El pes de les rendes és una variable amb importants implicacions econòmiques, polítiques i socials, l'anàlisi del qual revesteix un interès especial en moments convulsos com els que vivim.
Resultats de la cerca
On se situarà la inflació a les economies avançades quan acabi el cicle que va començar amb la COVID-19 i que ha prosseguit amb la guerra a Ucraïna i què passarà amb els objectius d’inflació?
Espanya va incloure 28.400 milions d’euros del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, el principal instrument dels fons europeus Next Generation EU, en els Pressupostos Generals de
l’Estat del 2022. S’han complert les expectatives? S’estan implementant les inversions i les reformes segons el que es preveia?
El compliment dels objectius climàtics depèn molt de la inversió, pública i privada, i dels seus efectes sobre el desenvolupament de noves tecnologies. Per aquest motiu,
des de la COVID, una gran part de l’impuls econòmic s’ha centrat en incentivar aquesta transició ecològica. En aquest article, explorem com l'estan incentivant el Govern dels EUA i, sobretot, la Unió Europea i els seus estats membre.
Després de mesos escoltant els epidemiòlegs, intentant desxifrar les implicacions dels seus diagnòstics per a l’escenari econòmic, de sobte ha reaparegut en escena un dels nostres personatges favorits: la inflació. En funció de com es comporti, i de com reaccionem al seu retorn, el tan anhelat desenllaç de la Reconstrucció Econòmica serà un o altre.
Un cop superada la crisi derivada de la pandèmia, que va disparar el pes del deute sobre el PIB fins a nivells màxims, les ràtios d’endeutament han recuperat la senda baixista prèvia a la COVID. En particular, al sector privat, tant empreses com famílies ja tenen uns nivells d’endeutament inferiors als d’abans de la pandèmia i molt més baixos dels que tenien en la crisi financera del 2008. Tot plegat, juntament amb el pes més gran del deute a tipus fix, els situa en una posició menys vulnerable per afrontar el repunt dels tipus d’interès.
A les portes del Black Friday, analitzem el consum electrònic a Espanya per sectors i per franges d’edat a partir de dades internes anonimitzades de CaixaBank.
Ja està disponible la darrera actualització de dades del Monitor de Desigualtat, realtimeeconomics.caixabankresearch.com, corresponents al mes de juliol del 2021.
La COVID-19 ha desencadenat un canvi d’hàbits de consum en la nostra societat i ha intensificat l'ús de l'e-commerce. En aquest article analitzem si aquesta intensificació ha estat homogènia per grups d’edat i constant durant totes les fases de la pandèmia.
Des de l’esclat de la pandèmia de la COVID-19, les llars nord-americanes es mostren molt més pessimistes del que caldria esperar tenint en compte l’estat de l’economia nord-americana. Per què? I a Europa, també passa?
Preveiem que l’avanç de l’activitat s’intensificarà a partir del 2T, quan els col·lectius de major risc ja haurien d’estar immunitzats i quan la mobilitat internacional es pugui recuperar amb més força, i que el creixement de l'economia espanyola se situï al voltant del 6,0% el 2021.
Ha afectat la COVID-19 d’igual manera els hàbits de consum de cada generació o els mateixos tipus de béns? Com consumíem abans i durant la pandèmia?
El sistema bancari portuguès afronta les seqüeles de la COVID-19 amb una posició més resilient i amb més marge de maniobra per afrontar situacions d’estrès.
La Fed està considerant d'incorporar el control de la corba de tipus a les seves eines per donar resposta a la crisi de la COVID-19. Quina és l'efectivitat i quins són els riscos que comporta l'YCC?
Fa un any va començar una carrera en què els participants no sabien quina era la distància que s’havia de recórrer ni l’altura dels obstacles que es trobarien. Passat aquest temps, ha quedat clar que no tots s’han enfrontat a la mateixa prova. Molts corren ara l’última volta d’una carrera de 10.000 metres, mentre que uns altres encara tenen per davant la duríssima última milla d’una marató. La prioritat, en aquests moments, és que el màxim nombre de participants puguin arribar a la meta sans i estalvis.
La COVID-19 està provocant un increment abrupte del deute públic. Pot generar inquietud, però la seva sostenibilitat no es posa en dubte: la política monetària del BCE, la reducció sostinguda dels tipus d'interès i l'allargament dels venciments donen cobertura a les economies europees i alleugen la càrrega financera.