El paper del comerç al detall en l’economia espanyola

El comerç al detall representa el 4,2% del VAB,¹ la qual cosa el converteix en una activitat molt rellevant per a l’economia espanyola i que ha crescut amb força en els últims anys (el +3,2% anual de mitjana entre el 2014 i el 2018). A més a més, la seva importància és una mica més gran que en altres economies europees amb una estructura econòmica similar (el 3,9% a Alemanya i a França i el 3,5% a Itàlia) i també en relació amb la mitjana de la UE (el 3,9%).

Es tracta d’un sector especialment intensiu en ocupació: a Espanya, va ocupar 1,7 milions de persones el 2018, és a dir, el 9% del total d’empleats, més del doble del que aporta al VAB. De nou, la proporció d’ocupats al sector en relació amb el conjunt d’empleats del país és superior a la de les principals economies de la regió (entre el 8,7% i el 8,1% en el cas d’Alemanya, de França i d’Itàlia) i també es troba per damunt de la mitjana de la UE (el 8,4%). A més a més, és un sector generador d’oportunitats per a l’emprenedoria femenina: més del 50% de les empreses amb personalitat física del sector estan liderades per dones.

No obstant això, en els últims anys, s’observa un procés gradual de reducció de les oportunitats d’ocupació, a causa de la penetració progressiva del comerç on-line i dels efectes duradors de la passada crisi: des de la recessió del 2008, el sector ha destruït el 5% dels llocs de treball a Espanya, el doble del que s’ha destruït al conjunt de l’economia en aquest mateix període.

El comerç al detall espanyol és un sector empresarialment atomitzat. El formaven gairebé 436.000 empreses al final del 2020, al voltant del 13% del teixit empresarial espanyol. Cada empresa del sector té, de mitjana, 1,3 establiments, la qual cosa representa una mica més de 550.300 establiments. Aquestes xifres han caigut de manera recurrent en els últims anys: des del 2010, el nombre d’empreses ha reculat el 14% acumulat, i el nombre d’establiments, l’11%. Això suggereix que la passada crisi financera del 2008, més que el tancament o la desaparició de locals físics, va provocar una major concentració empresarial al sector.

En aquest sentit, la dimensió empresarial del sector convergeix cap a la mitjana europea (representa al voltant del 14% del teixit empresarial europeu) i dels països més similars al nostre (el 13% a Alemanya; el 15% a França, i el 16% a Itàlia). La dada anual disponible per al 2020, malgrat l’impacte de la crisi sanitària per la COVID-19, no recull una especial destrucció del teixit empresarial detallista espanyol. No hi ha dubte que les ajudes posades en marxa per pal·liar l’impacte de les restriccions a la mobilitat i a l’activitat (en forma de línies de crèdit avalades, de rebaixes fiscals i per al lloguer de locals, així com la figura dels ERTO) han permès que la sagnia fos menys severa per a un sector molt colpejat per les restriccions (en especial, els subsectors de tèxtil i moda, d’entreteniment i d’oci).

Cal assenyalar que la indústria detallista espanyola està dominada pels establiments d’alimentació, beguda i tabac (el 21% del total d’empreses del sector), per les botigues d’articles d’ús domèstic (el 15%, on s’inclou la roba, els mobles i els electrodomèstics, entre d’altres) i, finalment, pels establiments no especialitzats (el 12%).

Pel que fa al nombre d’empleats, el teixit empresarial del sector detallista es compon, bàsicament, d’empreses sense treballadors assalariats i de micropimes. Segons l’Estadística estructural d’empreses que realitza l’INE anualment, la meitat de les empreses del sector no compta amb personal assalariat; mentre que el 48% del total té una plantilla entre 1 i 10 treballadors remunerats. No obstant això, cal assenyalar que, en termes de la xifra de negocis, les empreses grans del sector (250 treballadors o més) són les que concentren la major proporció de la facturació del conjunt del sector detallista (el 35% del total). En els últims anys, en què el nombre d’empreses s’ha anat reduint de manera progressiva, les caigudes més intenses s’han concentrat en les empreses amb menys de 20 treballadors, mentre que el nombre d’empreses amb més de 1.000 treballadors ha augmentat el 10% des del 2008.

El sector detallista està molt present a tot el territori. La comparativa a nivell regional destaca tres comunitats autònomes per damunt de la resta: Andalusia, Catalunya i Madrid. Andalusia és la regió que concentra més establiments (el 18% del total); Madrid acumula la major part de la facturació nacional del sector (el 26%), i Catalunya recull la major part del personal ocupat (el 18% del total).

No obstant això, la situació canvia de forma significativa si es té en compte la rellevància del sector en cada regió, mesurada per la proporció d’empreses detallistes en relació amb el teixit empresarial de cadascuna d’elles. D’aquesta manera, s’observa que la presència del comerç al detall a les diverses regions és força més homogènia, de manera que es pot dir que està molt estès pel país. En aquest cas, la rellevància del sector és major a Extremadura (el 18% del teixit empresarial), a Andalusia (el 17%) i a Castella-la Manxa (el 16%), a més de Ceuta i de Melilla (per damunt del 25%). Per la seva banda, Madrid (el 9,6% del teixit empresarial regional), les Balears (l’11%) i Catalunya (l’11,3%) serien les regions on el sector té menys rellevància dins el teixit empresarial.