L’activitat al mercat immobiliari es recupera de l’extraordinària caiguda que va experimentar entre els mesos de març i de juny. Així, les compravendes d’habitatges i els visats d’obra nova han recuperat una gran part del terreny perdut en el tercer trimestre de 2020, una tendència que preveiem que es consolidarà el 2021. El preu de l’habitatge, que fins avui ha mantingut una evolució feble, però sense arribar a registrar ajustos pronunciats, esperem que mantingui una tònica similar en els propers trimestres, i és probable que tanqui el 2021 amb un descens proper al 2%.
Resultats de la cerca
El problema de l’accés a l’habitatge, tant en lloguer com en propietat, s’ha agreujat en els últims anys i afecta amb especial intensitat alguns col·lectius, com els joves. La solució no és senzilla i requereix d’actuacions en múltiples fronts i que contemplin un horitzó temporal ampli. La col·laboració público-privada és fonamental per incrementar de manera significativa l’oferta d’habitatge assequible, i la construcció industrialitzada es postula com una nova forma de construcció que permet superar els principals reptes del sector, com atreure mà d’obra qualificada i femenina i fomentar sistemes constructius més digitals i més sostenibles.
La nova llei hipotecària que regula els contractes de crèdit immobiliari té tres grans objectius: oferir més protecció als consumidors, reforçar la transparència dels contractes de les hipoteques i donar una major seguretat jurídica al sistema financer. Els tres són vitals per assegurar un funcionament correcte del mercat hipotecari i per reforçar l’estabilitat financera.
El sector agroalimentari aporta un gran valor a l’economia espanyola, amb una contribució, ni més ni menys, del 5,8% del PIB, de l’11% si s’inclouen totes les activitats de la cadena alimentària. A més a més, destaca per l’elevat potencial exportador i per una resiliència que, històricament, li ha permès capejar els vaivens de l’economia. Així, malgrat que els principals mercats de destinació de les exportacions agroalimentàries espanyoles s’han alentit a conseqüència de l’increment de les tensions comercials i de la incertesa pel brexit, els indicadors d’activitat disponibles mostren que, ara com ara, el sector resisteix l’envit raonablement bé
L’activitat al mercat immobiliari es recupera de l’extraordinària caiguda que va experimentar durant els mesos de confinament més estricte. Així, les compravendes d’habitatge han repuntat de forma notable en els primers mesos del 2021, mentre que els visats d’obra nova mantenen una tendència de recuperació gradual. El preu de l’habitatge, per la seva banda, ha intensificat la trajectòria de desacceleració que ha mostrat des de mitjan 2018, però la veritat és que la seva evolució durant la pandèmia ha sorprès per la seva resiliència, en particular els preus de l’habitatge nou. En els propers trimestres, esperem que el preu de l’habitatge continuï anotant avanços moderats però sostinguts en el temps.
Els indicadors mostren que el ritme de creixement del sector turístic espanyol s’està normalitzant després dels excepcionals registres del 2022-2024, impulsats per la recuperació postpandèmia i pel consegüent repunt del consum de serveis. Les tendències observades al final del 2024 es prolonguen el 2025: el sector manté el seu atractiu per a un nombre creixent de turistes internacionals, mentre que el turista resident perd presència a les destinacions locals i guanya protagonisme a l’estranger. Així i tot, enguany, el sector tornarà a ser clau per a l’economia espanyola. Segons les nostres previsions, el PIB turístic creixerà el 2,7%, gràcies a la sòlida arrencada de l’any, a l’augment de la renda disponible de les famílies, a la reactivació d’algunes economies europees i a la moderació de la inflació turística.
El sector turístic és un sector clau per a l’economia espanyola, i, per aquest motiu, la caiguda del turisme prevista per al 2020 tindrà un impacte majúscul sobre el nivell d’activitat econòmica del país. A més a més, l’impacte econòmic no es distribuirà de manera homogènia en la geografia espanyola, perquè hi ha profundes diferències en el pes del sector turístic entre regions. Així, esperem que les comunitats insulars i mediterrànies quedaran més exposades que la mitjana d’Espanya, mentre que les de l’interior patiran menys.
A causa de la pandèmia, la situació actual de l’economia espanyola és molt complexa. El cas del comerç al detall no és una cap excepció, tot i que, tenint en compte totes les restriccions en els horaris d’obertura i en els aforaments que s’han adoptat per frenar la pandèmia, mostra una resiliència notable. Segons ho revelen els indicadors de demanda i d’ús del sector, l’activitat del comerç al detall s’apropa, tot i que ho fa per sota, al nivell pre-COVID. Malgrat això, l’anàlisi de les dades internes de CaixaBank revela una gran heterogeneïtat entre les empreses grans i petites i entre les diferents branques d’activitat, la qual cosa confirma que encara no s’ha assolit la plena recuperació.
L’economia espanyola manté un to positiu en l’arrencada del 2025, impulsada, sobretot, per la reactivació de la demanda interna. Tot i que s’espera un creixement una mica més suau que l’any passat, el descens de la inflació i dels tipus d’interès serà un important punt de suport davant d’un context internacional marcat per la incertesa. L’Indicador Sectorial de CaixaBank Research reflecteix aquest dinamisme en els primers mesos de l’any i recull un augment del nombre de sectors en fase d’expansió, tot i que hi ha una certa heterogeneïtat.
La indústria de l’automoció és un motor important de creixement i de prosperitat a nivell mundial, per la seva contribució (i) social, en facilitar la mobilitat de les persones de manera eficient, segura i assequible, i (ii) econòmica, com a motor d’innovació, generador d’ocupació de qualitat i pilar del comerç internacional. En el cas d’Espanya, s’ha convertit en un puntal de la nostra indústria i en un referent a escala mundial, gràcies a una gran capacitat de producció i a una elevada productivitat, derivada d’una mà d’obra qualificada i d’un alt nivell d’automatització de les plantes. La crisi econòmica generada per la pandèmia ha afectat un sector que es troba en plena transformació tecnològica cap a l’electrificació. Una transició necessària i que comptarà amb un suport important dels fons Next Generation EU (NGEU).
La economía española ha iniciado 2025 con un crecimiento generalizado, aunque algo más moderado que el año anterior. A pesar de los desafíos globales, como el giro proteccionista de EE. UU., la mitad de los sectores muestra signos de expansión, destacando la industria química y farmacéutica. Este dinamismo sectorial, junto con la ventaja competitiva en energías renovables, refuerza la resiliencia de la economía ante un entorno internacional incierto.
La pandèmia ha provocat, forçosament, canvis molt importants en els nostres hàbits de consum. Davant la impossibilitat d’accedir de manera presencial als comerços, els canals de compra on-line han guanyat molt de pes durant l’any 2020. Segons l’anàlisi de les dades internes de CaixaBank, aquest creixement no solament ha estat significatiu, sinó que també ha estat generalitzat entre empreses de dimensions i de sectors ben diferents i ha estat un esperó perquè moltes es llancessin, per primera vegada, a utilitzar l’e-commerce com a canal de venda.
La situació del sector turístic ha millorat de forma molt significativa durant els mesos d’estiu i ha batut les previsions d’una bona part de les empreses del sector.
El mercat immobiliari espanyol s’està desaccelerant, però ho fa a un ritme més moderat del que es preveia a l’escenari que vam publicar a l’Informe Sectorial Immobiliari del mes de desembre.
El sector agroalimentari es consolida com el motor principal de les exportacions de béns d’Espanya, mantenint-la entre les principals potències exportadores de productes agraris a nivell mundial. Entre els factors que expliquen aquesta solidesa, a més de la contrastada capacitat competitiva del sector, destaca l’elevada diversificació geogràfica de les destinacions de les exportacions, un element que confereix una notable resiliència al sector davant de possibles xocs.
El 2021, es va assolir una fita difícil d’imaginar un any enrere: la vacunació massiva d’una gran part de la població als països avançats. Malgrat que s’estan produint noves onades de contagis, als països on els nivells de vacunació de la població són més elevats, és d’esperar que no s’hagin de tornar a restriccions a l’activitat i a la mobilitat tan severes com les que van marcar el compàs de l’evolució econòmica des de l’esclat de la pandèmia.
El mercat immobiliari és una de les principals corretges de transmissió de la política monetària a l’economia real. L’enduriment de les condicions financeres es trasllada als tipus d’interès hipotecaris i refreda la demanda d’habitatge. Atès el notable enduriment de la política monetària en l’últim any a gran part de les economies avançades, en aquest article, documentem el canvi de tendència que han experimentat els mercats immobiliaris internacionals i analitzem la magnitud de l’ajust que podria quedar per davant.
L’economia espanyola disposa d’un sector manufacturer divers, exportador i de productivitat elevada. No obstant això, el teixit empresarial està encara molt atomitzat si es compara amb la indústria alemanya, un referent a nivell europeu. Augmentar la dimensió empresarial i impulsar la productivitat de les empreses, mitjançant la inversió en R+D i l’adopció de les noves tecnologies digitals, per avançar cap a la Indústria 4.0, són les claus per continuar incrementant la competitivitat d’un sector fonamental per a l’economia i per al sector exterior espanyol. Així mateix, el sector ha d’evolucionar cap a un model industrial més sostenible: només les empreses que escometin la transició energètica amb èxit podran competir en un nou entorn en què la sostenibilitat serà un requisit imprescindible per continuar operant al mercat.
En un context de reducció molt significativa de la demanda, cal esperar que el preu de l’habitatge experimenti un cert ajust en el període 2020-2021, malgrat que les disparitats geogràfiques i per tipologia d’habitatge seran notables. En concret, preveiem que la reculada dels preus de l’habitatge serà superior al mercat de segona mà i a les zones turístiques, molt afectades per la restricció a la mobilitat internacional.