Un dels principals temes de discussió en aquesta fase de recuperació econòmica és, sens dubte, la inflació. El 2021, ha assolit cotes no registrades des del 2008 als EUA i és probable que, a la zona de l’euro, se situï en nivells no vistos des del 2012, la qual cosa ha alimentat els riscos de pressions inflacionistes. De fet, les dades més recents d’inflació han sorprès notablement a l’alça, en especial als EUA. En aquest context, ens preguntem fins a quin punt aquestes sorpreses han tingut un impacte significatiu sobre els mercats financers.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
565 resultats per a inflación subyacente
Clàudia Canals examina la coyuntura económica de las principales economías desarrolladas y emergentes, en un inicio de año marcado por la expansión de la variante ómicron, una inflación al alza y la persistencia de los cuellos de botella que ya empiezan a permear la política monetaria.
El sector agroalimentari continua patint la forta alça dels costos de producció i l’impacte de la sequera. El descens dels preus de les primeres matèries agrícoles i de l’energia als mercats internacionals des dels màxims assolits el 2022 hauria d’ajudar a contenir els costos de producció agraris i, de retruc, hauria de moderar les pressions inflacionistes sobre els aliments. Tanmateix, la forta sequera que està castigant la península ibèrica des de l’any passat ha reduït la producció de molts cultius, com els cereals o les fruites, la qual cosa ha repercutit tant en els preus (a l’alça) com en el volum d’exportacions (a la baixa). Així i tot, en termes de valor, les exportacions agroalimentàries van continuar avançant a bon ritme en el 1S 2023, a causa de l’augment dels preus, la qual cosa reflecteix, malgrat la conjuntura adversa, l’elevada competitivitat del sector agroalimentari espanyol.
La inflación sigue preocupando a los bancos centrales: pese a haber encadenado caídas en los últimos meses, todavía no se puede saber con certeza a qué velocidad continuará disminuyendo. Si a esto le sumamos la inusual resistencia de la economía, encontramos una razón para que la Fed y el BCE suban algo más los tipos de interés y los mantengan elevados durante más tiempo. Ricard Murillo Gili y Patricia Esteban nos lo cuentan en el último episodio de “Economía Exprés”, el pódcast de CaixaBank Research.
También disponible en: Google Podcasts | Apple Podcasts
Tanto la economía española como las principales economías avanzadas han empezado el año con buen pie: los datos publicados del 1T 2023 confirman que superaron el invierno sin el temido enfriamiento de la actividad, pese a la elevada inflación y el endurecimiento de la política monetaria. Ricard Murillo Gili y Patricia Esteban repasan las fortalezas con las que las economías española y mundial se enfrentan a las incertidumbres del entorno, en esta nueva entrega del podcast de CaixaBank Research.
En el último podcast del verano, Clàudia Canals detalla la revisión del escenario macroeconómico de CaixaBank Research, que recogemos en el Informe Mensual de julio y que se resume en un menor crecimiento del PIB y en mayores tasas de inflación en un gran número de economías, especialmente en las avanzadas.
Un dels factors determinants de l’escenari econòmic és l’impacte de la pujada dels tipus d’interès per part del BCE sobre les decisions de consum i d’inversió dels agents econòmics. En aquest article, analitzem la posició financera de les diferents branques de la indústria manufacturera a Espanya per intentar determinar fins a quin punt estan exposades a l’enduriment de les condicions financeres.
L’episodi inflacionista que viu l’economia espanyola ha tingut l’origen en un important xoc de costos. Tot i que el focus s’ha centrat en l’alça dels preus de les primeres matèries energètiques i agrícoles, des de mitjan 2021, un gran nombre de primeres matèries i de béns intermedis clau en multitud de processos de producció també s’han encarit de forma ostensible. Aquest article mostra com l’encariment d’aquests productes ha afectat els costos operatius de la indústria manufacturera, que s’ha vist obligada a transmetre una part d’aquest increment als seus clients per no comprometre la seva viabilitat econòmica.
Las perspectivas del yen frente al euro para los próximos trimestres son de estabilidad general, aunque con un sesgo ligeramente favorable a la divisa japonesa. Las expectativas económicas para 2025 son algo mejores en Japón, y el Banco de Japón está endureciendo su política monetaria cuando el BCE está recortando los tipos de interés. No obstante, aunque el diferencial de tipos nominales a corto plazo sea favorable al yen, la principal fuerza directora de la divisa nipona (tanto frente al euro como frente al dólar) está siendo el diferencial de tipos reales a largo plazo. Este se debería mantener estable en un entorno al que, a las dinámicas monetarias, habría que añadir la diferente normalización de la inflación de ambas geografías (acelerándose en Japón y desacelerándose en Europa).
A partir de l’anàlisi anonimitzada de dades internes de CaixaBank, analitzem en profunditat el comportament recent de la despesa en restauració a Espanya.
L’augment dels costos de producció arran de la guerra a Ucraïna està afectant totes les baules de la cadena alimentària: producció, transformació, distribució i transport. L’impacte està sent especialment negatiu al sector primari, que també s’ha vist perjudicat per unes condicions meteorològiques poc favorables, en forma de sequera. L’alça dels costos s’està traslladant als preus dels aliments que paga el consumidor final, la qual cosa està provocant un augment de la despesa en alimentació, en particular entre les famílies amb rendes més baixes. La nota més positiva l’aporta el sector exterior: les exportacions agroalimentàries continuen creixent amb força el 2022, i no sembla que els indicadors de competitivitat s’hagin deteriorat malgrat l’alça dels preus.
El sector agroalimentari es consolida com el motor principal de les exportacions de béns d’Espanya, mantenint-la entre les principals potències exportadores de productes agraris a nivell mundial. Entre els factors que expliquen aquesta solidesa, a més de la contrastada capacitat competitiva del sector, destaca l’elevada diversificació geogràfica de les destinacions de les exportacions, un element que confereix una notable resiliència al sector davant de possibles xocs.
L’augment dels tipus d’interès que duen a terme els bancs centrals en la seva lluita contra la inflació genera preocupació per l’impacte que l’enduriment de les condicions financeres pot tenir sobre els mercats immobiliaris. En moltes economies desenvolupades, el preu de l’habitatge ha pujat de forma molt significativa en els últims anys, una tendència que es va accelerar durant la pandèmia i que ha avivat el temor que s’hagin format bombolles immobiliàries. En aquest context, en diversos països, les autoritats han posat en marxa una sèrie d’instruments macroprudencials per refredar el mercat. A Espanya, el risc de bombolla immobiliària sembla contingut.
Malgrat l’empitjorament del context econòmic, el sector immobiliari mostra una marcada tendència alcista, amb una demanda molt forta i amb un repunt notable dels preus. Per la seva banda, l’oferta d’habitatge nou es veu afectada per la guerra a Ucraïna, en forma d’un encariment addicional dels costos de construcció i de l’agreujament dels problemes de proveïment de materials a causa dels colls d’ampolla en les cadenes globals de valor. Això accentua el desajustament entre la demanda i l’oferta d’habitatge i fa preveure que la tendència alcista del preu de l’habitatge tindrà una certa continuïtat. No obstant això, hi ha diversos factors de signe contrari que haurien de contribuir a moderar l’avanç de la demanda i dels preus a mitjà termini, entre els quals destaquen l’impacte de la inflació sobre la renda real de les llars i l’augment dels tipus d’interès per part del BCE.
En el episodio de marzo de “Economía Exprés”, los economistas Rita Sánchez y Oriol Carreras nos desvelan los detalles del nuevo escenario de previsiones para la economía global y española. Un escenario en el que proyectamos un mayor crecimiento del PIB, sobre todo en EE. UU. y en España, y una menor inflación en la eurozona y España, no así en EE. UU. Además hacemos balance de la ejecución de los fondos europeos NGEU y discutimos la situación y perspectivas del sector inmobiliario español, en los que la población inmigrante juega un importante papel.
También disponible en: Google Podcasts | Apple Podcasts