El novembre passat, la Comissió Europea va presentar una proposta per reformar les regles fiscals de cara a la seva reimplementació el 2024. La proposta no modifica els objectius de deute i de dèficit del 60% i del 3% (estan inclosos als tractats de la UE i és poc factible canviar-los), sinó que els fixa com a referències a mitjà termini i se centra en reformar el sistema per conduir-nos cap a aquests objectius.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
277 resultats per a europa
Fins no fa gaire, semblava que els mercats financers havien digerit sense gaire pesadesa la contundent dosi d’enduriment monetari que han posat en marxa els bancs centrals per controlar la inflació. No obstant això, amb els tipus d’interès endinsant-se cada vegada més en terreny restrictiu, és a dir, en nivells que haurien de refredar l’economia, augmenta el risc d’esdeveniments d’estrès i de turbulències financeres.
La inflació de la zona de l’euro ve disminuint de forma sostinguda per una raó clara: la distensió de l’energia. Ara el dubte és si continuarà caient amb força cap al 2% o si trobarà nous entrebancs que li posin difícil seguir suavitzant-se.
L’inici del nou curs econòmic ve marcat per la sensació que podem estar afrontant un punt d’inflexió en el comportament de l’economia.
Després de funcionar millor del que s’esperava en el 1S 2023, l’activitat mundial ha patit un refredament al llarg del 3T, fruit de dinàmiques dispars entre les grans economies. Tot seguit, repassem les perspectives de l’entorn econòmic internacional.
En aquest segon article dedicat a la globalització, analitzem la creixent fragmentació de l’economia mundial en els últims temps, centrant-nos en la desconnexió entre EUA i la Xina, i en els seus efectes.
El repunt de les rendibilitats del deute a escala global ha tornat a posar la situació fiscal sota el focus. El cas d’Europa té un interès especial, ja que, el 2024, les regles fiscals es tornaran a activar, després d’haver estat sospeses des del 2019 per la pandèmia i per l’inici de la guerra a Ucraïna. Què planteja el nou marc fiscal? El pla proposat és més o menys estricte que el vigent?
Després de l’experiència dels últims anys, ja sabem que el risc polític pot alterar el comportament d’hipòtesis clau en els escenaris de previsió econòmica.
Després de gairebé dos anys incrementant els tipus d’interès, el 2023, els principals bancs centrals van assolir el cim i van reajustar les seves estratègies: en lloc d’apujar més els tipus oficials, l’enduriment monetari es vehicularia sostenint aquest cim durant un bon temps. No obstant això, ja a la tardor, els mercats financers es qüestionaven aquesta narrativa. Per què?
El nou Dossier de CaixaBank Research, dedicado a "Les claus de la productivitat europea", té com a objectiu recórrer les dinàmiques recents de la productivitat de la UE, amb el focus posat en la seva dispersió territorial i en els factors diferenciadors entre les regions que funcionen millor i pitjor. En aquest primer article, fem unes pinzellades de context per presentar les principals tendències.
Han passat ja gairebé cinc anys des dels històrics acords per finançar el major programa conjunt d’estímul econòmic de la UE. Els fons Next Generation EU (NGEU) es van dissenyar amb el doble objectiu, a curt termini, de contribuir a superar els efectes adversos de la pandèmia de COVID-19 i, a mitjà termini, de donar suport a la transformació estructural de l’economia europea. Repassem aquí el que s’ha assolit fins ara i el que queda pendent.
Una de les qüestions sobre els acords de pau, parcials o totals, i sobre el procés de reconstrucció que suscita més debat és què succeirà amb l’escenari energètic europeu. Tornarà Europa a ser client principal de l'energia russa?
El nou focus de preocupació del ja complex escenari econòmic global és la salut de les finances públiques. En el cas d'Espanya, les dues palanques perquè el deute públic continuï baixant són el dèficit públic i el creixement econòmic.