Mesurem la intensitat i la durada de la translació dels preus de les primeres matèries agrícoles a través de les baules que conformen la cadena alimentària: des dels preus agrícoles internacionals, passant pels preus rebuts pels agricultors a Espanya i finalitzant en els preus per al consumidor.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
623 resultats per a inflación subyacente
Amb taxes d’inflació per damunt del 8% en els sis últims mesos, la Fed s’ha embarcat en un cicle accelerat de pujades de tipus d’interès. Els preus van començar a pujar al començament del 2021, i, tot i que, durant uns mesos, la majoria d’analistes apuntàvem a un rebot transitori, conseqüència de la reobertura de l’economia després de l’esclat de la pandèmia, la veritat és que l’escalada continuada ens va agafar tots de sorpresa. En aquest Focus, analitzem l’evolució de les diferents mesures d’inflació i les seves perspectives a curt termini.
Després de gairebé dos anys incrementant els tipus d’interès, el 2023, els principals bancs centrals van assolir el cim i van reajustar les seves estratègies: en lloc d’apujar més els tipus oficials, l’enduriment monetari es vehicularia sostenint aquest cim durant un bon temps. No obstant això, ja a la tardor, els mercats financers es qüestionaven aquesta narrativa. Per què?
Després de funcionar millor del que s’esperava en el 1S 2023, l’activitat mundial ha patit un refredament al llarg del 3T, fruit de dinàmiques dispars entre les grans economies. Tot seguit, repassem les perspectives de l’entorn econòmic internacional.
Les cadenes globals de subministrament s’han vist sacsejades, una vegada més, després de l’atac conjunt dels EUA i d’Israel a l’Iran i de l’extensió posterior del conflicte a altres països del Pròxim Orient. Amb les reserves pròpies de la incertesa actual sobre la seva severitat i durada, aquest nou xoc es perfila com la major disrupció del comerç internacional des de la COVID-19.
Durant els anys de política monetària expansiva, la Reserva Federal es va embarcar en un programa de compra d’actius per injectar liquiditat i per estimular l’economia que va arribar al 35% del PIB dels Estats Units a mitjan 2022. La crisi inflacionista ha requerit una política monetària restrictiva, que ha inclòs la reducció del balanç del banc central per retirar liquiditat del sistema financer. El 2025, la Fed va anunciar una desacceleració del ritme de reducció del seu balanç a partir del mes d'abril.
Els indicadors mostren que el ritme de creixement del sector turístic espanyol s’està normalitzant després dels excepcionals registres del 2022-2024, impulsats per la recuperació postpandèmia i pel consegüent repunt del consum de serveis. Les tendències observades al final del 2024 es prolonguen el 2025: el sector manté el seu atractiu per a un nombre creixent de turistes internacionals, mentre que el turista resident perd presència a les destinacions locals i guanya protagonisme a l’estranger. Així i tot, enguany, el sector tornarà a ser clau per a l’economia espanyola. Segons les nostres previsions, el PIB turístic creixerà el 2,7%, gràcies a la sòlida arrencada de l’any, a l’augment de la renda disponible de les famílies, a la reactivació d’algunes economies europees i a la moderació de la inflació turística.
L’inici del procés de normalització de la política monetària per part del BCE ha provocat una acceleració dels preus de l’habitatge, en especial als mercats amb un fort desajustament entre una oferta insuficient i una demanda dinàmica. Entre les economies on els preus reals han augmentat amb més força en l’últim any i mig, i on els mercats residencials presenten indicadors d’una sobrevaloració més significativa, destaquen Portugal, Bulgària, Hongria, els Països Baixos i Estònia. En canvi, els mercats de grans economies com Alemanya, Suècia, França i Luxemburg continuen sobrevalorats, però han corregit el fort creixement de preus que van experimentar en les dècades prèvies a la pandèmia i han reduït els senyals de sobreescalfament.
Clàudia Canals examina la coyuntura económica de las principales economías desarrolladas y emergentes, en un inicio de año marcado por la expansión de la variante ómicron, una inflación al alza y la persistencia de los cuellos de botella que ya empiezan a permear la política monetaria.
El preu de l’habitatge i el nombre de compravendes han repuntat amb força des de la meitat de l’any passat de forma generalitzada a Espanya, tot i que les diferències geogràfiques són notables. El 2024, el preu de l’habitatge va créixer de forma més vigorosa a les zones més cares, la qual cosa augmenta la bretxa de preus entre els municipis i les regions, quelcom que està començant a desplaçar una part de la demanda cap a zones més assequibles. A nivell provincial, s’observa que la temperatura podria ser un factor rellevant: les compravendes creixen de forma més vigorosa a l’«Espanya fresca», al nord-oest peninsular, mentre que les zones turístiques tradicionals registren un avanç més suau de la demanda. A més a més, el fort augment del preu de l’habitatge a les grans ciutats està provocant un desplaçament de la demanda d’habitatge cap a zones perifèriques més assequibles, uns municipis en què es preveu que el preu de l’habitatge creixi de manera vigorosa el 2025.
El sector agroalimentari continua patint la forta alça dels costos de producció i l’impacte de la sequera. El descens dels preus de les primeres matèries agrícoles i de l’energia als mercats internacionals des dels màxims assolits el 2022 hauria d’ajudar a contenir els costos de producció agraris i, de retruc, hauria de moderar les pressions inflacionistes sobre els aliments. Tanmateix, la forta sequera que està castigant la península ibèrica des de l’any passat ha reduït la producció de molts cultius, com els cereals o les fruites, la qual cosa ha repercutit tant en els preus (a l’alça) com en el volum d’exportacions (a la baixa). Així i tot, en termes de valor, les exportacions agroalimentàries van continuar avançant a bon ritme en el 1S 2023, a causa de l’augment dels preus, la qual cosa reflecteix, malgrat la conjuntura adversa, l’elevada competitivitat del sector agroalimentari espanyol.
La inflación sigue preocupando a los bancos centrales: pese a haber encadenado caídas en los últimos meses, todavía no se puede saber con certeza a qué velocidad continuará disminuyendo. Si a esto le sumamos la inusual resistencia de la economía, encontramos una razón para que la Fed y el BCE suban algo más los tipos de interés y los mantengan elevados durante más tiempo. Ricard Murillo Gili y Patricia Esteban nos lo cuentan en el último episodio de “Economía Exprés”, el pódcast de CaixaBank Research.
También disponible en: Google Podcasts | Apple Podcasts
Tanto la economía española como las principales economías avanzadas han empezado el año con buen pie: los datos publicados del 1T 2023 confirman que superaron el invierno sin el temido enfriamiento de la actividad, pese a la elevada inflación y el endurecimiento de la política monetaria. Ricard Murillo Gili y Patricia Esteban repasan las fortalezas con las que las economías española y mundial se enfrentan a las incertidumbres del entorno, en esta nueva entrega del podcast de CaixaBank Research.
En el último podcast del verano, Clàudia Canals detalla la revisión del escenario macroeconómico de CaixaBank Research, que recogemos en el Informe Mensual de julio y que se resume en un menor crecimiento del PIB y en mayores tasas de inflación en un gran número de economías, especialmente en las avanzadas.
Les valoracions dels actius immobiliaris comercials es van recuperar de manera significativa al llarg del 2024, impulsades pel gir en la política monetària i pel descens dels tipus d’interès de mercat. La inversió al sector va créixer al voltant del 20% anual, i els segments living, hoteler i retail van registrar un dinamisme especial. De cara al 2025, tot sembla indicar que la major part de les revaloracions ja hauran tingut lloc, atès que els tipus d’interès ja es troben en nivells pròxims al nou equilibri. Així i tot, el sector continuarà atraient oportunitats d’inversió. Espanya s’està posicionant entre les destinacions més atractives per a la inversió internacional en immobiliari comercial, gràcies a uns fonamentals macroeconòmics sòlids que mantindran el seu atractiu al llarg d’enguany.
Un dels factors determinants de l’escenari econòmic és l’impacte de la pujada dels tipus d’interès per part del BCE sobre les decisions de consum i d’inversió dels agents econòmics. En aquest article, analitzem la posició financera de les diferents branques de la indústria manufacturera a Espanya per intentar determinar fins a quin punt estan exposades a l’enduriment de les condicions financeres.
L’episodi inflacionista que viu l’economia espanyola ha tingut l’origen en un important xoc de costos. Tot i que el focus s’ha centrat en l’alça dels preus de les primeres matèries energètiques i agrícoles, des de mitjan 2021, un gran nombre de primeres matèries i de béns intermedis clau en multitud de processos de producció també s’han encarit de forma ostensible. Aquest article mostra com l’encariment d’aquests productes ha afectat els costos operatius de la indústria manufacturera, que s’ha vist obligada a transmetre una part d’aquest increment als seus clients per no comprometre la seva viabilitat econòmica.