Resultats de la cerca

Després del xoc que va representar la irrupció de la COVID-19, el teixit empresarial turístic va reduir de forma ostensible els nivells d’activitat, de manera que es va destruir molta ocupació i va haver-hi una acollida massiva als ERTO. En l’actualitat, l’oferta turística es troba immersa en un procés de reactivació. L’eliminació de les restriccions a la mobilitat ha animat un bon nombre d’establiments turístics a reobrir les portes, malgrat que els nivells de demanda se situen encara en cotes reduïdes. Amb l’arrencada de la temporada estival, és fonamental que el sector turístic pugui mantenir, i guanyi, l’aposta per la reactivació. Només així s’aconseguirà tornar a generar ocupació.

Al juliol, va cristal·litzar la resposta econòmica europea a la crisi de la COVID-19: el Consell Europeu va aprovar el Pla de Recuperació Europeu, l’anomenat NGEU, mitjançant el qual la Unió Europea atorgarà fins a 750.000 milions d’euros als Estats membres per impulsar la recuperació de l’economia després del xoc de la pandèmia. Es tracta d’un acord sense precedents, que podria tenir un impacte considerable sobre el sector immobiliari europeu, ja que un dels objectius principals de la UE, al qual aquest Pla de Recuperació pretén contribuir de manera significativa, consisteix a reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle el 55% el 2030 en relació amb els nivells del 1990. És clar que la renovació del parc d’edificis europeu, on es realitza el 40% del consum energètic del continent, serà clau per aconseguir aquest objectiu climàtic.

CaixaBank Research ha desenvolupat uns nous models de previsió del preu de l’habitatge a nivell provincial utilitzant grans quantitats d’informació (big data) i aplicant tècniques de machine learning. Segons aquests models, el preu de l’habitatge disminuirà a 7 de cada 10 províncies espanyoles el 2021 i creixerà de forma molt moderada a la resta. Comparant les previsions actuals amb les que projectaven els models abans de la pandèmia, observem una correcció notable del creixement previst en el preu de l’habitatge a un any vista, d’uns 4 p. p. de mitjana. Aquesta correcció ha estat més intensa a les províncies amb una major concentració urbana i amb una major dependència del turisme estranger, tot i que, malgrat això, aquestes zones continuen sent les més dinàmiques.

És inevitable que el sector promotor i el sector constructor, molt sensibles a les condicions econòmiques i al clima de confiança, experimentin una contracció notable enguany. Preveiem un descens notable dels visats d’obra nova i un fort impacte sobre l’ocupació al sector de la construcció. Així i tot, la naturalesa del xoc i la situació en què es trobava el sector abans de l’arribada de la COVID-19, molt més favorable que una dècada enrere, ofereixen una certa confiança sobre la seva capacitat de recuperar-se.

El porcí s’ha consolidat com el sector més rellevant per a la ramaderia espanyola, amb més del 40% de la producció final ramadera. El componen unes 86.500 granges i unes 2.600 empreses transformadores, i la major part de la seva producció es concentra en només tres regions: Catalunya, Aragó i Castella i Lleó. Recentment, el porcí ha esquivat millor que altres sectors carnis la caiguda de la demanda per la COVID-19, gràcies a la seva menor dependència del canal HORECA i al repunt de la demanda procedent de la Xina, on la producció domestica s’ha vist greument afectada per la pesta porcina africana (PPA). Aquesta situació ha permès al sector porcí espanyol consolidar-se com un dels principals actors de la UE i del món. Entre els reptes del sector, cal esmentar la reducció de les emissions contaminants i continuar aplicant de manera estricta les mesures necessàries de bioseguretat per evitar l’entrada de la PPA en territori espanyol.

Les etiquetes Fet a Espanya, Fet als EUA i, fins i tot, Fet a la Xina cada vegada tenen menys sentit en el nostre món actual. D’ençà que les empreses van decidir trossejar els processos productius i traslladar-los a altres països, segurament Fet al Món representa millor la naturalesa de la majoria dels béns manufacturats que consumim. Repassem el passat, el present i el futur de les cadenes de valor globals, en un moment en què les restriccions a la mobilitat provocades per la pandèmia i les disrupcions en els subministraments les han tornat a posar d’actualitat.

La pandèmia ha provocat, forçosament, canvis molt importants en els nostres hàbits de consum. Davant la impossibilitat d’accedir de manera presencial als comerços, els canals de compra on-line han guanyat molt de pes durant l’any 2020. Segons l’anàlisi de les dades internes de CaixaBank, aquest creixement no solament ha estat significatiu, sinó que també ha estat generalitzat entre empreses de dimensions i de sectors ben diferents i ha estat un esperó perquè moltes es llancessin, per primera vegada, a utilitzar l’e-commerce com a canal de venda.

La pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest la importància del sector agroalimentari com a pilar essencial de l’economia espanyola. Durant els mesos de confinament, tota la cadena alimentària (que inclou els agricultors, els ramaders, els pescadors, les cooperatives i la indústria alimentària, els majoristes, el comerç minorista, la distribució o la logística) es va haver d’adaptar ràpidament per garantir el proveïment d’aliments a la població. En retrospectiva, és de justícia destacar l’excel·lent resposta de tot el sector per superar aquest repte.

El sector de l’hoteleria va ser un dels sectors que més va patir les conseqüències de la pandèmia, ja que es trobava a l’epicentre de les mesures de distanciament social a les quals es va recórrer per contenir l’avanç de la COVID-19. Tot i que els indicadors oficials apunten a una recuperació clara del sector el 2022, aquesta recuperació no ha estat totalment generalitzada. A partir d’una anàlisi de les dades internes de CaixaBank, s’evidencien les grans diferències existents dins el sector, amb una part que ha millorat molt la seva situació en relació amb el 2019 i una altra part, gens negligible, que encara arrossega dificultats.

Els sectors més relacionats amb el turisme s’estan digitalitzant més de pressa que la mitjana de l’economia espanyola, però el recorregut encara és ampli, en especial si el comparem amb altres sectors turístics europeus. En els propers anys, serà clau que el sector turístic sigui capaç de posar remei a aquesta situació, mitjançant una aposta clara per la digitalització que contribueixi a millorar la seva capacitat de creixement a llarg termini. El paper dels fons europeus NGEU és una oportunitat per reactivar la inversió en digitalització de les empreses turístiques després de superar dos anys molt difícils per al sector. 

El mercat del lloguer d’habitatge ha acaparat molt l’atenció en els últims anys. La seva forta pujada de preu, molt superior a l’increment de les rendes del treball, ha posat en relleu la vulnerabilitat econòmica de les llars que viuen de lloguer: aquestes llars solen tenir un nivell d’ingressos inferior a la mitjana, i un percentatge elevat d’elles destinen més del 40% dels ingressos als pagaments relacionats amb l’habitatge. Per afrontar aquesta preocupant situació, s’han pres mesures de política econòmica molt necessàries, orientades a incrementar l’oferta d’habitatge assequible. No obstant això, també s’han proposat altres polítiques, com el control del preu del lloguer a les zones de mercat tensionat, l’eficàcia del qual, segons l’experiència internacional, és limitada.