció i de les exportacions, que ja han recuperat els nivells prepandèmia, i en un mercat laboral més dinàmic, amb generació d’ocupació i amb reducció de la temporalitat. Les perspectives per als propers trimestres són positives, tot i que persisteixen reptes de gran rellevància, com l’augment dels aranzels amb els EUA o l’impacte creixent de fenòmens climàtics extrems, com les inundacions, les sequeres i els incendis.

Les etiquetes Fet a Espanya, Fet als EUA i, fins i tot, Fet a la Xina cada vegada tenen menys sentit en el nostre món actual. D’ençà que les empreses van decidir trossejar els processos productius i traslladar-los a altres països, segurament Fet al Món representa millor la naturalesa de la majoria dels béns manufacturats que consumim. Repassem el passat, el present i el futur de les cadenes de valor globals, en un moment en què les restriccions a la mobilitat provocades per la pandèmia i les disrupcions en els subministraments les han tornat a posar d’actualitat.

A Espanya, l’activitat agroalimentària té una rellevància que va més enllà del seu pes en l’economia. El seu paper estratègic en la competitivitat internacional, en la cohesió territorial i en l’autonomia productiva el converteix en un sector clau. Aquest article analitza la seva capacitat per vertebrar el territori i aprofundeix en la seva importància a nivell autonòmic i provincial i en l’evolució del seu pes relatiu en les últimes dècades. Andalusia, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Catalunya són les comunitats que més contribueixen al sector agroalimentari espanyol, entre les quals destaca Andalusia pel seu volum d’activitat i pel seu dinamisme recent. A nivell provincial, Almeria, Sevilla i Barcelona se situen com els principals nuclis agroalimentaris del país.

El sector del comerç al detall exerceix un paper molt rellevant en una economia eminentment de serveis com l’espanyola, amb un pes més elevat en relació amb altres economies europees en termes d’activitat, d’ocupació i de nombre d’empreses. Es tracta d’un sector empresarialment atomitzat, amb una forta presència de pimes i de micropimes i especialment intensiu en ocupació. A més a més, la seva presència està àmpliament estesa d’una punta a l’altra de la nostra geografia. Tot plegat li concedeix un cert paper cohesionador, tant des del punt de vista social com territorial, dins l’economia espanyola.

La pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest la importància del sector agroalimentari com a pilar essencial de l’economia espanyola. Durant els mesos de confinament, tota la cadena alimentària (que inclou els agricultors, els ramaders, els pescadors, les cooperatives i la indústria alimentària, els majoristes, el comerç minorista, la distribució o la logística) es va haver d’adaptar ràpidament per garantir el proveïment d’aliments a la població. En retrospectiva, és de justícia destacar l’excel·lent resposta de tot el sector per superar aquest repte.

La pandèmia ha provocat, forçosament, canvis molt importants en els nostres hàbits de consum. Davant la impossibilitat d’accedir de manera presencial als comerços, els canals de compra on-line han guanyat molt de pes durant l’any 2020. Segons l’anàlisi de les dades internes de CaixaBank, aquest creixement no solament ha estat significatiu, sinó que també ha estat generalitzat entre empreses de dimensions i de sectors ben diferents i ha estat un esperó perquè moltes es llancessin, per primera vegada, a utilitzar l’e-commerce com a canal de venda.

A causa de la pandèmia, la situació actual de l’economia espanyola és molt complexa. El cas del comerç al detall no és una cap excepció, tot i que, tenint en compte totes les restriccions en els horaris d’obertura i en els aforaments que s’han adoptat per frenar la pandèmia, mostra una resiliència notable. Segons ho revelen els indicadors de demanda i d’ús del sector, l’activitat del comerç al detall s’apropa, tot i que ho fa per sota, al nivell pre-COVID. Malgrat això, l’anàlisi de les dades internes de CaixaBank revela una gran heterogeneïtat entre les empreses grans i petites i entre les diferents branques d’activitat, la qual cosa confirma que encara no s’ha assolit la plena recuperació.

Les fortes restriccions a la mobilitat i al comerç imposades per controlar l’avanç de la pandèmia han comportat una caiguda sense precedents del consum i, de retruc, també un increment rècord de l’estalvi de les llars. Una bona part d’aquest nou estalvi ha estat forçós, causat per la impossibilitat de mantenir el nivell de consum habitual. Segons les nostres estimacions, la retirada de les restriccions que hem començat a viure durant el mes de maig incentivarà que una part de l’estalvi forçós es destini a consum, la qual cosa serà una de les claus per a la recuperació ràpida del consum el 2021.

El sector agroalimentari espanyol s’enfronta a un nou escenari comercial marcat per l’augment d’aranzels per part dels EUA, fixats en el 15% per als productes europeus, mentre s’espera que es defineixin les excepcions estratègiques. En un context de proteccionisme creixent i d’afebliment del multilateralisme, el sector busca adaptar-se mitjançant la diversificació de mercats i l’impuls d’acords bilaterals des de la UE. El pacte amb Mercosur obre oportunitats per a productes clau com l’oli d'oliva, el vi o el porcí, però també planteja riscos per la competència en sectors sensibles com la carn de boví o l’arròs. Malgrat tot, la competitivitat i la diversificació de l’agro espanyol el posicionen favorablement per afrontar aquest entorn desafiador.

El sector citrícola és un dels més importants del sistema agroalimentari espanyol i líder destacat als mercats internacionals d’exportació. Carac­­teritzat per l’atomització de les explotacions, amb les consegüents dificultats per a la seva modernització, ha d’afrontar reptes i desafiaments importants. En particular, la forta competència de països tercers, en un moment d’intens repunt dels costos de producció, accentuat per la sequera prolongada i per la guerra a Ucraïna. En tot cas, ateses les xifres, la citricultura espanyola continua sent la més competitiva del món, gràcies al distintiu, guanyat a pols, de producte de la més alta qualitat i amb les màximes garanties sanitàries. 

La crisi sanitària causada per la COVID-19 ha representat un xoc sense precedents per al sector turístic espanyol. Els indicadors de demanda confirmen que l’aturada durant els mesos de confinament ha estat total, tant per al turisme internacional com per al turisme domèstic. El final de l’estat d’alarma i la recuperació de la mobilitat internacional a la UE han estat un revulsiu per a la reactivació dels fluxos de turistes a Espanya. De cara als propers mesos, les perspectives apunten a una recuperació relativament ràpida del turisme domèstic i més gradual de l’estranger, tot i que la delicada situació sanitària serà un focus molt viu d’incertesa.

El sector agroalimentari continua patint la forta alça dels costos de producció i l’impacte de la sequera. El descens dels preus de les primeres matèries agrícoles i de l’energia als mercats internacionals des dels màxims assolits el 2022 hauria d’ajudar a contenir els costos de producció agraris i, de retruc, hauria de moderar les pressions inflacionistes sobre els aliments. Tanmateix, la forta sequera que està castigant la península ibèrica des de l’any passat ha reduït la producció de molts cultius, com els cereals o les fruites, la qual cosa ha repercutit tant en els preus (a l’alça) com en el volum d’exportacions (a la baixa). Així i tot, en termes de valor, les exportacions agroalimentàries van continuar avançant a bon ritme en el 1S 2023, a causa de l’augment dels preus, la qual cosa reflecteix, malgrat la conjuntura adversa, l’elevada competitivitat del sector agroalimentari espanyol.

El comerç al detall és un dels principals sectors de serveis de l’economia espanyola i és un sector empresarialment atomitzat, especialment intensiu en ocupació i amb una presència molt estesa per tot el territori nacional. en conjunt, molt més resilient que altres serveis, amb una caiguda de l’activitat molt inferior a l’observada en el conjunt de l’economia espanyola. Una part d’aquesta encomiable resiliència ha estat el resultat de l’extraordinària capacitat d’adaptació als canals de venda on-line, que ha accelerat una tendència que es venia consolidant des de feia anys i que quantifiquem en aquest informe a partir de dades internes de CaixaBank. De cara al 2021, les perspectives del comerç al detall són de recuperació, gràcies als avanços en la campanya de vacunació, que permetran una retirada, progressiva però ràpida, de les restriccions al comerç i a la mobilitat, inclosa la internacional, durant el 2T 2021.