L’NGEU és una oportunitat extraordinària per donar un nou impuls modernitzador a l’economia espanyola, però, per treure-li el màxim partit, serà imprescindible dotar-se d’uns mecanismes institucionals eficaços.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
454 resultats per a covid
Tot i que ja fa uns anys que els economistes han anat incorporant el big data a les seves anàlisis, la pandèmia de la COVID-19 ha representat una veritable revolució de l’economia en temps real. L'última contribució de l’equip de CaixaBank Research a aquesta revolució és el portal d’Economia en temps real, publicat el 8 de novembre del 2022.
Quines són les implicacions del teletreball en la mobilitat urbana i, des d’una perspectiva a més llarg termini, les implicacions en el mercat immobiliari residencial.
El sistema bancari portuguès afronta les seqüeles de la COVID-19 amb una posició més resilient i amb més marge de maniobra per afrontar situacions d’estrès.
El pes de les rendes és una variable amb importants implicacions econòmiques, polítiques i socials, l'anàlisi del qual revesteix un interès especial en moments convulsos com els que vivim.
On se situarà la inflació a les economies avançades quan acabi el cicle que va començar amb la COVID-19 i que ha prosseguit amb la guerra a Ucraïna i què passarà amb els objectius d’inflació?
Espanya va incloure 28.400 milions d’euros del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, el principal instrument dels fons europeus Next Generation EU, en els Pressupostos Generals de
l’Estat del 2022. S’han complert les expectatives? S’estan implementant les inversions i les reformes segons el que es preveia?
El compliment dels objectius climàtics depèn molt de la inversió, pública i privada, i dels seus efectes sobre el desenvolupament de noves tecnologies. Per aquest motiu,
des de la COVID, una gran part de l’impuls econòmic s’ha centrat en incentivar aquesta transició ecològica. En aquest article, explorem com l'estan incentivant el Govern dels EUA i, sobretot, la Unió Europea i els seus estats membre.
La crisi de la COVID-19 hauria provocat un augment pronunciat de la desigualtat si, en part, l'actuació del sector públic no l'hagués esmorteït. Les elevades cotes de desigualtat registrades durant el pic de la crisi estan disminuint de forma gradual gràcies a la recuperació de l'activitat.
Un cop superada la crisi derivada de la pandèmia, que va disparar el pes del deute sobre el PIB fins a nivells màxims, les ràtios d’endeutament han recuperat la senda baixista prèvia a la COVID. En particular, al sector privat, tant empreses com famílies ja tenen uns nivells d’endeutament inferiors als d’abans de la pandèmia i molt més baixos dels que tenien en la crisi financera del 2008. Tot plegat, juntament amb el pes més gran del deute a tipus fix, els situa en una posició menys vulnerable per afrontar el repunt dels tipus d’interès.
A les portes del Black Friday, analitzem el consum electrònic a Espanya per sectors i per franges d’edat a partir de dades internes anonimitzades de CaixaBank.
Des de l’esclat de la pandèmia de la COVID-19, les llars nord-americanes es mostren molt més pessimistes del que caldria esperar tenint en compte l’estat de l’economia nord-americana. Per què? I a Europa, també passa?
De què es tracta exactament l’NGEU i com funcionarà? Donem resposta a les preguntes freqüents sobre el Fons de Recuperació Europeu, el calendari d’aprovació i d’implementació, la condicionalitat i el repartiment dels fons.
L’activitat econòmica va aconseguir rebotar de manera forta i generalitzada en el 3T, però la segona onada d’infeccions per SARS-CoV-2 ha comportat un nou enduriment de les restriccions a la mobilitat a nombrosos països (en especial a Europa), i la majoria d’indicadors apunten al fet que l’activitat econòmica es tornarà a contreure en aquest 4T. Però de quant estem parlant?
L’impacte econòmic de la pandèmia ha estat pronunciat i generalitzat, però no ha afectat totes les regions per igual. Analitzem l’impacte de diferents nivells de confinament sobre els col·lectius més vulnerables i sobre el paper que juga el sector públic per esmorteir-lo.
«Fer prediccions és complicat, en especial sobre el futur.» Ho va dir un savi mundà, Yogi Berra, i continua tenint tota la raó, sobretot en moments d'incertesa com l’actual. En aquest article, s’intentarà justificar per què el 2021 serà un any molt diferent del 2020 i en quins aspectes es materialitzarà la diferència.