Al març, els bombardejos entre l’Iran i els EUA i Israel van causar un estrès notable en les primeres matèries energètiques: el petroli Brent va fluctuar al voltant dels 100 dòlars per barril al llarg del mes i el gas TTF, entre els 50 i 60 euros per MWh. Això apunta a un repunt de la inflació i ha fet que els mercats cotitzessin pujades de tipus en les pròximes reunions del BCE.
Resultats de la cerca
L’adopció de la intel·ligència artificial (IA) a l’empresa espanyola s’ha accelerat en els últims anys, però ho ha fet d’una manera incompleta i heterogènia. Aquest article analitza el grau de penetració de la IA en funció de quatre dimensions clau: la dimensió de l’empresa, les diferències sectorials, els usos concrets dins l’organització i les principals barreres que en frenen el desplegament. A més a més, presentem una comparativa amb la resta d’Europa. Entendre com i on s’està incorporant la IA és especialment rellevant des d’una perspectiva empresarial i macroeconòmica, ja que la seva adopció condiciona els guanys d’eficiència i de productivitat i pot ampliar les bretxes entre les empreses, els sectors i els treballadors en un teixit productiu com l’espanyol, dominat per les pimes i per les microempreses.
L’activitat econòmica s’enfronta a un context de preus energètics més elevats, a uns tipus d’interès més alts i a una inflació més enlairada. Alhora, el conjunt de les condicions financeres és menys restrictiu del que podria aparentar, gràcies al contrapès que exerceixen el bon funcionament de les borses des de l’inici d’enguany i la relativa estabilitat dels tipus de canvi, mentre que el boom inversor associat a la IA ajuda a contrarestar el llast del conflicte al Pròxim Orient.
Des de l’inici d’enguany, els tipus sobirans han augmentat de forma generalitzada a les principals economies desenvolupades, amb un repunt que crida especialment l’atenció en els venciments més llargs. La sincronització entre els EUA, Europa i el Japó apunta a forces globals, més enllà dels factors fiscals o institucionals propis de cada país. Malgrat que el conflicte entre els EUA i l’Iran ha intensificat el moviment, la tendència s’observa des del final del 2024.
Encarem l’any 2027 amb la perspectiva d’uns tipus d’interès més alts, reflex del nou panorama d’inflació i del conflicte al Pròxim Orient. En els últims mesos, Europa i els EUA han vist inflacions pròximes al 4%, empeses per un encariment del 20% en l’energia que paguen els consumidors, i el BCE i la Fed han començat a apujar els tipus d’interès per refredar la demanda i per mitigar les pressions dels preus.
Les tensions geopolítiques i l’energia marquen un to caut als mercats, mentre que l’aversió al risc pressiona els tipus sobirans a la baixa i augmenten les primes de risc a Europa. El BCE i la Fed mantenen els tipus sense canvis, els dubtes sobre la IA llasten les borses i el dòlar es mostra erràtic.
Després d’un mes de setembre carregat d’anuncis, la següent reunió del BCE (el 24 d’octubre) serà de transició, si més no en un sentit: el 31 d’octubre del 2019, es posarà fi al mandat de Mario Draghi, el president més carismàtic1 de la història de la institució.
La comunicació és una de les eines més potents de la política monetària. Per aquest motiu, CaixaBank Research ha desenvolupat un índex que mesura el sentiment de les comunicacions del BCE.