Diu el refrany que val més boig conegut que savi per conèixer, però la inflació potser és un cas especial. Què passarà amb l'inflació el 2023?
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
650 resultats per a inflación subyacente
La crisi energètica ha estat, al si de la UE, un estímul per impulsar fonts d’energia més respectuoses amb el medi ambient i menys dependents dels combustibles fòssils, però el seu ple desenvolupament es presenta com una empresa a mitjà termini.
Des de la seva aplicació el dia 15 de juny, el mecanisme de l’anomenat «topall del gas» ibèric ha estat un canvi important en el funcionament del sistema elèctric espanyol. En aquest article, analitzem l’efecte que ha tingut sobre els preus de l’electricitat i algunes externalitats que ha introduït.
Després d’analitzar amb el nostre indicador de consum les dades de la despesa a les benzineres amb targeta bancària dels clients de CaixaBank, de nou observem que no tots els consumidors van reaccionar igual a la pujada dels preus dels carburants.
Mesurem la intensitat i la durada de la translació dels preus de les primeres matèries agrícoles a través de les baules que conformen la cadena alimentària: des dels preus agrícoles internacionals, passant pels preus rebuts pels agricultors a Espanya i finalitzant en els preus per al consumidor.
Amb taxes d’inflació per damunt del 8% en els sis últims mesos, la Fed s’ha embarcat en un cicle accelerat de pujades de tipus d’interès. Els preus van començar a pujar al començament del 2021, i, tot i que, durant uns mesos, la majoria d’analistes apuntàvem a un rebot transitori, conseqüència de la reobertura de l’economia després de l’esclat de la pandèmia, la veritat és que l’escalada continuada ens va agafar tots de sorpresa. En aquest Focus, analitzem l’evolució de les diferents mesures d’inflació i les seves perspectives a curt termini.
Després de gairebé dos anys incrementant els tipus d’interès, el 2023, els principals bancs centrals van assolir el cim i van reajustar les seves estratègies: en lloc d’apujar més els tipus oficials, l’enduriment monetari es vehicularia sostenint aquest cim durant un bon temps. No obstant això, ja a la tardor, els mercats financers es qüestionaven aquesta narrativa. Per què?
Un dels principals temes de discussió en aquesta fase de recuperació econòmica és, sens dubte, la inflació. El 2021, ha assolit cotes no registrades des del 2008 als EUA i és probable que, a la zona de l’euro, se situï en nivells no vistos des del 2012, la qual cosa ha alimentat els riscos de pressions inflacionistes. De fet, les dades més recents d’inflació han sorprès notablement a l’alça, en especial als EUA. En aquest context, ens preguntem fins a quin punt aquestes sorpreses han tingut un impacte significatiu sobre els mercats financers.
Durant els anys de política monetària expansiva, la Reserva Federal es va embarcar en un programa de compra d’actius per injectar liquiditat i per estimular l’economia que va arribar al 35% del PIB dels Estats Units a mitjan 2022. La crisi inflacionista ha requerit una política monetària restrictiva, que ha inclòs la reducció del balanç del banc central per retirar liquiditat del sistema financer. El 2025, la Fed va anunciar una desacceleració del ritme de reducció del seu balanç a partir del mes d'abril.
Els indicadors mostren que el ritme de creixement del sector turístic espanyol s’està normalitzant després dels excepcionals registres del 2022-2024, impulsats per la recuperació postpandèmia i pel consegüent repunt del consum de serveis. Les tendències observades al final del 2024 es prolonguen el 2025: el sector manté el seu atractiu per a un nombre creixent de turistes internacionals, mentre que el turista resident perd presència a les destinacions locals i guanya protagonisme a l’estranger. Així i tot, enguany, el sector tornarà a ser clau per a l’economia espanyola. Segons les nostres previsions, el PIB turístic creixerà el 2,7%, gràcies a la sòlida arrencada de l’any, a l’augment de la renda disponible de les famílies, a la reactivació d’algunes economies europees i a la moderació de la inflació turística.
Clàudia Canals examina la coyuntura económica de las principales economías desarrolladas y emergentes, en un inicio de año marcado por la expansión de la variante ómicron, una inflación al alza y la persistencia de los cuellos de botella que ya empiezan a permear la política monetaria.
El preu de l’habitatge i el nombre de compravendes han repuntat amb força des de la meitat de l’any passat de forma generalitzada a Espanya, tot i que les diferències geogràfiques són notables. El 2024, el preu de l’habitatge va créixer de forma més vigorosa a les zones més cares, la qual cosa augmenta la bretxa de preus entre els municipis i les regions, quelcom que està començant a desplaçar una part de la demanda cap a zones més assequibles. A nivell provincial, s’observa que la temperatura podria ser un factor rellevant: les compravendes creixen de forma més vigorosa a l’«Espanya fresca», al nord-oest peninsular, mentre que les zones turístiques tradicionals registren un avanç més suau de la demanda. A més a més, el fort augment del preu de l’habitatge a les grans ciutats està provocant un desplaçament de la demanda d’habitatge cap a zones perifèriques més assequibles, uns municipis en què es preveu que el preu de l’habitatge creixi de manera vigorosa el 2025.
La inflación sigue preocupando a los bancos centrales: pese a haber encadenado caídas en los últimos meses, todavía no se puede saber con certeza a qué velocidad continuará disminuyendo. Si a esto le sumamos la inusual resistencia de la economía, encontramos una razón para que la Fed y el BCE suban algo más los tipos de interés y los mantengan elevados durante más tiempo. Ricard Murillo Gili y Patricia Esteban nos lo cuentan en el último episodio de “Economía Exprés”, el pódcast de CaixaBank Research.
También disponible en: Google Podcasts | Apple Podcasts
Un dels factors determinants de l’escenari econòmic és l’impacte de la pujada dels tipus d’interès per part del BCE sobre les decisions de consum i d’inversió dels agents econòmics. En aquest article, analitzem la posició financera de les diferents branques de la indústria manufacturera a Espanya per intentar determinar fins a quin punt estan exposades a l’enduriment de les condicions financeres.
L’episodi inflacionista que viu l’economia espanyola ha tingut l’origen en un important xoc de costos. Tot i que el focus s’ha centrat en l’alça dels preus de les primeres matèries energètiques i agrícoles, des de mitjan 2021, un gran nombre de primeres matèries i de béns intermedis clau en multitud de processos de producció també s’han encarit de forma ostensible. Aquest article mostra com l’encariment d’aquests productes ha afectat els costos operatius de la indústria manufacturera, que s’ha vist obligada a transmetre una part d’aquest increment als seus clients per no comprometre la seva viabilitat econòmica.