Resultats de la cerca

On se situarà la inflació a les economies avançades quan acabi el cicle que va començar amb la COVID-19 i que ha prosseguit amb la guerra a Ucraïna i què passarà amb els objectius d’inflació?

Espanya va incloure 28.400 milions d’euros del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, el principal instrument dels fons europeus Next Generation EU, en els Pressupostos Generals de
l’Estat del 2022. S’han complert les expectatives? S’estan implementant les inversions i les reformes segons el que es preveia?

El compliment dels objectius climàtics depèn molt de la inversió, pública i privada, i dels seus efectes sobre el desenvolupament de noves tecnologies. Per aquest motiu,
des de la COVID, una gran part de l’impuls econòmic s’ha centrat en incentivar aquesta transició ecològica. En aquest article, explorem com l'estan incentivant el Govern dels EUA i, sobretot, la Unió Europea i els seus estats membre.

Un cop superada la crisi derivada de la pandèmia, que va disparar el pes del deute sobre el PIB fins a nivells màxims, les ràtios d’endeutament han recuperat la senda baixista prèvia a la COVID. En particular, al sector privat, tant empreses com famílies ja tenen uns nivells d’endeutament inferiors als d’abans de la pandèmia i molt més baixos dels que tenien en la crisi financera del 2008. Tot plegat, juntament amb el pes més gran del deute a tipus fix, els situa en una posició menys vulnerable per afrontar el repunt dels tipus d’interès.

A les portes del Black Friday, analitzem el consum electrònic a Espanya per sectors i per franges d’edat a partir de dades internes anonimitzades de CaixaBank.

La pandèmia de la COVID-19 va provocar el 2020 una caiguda històrica del consum de les famílies. A la zona de l’euro, la davallada va arribar al 15,4% en el 2T de l’any i es va situar en el –8,1% en el conjunt de l’any, amb caigudes més fortes als països més afectats per la primera onada de la pandèmia. No obstant això, al contrari de crisis anteriors, les caigudes del consum no van anar acompanyades de caigudes similars en la renda disponible de les famílies.

Des de l’esclat de la pandèmia de la COVID-19, les llars nord-americanes es mostren molt més pessimistes del que caldria esperar tenint en compte l’estat de l’economia nord-americana. Per què? I a Europa, també passa?

L’activitat econòmica va aconseguir rebotar de manera forta i generalitzada en el 3T, però la segona onada d’infeccions per SARS-CoV-2 ha comportat un nou enduriment de les restriccions a la mobilitat a nombrosos països (en especial a Europa), i la majoria d’indicadors apunten al fet que l’activitat econòmica es tornarà a contreure en aquest 4T. Però de quant estem parlant?

«Fer prediccions és complicat, en especial sobre el futur.» Ho va dir un savi mundà, Yogi Berra, i continua tenint tota la raó, sobretot en moments d'incertesa com l’actual. En aquest article, s’intentarà justificar per què el 2021 serà un any molt diferent del 2020 i en quins aspectes es materialitzarà la diferència.

La irrupció del coronavirus ha tornat a posar en voga el treball en remot i ha revifat el debat sobre el seu impacte social i sobre la nostra manera de viure. No obstant això, el concepte de teletreball no és una cosa nova i, de fet, va ser el format habitual per a molts treballadors bona part del segle XIX.

Quines són les im­­plicacions del teletreball en la mobilitat urbana i, des d’una perspectiva a més llarg termini, les implicacions en el mercat immobiliari residencial.

Hi ha un ampli consens sobre la necessitat de reformar les regles fiscals europees, massa complexes, poc predictibles i no prou sensibles a l’estat del cicle econòmic. La crisi de la COVID-19 ha obligat a suspendre-les, i la Comissió n’està debatent la reforma.

La crisi de la COVID-19 hauria provocat un augment pronunciat de la desigualtat si, en part, l'actuació del sector públic no l'hagués esmorteït. Les elevades cotes de desigualtat registrades durant el pic de la crisi estan disminuint de forma gradual gràcies a la recuperació de l'activitat.