Conjuntura


  • Els indicadors econòmics assenyalen un avanç moderat al començament del 2019

    Els indicadors d’activitat global suggereixen que la desacceleració continua al començament del 2019. En particular, al gener, l’índex de sentiment empresarial (PMI) compost global es va mantenir en zona expansiva (per damunt dels 50 punts), però va tornar a disminuir i es va situar en el seu mínim des del setembre del 2016 (52,1 punts), la qual cosa apunta a un ritme de creixement mundial més moderat en el 1T 2019. Així i tot, una part d’aquesta moderació respon a llastos que són considerats temporals (com l’impacte de la nova normativa europea d’emissions al sector automobilístic). Així, l’escenari de CaixaBank Research estima una desacceleració del creixement mundial del 3,7% el 2018 al 3,4% el 2019, de manera que s’espera que l’economia global mantingui un avanç significatiu i coherent amb la mitjana històrica.

    Comerç i brexit: una de freda i una de calenta. Al Regne Unit, Theresa May va decidir retardar la nova votació de l’acord de sortida de la UE a la Cambra dels Comuns (es va fixar el 12 de març com a nova data límit) mentre continua negociant amb la Unió possibles concessions relatives a la clàusula backstop sobre Irlanda. Així mateix, si es rebutja de nou l’acord pactat amb Brussel·les, May va anunciar una votació (el 13 de març) sobre si s’aprova una sortida sense acord. I, si també és rebutjada, l’endemà hi haurà una tercera votació per una extensió (limitada i curta) de l’article 50 fins al juny. Però, mentre persisteix la incertesa sobre el brexit, al febrer, els EUA i la Xina van tor­­nar a fer passos per rebaixar les tensions comercials. Així, arran dels progressos en les negociacions entre els dos països, Donald Trump va ajornar la pujada aranzelària del 10% al 25% sobre 200.000 milions d’importacions xineses (que s’havia de fer efectiva l’1 de març) fins a una data indeterminada. D’a­­questa manera, el bon to de les negociacions permet preveure una aturada en l’escalada de les tensions comercials i, de retruc, una menor incertesa global en el pla comercial (si més no a curt termini).

    Els indicadors econòmics assenyalen un avanç moderat al començament del 2019. En particular, tot i que, al febrer, l’índex PMI compost de la zona de l’euro va remuntar lleugerament després de mesos a la baixa (fins als 51,0 punts), es va situar encara en cotes moderades, a causa del contrast entre el sector serveis i el manufacturer. D’una banda, l’índex PMI manufacturer va caure fins als 49,2 punts, un mínim de gairebé sis anys i per sota dels 50 punts que separen la zona expansiva de la recessiva. De l’altra, però, l’índex PMI del sector serveis es va incrementar fins als 52,3 punts (el valor més alt dels tres últims mesos). Així, en conjunt, els indicadors suggereixen que la zona de l’euro avançarà a un ritme moderat en els primers mesos de l’any.

    Alemanya i el Regne Unit van sorprendre a la baixa. El PIB d’Alemanya es va mantenir estable en el 4T 2018 (el 0,0% intertrimestral i el 0,6% interanual, després del –0,2% intertrimestral en el 3T), la qual cosa va situar el còmput anual en l’1,5%. Així i tot, l’institut d’estadística alemany va suggerir que la demanda domèstica va mantenir una tònica positiva, de manera que s’espera que el creixement repunti al llarg dels propers trimestres. Per la seva banda, el creixement del PIB del Regne Unit va sorprendre a la baixa en l’últim trimestre del 2018 (el 0,2% intertrimestral) i, en el conjunt de

  • Una moderació suau del creixement

    Els indicadors d’activitat mostren que el sector industrial travessa un moment difícil. Per al conjunt de l’any 2018, el PIB espanyol va registrar un creixement robust del 2,5% i sensiblement superior a la mitjana de la zona de l’euro (que va ser de l’1,8%). De cara al 2019, es preveu que el creixement de l’eco­­no­­mia espanyola es mantingui més dinàmic que el de les principals economies de la zona de l’euro, tot i que es moderarà lleugerament fins al 2,1%. Aquesta moderació del creixement s’ex­­plica tant per la menor embranzida cíclica com pel menor dinamisme del sector exterior en un entorn global d’elevada incertesa. En aquest context, els indicadors més recents d’ac­­tivitat van emetre senyals mixtos. D’una banda, els indicadors d’activitat del sector serveis van mostrar un bon to, tal com ho reflecteix l’índex PMI de serveis del gener, que va pujar 0,7 punts fins als 54,7 punts. En canvi, els homòlegs del sector in­­dustrial van mostrar que el sector travessa un moment difícil. Una mostra d’això és la producció industrial, que, al desembre, va caure el 6,2%, el descens més important des del desembre del 2012, o les xifres de negoci del sector industrial, que, també al desembre, van cedir 2,5 p. p. i es van mantenir estancades (mitjana mòbil de tres mesos). Aquest comportament desfavorable és degut, en part, al funcionament del sector ener­­gètic, un àmbit particularment volàtil, i, en menor mesura, al de l’automòbil, un sector que pateix els canvis en la regulació europea i el deteriorament de la demanda internacional.

    El mercat laboral va inaugurar el 2019 amb moderació. El nombre d’afiliats a la Seguretat Social va augmentar en 38.179 persones al gener (dades desestacionalitzades), un avanç inferior al del gener del 2018 (58.758). D’aquesta manera, el ritme de creació d’ocupació es va suavitzar fins al 2,9% interanual, després de la lleugera acceleració registrada al desembre (el 3,1%). Per sectors, els serveis van avançar el 2,9% interanual al gener (el 3,1% al desembre), la construcció va mantenir el bon to, amb el 6,3% interanual, i la indústria va créixer l’1,6% inter­­anual i va mantenir la desacceleració gradual experimentada al llarg del 2018. Així i tot, la creació d’ocupació puja fins a les 537.269 persones en l’acumulat dels 12 últims mesos, una dada positiva que se suma a la bona evolució de l’EPA i a les dades de comptabilitat nacional del 4T 2018. De cara als propers mesos, esperem el manteniment d’aquesta millora, tot i que en taxes més moderades.

    El sector exterior suma el sisè any consecutiu amb superàvit, però continua perdent embranzida. Al desembre del 2018, la balança per compte corrent va registrar un superàvit del 0,8% del PIB (acumulat de 12 mesos), tot i que clarament per sota de l’1,8% del desembre del 2017. D’aquesta moderació d’1,0 p. p. del PIB, 3 dècimes s’expliquen per l’augment del preu del petroli, 4 dècimes pel deteriorament del saldo de béns no energètics i la resta per la caiguda del saldo de serveis, en especial els no turístics, malgrat que el superàvit turístic també es va reduir lleugerament per l’augment de les importacions (espanyols que viatgen a l’estranger). De cara al 2019, CaixaBank Research preveu que el deteriorament del sector exterior serà molt menor (0,2 p. p. del PIB), de manera que, amb el suport del manteniment dels guanys de competitivitat i de la moderació del preu del petroli, es mantindrà en posició superavitària.

    Es confirma la pròrroga dels pressupostos públics per al 2019. Al final del 2018, el deute de les Administracions públiques

  • L’activitat global avança de forma moderada

    Els indicadors d’activitat global suggereixen que la desacceleració continua al començament del 2019. En particular, al gener, l’índex de sentiment empresarial (PMI) compost global es va mantenir en zona expansiva (per damunt dels 50 punts), però va tornar a disminuir i es va situar en el seu mínim des del setembre del 2016 (52,1 punts), la qual cosa apunta a un ritme de creixement mundial més moderat en el 1T 2019. Així i tot, una part d’aquesta moderació respon a llastos que són considerats temporals (com l’impacte de la nova normativa europea d’emissions al sector automobilístic). Així, l’escenari de CaixaBank Research estima una desacceleració del creixement mundial del 3,7% el 2018 al 3,4% el 2019, de manera que s’espera que l’economia global mantingui un avanç significatiu i coherent amb la mitjana històrica.

    Comerç i brexit: una de freda i una de calenta. Al Regne Unit, Theresa May va decidir retardar la nova votació de l’acord de sortida de la UE a la Cambra dels Comuns (es va fixar el 12 de març com a nova data límit) mentre continua negociant amb la Unió possibles concessions relatives a la clàusula backstop sobre Irlanda. Així mateix, si es rebutja de nou l’acord pactat amb Brussel·les, May va anunciar una votació (el 13 de març) sobre si s’aprova una sortida sense acord. I, si també és rebutjada, l’endemà hi haurà una tercera votació per una extensió (limitada i curta) de l’article 50 fins al juny. Però, mentre persisteix la incertesa sobre el brexit, al febrer, els EUA i la Xina van tor­­nar a fer passos per rebaixar les tensions comercials. Així, arran dels progressos en les negociacions entre els dos països, Donald Trump va ajornar la pujada aranzelària del 10% al 25% sobre 200.000 milions d’importacions xineses (que s’havia de fer efectiva l’1 de març) fins a una data indeterminada. D’a­­questa manera, el bon to de les negociacions permet preveure una aturada en l’escalada de les tensions comercials i, de retruc, una menor incertesa global en el pla comercial (si més no a curt termini).

    ESTATS UNITS

    Els EUA van créixer un robust 2,9% el 2018 (el 2,2% el 2017), afavorits per l’impuls fiscal aprovat al final del 2017 i per la solidesa del mercat laboral (que va empènyer el dinamisme del consum privat). Així i tot, en el tram final del 2018, es va observar un alentiment en les taxes d’avanç del PIB. En concret, el PIB va avançar el 0,6% intertrimestral en el 4T 2018 (el 3,1% inter­­anual), 2 dècimes per sota de l’avanç del trimestre anterior. Una part de l’alentiment va ser deguda a elements que estimem transitoris, com l’efecte del tancament parcial de l’Administració Federal. Un factor, el del tancament administratiu, que podria entelar les taxes d’avanç del 1T 2019 i que s’afegirà a l’efecte del fred extrem que va patir el nord del país al començament de l’any. No obstant això, la moderació del creixement també respon a la maduresa mateixa del cicle econòmic, que és una força de caràcter més estructural. Així, CaixaBank Research projecta un avanç del 2,3% en el conjunt del 2019 (un registre encara molt robust, però certament més proper al potencial del país, que situem en l’1,9%).

    Unes pressions inflacionistes coherents amb l’objectiu i
    la moderació del creixement donen suport a la decisió de la Fed de ser pacient
    . La inflació general es va moderar al gener fins a l’1,6%, 3 dècimes per sota del registre

  • La calma continua penetrant als mercats

    Els mercats financers mantenen la dinàmica positiva. Al llarg del mes de febrer, el sentiment dels inversors va donar continuïtat a la millora mostrada al gener i els mercats van exhibir un to positiu, amb el suport, de nou, del flux de notícies favorables sobre les negociacions comercials entre els EUA i la Xina, del to més prudent de les comunicacions dels principals bancs centrals i, en especial, de la pausa en les pujades de tipus d’interès anunciada per la Fed. Així, les cotitzacions es van continuar recuperant del clima d’incertesa dels últims compassos del 2018, quan es va viure un fort repunt de la volatilitat financera i les borses van experimentar caigudes generalitzades, i, al febrer, la volatilitat observada als mercats financers es va mantenir moderada i els principals índexs borsaris van completar un nou mes en positiu. Així i tot, preval un to de cautela sobre el grau de desacceleració del creixement econòmic global, de manera que, als mercats de renda fixa, continuen predominant uns baixos tipus d’interès sobirans, i, segons ho reflecteixen les cotitzacions financeres, els inversors mantenen l’expectativa que el cicle d’enduriment monetari de la Fed ja hagi arribat al final. En aquest sentit, serà clau l’actualització de les projeccions macroeconòmiques que realitzarà la Fed en la reunió del març, ja que s’hi indicarà si els seus membres encara esperen noves pujades de tipus el 2019 (les últimes projeccions asse­nyalaven una expectativa mitjana de dos nous increments).

    Els bancs centrals es mostren pacients davant la presència de riscos a la baixa sobre el creixement global. D’una banda, en les actes de l’última reunió, el BCE va destacar la intensificació dels riscos a la baixa sobre l’escenari econòmic, derivada de la moderació de les dades d’activitat i de les turbulències financeres viscudes al final del 2018. Tot i que els membres del BCE continuen considerant que una part de la desacceleració de l’activitat de la zona de l’euro és temporal i que la probabilitat de recessió és baixa (un escenari que, a grans trets, compartim des de CaixaBank Research), les actes van destacar l’elevada incertesa que envolta la persistència d’aquesta feblesa i el seu impacte sobre les perspectives a mitjà termini. Per aquest motiu, el BCE va reiterar la intenció de mantenir unes condicions financeres acomodatícies que donin suport a la recuperació de la inflació i va destacar la necessitat de fer una avaluació completa de l’escenari macroeconòmic de la zona de l’euro en l’actualització de les previsions que presentarà en la propera reunió del 7 de març. D’altra banda, en la seva compareixença bianual davant el Congrés dels EUA, el president de la Fed, Jerome Powell, va explicar que la pausa en les pujades dels tipus d’interès anunciada al gener respon a la conjunció del repunt de volatilitat financera patit al final del 2018, d’un menor risc de sorpreses alcistes en la inflació i de la desacceleració de l’economia global. Així i tot, Powell no va descartar que es produeixin nous moviments en els tipus oficials en el futur i va assenyalar que aquests moviments dependran de l’evolució de les dades econòmiques i financeres. En aquest sentit, les actes de la reunió del gener de la Fed van mostrar que hi ha una certa disparitat d’opinions entre els seus membres: uns van destacar que, en absència de sorpreses positives en l’economia, no desit­­jarien augmentar els tipus d’interès; uns altres sostenien que, si com s’espera, la desacceleració de l’activitat nord-americana és moderada, desitjarien implementar nous increments de tipus en la recta final del 2019.

    Els tipus sobirans

Pàgines