• Infografia: La importància del sector porcí en el conjunt de l’economia espanyola

    castellàanglès
    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Área geográfica
    p-16
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • Infografia: Dimensionant el sector del vi espanyol

    castellàanglès
    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Área geográfica
    p-22
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • El sector immobiliari espanyol després del xoc de la COVID-19

    castellàanglès
    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica

    La pandèmia de la COVID-19 té un fort impacte sobre l’activitat econòmica, i el sector immobiliari, tot i no ser un dels més perjudicats, també es veu afectat. En concret, a CaixaBank Research, esperem que el PIB reculi entre el 13% i el 15% el 2020 i que no recuperi els nivells previs a la crisi fins al final del 2023. Malgrat la gravetat de la situació i l’elevada incertesa sobre l’evolució futura de la pandèmia, és important destacar que el sector té uns fonaments molt més sòlids que en l’anterior crisi del 2008

    Abans de la irrupció del coronavirus, la situació financera del conjunt de les llars espanyoles i de les empreses del sector era més sanejada que fa 12 anys. A més a més, la construcció de nous habitatges no era excessiva en relació amb l’evolució de la demografia. I la posició de solvència i de liquiditat del sector bancari és ara molt més folgada. Tots aquests factors ens donen confiança sobre la capacitat del sector de superar la crisi actual. 

    Així i tot, la magnitud de l’impacte econòmic de la COVID-19 afectarà de manera considerable el mercat laboral i, en conseqüència, la demanda d’habitatge. Les compravendes van recular el 39,2% interanual a l’abril, i, de cara al 2020, preveiem una caiguda entre el 30% i el 40% (i una recuperació gradual el 2021). La renda de les llars es redueix, i la incertesa sobre les perspectives laborals futures pot fer incrementar l’estalvi per precaució de les llars i l’ajornament de decisions d’inversió a llarg termini. Les compravendes d’estrangers, que van representar el 12,5% del total el 2019, es veuran especialment perjudicades. 

    L’activitat constructora es va veure directament afectada durant l’estat d’alarma, però es va reprendre de forma relativament ràpida a mesura que es van aixecar les restriccions a l’activitat. No obstant això, és molt probable que, a causa del clima d’incertesa, es produeixi un alentiment notable en l’inici de nous projectes d’edificació. Els visats d’obra nova podrien recular entre el 20% i el 40% el 2020. 

    En un context de reducció de la demanda, el preu de l’habitatge experimentarà un ajust important i, al final del 2021, es podria arribar a situar entre el 6% i el 9% per sota dels nivells anteriors a la crisi al conjunt d’Espanya. Així i tot, les disparitats geogràfiques i per tipologia d’habitatge seran notables, i tot fa pensar que les zones turístiques i l’habitatge de segona mà són els que patiran més. 

    El mercat del lloguer es veurà possiblement menys afectat, ja que tindrà el suport d’una major demanda arran de les dificultats de les llars per accedir a l’habitatge en propietat. Precisament, dediquem l’article «Comprar o llogar? Una qüestió d’ingressos, però, sobretot, de capacitat d’estalvi» d’aquest informe a analitzar l’accessibilitat a l’habitatge en propietat per part dels inquilins. 

    Finalment, haurem de parar un esment especial al fet que la crisi actual està desencadenant canvis en múltiples aspectes de les nostres vides, molts d’ells relacionats amb les nostres preferències residencials (mai havíem passat tant de temps a casa!). La pandèmia també podria accelerar algunes transformacions en àmbits com la rehabilitació d’habitatges, que donarien suport a la transició cap a una economia més sostenible. 

    Un cop passat el pic de l’epidèmia, hem de centrar totes les forces en la recuperació. Els canvis econòmics i socials poden ser de gran importància i comportaran una transformació del mercat immobiliari. En aquesta tessitura, hem de ser capaços de convertir els reptes en oportunitats. Només així #EnSortiremReforçats.

    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • La demanda estrangera d’habitatge, clau per a la recuperació del sector

    castellàanglès

    La crisi de la COVID-19 està castigant la compravenda d’habitatges. En els propers mesos, un cop superat l’enfonsament que van patir les transaccions durant el confinament, l’evolució de la demanda dependrà, en gran part, de la recuperació del mercat laboral i del turisme internacional. El nostre escenari de previsions contempla una recuperació gradual de la demanda, tot i que el 2021 no es registrarà encara el més de mig milió de transaccions del 2019.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    La compravenda d’habitatges s’ha vist molt afectada per la crisi del coronavirus en el primer semestre del 2020

    Durant les setmanes que va durar l’estat d'alarma, la compravenda d’habitatges va estar en estat d’hibernació. Les restriccions a la mobilitat no indispensable i el tancament temporal de les agències immobiliàries físiques i de les notaries, llevat de casos urgents i inajornables, van paralitzar la formalització de noves transaccions immobiliàries. Segons l’estadística de l’INE, a l’abril, les compravendes van caure el 39,2% interanual i la nova concessió de crèdit per a la compra d’habitatge, el 51,0% interanual. Així mateix, les dades de comptabilitat nacional mostren que la inversió residencial va recular el 9,0% intertrimestral en el 1T 2020, una dada que implica una caiguda al voltant del 50% en la segona quinzena de març, si s’assumeix que, abans del 14 de març, la inversió residencial es va mantenir estable. 

    Gràcies a les tecnologies, el sector ha continuat operatiu

    Tot i que es tracta de xifres molt importants, durant l’estat d'alarma, el sector ha continuat operatiu gràcies a les tecnologies digitals. Segons la informació publicada en diversos portals immobiliaris, les cerques online d’habitatge han augmentat de manera significativa durant les setmanes de confinament (en especial, les cerques relacionades amb habitatges amb més espai exterior, la qual cosa apunta a canvis en les preferències de la demanda), i les immobiliàries han continuat oferint els seus serveis de manera digital (amb visites virtuals als pisos, etc.). Pel que fa a l’habitatge d’obra nova, la informació del mercat fa pensar que el ritme de lliuraments ha seguit el calendari previst, llevat d’alguns retards puntuals (en l’actualitat, s’estan lliurant habitatges la decisió de compra dels quals es va efectuar fa, aproximadament, uns 18 mesos), tot i que sí que s’està produint una extensió dels terminis de comercialització de noves promocions.

    Un cop superada aquesta primera etapa d’hibernació, la qüestió que guanya rellevància a mesura que l’economia es va adaptant a la «nova normalitat» és: com evolucionarà la demanda d’habitatge a mitjà termini? Per respondre aquesta pregunta, analitzarem els principals factors que determinen la demanda d’habitatge: la renda bruta disponible de les llars, la formació de noves llars, les condicions financeres,la demanda estrangera i la demanda de segona residència.

    p6
    Renda bruta disponible de les llars

    La crisi de la COVID-19 està tenint un impacte sense precedents sobre el mercat laboral. Les dades d’afiliació a la Seguretat Social van presentar un descens de gairebé 950.000 treballadors entre el 12 de març i el 30 d’abril (el període amb més restriccions a l’activitat), la major part treballadors amb contracte temporal (aproximadament, el 70% del total). Aquesta xifra no inclou els empleats afectats pels ERTO (uns 3,4 milions a l’abril),1 ja que, tot i que no estiguin treballant, continuen en situació d’alta laboral als registres de la Seguretat Social, ni tampoc els autònoms en cessament d’activitat (1,3 milions a l’abril). És a dir, que, si tenim en compte els afiliats que es van donar de baixa de la Seguretat Social, els afectats pels ERTO i els treballadors autònoms que van sol·licitar la prestació extraordinària per cessament d’activitat, obtenim que més del 30% dels treballadors es trobaven  sense poder treballar el 30 d’abril.

    No obstant això, a mesura que l’activitat econòmica es normalitza, els treballadors afectats per un ERTO s’han començat a reincorporar de forma gradual als llocs de treball i es torna a generar ocupació (al maig, l’afiliació va augmentar en 188.000 persones i els empleats afectats per un ERTO es van reduir fins a una mica menys de 3 milions). Preveiem que aquesta millora tindrà continuïtat durant la segona meitat de l’any, tot i que el 2020 es tancaria amb un augment de l’atur entre 1,7 i 1,9 milions en relació amb el 4T 2019.2 La taxa d’atur repuntaria en el 3T 2020, fins a situar-se en un rang entre el 21,5% i el 22,7% i aniria baixant el 2021 (entre el 18,1% i el 19,8% al final del 2021).

    El panorama desolador del mercat laboral ha repercutit amb força sobre els ingressos de les famílies. Les diferents mesures de suport social i econòmic adoptades pel Govern tracten de compensar una part d’aquestes pèrdues, mitjançant, per exemple, el relaxament de les condicions per accedir a la prestació per atur, les ajudes a autònoms, els subsidis específics per a treballadors temporals sense dret a atur, l’aprovació de l’ingrés mínim vital i altres mesures, com la garantia de subministraments bàsics o la moratòria hipotecària i de crèdits al consum per a les famílies vulnerables.3 El sector bancari també ha pres la iniciativa de complementar diverses d’aquestes mesures (per exemple, estenent la moratòria hipotecària de 3 a 12 mesos).4Així mateix, el sector promotor també ha adoptat mesures de suport, com moratòries en el pagament de les quantitats a compte que es paguen abans del lliurament de l’habitatge.

    És probable que l’increment de la incertesa sobre les perspectives econòmiques i laborals futures afecti la demanda d’habitatge en els propers trimestres. Per regla  general, durant les crisis econòmiques, els consumidors tendeixen a incrementar l’estalvi per precaució i a ajornar el consum de béns duradors i les inversions a llarg termini, com la compra d’un habitatge. Les dades disponibles apunten en aquesta direcció: la inversió en construcció d’habitatge residencial va recular el 9,0% en el 1T 2020, la caiguda més severa des de l’inici de la sèrie el 1995. Així mateix, les dades de la Comissió Europea per al 2T 2020 mostren que el percentatge de llars que tenen la intenció de comprar un habitatge en els 12 propers mesos s’apropa molt al mínim històric.

    • 1. Els treballadors afectats per ERTO solen tenir, en una proporció més elevada, contractes indefinits.
    • 2. Aquestes previsions assumeixen que, en el 4T 2020, aproximadament el 15% dels treballadors afectats per ERTO o per cessament d’activitat passarien a estar aturats.
    • 3. Per a més detalls, vegeu l’article «Mesures econòmiques per contrarestar l’impacte de la COVID-19 a Espanya», disponible a https://www.caixabankresearch.com/ca/mesures-economiques-contrarestar-limpacte-de-la-covid-19-espanya.
    • 4. Vegeu el comunicat de l’Associació Espanyola de Banca a https://www.aebanca.es/noticias/comunicados/los-beneficiarios-de-la-moratoria-aprobada-por-el-gobierno-podran-complementarla-con-la-moratoria-sectorial/.
    p 7
    La pèrdua d’ocupació entre la població més jove i el descens de la immigració

    alentiran la formació de llars i, per consegüent, la demanda d’habitatge principal.

    Formació de llars

    Molt probablement, la formació de llars s’alentirà durant la crisi. D’una banda, el deteriorament de la situació laboral dels joves, més afectats per la pèrdua d’ocupació, perquè molts d’ells solen tenir contractes de treball temporals, els pot empènyer a ajornar la decisió de formar una llar. De l’altra, és molt probable que les restriccions a la mobilitat internacional establertes a molts països arran de la COVID-19 frenin l’entrada d’immigrants a Espanya el 2020. Cal recordar que, des de l’any 2015, Espanya ha tornat a ser un país receptor net d’inmigració estrangera després d’anys de crisi en què les sortides d’immigrants van ser molt superiors a les entrades.5 En efecte, de les 322.600 noves llars que s’han format en els cinc últims anys,6 una gran part tenen membres de nacionalitat estrangera (el 76% del total), ja sigui de manera exclusiva o en llars mixtes. De fet, en els dos últims anys (el 2018 i el 2019), les llars compostes només per persones de nacionalitat espanyola han baixat, la qual cosa mostra la importància de la immigració per mantenir el dinamisme poblacional a Espanya.

    La composició per nacionalitats de les llars és rellevant per al mercat immobiliari, ja que la propensió a llogar és molt més elevada entre els estrangers: el 65,6% lloga l’habitatge principal, en relació amb el 12,5% de les llars formades exclusivament per espanyols. Malgrat el descens de les entrades d’immigració, s’espera que la demanda d’habitatge de lloguer continuï a l’alça, ja que la major incertesa de les perspectives laborals pot afectar la decisió de comprar, com s’ha comentat més amunt.

    • 5. Vegeu l’article «El retorn de la immigració a Espanya», disponible a https://www.caixabankresearch.com/ca/economia-i-mercats/mercat-laboral-i-demografia/retorn-immigracio-espanya.
    • 6. Xifres de l’enquesta contínua de llars. Entre el 2014 i el 2019, les dades de l’EPA mostren un augment una mica superior en el nombre de llars, de 384.900. Utilitzem l’enquesta contínua de llars perquè ofereix el desglossament per nacionalitats dels seus membres i pel règim de tinença de l’habitatge principal.principal.
    p8
    p 9
    Condicions financeres

    La crisi de la COVID-19 va generar, inicialment, un tensionament notable de les condicions financeres mundials en un context de marcada volatilitat als mercats financers i d’aversió al risc per part dels inversors. Els principals bancs centrals no van trigar gaire a donar resposta i van actuar amb rapidesa i amb contundència. El BCE va adoptar un paquet de mesures extraordinàries al març, ampliat a l’abril i al juny, orientat a garantir l’abundància de liquiditat i l’accés favorable al crèdit a les famílies i a les empreses i a ancorar un entorn de tipus d’interès baixos.7 

    L’entorn de tipus d’interès baixos és un baló d’oxigen important per a les famílies, ja que afavoreix que la càrrega financera que suporten les llars pel pagament dels interessos dels deutes se situï en nivells molt baixos (el 0,6% de la renda bruta disponible el 2019).8 S’espera que els tipus d’interès de referència es mantinguin al voltant dels nivells actuals durant uns quants anys.

    • 7. Entre les mesures adoptades pel BCE, destaquen el programa d’injeccions extraordinàries (PELTRO), la reducció del cost de les TLTRO i l’augment del seu volum, la flexibilització dels diferents requisits reguladors sobre el sector financer, l’ampliació de l’univers d’actius que s’accepten com a col·lateral en les injeccions de liquiditat als diferents mercats i l’ampliació de les compres d’actius previstes per al 2020.
    • 8. La reducció de la càrrega financera del deute també s’explica, en menor mesura, pel descens del deute de les llars: va representar el 91% de la renda bruta disponible de les llars el 2019, lleugerament per sota de l’endeutament mitjà de les llars de la zona de l’euro i molt inferior al màxim assolit el 2009 (el 132%).
    Una part de la caiguda de la demanda, relacionada amb el turisme i amb els estrangers, serà més persistent.

    En canvi, la demanda de segona residència per part d’espanyols es podria veure menys afectada en termes relatius.

    Demanda estrangera

    En els últims anys, les compravendes d’estrangers han estat un puntal per a la dinamització del sector immobiliari espanyol, en especial a les grans ciutats i a les zones turístiques. El 2019, els estrangers van comprar gairebé 63.000 habitatges a Espanya, xifra que representa el 12,5% del total, segons el Col·legi de Registradors. La distribució geogràfica és molt desigual: mentre que els estrangers amb prou feines tenen presència en algunes províncies, a les més turístiques, el seu pes és molt rellevant, com és el cas d’Alacant, amb més del 40%. 

    Com era d’esperar, la COVID-19 ha tingut un fort impacte sobre les compravendes per part d’estrangers. El caràcter global de la pandèmia ha comportat que molts països hagin imposat restriccions a la mobilitat de les persones. En particular, els principals països compradors d’habitatge a Espanya (el Regne Unit i França) han adoptat mesures similars a les d’Espanya. Així, observem que, en el primer trimestre, es van registrar 14.850 compravendes per part d’estrangers, la qual cosa representa una caiguda del 6,4% interanual. La reculada de compravendes per part de ciutadans del Regne Unit (el –14%) és especialment notable i accentua una tendència descendent que ja veníem observant. En canvi, els francesos i els alemanys, segona i tercera nacionalitats compradores, van aguantar força bé en el primer trimestre, tot i que el tancament de les fronteres i la paralització del mercat immobiliari en el segon trimestre frenaran l’evolució d’aquesta variable.

    p10

    Atesa la gradualitat que s’espera en la recuperació dels fluxos internacionals de persones, és d’esperar que la caiguda de la demanda d’habitatge per part d’estrangers (en molts casos per a finalitats vacacionals o d’inversió per a lloguer turístic) sigui més persistent i trigui força més a recuperar-se. Malgrat tot, durant els mesos de maig i de juny, les dades de Google Trends mostren un increment de la popularitat de les cerques «property Spain» al Regne Unit, «acheter maison Espagne» a França i «Haus Spanien» a Alemanya, la qual cosa suggereix que l’interès del comprador internacional continua present. Així mateix, l’entorn de tipus d’interès baixos i la volatilitat dels mercats financers incrementen l’atractiu inversor del sector immobiliari en relació amb altres actius alternatius. En aquest sentit, els inversors domèstics i internacionals es continuen mostrant interessats pel mercat espanyol.

    p 11
    Demanda de segones residències

    Les segones residències tenen un pes destacable al mercat immobiliari espanyol: representen el 14,6% del parc d’habitatges i, el 2019, van acumular el 13,6% del total de compravendes (unes 75.000).9 Durant l’estat d’alarma, les segones residències van copar, tristament, els titulars de premsa, a causa dels desplaçaments no permesos a aquests habitatges i del risc que comportaven per a l’expansió del virus cap a regions i poblacions menys afectades. Però també es va posar en relleu que posseir una segona residència és una pràctica molt arrelada a Espanya.

    • 9. Les compravendes de segona residència s’estimen a partir de les compravendes realitzades en una província diferent de la província de residència del comprador.
    p12

    L’edat i la situació econòmica de la llar són els principals factors que incideixen en la decisió d’adquirir una segona residència.10 Malgrat que la crisi afecta totes les llars en major o menor grau, la població de més de 40 anys i amb un nivell d’ingressos mig-alt, que acull els potencials compradors de segon habitatge, en pateix menys les conseqüències. En aquest sentit, cal esperar que les compravendes de segones residències reculin menys que les compravendes totals, un patró que ja es va observar durant la recessió anterior: el pes de les compravendes de segona residència va passar del 13,4% el 2006 al 17,3%, de mitjana, entre el 2008 i el 2013.

    • 10. Vegeu l’article «Les segones residències: mar o muntanya?», disponible a https://www.caixabankresearch.com/ca/analisi-sectorial/immobiliari/les-segones-residencies-espanya-mar-o-muntanya.
    Perspectives de la compravenda d’habitatges per al 2020-2021

    Aquestes són les perspectives i els principals missatges de CaixaBank Research per al sector immobiliari el 2020-2021, en un context en què les previsions estan subjectes a un grau d’incertesa molt superior a l’habitual: 

    • La pèrdua d’ocupació entre la població més jove i el descens de l’entrada d’immigrants a Espanya alentiran la formació de llars i, per consegüent, la compra d’habitatge principal. El lloguer es podria veure afavorit per aquesta conjuntura. 
    • L’augment de la incertesa podria incrementar l’estalvi per precaució i l’ajornament de les decisions d’inversió a llarg termini. Així i tot, les condicions financeres donaran suport a la recuperació de la demanda. 
    • Una part de la caiguda de la demanda, relacionada amb el turisme i amb el mercat estranger, serà més persistent. En canvi, la demanda de segona residència per part d’espanyols podria sortir-ne menys perjudicada en termes relatius. 
    • La conjunció d’aquests factors ens empeny a estimar que les compravendes d’habitatge podrien caure entre el 30% i el 40%, de manera que se situarien en un rang entre les 300.000 i les 350.000 compravendes el 2020. El 2021, la incertesa encara és més elevada, motiu pel qual les situem en un rang entre les 310.000 i les 450.000.
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • Un cop dur per a un sector ben posicionat

    castellàanglès

    És inevitable que el sector promotor i el sector constructor, molt sensibles a les condicions econòmiques i al clima de confiança, experimentin una contracció notable enguany. Preveiem un descens notable dels visats d’obra nova i un fort impacte sobre l’ocupació al sector de la construcció. Així i tot, la naturalesa del xoc i la situació en què es trobava el sector abans de l’arribada de la COVID-19, molt més favorable que una dècada enrere, ofereixen una certa confiança sobre la seva capacitat de recuperar-se.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    Impacte a la activitat constructora

    L’activitat constructora es va veure directament afectada al llarg de l’estat d’alarma, en especial durant les dues setmanes en què es van restringir totes les activitats no essencials. L’enfonsament del consum de ciment a l’abril, del –50% interanual, així ho testifica. No obstant això, a mesura que s’han anat aixecant les restriccions a l’activitat, les obres que estaven en construcció s’han reprès de forma relativament ràpida, i, malgrat algunes disrupcions d’aprovisionament en la cadena de subministraments, no s’esperen retards significatius en el lliurament d’habitatges nous el 2020. Les últimes dades disponibles sobre certificats de final d’obra, corresponents al mes de març, mostren que, en els 12 últims mesos, s’han acabat 81.700 habitatges (el +17,6% interanual). Atès que, el 2019, es van concedir visats per a més de 100.000 habitatges, preveiem que, enguany, se’n podrien acabar entre 80.000 i 100.000. 

    El clima d’incertesa afectarà el ritme d’inici de nous projectes immobiliaris
    Nova edificació

    En canvi, és molt probable que, enguany, s’alenteixi l’inici de nous projectes d’edificació, a causa del clima d’incertesa i de més aversió al risc, la qual cosa afectaria el nombre d’habitatges acabats el 2021. Els visats d’obra nova van recular el 37% interanual al març, en relació amb el creixement del 5,5% del 2019. L’impacte que pugui tenir la COVID-19 sobre la nova edificació dependrà, en gran part, de les expectatives sobre la persistència del xoc econòmic. La promoció immobiliària és un negoci a llarg termini que requereix un entorn d’una certa estabilitat de preus per assegurar que la promoció sigui rendible a uns dos anys vista. En aquest sentit, la caiguda de l’índex de sentiment econòmic del sector constructor fins als –32,4 punts al maig (en relació amb la mitjana de –7 punts del 2019) apunta a caigudes més intenses de l’activitat en els propers mesos.

    Així, preveiem que els visats d’obra nova recularan de manera significativa el 2020. La incertesa és molt elevada, i això es reflecteix en un rang de previsions relativament ampli: preveiem una caiguda entre el 40% i el 20%, és a dir, entre 65.000 i 85.000 visats d’obra nova. El 2021, es produiria una recuperació gradual dels visats d’obra nova, per una menor incertesa econòmica i per l’evolució de la pandèmia (rang entre 75.000 i 95.000 habitatges).

    p 14
    Efectes sobre el mercat laboral

    La pandèmia ha tingut un fort impacte sobre el mercat laboral. Entre l’11 de març i el 31 de maig, el nombre d’afiliats al sector de la construcció va retrocedir el 5,9% (–75.000).1 Addicionalment, 93.400 afiliats a la construcció estaven afectats per un ERTO, i, a 31 de maig, 168.647 autònoms havien sol·licitat la prestació extraordinària per cessament d’activitat. Per tant, el 26,4% dels afiliats del sector l’11 de març no estaven treballant al final de maig. Aquest elevat percentatge, no obstant això, és inferior a la mitjana del conjunt de l’economia (el 29,1%), ja que hi ha sectors, com l’hoteleria (el 79,7%) i el comerç (el 36%), molt més afectats per la crisi (vegeu el següent gràfic). Les activitats immobiliàries, per la seva banda, han patit relativament menys en termes d’afiliació (–6.700 afiliats entre l’11 de març i el 31 de maig, el –4,5%), però, en canvi, molts treballadors han patit un ERTO (el 16,7%), i el 43% dels autònoms del sector han sol·licitat la prestació extraordinària per cessament d’activitat.

    En els propers mesos, les expectatives de creació d’ocupació per part de les empreses del sector constructor no són esperançadores. Al maig, l’indicador de la Comissió Europea sobre perspectives de contractació al sector va anotar –30 punts, una millora de 10 punts en relació amb el mínim de l’abril (–40 punts), però molt per sota de la mitjana de –7 punts registrada en els 12 mesos anteriors a la crisi. 

    Les importants pèrdues d’ocupació a la construcció es relacionen amb el tipus de relacions laborals i amb l’estructura empresarial. En concret, la major destrucció d’ocupació arran d’un xoc s’explica, en part, per l’elevada temporalitat (el 40% dels treballadors del sector constructor tenien un contracte temporal el 2019) i per l’elevat pes de treballadors autònoms (el 30% del total) i d’empreses petites (el 55% de les empreses de construcció a Espanya no tenen assalariats i el 40% addicional en té menys de 10). Aquesta situació posa en relleu els problemes estructurals del sector, que es fan més visibles en èpoques de crisi. En aquest sentit, s’hauria d’apostar per una estratègia de sortida de la recessió en què es fomenti el creixement empresarial i la gestió del capital humà (per exemple, amb mesures per retenir la mà d’obra qualificada i per invertir en formació i en qualificació del personal).

    • 1. La construcció va perdre 157.000 afiliats en l’última quinzena de març, tot i que les dades d’abril i de maig van ser més positives i van evidenciar una recuperació notable de l’ocupació perduda.
    p 15
    El xoc actual és de naturalesa molt diferent al que va originar la recessió anterior, ja que no té l’origen al sector immobiliari.

    El punt de partida dels agents econòmics és molt més robust que el de l’any 2008.

    Situació del sector respecte la crisis de 2008

    Així i tot, és també molt important posar en relleu que el punt de partida del sector és molt més sòlid que quan va esclatar la crisi anterior, el 2008, i això ofereix una certa confiança sobre la seva capacitat de recuperació: 

    • Les empreses constructores i promotores han millorat molt la posició financera. Destaca la notable reducció del pes del deute a curt termini als balanços empresarials, un factor determinant per evitar que problemes de liquiditat puguin acabar derivant en problemes de solvència. 
    • No sembla que la producció de nous habitatges sigui excessiva en relació amb la necessitat d’habitatge estructural. El 2019, els visats d’obra nova van ascendir a 106.266 habitatges (una vuitena part dels visats del 2006), en relació amb les 134.176 noves llars creades l’any passat, segons l’EPA. A més a més, els nous habitatges es construeixen en zones amb una alta demanda acreditada i amb més dinamisme demogràfic. 
    • Menys exposició del sector bancari al sector promotor i constructor. La proporció del crèdit al sector immobiliari als balanços bancaris ha disminuït de manera significativa. Així mateix, la taxa de morositat dels préstecs bancaris al sector s’ha reduït de forma dràstica des del 2013 (valor màxim), i, en general, la situació de solvència i de liquiditat de la banca és més robusta i folgada.
    p 16
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • El preu de l’habitatge patirà la crisi, però amb diferències notables en funció de la geografia i de la tipologia d’immoble

    castellàanglès

    En un context de reducció molt significativa de la demanda, cal esperar que el preu de l’habitatge experimenti un cert ajust en el període 2020-2021, malgrat que les disparitats geogràfiques i per tipologia d’habitatge seran notables. En concret, preveiem que la reculada dels preus de l’habitatge serà superior al mercat de segona mà i a les zones turístiques, molt afectades per la restricció a la mobilitat internacional.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    Abans del xoc de la COVID-19, el preu de l’habitatge ja s’estava desaccelerant

    Segons l’estadística publicada pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (basada en taxacions), el preu de l’habitatge va recular el 0,8% intertrimestral en el 1T 2020. En termes interanuals, l’avanç encara va ser positiu, amb un increment mínim del 0,3%, una dada que representa un alentiment clar en relació amb el 2,1% interanual registrat en el 4T 2019. L’estadística de preus de l’habitatge publicada per l’INE (basada en preus de transacció) també va mostrar una desacceleració fins al 3,2% interanual en el 1T 2020, en relació amb l’avanç del 3,6% del 4T 2020. Aquesta desacceleració es va produir pel menor creixement del preu de l’habitatge de segona mà (el 0,4% intertrimestral), mentre que l’habitatge nou va anotar un repunt important (el 5,1% intertrimestral). 

    Els indicadors de preus de l’habitatge procedents de diferents portals immobiliaris (basats en preus d’oferta), que es publiquen amb més freqüència i amb menys retard temporal, a poc a poc comencen a reflectir l’impacte de la crisi. Per exemple, l’índex de Fotocasa, que recull l’evolució del preu per metre quadrat de l’habitatge de segona mà, va retrocedir l’1,1% interanual al maig, i l’índex de Tinsa va mostrar un avanç tímid a la costa mediterrània (el 0,3%). No obstant això, encara es registren creixements significatius a les grans ciutats (el 3,6%) i a les Balears i a les Canàries (el 3,8%), malgrat que, en els dos casos, s’observa una desacceleració en relació amb l’avanç del 2019. Així mateix, es comencen a observar algunes rebaixes de preus en les ofertes de pisos dels portals immobiliaris, però, ara com ara, l’impacte sobre els preus de les transaccions continua sent contingut.

    p 18
    Es preveu que la tendència negativa de l'preu de l'habitatge s'accentuï en la segona meitat de l'any

    De cara al segon semestre, cal esperar que la tendència negativa del preu de l’habitatge s’intensifiqui. Habitualment, després d’una caiguda significativa de les compravendes, uns mesos més tard, se sol començar a produir un ajust dels preus. En aquesta ocasió, la caiguda de les compravendes ha estat molt abrupta a causa de les mesures de confinament que han restringit la mobilitat de les persones. Per tant, cal esperar que, a poc a poc, els preus de l’habitatge vagin reaccionant al nou entorn. 

    Hi ha una incertesa notable sobre la magnitud de la correcció que experimentarà el preu de l’habitatge en aquesta recessió. Pensem que és molt improbable que es produeixi un ajust d’una magnitud similar a la del període recessiu anterior. Així mateix, cal esperar que el període d’ajust de preus sigui significativament més curt. Com ja s’ha comentat a l’article anterior, ni el xoc actual té l’origen en el sector immobiliari ni aquest havia acumulat desequilibris que facin preveure que es puguin activar els mecanismes d’ajust de preus que es retroalimenten. En particular, abans de la COVID-19, el preu de l’habitatge no estava sobrevalorat en agregat.1  Tot plegat ens du a dibuixar escenaris en què el preu de l’habitatge patirà un ajust d’una magnitud més continguda que la de l’última crisi. En concret, preveiem que el preu de l’habitatge podria recular entre el 6% i el 9% durant el bienni 2020-2021 al conjunt d’Espanya. Tot i que el preu de l’habitatge començaria a anotar taxes positives en el segon semestre del 2021, no preveiem que recuperi el nivell anterior a la crisi abans del 2024.

    • 1. Vegeu l’article «La divergència creixent del preu de l’habitatge a Espanya», disponible a https://dev.caixa.cege.es/ca/analisi-sectorial/immobiliari/divergencia-creixent-del-preu-lhabitatge-espanya.
    El 2020-2021, el preu de l’habitatge patirà un cert ajust,

    que serà de més magnitud a les zones turístiques i en l’habitatge de segona mà. 

    L’evolució del preu de l’habitatge serà molt dispar en funció de la seva localització

    Els mercats que ja mostraven uns preus una mica més tensionats, com els centres de les grans ciutats i les zones turístiques, experimentaran un ajust més gran, la magnitud del qual dependrà, en part, de com evolucioni l’interès dels inversors internacionals per continuar comprant en aquestes zones, perquè, en els últims anys, han contribuït al major dinamisme d’aquests mercats.2 Així mateix, els canvis en les preferències residencials pel que fa a on i com viure, propiciats, per exemple, per la major prevalença del teletreball en la «nova normalitat», poden reduir la pressió sobre els preus residencials a les ciutats més congestionades i traslladar una part de la demanda cap a les conurbacions més ben connectades amb els centres de treball. 

    D’altra banda, l’evolució dels preus de l’habitatge a les zones turístiques es veurà molt condicionada per la recuperació dels fluxos de moviments  internacionals de persones. Tot i que les restriccions es van aixecar parcialment al final de juny, es preveu que la recuperació dels fluxos de turistes serà incompleta mentre no hi hagi una vacuna o un tractament eficaç contra la malaltia.

    • 2. Vegeu Álvarez, L., Blanco, R. i García-Posada, M. (2020), «La inversió estrangera al mercat immobiliari residencial espanyol entre el 2007 i el 2019», Butlletí Econòmic del Banc d’Espanya, 2/2020.
    p 20
    Les disparitats en l’evolució dels preus per tipologia d’habitatge també poden ser notables

    És probable que la reculada dels preus de l’habitatge sigui superior al mercat de segona mà, que representa el gros de les transaccions (més del 80% el 2019), ja que sol ser més sensible al cicle econòmic. El preu de l’habitatge d’obra nova experimentarà una reculada menor en termes relatius, ja que l’oferta és més escassa en aquest segment. Aquesta dicotomia en l’evolució del preu de l’habitatge nou i usat ja es va observar en la recessió anterior: des del seu valor màxim el 2008 fins al mínim del 2013, el preu de l’habitatge nou va recular el 32% en termes acumulats, mentre que l’habitatge de segona mà va acumular una caiguda molt superior, del 43,7%. Aquest patró es va observar també a totes les comunitats autònomes.

    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • La crisi de la COVID-19 accelerarà la transformació del sector immobiliari

    castellàanglès

    La crisi actual està desencadenant canvis en nombrosos aspectes de les nostres vides, molts d’ells relacionats amb les nostres preferències residencials. Per exemple, el teletreball pot arribar a transformar com i on vivim. La pandèmia també ha impulsat la digitalització del sector immobiliari i podria accelerar certes transformacions en altres àmbits, com la rehabilitació d’habitatges, la qual cosa donaria suport a la transició cap a una economia més sostenible.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    La crisi ha impulsat el teletreball

    Més enllà de l’anàlisi conjuntural de l’evolució de l’economia i del sector immobiliari enguany i l’any vinent, és important preguntar-se si, un cop superada aquesta pandèmia, tornarem a una situació similar a la d’abans del xoc o si es produiran canvis substancials en la nostra societat i en la nostra manera de viure i de relacionar-nos. Uns canvis que poden afectar de manera permanent els nostres hàbits i les nostres preferències de consum i englobar molts àmbits (per exemple,  com ens eduquem, com treballem, com comprem o com fem esport). Malgrat que és difícil donar respostes definitives a aquesta qüestió, hi ha algunes transformacions que ja estaven en marxa abans del coronavirus i que es poden accelerar amb la crisi, la qual cosa precipitaria el canvi de manera permanent.11 

    La crisi ha impulsat el teletreball. Durant la pandèmia, amb la finalitat de facilitar el distanciament social i d’evitar desplaçaments innecessaris al lloc de feina, el teletreball s’ha instaurat com l’opció preferent per als qui poden treballar des de casa. La veritat és que, ja abans de la pandèmia, cada vegada més empreses afavorien el teletreball amb la creació de les infraestructures necessàries per a la connexió remota, posant dispositius mòbils a disposició dels treballadors i oferint-los la formació necessària en eines digitals. Un estudi recent de CaixaBank Research estima que, en l’actualitat, el 32,6% dels empleats a Espanya podrien potencialment realitzar la seva feina en remot, un percentatge similar al de la majoria de les economies avançades.2 En aquest sentit, és molt probable que el teletreball sigui un d’aquests canvis que ja s’estaven produint i que s’acceleraran gràcies a la crisi.

    • 1. El Dossier «El món després de la COVID-19», a l’IM05/2020 i disponible a https://www.caixabankresearch.com/ca/informe-mensual/445/maig-2020/mon-despres-covid-19, conté reflexions sobre els canvis que la pandèmia comportarà per a l’economia i per a la societat.
    • 2. Vegeu l’article «La COVID-19 impulsa el teletreball», disponible a https://www.caixabankresearch.com/ca/economia-i-mercats/mercat-laboral-i-demografia/covid-19-impulsa-teletreball, i Dingel, J. i Neiman, B. (2020), «How many jobs can be done at home?», NBER Working Papers.
    El teletreball afecta directament les preferències dels compradors sobre la ubicació de l’habitatge

    L’augment del teletreball té importants implicacions per al mercat immobiliari, perquè afecta directament les preferències dels compradors sobre la ubicació de l’habitatge (es pot viure més lluny del centre de treball si cal desplaçar-s’hi menys dies a la setmana) i sobre la seva dimensió i la seva distribució (per exemple, es demandaran habitatges més amplis i que siguin versàtils, amb diferents usos de l’espai).3 Aquesta transformació té un impacte que va més enllà del propi sector immobiliari, perquè les planificacions urbanística, de transports i de serveis públics s’hauran d’adaptar a aquesta nova realitat. 

    Els canvis en la manera de treballar afectaran la nostra manera de viure i ens poden ajudar a accelerar la transició econòmica cap a un sistema més sostenible i més respectuós amb el medi ambient. Els compradors cada vegada presten més atenció a aspectes relacionats amb la sostenibilitat dels habitatges i amb la seva eficiència energètica, un canvi que ja s’estava produint, però que es pot veure accelerat després de la pandèmia. La crisi també ha posat al descobert les mancances en alguns habitatges, que no compleixen els mínims requisits de salubritat. En aquest sentit, pot guanyar més importància la rehabilitació dels habitatges existents, perquè, generalment, es van construir amb uns estàndards de sostenibilitat molt diferents dels que s’exigeixen en l’actualitat a l’obra nova. 

    • 3. Així mateix, el llarg període de confinament ha fet que els consumidors valorin més que els habitatges tinguin terrassa o algun espai exterior d’ús privat, tot i que no és clar encara si aquest canvi de preferències ha estat temporal o es tracta d’un fenomen més persistent (per exemple, davant la possibilitat que es produeixi un rebrot i es tornin a implementar mesures de confinament).
    La crisi també ha posat de manifest que les empreses més digitalitzades surten reforçades

    Les empreses que havien invertit en l’adopció de noves tecnologies digitals han pogut continuar oferint els seus serveis a distància (per exemple, mitjançant visites virtuals als habitatges). També s’han donat facilitats als potencials compradors (per exemple, oferint la possibilitat de reservar un pis per més temps de l’habitual durant l’estat d’alarma i sense cost en cas de desistiment). En molts casos, possiblement s’hagi aconseguit millorar l’experiència del client. Això podria propiciar que el client continués demandant més flexibilitat i més personalització dels serveis quan se superi la pandèmia.

    Quelcom que també ha deixat al descobert la crisi del coronavirus és l’enorme dificultat de construir habitatges complint les mesures de distanciament social a les obres. En part, això és degut a la pròpia naturalesa de l’activitat. Però també és cert que posa en relleu que el sector de la construcció està endarrerit en l’adopció de les noves tecnologies digitals i de la robotització. Per exemple, es podria reduir el nombre de treballadors a les obres amb processos de producció més industrialitzats, en què molts dels treballs especialitzats es realitzessin en una altra ubicació i de forma més automatitzada. 

    El mercat del lloguer i l'accessibilitat a l’habitatge

    La crisi també ha comportat canvis al mercat del lloguer. En els últims anys, el nombre de pisos destinats al lloguer turístic a curt termini ha crescut de manera exponencial. Amb l’enfonsament del turisme, aquests pisos han quedat buits, i molts inversors particulars han decidit traspassar-los al lloguer convencional. Probablement, aquest procés faci marxa enrere a mesura que el turisme internacional es vagi recuperant, però és possible que no es reverteixi completament la situació si els inversors perceben més risc al mercat a curt termini (per exemple, una major volatilitat dels ingressos). 

    En un vessant més negatiu, la crisi també ha posat al descobert els problemes d’accessibilitat a l’habitatge, en especial entre la població més vulnerable, que sol viure en règim de lloguer.4 El Govern ha adoptat diverses mesures per fer costat als inquilins davant la crisi de la COVID-19, com la suspensió dels desnonaments fins al final de l’any, la renovació automàtica de contractes de lloguer per sis mesos i la concessió de microcrèdits per pagar el lloguer. Aquestes mesures ajudaran a neutralitzar l’emergència social del moment. No obstant això, el mercat del lloguer pateix problemes estructurals que necessiten una regulació estable que afavoreixi la inversió. En aquest sentit, la creació d’un parc rellevant d’habitatge amb lloguers assequibles hauria de ser una prioritat. 

    En definitiva, la COVID-19 no solament ha generat una profunda crisi econòmica. Quan superem aquesta batzegada, que ho farem, els canvis econòmics i socials resultants poden ser de gran importància i tindran un fort impacte sobre el mercat immobiliari a llarg termini. No hi ha volta enrere.

    • 4. Al següent article d’aquest Informe Sectorial, «Comprar o llogar? Una qüestió d’ingressos, però, sobretot, de capacitat d’estalvi», s’analitza l’accessibilitat a l’habitatge en propietat per part dels inquilins.
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • Una recessió econòmica global sense precedents

    castellàanglès

    L’extensió del coronavirus a nivell global ha estat un xoc sense precedents per a l’economia mundial. L’economia espanyola s’ha vist especialment afectada, en part per la seva major dependència del turisme internacional. Durant el segon semestre de l’any, preveiem la consolidació del procés de recuperació econòmica, gràcies al relaxament de les mesures de distanciament social i al suport de l’àmplia bateria de mesures fiscals i monetàries adoptada. No obstant això, preveiem que, en els propers anys, l’economia continuarà operant per sota
    del seu potencial.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    L’activitat mundial caurà amb força el 2020

    Al començament d’enguany, les previsions apuntaven a una continuïtat de la senda expansiva del sector immobiliari espanyol, tot i que a uns ritmes més moderats que en els anys anteriors. No obstant això, aquests escenaris aviat van quedar superats per l’extensió global del coronavirus. Malgrat que encara és molt difícil calcular amb exactitud les conseqüències econòmiques que acabarà tenint aquesta crisi (la incertesa continua sent molt elevada), molt probablement seran d’una intensitat inaudita, tant per a l’economia mundial com per a l’espanyola i, en particular, per al sector immobiliari. 

    L’activitat mundial caurà amb força el 2020 (al voltant del 4%), una reculada molt superior a l’experimentada durant la Gran Recessió del 2009, a causa dels efectes que tenen sobre l’economia les mesures de distanciament social implementades per la majoria de països per contrarestar l’avanç del virus. Per afrontar aquest fort impacte econòmic, s’ha desplegat ràpidament una bateria de mesures fiscals i monetàries d’una amplitud i d’una profunditat extraordinàries, amb l’objectiu de protegir els balanços de les llars i de les empreses. Els principals bancs centrals estan actuant amb rapidesa i amb contundència, garantint l’abundància de liquiditat i l’accés favorable al crèdit i ancorant un entorn de tipus d’interès baixos. Aquestes mesures afavoriran que es consolidi el procés de recuperació de les economies a partir del segon semestre del 2020, un procés que hauria de culminar en un intens creixement el 2021, que es podria arribar a situar per damunt del 6% a nivell global.

    L’economia global i l’espanyola experimenten una contracció fortíssima, que afectarà el sector immobiliari el 2020.

    Les mesures econòmiques que s’estan implementant donaran suport al procés de recuperació de l’activitat

    L’economia espanyola patirà la caiguda de l’activitat

    L’economia espanyola es troba entre les economies desenvolupades que més patiran la caiguda de l’activitat en el primer semestre del 2020, pel fort impacte de la pandèmia i per la major importància del turisme, un sector greument afectat per la crisi a conseqüència de les restriccions a la mobilitat internacional de les persones. Així, després d’un enfonsament del 5,2% intertrimestral (el –4,1% interanual) en el primer trimestre de l’any (la reculada intertrimestral més severa des de l’inici de la sèrie històrica de l’INE el 1995), la informació disponible fa pensar que, en el 2T, l’activitat hauria patit un descens clarament superior, ja que les restriccions associades a l’estat d’alarma han afectat més setmanes. No obstant això, a partir del maig, les fases inicials del desconfinament van comportar una reactivació progressiva de l’activitat, tal com ho mostren indicadors com el consum d’electricitat o la despesa amb targetes. 

     

    En el segon semestre del 2020, l’activitat econòmica continuarà remuntant

    No obstant això, la incertesa que envolta l’escenari de previsions és excepcionalment elevada, sobretot per les incògnites que envolten l’evolució futura de la pandèmia. Per aquest motiu, hem optat per presentar un rang central de previsions. Una de les hipòtesis claus és que les mesures de distanciament social s’hauran de mantenir fins ben entrat l’any vinent, fins que es descobreixi una vacuna o un tractament efectiu contra la COVID-19. Durant aquest temps, és probable que es produeixin nous brots de contagi, però s’assumeix que seran locals i puntuals i que el seu control no requerirà tornar a un confinament generalitzat. Tot plegat llastarà la capacitat de recuperació de l’economia, que, malgrat que esperem que experimenti un rebot notable el 2021, difícilment podrà recuperar els nivells d’activitat previs a la crisi abans del 2023.1

    • 1. Vegeu l’article «L’activitat es comença a reactivar de forma gradual amb el desconfinament», disponible a https://www.caixabankresearch.com/ca/economia-i-mercats/analisi-conjuntura/lactivitat-comenca-reactivar-forma-gradual-amb-desconfinament, per a una descripció detallada dels supòsits d’aquest escenari i el quadre macroeconòmic complet.
    p 4
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • El sector turístic davant la COVID-19: un impacte sense precedents

    castellàanglès

    La COVID-19 té un fort impacte sobre l’activitat econòmica d’Espanya i, en particular, sobre el sector turístic. A CaixaBank Research, esperem que el PIB reculi entre el 13% i el 15% el 2020 i que no recuperi els nivells previs a la crisi fins a l’any 2023. Pel que fa al sector turístic, les perspectives són, fins i tot, més adverses per a l’any 2020, ja que és un dels sectors més afectats per la pandèmia.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica

    Un cop decretat l’estat d’alarma el 14 de març, la mobilitat de la població va quedar reduïda a la mínima expressió. Es van tancar les fronteres, i la població es va haver de confinar a les llars amb la finalitat de controlar la propagació del coronavirus. En conseqüència, un sector tan dependent de la mobilitat com el turístic va entrar en un estadi d’inactivitat gairebé total. Només després de l’inici de la desescalada de les mesures de confinament, les perspectives del sector han començat a millorar. Els indicadors de despesa de targetes en TPV de CaixaBank fan pensar que la despesa turística ha deixat enrere la fase d’hibernació i mostra una recuperació incipient. Per aquest motiu, si la situació sanitària es manté sota control, de cara a la segona meitat de l’any 2020, s’espera una millora considerable de l’activitat, la qual, però, no impedirà que la caiguda de la demanda per al conjunt de l’any sigui de gran intensitat. Segons les previsions de CaixaBank Research, el 2020, la despesa turística dels estrangers caurà al voltant del 50% i la dels turistes domèstics es veurà reduïda gairebé el 30%.

    El teixit empresarial turístic afronta una situació de gran complexitat. Durant els mesos més durs del confinament, cap allotjament turístic va poder obrir les portes, de manera que la temporada primaveral es va perdre per complet. Aquesta circumstància ha empès el sector a recórrer de forma massiva a les línies de crèdit amb l’aval de l’ICO i als ERTO, per assegurar, així, la supervivència de les empreses en un entorn sense ingressos que s’ha prolongat durant més de dos mesos. En aquesta situació, el sector ha estat el que més ocupació ha destruït en la primera meitat de l’any. Fins al juny, gairebé el 44% de la caiguda de l’afiliació a la Seguretat Social va ser deguda a la pèrdua d’ocupació en empreses turístiques. Malgrat això, els indicadors d’activitat apunten a una reobertura gradual del negoci turístic: segons les dades de facturació en TPV de CaixaBank, mentre que, al maig, el 75% dels hotels i de les agències turístiques estaven tancats, durant la segona setmana de juliol, la xifra va baixar al 31%. Si, en els propers mesos, la millora de les perspectives de demanda se sosté, la reactivació del sector continuarà avançant i, de retruc, la recuperació d’una part de l’ocupació perduda.

    En aquest context, segons les nostres estimacions, el PIB turístic podria caure gairebé el 45% en el conjunt del 2020, la qual cosa representaria una pèrdua propera al 5% del PIB total. Aquest impacte serà especialment intens a les comunitats autònomes mediterrànies i a les illes, on existeix una forta dependència de l’arribada de turistes estrangers i on els sectors turístics tenen més pes en l’activitat econòmica.

    Malgrat que les perspectives per al 2020 són aclaparadorament negatives, a mitjà termini podem ser més positius. El sector turístic va arribar al febrer del 2020 després d’encadenar gairebé una dècada de resultats extraordinaris, durant la qual es van afrontar les inversions necessàries per apuntalar-ne la competitivitat. Els temps del turisme post-coronavirus requeriran una oferta turística adaptada al nou context i amb capacitat de posar a disposició de la demanda serveis personalitzats i de qualitat, pels quals els empresaris del sector han apostat en els últims anys. Per tot plegat, i malgrat que la COVID-19 dibuixa un futur més incert que mai, el sector turístic es presenta capaç de recuperar-se de manera vigorosa a mitjà termini, la qual cosa el recol·locaria com un motor de creixement clau per a l’economia espanyola.

    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • L’any més dur per al sector turístic

    castellàanglès

    La crisi sanitària causada per la COVID-19 ha representat un xoc sense precedents per al sector turístic espanyol. Els indicadors de demanda confirmen que l’aturada durant els mesos de confinament ha estat total, tant per al turisme internacional com per al turisme domèstic. El final de l’estat d’alarma i la recuperació de la mobilitat internacional a la UE han estat un revulsiu per a la reactivació dels fluxos de turistes a Espanya. De cara als propers mesos, les perspectives apunten a una recuperació relativament ràpida del turisme domèstic i més gradual de l’estranger, tot i que la delicada situació sanitària serà un focus molt viu d’incertesa.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica

    La mobilitat ha estat una part fonamental de l’èxit del sector turístic espanyol en les últimes dècades. La gran expansió de les connexions aèries internacionals i el boom de connectivitat que va comportar la posada en marxa de l’espai Schengen van propiciar que Espanya passés de rebre 32 milions de turistes internacionals el 1995 a més de 83 milions el 2019 i que es col·loqués com a segon país en arribades de turistes internacionals, només per darrere de França. Des del començament del 2020, la propagació de la COVID-19 a escala global ha posat contra les cordes la mobilitat internacional i domèstica de la població mundial. Les mesures de confinament implantades per un elevat nombre de països per controlar la crisi sanitària han comportat que, al final de juny, 183 països tinguessin les fronteres tancades o amb restriccions d’entrada. Això ha representat una caiguda dramàtica dels fluxos de turistes internacionals, i Espanya no ha estat l’excepció.

    L’estat d’alarma i la paralització del turisme

    L’estat d’alarma declarat el 14 de març va comportar el tancament de les fronteres espanyoles. Entre aquesta data i el 15 de juny, primer dia en què es va permetre l’entrada d’un grup de turistes alemanys a l’illa de Mallorca, cap turista estranger va poder viatjar a Espanya. Segons les dades de l’INE, entre el gener i el maig del 2020, es van registrar 10,5 milions d’arribades internacionals, el 63,9% menys que durant el mateix període del 2019. La magnitud de la caiguda és similar si observem la despesa turística que van efectuar els turistes internacionals fins al maig (el –61,7%) o les pernoctacions en allotjaments turístics (el –61,5%), la qual cosa confirma, inequívocament, que la caiguda durant els mesos d’abril i de maig de l’activitat del turisme estranger, que representa el 70% de la demanda turística, ha estat extraordinàriament profunda.

    D’altra banda, l’estat d’alarma també va comportar el confinament de la població local, la qual cosa va provocar que, fins al maig, les caigudes en els fluxos turístics domèstics fossin similars a les dels fluxos internacionals. Així, les pernoctacions en allotjaments turístics efectuades per viatgers espanyols es van enfonsar el 62,8% interanual entre el gener i el maig. No obstant això, la recuperació de la mobilitat domèstica ha estat un dels eixos centrals de la desescalada que ha viscut Espanya, la qual cosa ha comportat que, al final de maig, ja es registrés una tímida recuperació de l’activitat hotelera.

    Segons les dades de l’enquesta d’ocupació hotelera, al maig, 82.600 viatgers espanyols es van allotjar en un hotel, on van fer una estada mitjana de 2,5 nits. Es tracta d’un volum molt petit (el 98% inferior al del maig del 2019), però il·lustra que la desescalada ja va començar a influir de forma positiva sobre els fluxos de turistes domèstics.

    Noves fonts d’informació per monitorar l’evolució del turisme en temps real

    En la conjuntura actual, tan canviant de setmana en setmana, centrar-se en la descripció de les dades oficials, disponibles, majoritàriament, fins al maig del 2020, ofereix una imatge una mica obsoleta de la situació actual del sector. Per aquest motiu, en els últims mesos, un dels principals esforços duts a terme pels analistes econòmics ha estat l’explotació d’indicadors de major freqüència que ens ajudin a fer un seguiment en temps real de la situació. En aquest sentit, un bon nombre d’empreses tecnològiques i d’institucions públiques han fet un esforç per posar a disposició del públic estadístiques diàries de mobilitat que ens ajuden a comprendre la magnitud de l’impacte i, sobretot, la velocitat de normalització de l’activitat.1

    Entre aquests indicadors, l’elaborat per Google a partir de les lectures de la seva aplicació Google Maps en dispositius mòbils és de gran utilitat. Tal com s’observa al gràfic següent, la mobilitat fora de les llars durant la fase més intensa de l’estat d’alarma va assolir caigudes del 80%.2 D’altra banda, a partir del 2 de maig, primer dia de la desescalada per fases, s’observa un canvi clar de tendència. En només un mes, el nivell de mobilitat de la població va limitar la caiguda en relació amb els nivells pre-COVID del 68% al 29%. Aquesta recuperació de la mobilitat al final de maig, tal com s’ha comentat més amunt, va facilitar que es registressin les primeres pernoctacions hoteleres de l’estat d’alarma. Les dades del juny mostren que la recuperació de la mobilitat domèstica va continuar avançant (al final del mes, es va situar al voltant del –12%), i és probable que continuïn millorant en els propers mesos si aconseguim evitar l’expansió del virus sense haver de tornar a aplicar mesures de confinament estrictes i generalitzades. 

    • 1. L’INE ha elaborat un indicador de mobilitat construït a partir de dades de les principals companyies de telecomunicacions d’Espanya. El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha publicat estadístiques de mobilitat diàries a partir dels registres de les infraestructures de transport que gestiona (carreteres, estacions de tren, aeroports, etc.). Entre altres empreses tecnològiques, Google (google.com/covid19/mobility/), Apple (apple.com/covid19/mobility) i CityMap­per (citymapper.com/cmi) han publicat estadístiques de mobilitat a partir de les lectures efectuades per les seves aplicacions de navegació.
    • 2. El període amb més restriccions a la mobilitat es va registrar entre el 30 de març i el 15 d’abril, quan es van prohibir totes les activitats no essencials.

    Mobilitat no residencial a Espanya

    Variació en relació amb el nivell base * (%)

    pag 5
    Nota: Dades mitjanes de 7 dies. (*) El nivell base correspon a la mobilitat mitjana registrada en el mateix dia de la setmana entre el 3 de gener i el 6 de febrer. Font: CaixaBank Research, a partir de dades de Google Mobility Report.
    Les dades de pagaments amb targetes mostren que la despesa turística es reactiva més lentament que la mobilitat

    El seguiment de la mobilitat és d’enorme utilitat, ja que actua com a indicador avançat de la mobilització dels fluxos turístics. No obstant això, no ens revela amb exactitud la situació actual ni l’evolució del consum, sigui turístic o no. Per aquest motiu, CaixaBank també ha fet un gran esforç per elaborar indicadors a temps real mitjançant la metodologia big data, a partir de les dades de pagaments amb targeta als seus terminals de punts de venda (TPV), aprofitant la informació sobre el país d’emissió de la targeta que realitza el pagament i sobre el tipus de comerç en què s’efectua.3

    El que revelen aquests indicadors és que el consum de béns no essencials es va reduir a la mínima expressió durant l’estat d’alarma i que, amb l’aixecament de les restriccions a la mobilitat, es va recuperar amb força. Tal com es pot observar al gràfic següent, l’evolució del consum minorista (tèxtil, electrodomèstics, etc.) amb targetes espanyoles ha respost molt ràpidament a la millora de la mobilitat local i, des de mitjan juny, s’ha situat en nivells similars o superiors als del mateix període del 2019. En el cas del consum en oci i restauració, que depèn, en gran part, de la població local però que també forma part del consum habitual dels turistes, s’observa una tendència clara de recuperació. Durant l’última setmana de juny, el consum presencial de targetes en oci i restauració va caure amb prou feines l’1% inter­anual, en relació amb la caiguda propera al 95% observada durant l’estat d’alarma.

    Pel que fa a la despesa turística, a la recuperació li queda encara molt recorregut. El consum turístic domèstic va millorar de manera molt tímida després de l’entrada en la fase 2 d’una part del territori nacional al final de maig, quan es van reobrir les zones comunes en hotels, i ja d’una manera més significativa després de la finalització de l’estat d’alarma a les acaballes de juny, quan es va permetre tornar a viatjar entre comunitats autònomes. No obstant això, tal com s’observa al gràfic posterior, la despesa turística domèstica encara va registrar una caiguda del 47% interanual entre el 6 i el 12 de juliol.

    Pel que fa al consum turístic dels estrangers, va millorar intensament després de les primeres setmanes de fronteres obertes per als ciutadans de l’espai Schengen, amb una caiguda del 74% interanual entre el 6 i el 12 de juliol, al voltant de 22 punts percentuals (p. p.) menys que abans de l’obertura de fronteres. En conclusió, la despesa turística se situa encara en nivells extraordinàriament baixos, però la millora de les perspectives de mobilitat dels turistes després de la reobertura de les fronteres autonòmiques i internacionals amb els països Schengen (el 80% de la demanda d’Espanya) ens convida a pensar que la recuperació de la despesa turística pot guanyar tracció si la connectivitat entre orígens i destinacions es reactiva i si la pandèmia es manté sota control.

    • 3. CaixaBank Research publica setmanalment un informe sobre l’evolució d’aquest indicador de consum en temps real a https://www.caixabankresearch.com/ca/publicacions/notas-breves-actualidad-economica-y-financiera

    Pagaments presencials en TPV de CaixaBank

    Variació interanual (%)

    pag 7
    Notes: La despesa turística s’aproxima utilitzant els pagaments en TPV d’hotels i d’agències de viatges. Font: CaixaBank Research, a partir de dades internes.
    Els turistes internacionals recuperen l’interès per viatjar a Espanya, segons Google Trends

    Segons els indicadors de reserves i de cerques a internet, que són un indicador avançat de la demanda, l’interès per fer turisme a Espanya millora de forma considerable. Així, les dades de Google Trends mostren que les cerques del terme «hotel» realitzades des d’Espanya, que il·lustrarien l’interès per fer una reserva hotelera per part dels turistes domèstics, han passat del –84% interanual de l’abril al –46% durant l’última setmana de juny. D’altra banda, les cerques de turistes estrangers sobre viatges a Espanya repunten en països clau per al sector turístic espanyol. Tal com s’observa als gràfics següents, si comparem el nivell setmanal de cerques realitzat des de cada país amb el nivell esperat d’acord amb el patró històric de cerques, veiem que, al Regne Unit i a Alemanya, l’interès de la població per viatjar a Espanya s’ha normalitzat molt durant l’última setmana de juny, mentre que, als Països Baixos, se situa lleugerament per sota del nivell esperat. Per la seva banda, s’observa que, a França i a Itàlia, l’interès es va situar, respectivament, el 27% i el 47% per sota dels nivells esperats en aquesta època de l’any, probablement pel fet que són dos mercats emissors que ofereixen alternatives turístiques domèstiques molt competitives. En el cas d’Itàlia, a més a més, el Govern ha llançat una mesura d’incentius directes (fins a 150 euros per llar) als italians que decideixin fer turisme domèstic, de manera que les perspectives d’arribades de turistes italians a Espanya són menys favorables. Finalment, en el cas dels EUA, un país amb el qual la UE manté la frontera tancada, es pot observar que l’interès per fer turisme a Espanya es continua allunyant del nivell esperat.

    Cerques setmanals a Google sobre viatges a Espanya

    Índex (100 = màxim històric)

    p 8
    Nota: S’utilitzen les dades de cerques de la paraula Espanya en l’idioma oficial de cada país dins la categoria de viatges. Les cerques esperades consisteixen en la previsió de cerques realitzada amb dades d’un any abans utilitzant un model ARIMA (1, 1, 1
    Previsions sobre l’evolució del sector turístic el 2020

    Malgrat la millora de les perspectives que es desprèn de l’anàlisi de les últimes dades, cal no oblidar que l’escenari actual va associat a una gran incertesa i que dependrà del fet que s’aconsegueixi mantenir el balanç entre mobilitat i seguretat fins que es trobi una vacuna o un tractament efectiu contra la COVID-19. Així, les previsions que presentem tot seguit depenen, en gran part, de l’evolució de la pandèmia a Espanya i als països emissors de turistes. El nostre escenari central de previsions suposa que l’expansió de la COVID-19 a Espanya es mantindrà controlada, tot i que incorpora la possibilitat de rebrots que podrien obligar a adoptar mesures de confinament localitzades. Addicionalment, treballem amb el supòsit que el descobriment d’una vacuna o d’un tractament efectiu tindria lloc a mitjan 2021.4

    Amb aquests supòsits, preveiem que la despesa turística domèstica es recuperarà de forma considerable durant la segona meitat de l’any. En concret, preveiem que assolirà cotes molt similars, tot i que lleugerament inferiors, a les registrades en el mateix període del 2019, a causa del balanç dels factors limitants i de suport. En primer lloc, la situació sanitària continuarà restringint la recuperació de la demanda, per i) una percepció de menys seguretat, ii) la incertesa sobre l’evolució de la pandèmia, i iii) les mesures de distanciament social, que es mantindran al llarg de tot l’any. A més a més, estimem que les conseqüències de la crisi actual sobre la capacitat adquisitiva de les llars faran que, enguany, molts espanyols gastin menys en turisme per motius purament econòmics. D’altra banda, els factors que donaran suport a la recuperació seran i) la bona connectivitat que ofereix la xarxa de carreteres per al transport privat dins la península, ii) la recuperació dels vols domèstics, més fàcils de coordinar a través de l’acció d’Aena, i iii) la substitució de les sortides turístiques a l’exterior per viatges domèstics. Aquest últim punt es presenta com un dels més determinants per a la recuperació del turisme domèstic. Entre el juliol i el desembre del 2019, els turistes residents a Espanya van gastar 9.500 milions d’euros a l’estranger, en relació amb els 18.800 que van destinar al turisme domèstic. Segons les nostres previsions, l’efecte substitució pot aportar uns 2.500 milions d’euros al turisme domèstic.

    • 4. Vegeu l’article «L’activitat es comença a reactivar de forma gradual amb el desconfinament», disponible a https://www.caixabankresearch.com/ca/economia-i-mercats/analisi-conjuntura/lactivitat-comenca-reactivar-forma-gradual-amb-desconfinament?212=, per a una descripció detallada dels supòsits d’aquest escenari i del quadre macroeconòmic complet.
    p 8

    Per tant, si es produeix aquesta recuperació que esperem, la despesa turística domèstica per al conjunt del 2020 podria recular al voltant del 30%, uns 8.400 milions d’euros menys que el 2019, principalment arran de la paralització de l’activitat entre els mesos de març i de juny.

    D’altra banda, tal com s’observa al gràfic següent, les nostres previsions de despesa turística per part dels estrangers mostren una evolució una mica menys positiva fins al final d’enguany, per i) la pèrdua de turisme extracomunitari, ii) una recuperació gradual de la connectivitat a la UE (molt dependent de les connexions aèries i de la situació de la pandèmia a l’origen), i iii) la menor propensió a viatjar fora del país de residència a causa de la incertesa sobre l’evolució de la pandèmia. Amb tot plegat, segons les nostres estimacions, la despesa turística estrangera caurà al voltant del 25% interanual entre el juliol i el desembre del 2020, la qual cosa comportaria un descens superior al 50% per al conjunt de l’any 2020 (47.000 milions d’euros menys que el 2019). 

    Despesa turística domèstica (esquerra) i estrangera (dreta)

    Milions d’euros

    p 10
    Font: : CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE.

    Així i tot, el turisme domèstic no serà capaç de mitigar l’efecte de la caiguda de la demanda estrangera, que va representar el 70% de la despesa turística el 2019 i que, el 2020, representarà al voltant del 60%. Així, la despesa turística total que efectuaran els turistes residents i estrangers a Espanya es podria situar al voltant dels 68.000 milions d’euros el 2020, una caiguda propera al 45% en relació amb l’any anterior.

    La complexitat de l’entorn en què opera actualment el sector turístic també obliga a tenir en compte l’evolució de la pandèmia als països d’origen dels nostres turistes estrangers, la qual cosa afegeix, si fos possible, més incertesa a la situació. Tal com es pot observar a la taula següent, on s’analitzen 10 dels principals països emissors de turistes cap a Espanya, la situació sanitària i de connectivitat sembla relativament favorable. La nostra dependència dels països europeus, on l’expansió de la pandèmia sembla més controlada, comporta que una gran part de la demanda turística internacional d’Espa­nya pugui mantenir unes bones perspectives sanitàries.

    Només els mercats del continent americà, que representen menys del 10% de la demanda turística estrangera a Espanya, tenen unes perspectives clarament negatives. En qualsevol cas, malgrat que la situació dels mercats emissors és bona, es tracta d’una situació incerta.

    Situació dels principals mercats emissors del sector turístic espanyol al final de juny

    p 11
    Nota: (*) Els gràfics mostren el creixement del nombre de contagis per 100.000 habitants entre el 23 de gener i el 30 de juny. A la dreta de cada gràfic, s’indiquen els contagis per 100.000 habitants els 7 últims dies de juny a cada país. Font: CaixaBank
    Previsions sobre l’evolució del sector turístic a mitjà termini

    Fer previsions per a enguany és molt complex per l’elevada incertesa que envolta l’evolució de la pandèmia. En canvi, si centrem l’atenció a mitjà termini i assumim que, en aquest horitzó de previsió, ja s’ha descobert una vacuna o un tractament eficaç per a la COVID-19, la recuperació de la confiança dels turistes internacionals, el major atractiu de les destinacions consolidades i segures durant les primeres etapes de la recuperació i el rebot de l’economia mundial projecten unes perspectives del sector turístic considerablement millors que per a l’any 2020.

    Tal com s’observa al gràfic següent, les nostres previsions apunten a una recuperació relativament ràpida de la demanda a mitjà termini. El 2021, la despesa dels turistes internacionals assoliria un nivell superior al del 2016, tot i que encara se situaria lluny del nivell precrisi. No obstant això, el sector ve d’uns anys extraordinaris (el 2019, va batre tots els rècords de volum i de despesa turística), i recuperar els nivells d’ingressos del 2016 ja seria molt positiu.

    Despesa dels turistes internacionals a Espanya

    Milers de milions d’euros

    p 12
    Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE.

    En conclusió:

     

    • El 2020, la demanda turística caurà de forma dramàtica, sobretot a causa de la pèrdua de mobilitat dels turistes entre el març i el juny.
    • Durant la segona meitat de l’any, la despesa turística s’anirà recuperant de forma gradual, amb el suport del turisme domèstic i de l’arribada de turistes internacionals de països emissors tradicionals, com Alemanya i el Regne Unit.
    • La dependència dels fluxos de turistes de la situació sanitària a Espanya i als països emissors serà un focus d’incertesa. Malgrat tot, a mitjà termini, les perspectives per al sector continuen sent positives, gràcies a una situació precrisi molt sòlida.

     

    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • La reactivació del teixit empresarial turístic

    castellàanglès

    Després del xoc que va representar la irrupció de la COVID-19, el teixit empresarial turístic va reduir de forma ostensible els nivells d’activitat, de manera que es va destruir molta ocupació i va haver-hi una acollida massiva als ERTO. En l’actualitat, l’oferta turística es troba immersa en un procés de reactivació. L’eliminació de les restriccions a la mobilitat ha animat un bon nombre d’establiments turístics a reobrir les portes, malgrat que els nivells de demanda se situen encara en cotes reduïdes. Amb l’arrencada de la temporada estival, és fonamental que el sector turístic pugui mantenir, i guanyi, l’aposta per la reactivació. Només així s’aconseguirà tornar a generar ocupació.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica

    El col·lapse de la demanda turística entre els mesos de març i de juny va anar acompanyat de la desactivació d’una gran part d’empreses turístiques, que es van veure obligades a aturar l’activitat per les restriccions de mobilitat i per la impossibilitat d’oferir els seus serveis. Així, segons les dades de l’enquesta d’ocupació hotelera, entre el març i el maig del 2020, van romandre oberts una mitjana mensual de 4.100 establiments hotelers, xifra que representa el 73% menys que en el mateix període del 2019. Es tracta d’una caiguda molt important, però una mica inferior a la patida per la demanda (més del 90%). Això és degut al fet que la reactivació del sector durant el mes de maig ha estat una mica més intensa del que es podria inferir de les dades de demanda. Així, durant el mes de maig, el 12% dels establiments que estaven actius al febrer van reobrir les portes (principalment, establiments petits i amb necessitats de personal baixes) i es van avançar lleugerament a la demanda i a l’expectativa d’afrontar un repunt de reserves.

    Una anàlisi de la facturació per TPV per seguir a temps real l’activitat de l’oferta turística

    La conjuntura actual és tan complexa que les enquestes que realitza l’INE i que, tradicionalment, nodreixen l’anàlisi de l’oferta turística d’aquest informe ens donen molta menys informació que en el passat, ja que el nombre d’enquestes dutes a terme en establiments oberts és insuficient.1 Gràcies a l’explotació del big data de CaixaBank, hem pogut eludir aquest problema mitjançant l’elaboració d’un indicador que permet fer un seguiment en temps real dels nivells d’inactivitat de l’oferta turística. Amb aquesta finalitat, utilitzem la proporció de comerços amb TPV de CaixaBank que han passat a no registrar facturació. Tal com s’observa al gràfic següent, segons aquest indicador, el sector va viure un tancament gairebé total durant el període comprès entre la declaració de l’estat d'alarma i el 24 de maig, data que va marcar l’inici de la fase 2 en una part del país. De llavors ençà, la reactivació de l’oferta ha guanyat tracció. Al final de juny, i per primera vegada des del mes de març, la proporció de comerços turístics inactius es va situar per sota del 50%, coincidint amb la finalització de l’estat d'alarma i amb l’obertura de les fronteres amb els països de la UE.

    • 1. L’INE no ha publicat dades a nivell regional de l’enquesta d’ocupació hotelera, a causa del limitat nombre d’establiments enquestats a l’abril i al maig. Tampoc s’han publicat les dades de l’índex de preus hotelers ni de rendibilitat (ADR i RevPAR).

    Proporció d’hotels i d’agències de viatges sense facturació en TPV de CaixaBank

    % sobre el total

    p 14
    Nota: La sèrie està normalitzada perquè la proporció de comerços inactius sigui igual a 0% al desembre del 2019. Font: CaixaBank Research, a partir de dades internes.

    La reactivació de l’oferta turística respon de manera anticipada a la demanda i reacciona positivament a les perspectives de recuperació i al relaxament de les mesures de distanciament social. De la limitació de l’aforament al 30% i del tancament de les zones comunes als establiments hotelers establerts en la fase 1 de la desescalada, s’ha passat, en molts casos, a un límit d’aforament superior al 70% en l’actualitat, la qual cosa permet superar àmpliament el llindar de demanda necessari per compensar els costos.2 Així i tot, segons les dades internes de CaixaBank, durant la segona setmana de juliol, el 31% dels establiments turístics estaven inactius i la facturació dels establiments hotelers presentava encara caigudes al voltant del 65% interanual, la qual cosa porta a inferir que, probablement, la major part dels operadors no han assolit el llindar de rendibilitat.

    • 2. En l’actualitat, la regulació de les mesures de distanciament social és competència de les comunitats autònomes, de manera que no hi ha un criteri comú sobre els límits d’aforament en establiments turístics i hoteleria. Cal assenyalar que, en el cas dels establiments comercials i hotelers petits, les mesures de distanciament social entre clients representen limitacions d’aforament més estrictes que les indicades.
    La reactivació del sector turístic: polítiques econòmiques i adaptació a la nova demanda

    Fins que no s’assoleixi aquest llindar de rendibilitat, és important mantenir l’adopció de mesures de política econòmica que continuïn fent costat al sector. Les principals mesures de suport s’han basat a facilitar els ajustos temporals de les plantilles mitjançant la flexibilització dels ERTO i a proporcionar liquiditat a les empreses (100.000 milions d’euros en avals ICO per a empreses, amb un tram de 2.500 milions d’euros només accessible per a empreses turístiques), a més d’una moratòria fins a 12 mesos per a operacions de finançament hipotecari d’immobles lligats a l’activitat turística subscrites amb entitats de crèdit. Totes aquestes mesures, enfocades a mitigar l’impacte de la crisi del coronavirus, han estat fonamentals perquè el teixit empresarial turístic suportés aquests mesos d’aturada de la demanda.

    El sector turístic haurà d’impulsar la seva transformació per adaptar-se als nous paràmetres de seguretat sanitària a curt termini i als nous corrents de fons de la demanda a mitjà i a llarg termini.3 Així, el pla de reactivació del turisme proposat pel Govern a mitjan juny contempla mesures en aquesta mateixa direcció, com els crèdits tous per finançar solucions sostenibles per a empreses turístiques o inversions en transformació digital. En aquest sentit, ampliar el paper de les polítiques públiques podria ser un element dinamitzador fonamental perquè el sector tingui la capacitat de dur a terme aquestes inversions i aconsegueixi mantenir els nivells de competitivitat.

    D’altra banda, la disminució de la competència internacional pel turisme en un entorn de menor demanda com l’actual pot ser clau també per accelerar la reactivació del sector aquest estiu. Cal recordar que, el 2019, va millorar la percepció per part dels turistes britànics i alemanys d’altres mercats mediterranis, com Turquia, Egipte, Tunísia i el Marroc, la qual cosa va limitar el creixement de la demanda estrangera a Espanya.4 No obstant això, la pandèmia ha provocat que aquests mercats estiguin patint restriccions importants per rebre turistes europeus, no solament perquè no formen part de la UE, sinó perquè les restriccions que han imposat els seus governs són més severes que en el cas d’Espanya i d’altres socis comunitaris del Mediterrani. Així ho recull el gràfic següent, basat en el COVID-19 Government Response Tracker que elabora la Universitat d’Oxford.

    • 3. Vegeu l’article «El futur del turisme global», en aquest mateix informe.
    • 4. Vegeu article «La lluita pel turisme internacional al Mediterrani», a l’Informe Sectorial de Turisme del 1r semestre del 2020 i publicat a www.caixabankresearch.com

    Intensitat de les restriccions frontereres

    p 15
    Font: CaixaBank Research, a partir de dades d’Oxford COVID-19 Government Response Tracker.
    L’ocupació al sector turístic, la més afectada per la COVID-19

    La reactivació guanya més protagonisme per l’impacte que pot tenir sobre l’ocupació. El mercat laboral espanyol ha patit un xoc contundent. En el mes juny, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social es va situar en 18,6 milions de persones, 974.000 llocs de treball menys que al juny del 2019 (el –5% interanual), dels quals al voltant del 70% eren treballadors temporals. Addicionalment, 1,8 milions d’empleats estaven afectats per ERTO, és a dir, continuaven afiliats a la Seguretat Social i no comptabilitzaven com a aturats, però no treballaven o no ho feien a temps complet.

    L’ocupació al sector turístic ha estat la més afectada per les condicions actuals. Al final de maig, l’ocupació associada a les activitats turístiques es va situar en 2,5 milions de persones, prop de 387.000 llocs de treball menys que en el mateix mes del 2019 (el –13,5% interanual). Això implica que el 44% de la destrucció de l’ocupació a Espanya va ser causada pel sector turístic. A més a més, al voltant del 31% dels afiliats del sector turístic van entrar en ERTO i el 5,5% es va acollir a la prestació per cessament d’activitat, molt per damunt de la mitjana d’Espanya al maig, amb el 9,8% en ERTO i el 2,0% en prestació per cessament d’activitat.

    Partint d’un nivell d’ocupació tan baix, i atès el pes tradicional de l’ocupació turística en el conjunt de l’economia (el 12,8% de l’afiliació el 2019), la «reobertura» del sector podria tenir un efecte substancial sobre l’ocupació i sobre la moderació de la xifra de l’ocupació afectada pels ERTO. Malgrat que la feina al sector turístic pateix una gran estacionalitat al llarg de l’any, el nivell d’ocupació que genera el turisme en moments de demanda moderada és molt rellevant. És a dir, el gros de l’ocupació es genera quan l’establiment hoteler decideix obrir, tot i que el nivell d’ocupació de les places disponibles a l’hotel sigui baix. Lògicament, a mesura que augmenta el grau d’ocupació, també augmenta la contractació d’empleats, però d’una forma molt més gradual. En concret, segons les nostres estimacions, la plantilla base d’un hotel (la que no depèn del grau d’ocupació) se situa al voltant del 65% del personal que contractaria l’hotel en cas d’estar ple. Per exemple, un hotel mitjà espanyol, que, segons les dades de l’INE, consta de 49 habitacions, amb un grau d’ocupació del 100%, contractaria 17 empleats, mentre que, amb un grau d’ocupació mínim del 35%, en contractaria 13. Tot i que la diferència d’ocupació entre la temporada alta i la temporada baixa és substancial, destaca que la contractació del gros de la plantilla dels establiments hotelers no depèn tant de l’estacionalitat de la demanda.

    En aquest sentit, malgrat que l’ocupació mitjana a Espanya se situarà en nivells continguts fins al final d’enguany, una petita millora en les perspectives d’arribades de turistes podria representar un factor diferencial per a la reactivació del sector i per al conjunt del mercat laboral.

    Simulació de personal hoteler contractat en funció del nivell d’ocupació

    p 17
    Nota: S’ha estimat la sensibilitat del nombre d’empleats per plaça hotelera en relació amb diferents graus d’ocupació utilitzant dades de l’Enquesta d’Ocupació Hotelera per a 106 municipis entre els mesos de gener del 2005 i desembre del 2019. Font: Caixa

    En conclusió:

    • L’oferta turística es reactiva de forma gradual. La proporció de comerços turístics inactius va passar del 95% registrat a mitjan abril a situar-se en el 31% durant la segona setmana de juliol.
    • Les mesures de liquiditat i d’ajustos temporals de plantilles han estat i seran fonamentals perquè el teixit empresarial turístic pugui superar el període de menor activitat turística.
    • La «reobertura» dels comerços turístics podria representar una forta generació d’ocupació i moderaria de manera considerable la xifra d’afectats per ERTO.

     

    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • La pèrdua d’activitat turística és un cop dur per a l’economia espanyola

    castellàanglès

    El sector turístic és un sector clau per a l’economia espanyola, i, per aquest motiu, la caiguda del turisme prevista per al 2020 tindrà un impacte majúscul sobre el nivell d’activitat econòmica del país. A més a més, l’impacte econòmic no es distribuirà de manera homogènia en la geografia espanyola, perquè hi ha profundes diferències en el pes del sector turístic entre regions. Així, esperem que les comunitats insulars i mediterrànies quedaran més exposades que la mitjana d’Espanya, mentre que les de l’interior patiran menys.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica

    S’ha parlat molt, durant la crisi actual, de l’elevat pes del sector turístic en l’economia espanyola, i amb raó, perquè es tracta d’un dels sectors econòmics que patirà més les conseqüències de la crisi causada per la COVID-19. Segons les dades del compte satèl·lit de turisme que publica l’INE, el sector turístic genera el 12,3% del PIB d’Espanya i el 12,7% de l’ocupació. Aquesta gran rellevància del sector en l’economia espanyola no és una casualitat, sinó que és fruit de la seva gran competitivitat i de la seva resiliència. No obstant això, el 2020, el sector turístic ha passat a ocupar l’epicentre de la crisi en què ha entrat l’economia espanyola, que, segons les previsions de CaixaBank Research, registrarà una caiguda del PIB entre el 13% i el 15%.

    Evolució del PIB turístic a Espanya

    Índex (100 = 2019)

    p 19
    Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE.
    L’impacte de la reducció de l’activitat turística sobre l’economia espanyola

    A causa de la forta caiguda de la despesa turística prevista per al 2020, que xifrem al voltant del 50% per al turisme estranger i del 30% per al turisme domèstic, el sector deixarà de generar una gran quantitat d’activitat econòmica. En concret, segons les nostres previsions, el PIB turístic recularà al voltant del 44% el 2020, caiguda que tindrà un impacte sever sobre l’economia espanyola. Aquest enfonsament de l’activitat turística podria comportar una pèrdua de 3 p. p. de creixement del PIB de manera directa. A més a més, a causa del fort efecte arrossegament del sector sobre la resta de l’economia, es podrien arribar a perdre entre 1,6 p. p. i 2,3 p. p. addicionals de manera indirecta.1 Així, el sector turístic contribuiria negativament al creixement de l’economia espanyola entre 4,6 p. p. i 5,3 p. p. del PIB.

    A mitjà termini, preveiem que l’activitat turística recuperarà el nivell precrisi a partir del 2024. No obstant això, ja el 2021 es recuperaria el nivell d’activitat del 2017, un any que pot servir de referència, ja que els seus resultats van ser positius.

    • 1. Segons les nostres estimacions, per cada 100 euros de valor afegit que genera de manera directa el sector turístic, es generen 76 euros de valor afegit indirecte a la resta de l’economia, la qual cosa implica que al voltant del 40% de l’activitat econòmica que genera el sector turístic és indirecta.
    Anàlisi de la caiguda de la despesa turística per comunitats autònomes

    En clau regional, l’impacte econòmic que tindrà la caiguda de l’activitat turística el 2020 serà molt heterogeni i dependrà, principalment, del pes del turisme estranger i de la importància del sector turístic en l’economia de cada regió.

    Al gràfic següent es mostren les previsions de la variació de la despesa turística per comunitats autònomes per al 2020. D’acord amb aquestes estimacions, les Illes Balears són la regió que patirà més la caiguda de la despesa turística (el 59%), per la seva gran dependència del turisme estranger (el 95% de la despesa) i també perquè els mesos de primavera i d’estiu (els que més estant patint el xoc de la COVID-19) concentren una gran part de la seva demanda turística (el 86% de la demanda anual el 2019). A l’altre extrem, Castella-la Manxa i Aragó són les comunitats que registraran una caiguda menys intensa de la despesa turística, per la seva reduïda dependència del turisme estranger (el 14% i el 24%, respectivament). Òbviament, aquests resultats estan molt condicionats per l’evolució de la pandèmia a les diferents regions.

    Caiguda de la despesa turística el 2020 a les comunitats autònomes

    Variació anual (%) i contribució en punts percentuals

    p 20
    Font: CaixaBank Research.
    Anàlisi de l’impacte econòmic de la caiguda de la despesa turística per comunitats autònomes

    El pes del sector en l’economia regional, un factor molt heterogeni entre comunitats autònomes, és molt rellevant per entendre l’impacte econòmic de la caiguda del turisme. Atès que no disposem d’estimacions de la contribució del sector turístic al PIB per comunitats, utilitzem la ràtio de despesa turística sobre el PIB per obtenir una mesura aproximada de la rellevància del sector turístic. Utilitzant aquesta mètrica, obtenim que les comunitats de Navarra i de La Rioja són les que registren un pes menys rellevant del sector turístic (al voltant del 4% del PIB), mentre que les comunitats insulars de les Balears i de les Canàries registren una ràtio de consum turístic sobre el PIB de més del 40%.

    Mapa de l’impacte de la caiguda de la despesa turística el 2020

    Caiguda de la despesa turística en % de PIB

    p 21
    Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE.

    En combinar el pes de la despesa turística i el nostre escenari central de previsions per al 2020, obtenim una mesura de l’impacte econòmic a les comunitats autònomes, que recollim al mapa anterior. Així, veiem que la pèrdua d’activitat  turística serà molt rellevant a les Illes Balears i a les Illes Canàries, amb caigudes de la despesa turística que representen el 28% i el 18% dels PIB regionals, respectivament. Les comunitats mediterrànies de Catalunya, de la Comunitat Valenciana i d’Andalusia registraran un impacte més contingut, tot i que superior al de la mitjana d’Espanya, amb una caiguda de la despesa turística superior al 5% del PIB en els tres casos. Per la seva banda, la Comunitat de Madrid, la Regió de Múrcia, Cantàbria i Galícia registrarien un impacte mitjà entre el 2% i el 4% del PIB, mentre que la resta de les comunitats autònomes es veurien menys afectades.

    En conclusió:

    • El sector turístic patirà molt durament les conseqüències de la crisi sanitària causada per la COVID-19, la qual cosa provocarà que el PIB turístic caigui al voltant del 44% l’any 2020.
    • A causa del seu paper destacat en l’economia espanyola, l’impacte de la crisi sobre el sector turístic llastarà l’evolució de l’economia nacional, a la qual restarà 5 p. p. de creixement el 2020.
    • A escala regional, l’impacte serà heterogeni i es concentrarà, en especial, a les Illes Balears, a les Illes Canàries i a la costa mediterrània.
    • De cara al 2021, les perspectives, tot i que incertes, apunten a un fort rebot de l’activitat, que podria arribar a situar el PIB turístic en nivells similars als del 2017.

     

    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • El futur del turisme global

    castellàanglès

    La pandèmia del coronavirus va agafar el món per sorpresa i va paralitzar el turisme internacional gairebé per complet. Les primeres etapes d’una certa recuperació passen per la reinstauració de la connectivitat entre els països emissors i les destinacions turístiques que hagin controlat l’expansió del nou coronavirus. No obstant això, el sector haurà d’emprendre una transformació profunda i ràpida per adaptar-se a un nou perfil de turista internacional post-COVID-19, molt més preocupat per rebre un servei personalitzat, flexible i, sobretot, més segur.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica

    La irrupció del coronavirus SARS-CoV-2 ha estat un fenomen global. Fins al mes de juny, es van registrar més de 10 milions de contagis i 500.000 morts a causa de la COVID-19 a tot el món. Cap dels 177 països per als quals el Centre de Recerca del Coronavirus de la Universitat Johns Hopkins publica estadístiques està lliure del virus i més del 25% dels països presenten una incidència superior als 1.000 casos per cada milió d’habitants.1 La situació ha comportat que s’hagin pres mesures sense precedents per limitar la mobilitat internacional i domèstica dels ciutadans a tot el món, la qual cosa va provocar que el flux de turistes internacionals es paralitzés entre el març i el juny.

    Les implicacions de l’aturada del turisme per a l’economia global són de gran magnitud. L’Organització Mundial del Turisme (OMT) considera tres escenaris per a l’any 2020, en funció de l’inici de la retirada de les restriccions per viatjar pel món. L’escenari menys advers, i més probable, planteja una caiguda del 58% del turisme mundial si les fronteres s’obren de manera gradual a partir del mes de juliol, quelcom que ja està succeint. D’altra banda, un escenari més extrem, en què les restriccions frontereres no se suavitzessin fins al mes de desembre, plantejaria una caiguda fins al 78%.2 En conseqüència, fins i tot en l’escenari menys pessimista, el nombre de turistes al món recularia a xifres inèdites des del començament del segle, situació que representa un cop dur per a un sector que genera més del 10% del PIB mundial i gairebé el 12% de l’ocupació.

    • 1. Vegeu el dashboard inter­actiu que elabora la Universitat Johns Hopkins sobre les dades relatives a la COVID-19 a https://systems.jhu.edu/
    • 2. Vegeu «UNWTO World Tourism Barometer (May 2020)».
    Segons les estimacions de l’Organització Mundial del Turisme,

    el turisme internacional podria recular el 58%, un cop dur per a un sector que genera més del 10% del PIB mundial i gairebé el 12% de l’ocupació

    Un primer pas per comprendre quina serà la situació del turisme mundial a curt termini és analitzar els indicadors de mobilitat de la població, condició sine qua non perquè el turista es pugui desplaçar a la seva destinació. En un context en què la proximitat a la destinació turística serà fonamental, tot seguit analitzem la situació de la mobilitat a les principals regions del món: Europa, Àsia i les Amèriques.

    p 23
    Europa: coordinació en la desescalada i bones perspectives

    A Europa, les mesures de confinament es van iniciar a Itàlia el dia 7 de març, quan el Govern va implantar restriccions a la mobilitat de la població a la regió de Llombardia primer i a tota Itàlia poc després. A les poques setmanes, la gran majoria de països europeus ja havien implantat mesures similars, i la mobilitat de persones al continent es va reduir al mínim essencial per garantir el proveïment de béns i de serveis essencials per a la població. Si ens aturem a observar els indicadors de mobilitat que elabora Google a partir dels registres de l’aplicació Google Maps, comprovem que les mesures de confinament van ser extraordinàriament efectives a Europa (vegeu el gràfic). En només 20 dies, la mobilitat en establiments comercials a tota l’Europa Occidental va caure al voltant del 80% (entre el 62% d’Alemanya i el 91% d’Espanya). I, malgrat que es va anar recuperant de forma gradual al llarg de la desescalada (iniciada al maig a  molts països de la UE), al final de juny encara no havia recuperat els nivells pre-COVID-19: al Regne Unit, el país més endarrerit en el procés de desescalada, la mobilitat encara és el 50% inferior, mentre que, a Alemanya, a Itàlia o a França, la mobilitat als locals comercials se situa «només» el 20% per sota dels nivells pre-COVID-19.

    Mobilitat de la població en locals comercials

    Variació en relació amb el nivell base * (%)

    p 23
    Nota: Dades mitjanes de 7 dies. (*) El nivell base correspon a la mobilitat mitjana registrada en el mateix dia de la setmana entre el 3 de gener i el 6 de febrer. Font: CaixaBank Research, a partir de dades de Google Mobility Report.

    Un cop encarrilada la recuperació de la mobilitat domèstica, des del final de juny, la desescalada europea ha passat a tenir com a objectiu la recuperació dels fluxos turístics internacionals. Amb aquest objectiu, s’ha iniciat un procés de reobertura de fronteres i s’han eliminant els períodes de confinament obligatoris a l’hora d’entrar al país de destinació. Es tracta d’un procés una mica més complex i delicat, ja que depèn de la situació de la COVID-19 tant a la regió de destinació com a la regió d’origen del turista. Malgrat això, sembla que les perspectives de reactivació dels fluxos turístics domèstics i internacionals al continent són relativament positives, atesos els següents factors. El primer és que una gran part dels països del sud de la UE, on es localitzen la majoria de les destinacions turístiques i on el coronavirus va colpejar amb més severitat, han aconseguit controlar l’expansió del virus després d’un període de mesures molt estrictes de confinament i els rebrots que s’han observat són, ara com ara, localitzats. En segon lloc, els països emissors del nord d’Europa, llevat de comptades excepcions, han mostrat una capacitat sòlida de detecció de nous brots i estan prenent les mesures necessàries per permetre viatjar la població de manera segura i controlada. Finalment, i no menys important, la figura de la UE i de l’espai Schengen està propiciant un nivell de coordinació entre països de la UE que no s’observa en cap altra regió del món a l’hora de reobrir les fronteres.

    La figura de l’espai Schengen

    ha forçat un nivell elevat de coordinació entre els països de la UE, que serà clau per iniciar la recuperació del turisme a Europa

    Tot i que és cert que les possibilitats de connectar els turistes europeus amb multitud de destinacions dins la UE semblen favorables, encara queda un llarg camí per recórrer. Si ens fixem en el gràfic següent, amb dades de connectivitat aeroportuària als principals aeroports d’Europa entre l’1 de gener i el 30 de juny, es pot observar el recorregut que encara existeix. La mobilitat aèria se situa, en l’actualitat, el 67% per sota de l’observada entre el gener i el febrer, tot i que  lleugerament per damunt del nivell registrat a l’abril, quan la mobilitat aèria era el 92% inferior als nivells pre-COVID. Atesos els reduïts nivells de mobilitat internacional a la regió, queda clar que la recuperació del turisme a Europa encara és incipient. 

    Connexions aeroportuàries diàries als principals aeroports d’Europa

    Nombre de vols 

    p 25
    Nota: Es comptabilitzen les sortides als aeroports de Londres (Heathrow), París (CDG), Frankfurt, Amsterdam, Madrid, Roma, Zuric i Moscou. Font: CaixaBank Research, a partir de dades d’OpenSky Network.
    p 26
    Àsia: la gran potència turística avança a pas lent

    Àsia: la gran potència turística avança a pas lent

    El cas d’Àsia ha estat força assenyalat a l’hora d’entendre els possibles escenaris futurs del sector turístic, ja que es tracta d’una regió que, el 2019, va emetre el 38% de la despesa turística mundial i que va rebre més de 360 milions de turistes a l’any (el 25% del total). A més a més, alguns països asiàtics es troben en estadis més madurs de la pandèmia, la qual cosa ens empeny a pensar que se situen en una posició més avançada del calendari de la recuperació. Cal recordar que, el dia 8 d’abril, la ciutat de Wuhan, on es va detectar el primer brot de COVID-19, acabava de finalitzar un període de confinament de 76 dies. En aquestes mateixes dates, Europa encara es trobava en la fase més inicial i dura del confinament. No obstant això, hi ha algunes diferències que han comportat que els calendaris d’Europa i d’Àsia se solapin, la qual cosa ens impedeix poder elaborar prediccions a partir de l’experiència asiàtica.

    Segons el que podem observar en els indicadors domèstics de mobilitat, la reacció al sud-est asiàtic va ser, en general, més moderada que a Europa, tot i que molt més heterogènia que al Vell Continent.3 Països com Hong Kong o Corea del Sud van adoptar mesures molt aviat, però menys severes, i van veure reduïda la mobilitat de la població en només el 30%. En el cas de Singapur, fins al rebrot del començament d’abril, amb prou feines havia limitat la mobilitat de la població. L’Índia és un cas a part, perquè va trigar més a reaccionar, però va fer-ho de forma més intensa que al sud-est asiàtic.

    Arran d’aquesta reacció més ràpida però continguda, els països asiàtics van poder anticipar millor la crisi sanitària i evitar el col·lapse dels sistemes sanitaris, però també van allargar el temps que els ha permès controlar l’expansió del coronavirus, fins al punt que, al final de juny, la desescalada en països com Hong Kong i el Japó estava al mateix nivell que a Europa, amb un turisme domèstic encara arrencant i amb restriccions a les arribades internacionals.

    • 3. Arribats a aquest punt, és rellevant assenyalar que Google no disposa de dades de mobilitat per a la Xina, ja que, malgrat que Android és el sistema operatiu majoritari, no es permet la instal·lació de programari de Google als dispositius xinesos.

    Mobilitat de la població en locals comercials

    Variació en relació amb el nivell base * (%)

    p 26
    Nota: Dades mitjanes de 7 dies. (*) El nivell base correspon a la mobilitat mitjana registrada en el mateix dia de la setmana entre el 3 de gener i el 6 de febrer. Font: CaixaBank Research, a partir de dades de Google Mobility Report.

    Connexions aeroportuàries diàries als principals aeroports del sud-est asiàtic

    Nombre de vols 

    p 26
    Nota: Es comptabilitzen les sortides als aeroports de Hong Kong, Tòquio, Osaka, Seül, Taipei, Singapur i Manila. Font: CaixaBank Research, a partir de dades d’OpenSky Network.
    La situació del sector turístic asiàtic

    continua sent complexa, ja que les restriccions a l’entrada d’estrangers continuen actives a tot el continent

    Tenint en compte tot això, la situació del sector turístic asiàtic continua sent complexa. Si ens fixem en les dades de mobilitat aèria que es mostren al gràfic anterior, veiem que el nombre de vols a la zona al final de juny mantenia caigudes properes al 60%, tot i que s’allunyaven dels mínims assolits durant la segona meitat d’abril. Malgrat això, les restriccions a l’entrada d’estrangers continuen vigents al juny a tots els països de la regió, segons les dades de l’Agència Internacional del Transport Aeri (IATA, per les sigles en anglès). Si no hi ha una coordinació clara entre països per a la reobertura controlada de les fronteres, com en el cas de la UE, els fluxos turístics a Àsia difícilment reprendran el vol.

    Amèriques: males perspectives per al nou focus mundial de COVID-19

    La situació sanitària del continent americà és més preocupant. En l’últim mes, el 54% dels nous casos de COVID-19 es van detectar en països del continent americà. El nombre de casos positius al Brasil, a Xile, a Mèxic, a Colòmbia i a l’Argentina es va multiplicar per tres al juny i es va doblar als Estats Units i al Perú. En altres paraules, les Amèriques han passat a ser el focus mundial de la pandèmia. Tal com es pot observar als gràfics següents, l’únic país on s’observa una clara tendència a la baixa des del mes de maig és el Canadà.

    Incidència del contagi de la COVID-19 a Amèrica

    Casos positius diaris per cada 100.000 habitants

    p 28
    Nota: Les àrees ombrejades reflecteixen les dades diàries i les línies, les mitjanes de 7 dies. Font: CaixaBank Research, a partir de dades de Johns Hopkins University CRC.

    El més preocupant és que aquesta complicada situació sanitària s’ha donat en un context de mobilitat reduïda. Malgrat que les mesures aplicades pels governs nacionals no han estat tan profundes com les europees i s’han pres amb un cert retard, segons els indicadors de mobilitat domèstica, la població dels països llatinoamericans presenta una mobilitat el 50% inferior al nivell habitual. Al Canadà i als EUA, sí que s’observa una certa millora de la mobilitat, tot i que hi ha dubtes sobre la sostenibilitat d’aquesta tendència en el cas del segon, atesa la magnitud de la segona onada de contagis. A causa d’aquesta situació, el sector turístic del continent està paralitzat des de mitjan març, amb una caiguda de la mobilitat aèria fins al 63% en relació amb el nivell precrisi al final de juny.

    Mobilitat de la població en locals comercials

    Variació en relació amb el nivell base * (%)

    p 29
    Nota: Dades mitjanes de 7 dies. (*) El nivell base correspon a la mobilitat mitjana registrada en el mateix dia de la setmana entre el 3 de gener i el 6 de febrer. Font: CaixaBank Research, a partir de dades de Google Mobility Report.

    Connexions aeroportuàries diàries als principals aeroports d’Amèrica

    Nombre de vols  

    p 29
    Nota: Es comptabilitzen les sortides als aeroports d’Atlanta, Los Angeles, San Francisco, Nova York (JFK), Toronto i São Paulo. Font: CaixaBank Research, a partir de dades de Google Mobility Report.
    La crisi sanitària a bona part dels països d’Amèrica

    fa impossible, ara com ara, que la recuperació del sector turístic s’activi

    En conseqüència, podem afirmar que les perspectives de recuperació del turisme americà són especialment negatives. Abans de res, és fonamental que la regió adopti les mesures de contenció necessàries per neutralitzar la crisi sanitària. Només a partir d’una situació sanitària sota control es podrà començar a recuperar el nivell de mobilitat suficient per iniciar la reactivació del sector turístic. No obstant això, el que hem après de l’experiència d’Europa i d’Àsia és que controlar el creixement dels contagis és un procés lent, la qual cosa ens empeny a preveure que la recuperació trigarà molt a arribar al conjunt de la regió.

    p 29
    El turisme global post-COVID-19: gran incertesa i grans canvis a mitjà termini

    Aquest context ha dut l’OMT a contemplar una caiguda dels fluxos de turistes internacionals superior al 58% en les previsions del 2020. Malgrat això, i sota les condicions adequades, quan la mobilitat internacional guanyi tracció, es preveu que la recuperació del turisme global serà relativament ràpida, tot i que l’any vinent es mantindria molt per sota dels nivells del 2019. Així, l’OMT espera que el nombre de turistes internacionals passi d’una caiguda propera al 100% durant el segon trimestre del 2020 a situar-se «només» el 30% per sota dels nivells precrisi al començament de l’any 2021, gràcies a la recuperació de les regions europees i asiàtiques. La qüestió, llavors, és centrar l’atenció a mitjà termini, en el que  els analistes han passat a anomenar «el turisme post-COVID-19».

    És difícil pensar que el sector turístic pugui sortir de la situació actual sense patir, pel camí, canvis de gran importància. La principal transformació, que probablement serà el gran dinamitzador de la renovació de tot el sector, serà la manera en què els turistes voldran fer turisme. Abans de la irrupció sobtada del coronavirus, la demanda turística donava senyals de canvi, encara que graduals. El nombre de turistes que apostaven per triar destinacions amb una oferta de més qualitat, on es posessin a la seva disposició més serveis, creixia amb força, igual que ho feia l’entrada en joc del turista amb consciència ecològica, que apostava per destinacions sostenibles i innovadores.

    La irrupció de la COVID-19 accelerarà canvis

    que ja estaven en marxa: la qualitat i la sostenibilitat com a banderes d’un nou turisme

    Probablement, el coronavirus no comportarà un canvi de direcció en les tendències que veníem observant, sinó més aviat una gran acceleració. Aquests són alguns elements que podrien ser claus a l’hora d’entendre com serà el nou turisme post-COVID-19:

    1. Descongestió i destinacions sostenibles: sembla més clar que mai que la sostenibilitat és una aposta de futur. Només unes setmanes a casa han posat en evidència que l’acció individual de cadascú de nosaltres té un gran impacte mediambiental, la qual cosa ha conscienciat una bona part de la societat. Amb aquest canvi d’actitud, és certament probable que les destinacions que siguin capaces d’oferir una solució sostenible i no massificada passin a ser més atractives per a una part de la demanda que cada vegada serà més important. D’altra banda, mentre no existeixi una vacuna o un tractament eficaç, els turistes preferiran destinacions en què puguin mantenir la distància social amb facilitat, enfront de les destinacions més congestionades.

    2. Serveis personalitzats: el turista post-coronavirus valorarà més poder personalitzar la seva experiència, en detriment de les experiències massificades. En altres paraules, el valor afegit de l’oferta turística guanyarà pes. Davant aquest canvi, les destinacions que apostin per reduir el volum i que ofereixin experiències úniques seran les guanyadores. 

    3. Digitalització: el turista que ve serà molt més digital, perquè la societat actual ja ho és. Cal no oblidar que vivim en un context en què la utilització de mitjans digitals ha repuntat amb força per la necessitat de mantenir-nos connectats des de casa, tant per motius laborals com personals. En conseqüència, s’han posat en valor els canals digitals, que molts ciutadans no dominaven i que, probablement, els demandaran a l’hora de fer turisme.

    4. Seguretat i salut: la seguretat ha estat sempre un factor de gran pes a l’hora de triar destinació turística, i, després d’un xoc com l’actual, l’accessibilitat i la qualitat del sistema sanitari seran factors que caldrà tenir en compte a l’hora de valorar-ne la seguretat.

    5. Proximitat i connectivitat: en aquest article, ja s’ha comentat que la connectivitat és un factor fonamental per al turisme. Es tracta d’un fet obvi, però gens trivial. És molt probable que els primers canals de connectivitat que es reactivin siguin els de rang mitjà i curt. En conseqüència, fins que no es disposi d’una vacuna, el turisme de proximitat (domèstic i de països pròxims) plantejarà moltes més possibilitats i més seguretat per al turista davant l’eventualitat de voler tornar a casa seva. D’una manera similar, les perspectives de les destinacions que puguin oferir una connexió còmoda podrien millorar de forma considerable.  

    p 31

    Els canvis en la manera de fer turisme hauran d’anar acompanyats d’un esforç transformador de l’oferta, que haurà d’apostar per la innovació, per la integració d’un major nombre de serveis, per l’expansió de destinacions menys explotades, per una millora de la connectivitat i, en definitiva, per quelcom que el propi sector ja ve apuntant des de fa anys: un turisme de qualitat i no de quantitat.4 Per tant, es tracta del moment oportú per accelerar les inversions necessàries per a l’adaptació del sector a aquest nou mercat turístic mundial. La mobilització de l’empresariat del sector serà clau, com també ho serà el suport del sector públic no solament per sortir d’aquesta crisi, sinó per garantir que el sector continuï sent un puntal de la nostra economia de manera sostenible en el futur.

    En conclusió, és palpable que el context actual és d’una complexitat sense precedents per al sector turístic mundial, tant a curt com a mitjà termini. El 2020, la demanda turística global es veurà reduïda, probablement, a menys de la meitat del nivell assolit el 2019 i continuarà estant molt condicionada per la recuperació de la mobilitat de la població i per la capacitat que tinguem de mantenir un nivell de contagis contingut i controlat fins que es descobreixi una vacuna o un tractament efectiu contra el coronavirus. En aquest context, Europa es presenta com el projecte pilot per a la reactivació del turisme mundial, perquè ha aconseguit reactivar la mobilitat de la població i ha iniciat el procés de reobertura de les fronteres. A mitjà termini, els canvis derivats de la societat acceleraran la tendència cap a noves formes de turisme. En conseqüència, l’oferta s’haurà d’adaptar encara més ràpidament del que ja ho estava fent a un turisme més sostenible, més digital, més segur i de més qualitat.

    • 4. Vegeu «Informe Sectorial de Turisme. 2S 2019» i «Informe Sectorial de Turisme. 1S 2020», publicats a www.caixabankresearch.com.
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • Resiliència i creixement del sector agroalimentari durant la pandèmia

    castellàanglès

    La pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest la importància del sector agroalimentari com a pilar essencial de l’economia espanyola. Durant els mesos de confinament, tota la cadena alimentària (que inclou els agricultors, els ramaders, els pescadors, les cooperatives i la indústria alimentària, els majoristes, el comerç minorista, la distribució o la logística) es va haver d’adaptar ràpidament per garantir el proveïment d’aliments a la població. En retrospectiva, és de justícia destacar l’excel·lent resposta de tot el sector per superar aquest repte.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Etiquetas
    Miniatura
    Área geográfica
    • Els indicadors econòmics disponibles mostren que el sector ha estat un dels menys afectats per la crisi: el pes del sector primari sobre el total de l’economia va augmentar i la indústria agroalimentària va patir una reculada molt més suau que el conjunt de la indústria manufacturera en el 2T 2020. De manera similar, en l’àmbit laboral, el sector ha registrat una menor destrucció d’ocupació i una menor proporció de treballadors afectats per ERTO.
    • La pandèmia ha generat un canvi notable en els patrons de consum alimentari de les famílies espanyoles: el consum a la llar ha guanyat pes. De fet, durant les setmanes de confinament, el consum fora de la llar es va enfonsar (és a dir, en el canal HORECA: hotels, restaurants i cafeteries). També ha augmentat l’ús del comerç electrònic en la compra d’aliments, en part per minimitzar els desplaçaments i el contacte entre persones. Les dades internes de despesa amb targetes als TPV de CaixaBank ens permeten analitzar amb detall aquests patrons. Així, malgrat el bon funcionament del sector agroalimentari en conjunt, observem que l’aturada del turisme estranger continua perjudicant els establiments de restauració orientats al client internacional i, en conseqüència, els subgrups de productes agroalimentaris destinats a aquests establiments per al seu consum final.
    • D’altra banda, no és possible comprendre el bon funcionament relatiu del sector agroalimentari durant la crisi sense tenir en compte el sector exterior. Una gran part de la producció del sector es destina a l’exportació –al voltant de 50.000 milions d’euros–, fins al punt que Espanya és la quarta economia exportadora del sector a la Unió Europea i la setena a nivell mundial. Amb la crisi, les exportacions del sector agroalimentari s’han incrementat de forma generalitzada, tot i que destaca el repunt de les exportacions de cítrics a Europa i de carn de porcí a Àsia.
    • El bon posicionament dels productes agroalimentaris espanyols als mercats internacionals és fruit de l’esforç d’internacionalització dels últims anys i reflecteix l’elevat nivell de competitivitat del sector en relació amb altres països productors. Però si alguna cosa ha demostrat la situació que estem travessant és que les empreses més digitalitzades estan més preparades per adaptar-se a un entorn canviant. Així, per ser encara més competitiu, el sector ha d’aprofitar els avantatges que ofereixen les noves tecnologies digitals en totes les baules de la cadena alimentària. Al mateix temps, la transformació digital també ofereix vies per abordar els principals reptes del sector. Per exemple, les tècniques d’agricultura de precisió permeten millorar la productivitat dels cultius i potencien la sostenibilitat del sector, ja que propicien un ús més eficient de l’aigua i de l’energia.
    • En definitiva, la revolució tecnològica del segle XXI està transformant un sector  agroalimentari que cada vegada s’assembla menys a la imatge tradicional que en tenim. El futur ens portarà la cadena alimentària 4.0, un ecosistema totalment connectat del camp a la taula.
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • La fortalesa del sector agroalimentari durant la crisi del coronavirus

    castellàanglès

    La pandèmia ha posat de manifest el caràcter estratègic del sector agroalimentari, que ha exercit  una activitat essencial per al proveïment d’aliments a la població. Així, el sector ha estat un dels menys afectats per la crisi: el pes del sector primari sobre el total de l’economia va augmentar i la indústria agroalimentària va patir una reculada molt més suau que el conjunt de la indústria manufacturera en el 2T 2020. De manera similar, l’evolució del mercat laboral ha estat relativament favorable i ha registrat una menor destrucció d’ocupació i una menor proporció de treballadors afectats per ERTO.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Etiquetas
    Miniatura
    Área geográfica
    L’impacte econòmic de la crisi de la COVID-19

    A aquestes alçades de la pandèmia, tothom sap que la crisi provocada per la COVID-19 està tenint un impacte sense precedents sobre l’economia mundial i sobre l’espanyola en particular. Les estrictes mesures de confinament vigents durant una bona part del 2T 2020 i les restriccions sobre el turisme internacional van comportar una caiguda històrica del PIB d’Espanya, que va disminuir el 17,8% intertrimestral (el 21,5% interanual), el descens més sever des del 1995 (any d’inici de la sèrie homogènia de l’INE). En comparació, les economies europees del nostre entorn van registrar una caiguda de l’activitat molt intensa però clarament inferior. En termes intertrimestrals: el –11,8% al conjunt de la zona de l’euro, el –9,7% a Alemanya, el –13,8% a França, el –12,4% a Itàlia i el –13,9% a Portugal. Només el Regne Unit, que, a més de patir un fort impacte arran de la pandèmia, es troba també immers en el complex procés de materialitzar el brexit, va registrar una caiguda superior a l’espanyola en el 2T, el –20,4% intertrimestral.

    Malgrat el rebot de l’activitat

    durant els mesos d’estiu, la recuperació econòmica és encara incompleta, fràgil i incerta.

    Els indicadors d’activitat disponibles del 3T mostren que l’economia espanyola ha experimentat un rebot notable, gràcies a l’aixecament de les restriccions a la mobilitat. No obstant això, s’aprecien signes de desacceleració en la trajectòria de millora, a causa de l’augment considerable del nombre de casos de COVID-19 confirmats i de les noves mesures de contenció adoptades per frenar els contagis. S’estima que, en l’últim trimestre de l’any, la pèrdua d’activitat en relació amb els nivells de l’any anterior es podria situar al voltant del 12%. La recuperació, per tant, encara és incompleta, i la duresa de les caigudes patides en l’activitat fa preveure que es trigarà anys a recuperar els nivells previs a la crisi. En concret, l’escenari macroeconòmic de CaixaBank Research preveu que això no succeirà fins al 2023, tot i que cal recordar que el grau d’incertesa que envolta les previsions econòmiques és inusualment elevat.

    La resposta del sector agroalimentari a la crisi

    En aquest context de caiguda excepcional de l’activitat, el sector agroalimentari ha mostrat una evolució molt favorable, fins i tot contracíclica. Així, el valor afegit brut del sector primari va créixer el 3,6% intertrimestral (el 6,3% interanual) en el 2T 2020, un trimestre marcat pel confinament de la major part de la població espanyola, durant el qual el consum de béns de primera necessitat va repuntar de manera considerable. D’aquesta manera, el sector primari va guanyar pes en el conjunt de l’economia en el 2T: va aportar el 3,8% del PIB, en comparació amb la contribució del 2,7% registrada el 2019.

    Durant el confinament, el sector agroalimentari va evolucionar

    de manera molt favorable, ja que va ser un proveïdor de béns de primera necessitat per a tota la població.

    El sector primari guanya pes en l’economia durant la crisi de la COVID-19

    Última actualització: 05 novembre 2020 - 12:41
    p 6

    La indústria agroalimentària també ha evolucionat de manera favorable en relació amb el conjunt de la indústria manufacturera, molt més afectada pel confinament.En concret, mentre que la producció manufacturera total va caure el 26,7% interanual durant els mesos d’abril-juny, el descens de la producció de productes alimentaris va ser menys intensa, el –9,4%. A l’agost (última dada disponible), l’índex de producció industrial del sector de l’alimentació es va continuar recuperant i es va situar només l’1,3% per sota del nivell precrisi. Així mateix, el consum d’electricitat per sectors d’activitat també mostra que la indústria agroalimentària va operar gairebé a ple rendiment durant els mesos més crítics de la pandèmia: mentre que el consum d’electricitat a la indústria va recular el 16,3% interanual en el 2T 2020, amb prou feines es va reduir l’1% a la indústria de l’alimentació.

    Reculada menys intensa a la indústria agroalimentària

    Producció industrial

    Última actualització: 05 novembre 2020 - 12:38

    Consum d’electricitat

    Última actualització: 05 novembre 2020 - 12:38
    Evolució laboral al sector agroalimentari

    La intensitat de l’ajust de l’ocupació durant els mesos de confinament i la seva recuperació posterior han estat molt desiguals en funció dels sectors d’activitat. Al sector primari, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social va recular l’1,9% interanual en el 2T (en relació amb el –4,4% en el total d’afiliats) i, a la indústria agroalimentària, va caure el 2,4% (en relació amb el –3,7% en el conjunt de la indústria manufacturera).

    A més a més, al sector agroalimentari, també s’observa una utilització escassa dels instruments per contenir la destrucció d’ocupació (ERTO i prestació extraordinària per cessament d’activitat dels autònoms). Al maig, més de 3 milions de treballadors per compte d’altri estaven afectats per un ERTO, el 20,8% del total.1 En canvi, el percentatge d’assalariats en ERTO al sector primari va ser, només, del 0,5% (unes 4.000 persones) i de l’11,8% a la indústria agroalimentària (en relació amb el 18,3% de la indústria manufacturera). El percentatge de treballadors per compte propi en cessament d’activitat al sector primari va arribar al 3,5% al maig (en relació amb el 43,7% del conjunt de l’economia i amb el 34,1% de la indústria manufacturera).2

    • 1. Dades mitjanes del mes.
    • 2. No es publiquen dades de cessament d’activitat amb un nivell de desagregació de dos dígits del codi d’activitat CNAE, i, per tant, es desconeix la xifra per a la indústria agroalimentària.
    El sector agroalimentari ha registrat una menor destrucció d’ocupació

    i una menor proporció de treballadors afectats per ERTO, i la recuperació de l’afiliació a la Seguretat Social
    s’ha consolidat durant l’estiu.

    Les dades més recents, corresponents al mes de setembre, mostren que la recuperació de l’afiliació s’ha consolidat durant l’estiu. Els dos sectors mostren reculades en l’afiliació més suaus que en els mesos anteriors: el –0,1% i el –1,3% interanual al sector primari i a la indústria agroalimentària, respectivament. A més a més, al setembre, s’observa una reincorporació notable al mercat laboral de treballadors que estaven acollits a un ERTO: només el 0,1% i el 2,8% dels assalariats del sector primari i de la indústria agroalimentària estaven en aquesta situació, respectivament (en relació amb el 4,8% del total d’afiliats per compte d’altri). Els ERTO, per tant, han estat un mecanisme molt eficaç per salvaguardar les relacions laborals durant els mesos més durs de la pandèmia.

    Evolució favorable del mercat laboral

    Afiliats del sector primari

    Última actualització: 05 novembre 2020 - 12:41

    Afiliats de la indústria agroalimentària

    Última actualització: 05 novembre 2020 - 12:40

    Treballadors per compte d’altri afectats per ERTO

    Última actualització: 05 novembre 2020 - 12:40
    • Com ja s’ha apuntat, el bon funcionament del sector agroalimentari durant els mesos més crítics de la crisi sanitària s’explicaria pel propi confinament, que va obligar les persones a quedar-se a casa i va provocar un increment del consum de béns de primera necessitat com els aliments (així com un cert efecte d’acumulació durant les primeres setmanes de l’estat d'alarma). Una conseqüència directa del confinament, per tant, va ser un canvi notable en els patrons del consum alimentari de les famílies, que va augmentar de manera intensa dins les llars i gairebé va desaparèixer fora d’elles (és a dir, en el canal HORECA: hotels, restaurants i cafeteries). Aquest efecte substitució ha continuat, tot i que en menor mesura, després de l’aixecament de l’estat d’alarma. Aprofundim en aquesta qüestió al següent article, «Canvi en els patrons de consum durant el confinament: del restaurant a la llar».
    • Un segon factor que explicaria el bon funcionament del sector agroalimentari durant la crisi del coronavirus té un caràcter més estructural i obeeix al bon posicionament dels productes agroalimentaris espanyols als mercats internacionals, fruit de l’esforç d’internacionalització dels últims anys. Analitzem amb detall l’evolució de les exportacions agroalimentàries al tercer article d’aquest informe, «La resiliència de les exportacions agroalimentàries espanyoles».
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Activado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • Canvi en els patrons de consum durant el confinament: del restaurant a la llar

    castellàanglès

    Durant els mesos de confinament, es va produir un canvi radical en els patrons de consum d’aliments a Espanya. Utilitzant dades internes de despesa amb targetes espanyoles i estrangeres als TPV de CaixaBank, observem que la despesa en supermercats i en grans superfícies d’alimentació va repuntar amb força durant l’estat d’alarma. També va augmentar l’ús del comerç electrònic, en part per minimitzar els desplaçaments i el contacte entre persones. En contrapartida, el consum en restaurants es va enfonsar. Malgrat que, durant l’estiu, la despesa domèstica en restauració va repuntar amb força, l’aturada del turisme estranger continua perjudicant en especial els establiments orientats al client internacional.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    Consum d’aliments i COVID-19: un abans i un després

    Abans de la crisi del coronavirus, les famílies espanyoles solien efectuar una part significativa del consum alimentari fora de la llar. En concret, el 36,5% de la despesa en alimentació el 2019 (el 8,6% de la despesa total de les llars, equivalent a 48.500 milions d’euros) va tenir lloc fora de casa.1L’arribada del coronavirus i les estrictes mesures de restricció a la mobilitat per combatre'l van canviar de forma radical els patrons de consum de les famílies, que van deixar de freqüentar els restaurants i altres establiments de menjar col·lectiu per consumir aliments gairebé exclusivament a les llars.

    • 1. El 2019, la despesa en alimentació i en begudes a la llar va pujar a 84.000 milions d’euros aproximadament, el 14,9% de la despesa total de les llars. Les dades procedeixen de l’enquesta de pressupostos familiars de l’INE.

    Despesa de les famílies en alimentació a la llar i en restauració

    Pes sobre el total de la despesa de la llar

    Última actualització: 05 novembre 2020 - 12:40

    Pes sobre la despesa en alimentació i en restauració

    Última actualització: 05 novembre 2020 - 12:38
    Durant el confinament, el consum d’aliments a la llar es va disparar

    i es va enfonsar la despesa en restaurants. Tota la cadena alimentària es va haver d’adaptar ràpidament als canvis en els patrons de consum de les llars.

    Segons les dades d’activitat de targetes als terminals de punt de venda (TPV) de CaixaBank, la despesa en supermercats i en grans superfícies d’alimentació va créixer prop del 50% interanual durant l’estat d’alarma. La setmana del 9 al 15 de març, es va registrar un repunt del 90%, és a dir, gairebé es van duplicar les vendes facturades amb targeta en relació amb la mateixa setmana de l’any anterior, a causa, sobretot, de l’acumulació d’aliments a moltes llars i, en menor grau, del major ús de les targetes en relació amb l’efectiu com a mitjà de pagament. La pandèmia va posar a prova la capacitat de resiliència i d’adaptació de la cadena alimentària a un increment sobtat de la demanda, perquè, en la història recent, mai s’havia vist sotmesa a un nivell d’estrès semblant. En retrospectiva, és de justícia destacar l’excel·lent resposta de tot el sector per superar aquest repte i per garantir, en tot moment, el subministrament d’aliments a tota la població.

    Consum en terminals de punt de venda de CaixaBank

    Última actualització: 05 novembre 2020 - 12:40
    El consum d’aliments en la «nova normalitat»

    A partir del juliol, amb el relaxament de les mesures de confinament, es va començar a observar una tendència gradual a la desacceleració de la despesa en alimentació. Així i tot, la demanda continua sent inusualment elevada: al final de setembre, la despesa amb targeta en aliments era encara el 20% superior a la de l’any anterior, la qual cosa demostra que la situació sanitària encara continua afectant els patrons de consum de les llars.

    El comerç electrònic va experimentar un increment inusitat durant el confinament.

    Aquí les empreses també van mostrar una flexibilitat i una capacitat d’adaptació elevades per donar resposta a les noves necessitats dels consumidors.

    Malgrat que tots els canals de distribució de productes alimentaris han vist incrementar les vendes, destaca el notable augment de les compres online. Tot i que, durant les primeres setmanes de l’estat d’alarma, el sector no sempre va poder donar resposta al pic de demanda per aquest canal, al cap de poc, moltes empreses ja havien ampliat la capacitat logística i la plantilla de treballadors per satisfer les noves necessitats dels consumidors. En particular, els pagaments en TPV virtuals de CaixaBank mostren, a partir de la segona quinzena d’abril, un fort repunt de l’e-commerce, que encara manté taxes de creixement molt elevades, properes al 60%. En conseqüència, la quota de mercat del comerç electrònic ha augmentat de manera significativa: de l’1,6% del 2019 al 2,4% entre el 9 de març i el 6 de juny del 2020, segons les dades publicades pel Ministeri d’Agricultura.2

    • 2. Vegeu la presentació de l’«Informe del consum alimentari a Espanya 2019» del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, en el qual es van avançar algunes dades de l’any 2020: https://www.mapa.gob.es/es/alimentacion/temas/consumo-tendencias/presentaciondatosconsumo_vf_ok_tcm30-540247.pdf.

    Despeses d’alimentació amb targeta: presencial i comerç electrònic

    Última actualització: 05 novembre 2020 - 12:39

    Una altra dada interessant que ens permet valorar el grau de penetració de les compres online d’aliments prové del baròmetre del CIS, que, al maig, va incloure diverses preguntes sobre els hàbits i sobre les tendències de consum durant el confinament. El baròmetre va revelar que el 20% dels enquestats havien comprat productes d’alimentació a través de canals electrònics durant el confinament, un percentatge molt similar al dels que havien comprat ordinadors i equips informàtics i només superat per les compres de roba, moda i calçat (el 27,7% dels enquestats). Aquesta enquesta també va mostrar que el 67% dels enquestats feien la compra presencial de forma menys freqüent i que el 19% preferia les botigues del barri i de proximitat (en relació amb el 12% constatat abans de l’estat d’alarma).

    El sector agroalimentari s’ha vist afectat per la crisi a través del canal HORECA,

    en perjudicar de manera selectiva alguns subproductes que depenen de la restauració per al seu consum final.

    La caiguda del consum en hotels, restaurants i cafeteries

    El sector agroalimentari, però, també ha patit la crisi. El tancament de l’economia espanyola per aturar l’avanç de la pandèmia va afectar de manera significativa l’anomenat canal HORECA (hotels, restaurants i cafeteries), que representa un terç de la facturació total, i va colpejar en especial alguns subsectors que destinen gairebé tota la producció a aquest canal.

    Tal com s’observa al gràfic anterior sobre l’activitat en TPV de CaixaBank, la despesa en establiments de restauració es va enfonsar amb l’inici de l’estat d’alarma i va registrar caigudes superiors al 90% entre la segona quinzena de març i el final d’abril. Al maig, la despesa en restauració amb targetes espanyoles es va començar a recuperar de forma relativament ràpida i va repuntar de manera notable durant els mesos d’estiu.

    Evolució de la despesa en restauració durant els mesos d’estiu per municipis

    p 13

    No obstant això, la despesa amb targetes estrangeres en restauració ha patit un cop dur i encara no mostra signes de recuperació. Tot i que és cert que es va produir una certa millora al juliol i a l’agost (el –60% interanual, en relació amb les caigudes superiors al 90% durant l’estat d’alarma), al setembre, la reculada es va tornar a intensificar (el –80% interanual). Els mapes adjunts mostren l’evolució de la despesa en restauració durant els mesos de juliol i d’agost del 2020 en relació amb el mateix període del 2019 a nivell municipal. És evident el color dominant a cada mapa: el color verd al mapa de l’esquerra, corresponent a les targetes espanyoles i que denota creixements interanuals positius a la majoria de municipis, i el color vermell al mapa de la dreta, que reflecteix la caiguda de la despesa amb targetes estrangeres als establiments de restauració durant l’estiu. Les illes i l’arc mediterrani s’han vist particularment afectats a causa de la seva major dependència del turisme.

    El sector de la restauració i la seva dependència del turisme

    En efecte, el sector de la restauració té una dependència elevada del turisme. Segons les dades internes de CaixaBank, el 21% de la despesa amb targeta en bars i restaurants el 2019 es va efectuar amb targetes estrangeres (vegeu la taula següent), un percentatge que puja al 37% per als restaurants gastronòmics. A més a més, el 15% de la despesa es va efectuar amb targetes espanyoles procedents d’una província diferent a la de l’establiment (una aproximació de la dependència del turisme domèstic).3 En el cas dels restaurants gastronòmics, gairebé la meitat de la facturació depèn del turisme nacional i estranger. En molts casos, es tracta, a més a més, de negocis molt estacionals que s’han vist molt afectats per l’enfonsament del turisme internacional durant l’estiu. Al juliol i a l’agost, les entrades de turistes estrangers a Espanya no van arribar als 5 milions de persones, en relació amb els 20 milions del 2019 (el –75% interanual).

    • 3. En concret, per a cada targeta, es calcula la suma de despesa en TPV a cada província espanyola per al conjunt de l’any 2019 i s’assigna la residència de la targeta a la província amb una despesa més elevada.

    El sector de la restauració té una dependència elevada del turisme

    p 14
    p-15

    L’enfonsament del turisme internacional té implicacions importants per a la demanda de productes alimentaris. Segons l’anàlisi de les taules input-output, per cada euro de facturació als serveis d’allotjament i restauració, es demanden 30 cèntims del sector agroalimentari.4 És a dir, el xoc del turisme es transmet a través de la cadena alimentària als proveïdors que subministren els aliments a aquests restaurants, uns productes que se solen consumir menys sovint a la llar i que, per tant, tenen dificultats importants per trobar un mercat alternatiu.

    Entre els productes més afectats a l’inici del confinament, hi ha la carn d’oví i de cabra, la llet de cabra i d’ovella, el peix fresc o el vi, entre d’altres. Per donar resposta a aquesta situació, alguns petits productors han format aliances per desenvolupar canals de distribució online i per potenciar la venda de proximitat, de manera que han mostrat una gran capacitat d’adaptació a una situació excepcional. Fins i tot, el mateix ministre d’Agricultura, al començament de l’estat d’alarma, va fer una crida a les llars perquè consumissin productes que havien patint especialment el tancament dels hotels.

    L’evolució recent de la pandèmia a Espanya no permet ser gaire optimista sobre les perspectives de recuperació del turisme internacional a curt termini. Fins que no hi hagi una vacuna o un tractament eficaç contra la COVID-19, és previsible que els fluxos de turistes continuïn molt deprimits. No obstant això, quan s’hagi superat la pandèmia, l’excel·lent posició de la qual gaudia el sector turístic espanyol abans de la crisi ens fa preveure una sòlida capacitat de recuperació a mitjà termini.5

    • 4. Vegeu «Evolució recent i perspectives per al sector turístic espanyol i implicacions per al conjunt de l’economia», Banc d’Espanya, Informe Anual (2019).
    • 5. Vegeu l’article «El sector turístic davant la COVID-19: un impacte sense precedents», publicat a l’Informe Sectorial Turisme del juliol del 2020.
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • La digitalització del sector agroalimentari: què ens diu Twitter?

    castellàanglès

    La tecnologia avança a un ritme frenètic i ofereix a la cadena agroalimentària nombroses oportunitats perquè la producció sigui més eficient i més sostenible. A més a més, la irrupció de la COVID-19 ha posat de manifest que les empreses més digitalitzades van poder mantenir l’activitat amb més facilitat que la resta. En aquest article, examinem el grau de popularitat de les diferents tecnologies digitals que s’utilitzen al sector primari i a la indústria agroalimentària a partir de l’anàlisi de text de més de 2 milions de missatges a la xarxa social Twitter. Totes elles són imprescindibles per crear un ecosistema connectat que formarà la cadena alimentària 4.0 del futur.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Miniatura
    Área geográfica

    L’arribada inesperada de la pandèmia ha posat de manifest que les empreses més digitalitzades estaven més preparades per adaptar-se a la nova situació i van poder mantenir l’activitat de forma molt més fluida que la resta. No hi ha dubte que, en el nou entorn, la transformació digital de les empreses es presenta com un aspecte ineludible per enfortir la competitivitat empresarial.

    El big data, la robòtica, la internet de les coses i el blockchain són alguns exemples de les noves tecnologies digitals que, de manera gradual, estan sent adoptades per les empreses, en particular al sector agroalimentari. La tecnologia avança a un ritme frenètic i ofereix a la cadena agroalimentària nombroses oportunitats per produir d’una manera més eficient i més sostenible. No obstant això, la informació estadística sobre el grau d’adopció d’aquestes tecnologies és limitada, i la font estadística oficial més completa1 no proporciona informació sobre el sector primari. Tot seguit, presentem una nova anàlisi sobre la «popularitat» de les noves tecnologies digitals al sector agroalimentari a partir de la informació de Twitter.

    • 1. Enquesta sobre l’ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) i del comerç electrònic a les empreses, elaborada per l’INE.
    Twitter com a font d’informació per detectar les tendències de futur

    La informació de Twitter pot ser molt valuosa per detectar noves tendències de futur, perquè, en funció de la freqüència amb què apareixen en els tuits, permet analitzar la popularitat de determinats termes. És cert, però, que no és el mateix «parlar-ne» que haver implementat amb èxit les diferents tecnologies digitals en el funcionament recurrent de l’empresa. Per aquest motiu, els resultats que presentem tot seguit han de ser interpretats, senzillament, com indicatius de noves tendències que poden estar arrelant a les empreses del sector agroalimentari.

    La informació de Twitter permet analitzar el grau de «popularitat»

    de les diferents tecnologies digitals al sector en funció de la freqüència amb què apareixen esmentades en els tuits.

    Per a aquest estudi, s’ha processat informació de més de 24 milions de tuits emesos per usuaris individuals i per mitjans digitals durant el període 2017-2019. De tots ells, dos milions corresponien al sector agroalimentari. Utilitzant tècniques de processament de llenguatge natural, es van categoritzar els tuits en funció dels esments de diferents tecnologies digitals i del sector d’activitat.2 La clau per obtenir informació rellevant de les xarxes socials passa per definir prèviament paraules «llavor» que permetin identificar els documents corresponents a cada sector d’activitat i paraules «llavor» relacionades amb les diferents tecnologies digitals d’interès.3 Mitjançant un algorisme de machine learning, es van identificar addicionalment altres paraules relacionades amb el concepte en qüestió i que no havien estat incloses inicialment, de manera que es va ampliar l’espectre de documents analitzats. En aquest estadi, és important fer una tria acurada de les paraules polisèmiques (és a dir, les que tenen més d’un significat, com, per exemple, la paraula «reserva», que es pot referir tant a l’habitació d’un hotel com a un vi).

    • 2. Aquesta anàlisi va ser realitzada en col·laboració amb Citibeats, empresa especialista en el processament de llenguatge natural no estructurat.
    • 3. Per exemple, les paraules «llavor» utilitzades per identificar el big data van ser: analytics, arquitectura de sistemes, data mining, database, intel·ligència empresarial, Python i SQL, entre d’altres (a més de big data pròpiament).
    Quin és el grau de digitalització del sector agroalimentari segons Twitter?

    Per valorar el grau de digitalització del sector agroalimentari segons les dades de Twitter, necessitem, primer, posar en perspectiva fins a quin punt són habituals els tuits sobre digitalització en altres sectors d’activitat. Segons la nostra anàlisi, el sector més digitalitzat és el de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC): el 3,2% dels tuits del sector contenen termes relacionats amb la digitalització, un resultat que, atesa la pròpia naturalesa del sector, no sorprèn. Tot seguit, trobem el sector de les finances i les assegurances, amb el 2,7% dels tuits.

    Al sector primari, aquest percentatge és clarament inferior, del 0,6%, però similar al 0,7% de les activitats professionals, científiques i tècniques. En el cas de la indústria agroalimentària, el percentatge de tuits sobre digitalització és, només, del 0,3%, molt a la vora del sector de les manufactures bàsiques, que aglutina la indústria tèxtil, la fusta, el paper i les arts gràfiques i que presenta el percentatge més baix dels sectors analitzats, del 0,2%.

    p 26
    Quines tecnologies digitals són més populars al sector agroalimentari segons Twitter?

    La riquesa d’informació obtinguda de Twitter permet detectar les eines digitals més populars a cada sector d’activitat en funció de la freqüència amb què s’esmenten als tuits analitzats. Segons la nostra anàlisi, una gran part dels tuits del sector primari sobre digitalització sol incloure temes de big data (el 45% del total de tuits sobre digitalització). Un clar exemple de l’aplicació de big data al sector es troba en les anomenades tècniques d’«agricultura de precisió», que requereixen de l’anàlisi de grans quantitats d’informació amb la finalitat d’optimitzar la presa de decisions per augmentar la producció i garantir la sostenibilitat. Aquestes tècniques s’utilitzen, per exemple, per calcular les necessitats de reg dels cultius tenint en compte les condicions climàtiques (la radiació solar, el vent, la temperatura i la humitat relativa) i les característiques dels cultius (espècie, estat de desenvolupament, densitat de plantació, etc.). Per fer aquest càlcul, es necessiten dades meteorològiques actualitzades en temps real, una elevada capacitat de computació i una gran velocitat de transmissió de la informació perquè el sistema de reg automàtic s’ajusti de forma adequada. Aquesta tecnologia ajuda a fer més eficient l’ús de l’aigua, un aspecte molt rellevant en àrees de clima mediterrani, molt vulnerables al canvi climàtic i on l’aigua és un factor limitant. 

    El big data, la internet de les coses i la robòtica són les tecnologies més populars al sector primari,

    i indispensables per avançar en l’aplicació de tècniques d’agricultura de precisió i d’automatització intel·ligent del camp.

    Altres tecnologies populars al sector primari són la internet de les coses (el 16% dels tuits) i la robòtica, inclosos els drons (el 10% dels tuits). Les noves tecnologies digitals prometen ser una revolució en l’àmbit de l’agricultura i la ramaderia en ple segle xxi, com la mecanització del camp ho va ser en el segle xx. Així, la maquinària agrícola 4.0 (aquella més propera als robots de les pel·lícules de ciència-ficció que al tractor que estem acostumats a veure a totes les explotacions del país) permet augmentar la productivitat i millorar les condicions de treball al camp. Aquesta tendència cap a una major automatització de les tasques agrícoles s’ha vist reforçada arran de la pandèmia del coronavirus, perquè la dificultat per contractar treballadors de temporada a causa de les restriccions a la mobilitat internacional ha provocat un augment de l’interès per la robòtica i per l’automatització agrícola. En efecte, les empreses que fabriquen robots per a l’agricultura han detectat un fort increment de comandes, per exemple, de robots que recullen maduixes i que eliminen la floridura amb una llum ultraviolada.4

    L’ús de drons mereix un esment especial, perquè ha experimentat un creixement exponencial en els últims anys, i les seves aplicacions són cada vegada més àmplies: des de la detecció precoç de plagues, mitjançant la inspecció aèria de grans àrees de cultiu, fins a la localització de senglars, mitjançant càmeres tèrmiques, per impedir el contagi de la pesta porcina africana als porcs de granja.5

    • 4. Vegeu Financial Times Agritech «Farm robots given Covid-19 boost», 30 d’agost de 2020.
    • 5. Vegeu http://www.catedragrobank.udl.cat/es/actualidad/drones-contra-jabalies.

    Popularitat de les diferents tecnologies digitals al sector agroalimentari

    p 28

    El blockchain és la tecnologia que destaca més a la indústria agroalimentària (el 30% del total de tuits sobre digitalització del sector). No pot ser d’una altra manera, perquè té múltiples aplicacions per a la indústria de l’alimentació i de les begudes. Gràcies a una cadena de registres inalterables i de confiança, el blockchain permet oferir una traçabilitat completa dels productes en totes les baules de la cadena alimentària. Així, el simple escaneig d’un codi QR proporciona accés a tota la informació sobre la procedència, el mètode de producció, els tractaments veterinaris rebuts, els ingredients utilitzats, etc. Moltes empreses agroalimentàries ja estan experimentant en l’actualitat amb el blockchain, ja que ofereix clars beneficis en termes de transparència sobre l’origen, la qualitat del producte i la seguretat alimentària, aspectes cada vegada més valorats pels consumidors. La tecnologia blockchain s’utilitza també per limitar el desaprofitament alimentari, un altre repte ineludible del sector.

    El blockchain permet realitzar l’autenticació digital

    dels productes alimentaris i facilita la traçabilitat en totes les baules de la cadena alimentària.

    En relació amb altres sectors, en quines eines destaca el sector agroalimentari?

    Hi ha algunes tecnologies digitals que són poc populars a tots els sectors d’activitat, potser perquè tenen un rang d’aplicació més limitat o específic. És a dir, tecnologies que, malgrat tenir un baix percentatge de tuits en termes absoluts segons la nostra anàlisi, poden tenir una popularitat relativament alta per a un sector en comparació amb la resta de sectors.

    Per detectar aquests casos, calculem una nova mètrica, l’índex de concentració, que té en compte la popularitat relativa de les tecnologies en un sector en relació amb la resta de sectors.6 Amb aquesta metodologia, obtenim que el sector primari continua destacant en big data. En concret, el sector primari concentra el 9,2% del total de tuits sobre big data emesos per tots els sectors, un percentatge molt superior al 3,1% que representen els tuits del sector primari sobre el total de tuits analitzats (vegeu, a la taula següent, com l’índex de concentració és igual a 3 en aquest cas). També observem que el sector destaca en la internet de les coses, com ja hem comentat més amunt, però descobrim que la nanotecnologia també és una tecnologia popular al sector primari en termes relatius. És a dir, malgrat que només el 3,8% dels tuits del sector primari tracten temes de nanotecnologia, aquest percentatge és elevat en comparació amb l’1,7% que representen els tuits de nanotecnologia sobre el total (és una tecnologia poc popular en general a tots els sectors, però, al sector primari, és una mica més popular que en altres). 

    • 6. L’índex de concentració es calcula com la ràtio entre (1) el percentatge de tuits d’una tecnologia i d’un sector en relació amb el total de tuits d’aquesta tecnologia i (2) el percentatge de tuits d’un sector en relació amb el total de tuits de tots els sectors. Valors superiors a 1 indiquen que la tecnologia és relativament més popular en aquest sector.

    Índex de la concentració de tuits de cada tecnologia en relació amb els altres sectors

    p 29

    Finalment, la realitat virtual i augmentada també és una tecnologia relativament popular a la indústria agroalimentària. En concret, la indústria agroalimentària concentra el 6,2% del total de tuits sobre realitat virtual i augmentada emesos per tots els sectors, un percentatge que duplica amb escreix el 2,5% que representen els tuits del sector en relació amb el total dels analitzats (en aquest cas, l’índex de concentració és igual a 2,5). Aquesta tecnologia utilitza entorns virtuals (realitat virtual) o incorpora elements virtuals a la realitat (realitat augmentada) que aporten coneixement i informació d’utilitat per a l’optimització dels processos. Al principi, pot sorprendre que aquesta tecnologia sigui relativament popular a la indústria agroalimentària, però els seus usos es van estenent a mesura que l’anomenada indústria 4.0 va implantant les tecnologies digitals en els processos de producció. Un exemple concret de l’ús d’aquesta tecnologia és el de la reparació d’avaries. Quan es produeix una avaria, l’operari utilitza ulleres de realitat augmentada per seguir, a través d’elles, els passos detallats als manuals d’instruccions virtuals que se li projecten sobre la lent per ajudar-lo a resoldre la incidència. Les ulleres reconeixen les diferents parts de la màquina i li indiquen visualment a l’operari on ha d’actuar per solucionar el problema.

    Els exemples per a l’aplicació de les noves tecnologies digitals al sector agroalimentari són nombrosos. Ens trobem davant una revolució que està cridada a transformar les diferents baules de la cadena alimentària: des de l’explotació de dades i l’ús de drons per aconseguir collites més eficients, fins a l’ús de la tecnologia blockchain per millorar la traçabilitat dels productes finals que arriben a les nostres llars. En definitiva, el futur ens aportarà la cadena alimentària 4.0, un ecosistema totalment connectat del camp a la taula.

    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • La resiliència de les exportacions agroalimentàries espanyoles

    castellàanglès

    Les exportacions agroalimentàries han exhibit un gran dinamisme durant la pandèmia en un context en què el comerç internacional ha patit amb especial intensitat l’impacte de la crisi. La carn de porcí, les fruites i algunes verdures fresques han estat els productes més demandats, i el País Basc i, sobretot, Aragó han estat  les regions amb els majors creixements de les exportacions entre el gener i el juliol del 2020. Malgrat aquest comportament favorable fins avui, el sector segueix atentament l’evolució de les tensions comercials globals, en especial entre els EUA i la UE, i les negociacions sobre el brexit.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Miniatura
    Área geográfica
    Un pilar fonamental del sector exterior espanyol que ha resistit la crisi

    El sector agroalimentari és un pilar fonamental del sector exterior de l’economia espanyola. El 2019, les vendes a l’exterior van ascendir a 50.361 milions d’euros, el 5,9% més que el 2018, i van representar el 17,4% del total de béns exportats. Espanya és una gran potència exportadora de productes agroalimentaris: és la quarta economia exportadora del sector a la UE, només per darrere dels Països Baixos,1 d’Alemanya i de França, i, a nivell global, va arrabassar la setena posició al Canadà en el ranking mundial de països exportadors de productes alimentaris el 2018 (últimes dades disponibles de l’OMC), amb una quota al mercat global del 3,6%, molt superior a la quota de l’1,8% del total d’exportacions de béns.

    • 1. Els Països Baixos exporten alguns béns produïts domèsticament, però una gran part del seu comerç és deguda a reexportacions de béns entre països europeus que passen pels ports holandesos.
    Espanya és una gran potència exportadora

    de productes agroalimentaris: ocupa la quarta posició a la UE i la setena al món.

    Des del mes de març, la pandèmia de la COVID-19 ha impactat molt negativament sobre el comerç internacional. Dins aquest patró general de reculada, les exportacions agroalimentàries espanyoles van créixer el 4,9% interanual entre el gener i el juliol del 2020. Les exportacions del sector primari s’han mostrat més vigoroses, amb un avanç del 6,3% interanual en l’acumulat de l’any fins a juliol, mentre que les exportacions de la indústria agroalimentària van avançar el 4,1% en el mateix període. Aquests creixements contrasten amb la reculada del total d’exportacions de béns (el –14,6%), de manera que el pes de les exportacions agroalimentàries sobre el total ha augmentat de forma significativa i va assolir el 30% a l’abril. Les importacions agroalimentàries també han augmentat durant aquest període, però en menor mesura, de manera que el superàvit exterior de béns agroalimentaris ha assolit un rècord històric al juliol: l’1,30% del PIB (en relació amb l’1,06% del 2019).

    Ranking de països en funció de les exportacions de productes agroalimentaris (2018)

    p 17
    Malgrat el fort impacte de la pandèmia sobre el comerç internacional,

    les exportacions agroalimentàries espanyoles han mostrat un gran dinamisme.

    Pes de les exportacions agroalimentàries*

    Última actualització: 05 novembre 2020 - 12:39
    Quins productes han contribuït al creixement de les exportacions el 2020?

    El sector carni ha liderat el creixement de les exportacions agroalimentàries, amb un avanç del 25% interanual entre el gener i el juliol del 2020, gràcies a l’increment de les vendes de carn de porcí (el +35%).2 El segon grup de productes que mostra un major creixement és el de les conserves de carn o de peix (el +13,2%). Tot seguit se situen els grups de productes de les llavors oleaginoses i del cafè i el te, amb creixements superiors al 10%, però amb un pes reduït en el total d’exportacions (pròxim a l’1%). Més rellevant és l’avanç de les fruites (el +9,4%), el primer grup de productes exportats (el 17,6% del total d’exportacions agroalimentàries el 2019).

    • 2. En aquest article, els productes es defineixen d’acord amb la nomenclatura TARIC (Integrated Trade Tariffs of the European Union) de 4 dígits i són considerats productes agroalimentaris els compresos entre els taric 0101 i 2403. Els grups de productes són definits a partir dels dos primers dígits taric.
    La carn de porcí i els productes hortofructícoles

    han liderat el creixement de les exportacions agroalimentàries espanyoles durant la pandèmia.

    Pel que fa a les fruites, els cítrics (taric 0805) i els albercocs, les cireres, els préssecs, les prunes i els aranyons (taric 0809) mostren un vigor elevat (el +18,2% i el +17,2% interanual fins al juliol, respectivament). Els llegums i les hortalisses, que van representar el 13,1% del total d’exportacions agroalimentàries el 2019, mostren un avanç una mica més modest durant els set primers mesos del 2020 (el 4,3%), però alguns productes com les pastanagues, els cogombres i les cols presenten avanços molt significatius. D’altra banda, alguns grups de productes han registrat reculades, com, per exemple, el del peix, crustacis i mol·luscos (el –15,7%), les begudes (el –5,2%) i els greixos (el –5,4%). En particular, les exportacions d’oli d'oliva han caigut el 7,4% interanual, i les de vi, el 5,4%, tot i que els dos productes es mantenen en el top 5 dels productes agroalimentaris exportats.

    p 19

    Exportacions agroalimentàries per grups de productes

    Última actualització: 05 novembre 2020 - 12:38

    Top 10 dels productes agroalimentaris exportats

    p 20
    Com han evolucionat les exportacions agroalimentàries a les diferents comunitats autònomes?

    Aragó és la comunitat autònoma que presenta un major creixement de les exportacions durant els set primers mesos del 2020 (el +33,8%), gràcies a la seva especialització en carn de porcí (taric 0203), que ha vist repuntar la demanda, en especial dels països asiàtics. Tot seguit se situen el País Basc (el +13,3%), pel repunt de les exportacions de greixos i d’olis modificats químicament (taric 1518); Catalunya (el +8,8%), beneficiada també per l’auge de les exportacions de carn de porc, i la Comunitat Valenciana (el +7,6%), gràcies a l’embranzida dels productes cítrics (el +16,7%, més de 200 milions d’euros en relació amb el mateix període del 2019), molt demandats pels nostres socis comercials durant la crisi de la COVID-19. A l’altre extrem, se situen les Illes Balears i les Canàries, amb descensos molt clars de les exportacions agroalimentàries (el –28,4% i el –25,0%, respectivament). Tot i que el pes d’aquestes exportacions sobre el total d’exportacions de béns insulars és força reduït (el 4,7% i el 9,0%, respectivament, en relació amb el 17,4% del conjunt d’Espanya), no són bones xifres per a unes economies que ja es troben molt afectades per la profunda crisi del sector turístic.

    Exportacions agroalimentàries a les comunitats autònomes

    Valor de les exportacions el 2019 i creixement entre el gener i el juliol del 2020

    p 21
    Quines són les principals destinacions de les exportacions agroalimentàries espanyoles?

    Els països de la UE són les principals destinacions de les exportacions agroalimentàries espanyoles, amb França i Alemanya al capdavant. Aquestes dues destinacions s’han comportat molt bé durant els set primers mesos del 2020, amb avanços del 4,7% i del 9,5% interanual, respectivament. Tot seguit, ben a la vora, se situen Itàlia i Portugal, que van rebre el 9,8% i el 8,9% de les exportacions agroalimentàries espanyoles el 2019, respectivament. Aquests dos mercats, en canvi, han mostrat una certa feblesa des del començament d’enguany.

    Els països comunitaris són les principals destinacions de les exportacions agroalimentàries espanyoles.

    La incertesa sobre les relacions comercials futures amb el Regne Unit i les tensions comercials amb els EUA no han enterbolit l’excel·lent funcionament del sector.

    El Regne Unit, primera destinació extracomunitària, se situa en cinquena posició, amb el 7,7% del total. Entre el gener i el juliol del 2020, les exportacions al Regne Unit van créixer amb vigor (el 6,8% interanual), un fet destacable si tenim en compte la forta reculada de l’economia anglosaxona en el 2T 2020. És evident que l’elevada incertesa que plana sobre les regles que regiran les relacions comercials entre el Regne Unit  i la UE a partir del gener genera una certa inquietud al sector.

    En l’hipotètic cas que la relació final entre les dues parts impliqui l’adopció d’aranzels, els productes agroalimentaris (juntament amb el tèxtil i, en menor mesura, l’automoció) es troben entre les rúbriques a les quals s’aplicarien, de mitjana, aranzels més elevats, segons un informe del Banc d’Espanya.3 En aquest sentit, aquest informe assenyala la Comunitat de Múrcia com una de les regions que es podria veure més afectada per un brexit dur (o per un brexit sense acord), a causa de l’elevat volum d’exportacions hortofructícoles destinades al mercat anglosaxó. En tot cas, l’estudi també mostra que la vulnerabilitat davant el brexit de les empreses espanyoles que exporten al Regne Unit es veu parcialment esmorteïda pel seu nivell relativament elevat de productivitat i pel grau de diversificació geogràfica de les exportacions.

    • 3. Vegeu «Empreses espanyoles que exporten béns al Regne Unit», Banc d’Espanya, butlletí econòmic 3/2020. https://www.bde.es/f/webbde/SES/Secciones/Publicaciones/InformesBoletinesRevistas/ArticulosAnaliticos/20/T3/descargar/Fich/be2003-art27.pdf. Per a una anàlisi detallada de l’exposició del sector al Regne Unit, vegeu l’Informe bilateral de comerç exterior agroalimentari i pesquer amb el Regne Unit, publicat pel Ministeri d’Agricultura (2018). https://www.mapa.gob.es/es/ministerio/servicio/ analisis-y-prospectiva/informereinounido2018_tcm30-514096.pdf.

    Evolució de les exportacions agroalimentàries a les principals destinacions

    p22

    La Xina és la segona destinació extracomunitària d’exportacions agroalimentàries espanyoles, que gairebé s’han doblat durant els set primers mesos del 2020 en relació amb el mateix període de l’any passat (el +94,1%). Aquest comportament excepcional s’explica per les exportacions de carn de porc al país (el +216%), que encara continua afectat per la pesta porcina africana.

    El següent país en el rànquing són els EUA, amb gairebé 2.000 milions d’euros d’exportacions el 2019, el 3,8% del total. No obstant això, l’evolució recent no és gaire positiva, perquè, entre el gener i el juliol del 2020, s’ha registrat una lleugera reculada, de l’1% interanual. Aquest descens podria estar relacionat amb l’increment d’aranzels (del 3,5% al 25%) que els EUA van imposar a determinats productes agroalimentaris el 19 d’octubre del 2019. Una decisió emparada en la resolució de l’OMC sobre les ajudes públiques a Airbus que va autoritzar els EUA a imposar contramesures a la UE per valor de 6.800 milions d’euros, la qual cosa va afectar Espanya per un valor proper als 790 milions d’euros. 

    A la taula següent, analitzem l’evolució de les exportacions dels principals productes afectats per aquestes mesures. Es pot observar que les exportacions espanyoles als EUA d’oli d’oliva, de formatges grassos i de galetes evolucionen de forma favorable malgrat els aranzels i, de fet, creixen més les exportacions d’aquests productes als EUA que a altres destinacions. En canvi, el vi, les olives, determinades carns de porcí i les llimones mostren una evolució molt negativa. Potser el cas més preocupant és el de les olives, perquè, el 2019, el 22% de les exportacions d’aquest producte es van destinar als EUA. En canvi, el pes del mercat nord-americà en la resta de productes és menor, de manera que, possiblement, és relativament més senzill reorientar la producció a altres mercats.

    Principals productes agroalimentaris afectats pels aranzels imposats pels EUA

    p 23

    Així i tot, malgrat que les dades no semblen alarmants, és important tenir present que hi ha una incertesa elevada sobre les polítiques que regiran les futures relacions comercials d’Europa amb el país nord-americà. L’àmbit comercial ha estat el cavall de batalla de l’Executiu nord-americà d’ençà que, al començament del 2018, van començar les agres disputes amb la Xina i també, encara que en menor mesura, amb la UE. Malgrat que, al final d’agost, va haver-hi un cert acostament de posicions (els EUA, finalment, no van complir l’amenaça d’incrementar els aranzels que ja havia imposat a l’octubre del 2019 als productes europeus), les restriccions recents en el pla tecnològic indiquen clarament que les tensions comercials poden tornar fàcilment a escena i afectar de nou el sector. No obstant això, també és important posar en valor que la UE continua desenvolupant la seva agenda de política comercial i que assoleix acords comercials bilaterals amb altres països, com el Canadà o el Japó, que poden obrir noves oportunitats per al sector agroalimentari.

    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • Un entorn exigent per al sector immobiliari espanyol

    castellàanglès

    L’activitat al mercat immobiliari es recupera de l’extraordinària caiguda que va experimentar entre els mesos de març i de juny. Així, les compravendes d’habitatges i els visats d’obra nova han recuperat una gran part del terreny perdut en el tercer trimestre de 2020, una tendència que preveiem que es consolidarà el 2021. El preu de l’habitatge, que fins avui ha mantingut una evolució feble, però sense arribar a registrar ajustos pronunciats, esperem que mantingui una tònica similar en els propers trimestres, i és probable que tanqui el 2021 amb un descens proper al 2%.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    La segona onada del virus entela les perspectives econòmiques per al 2021

    Al llarg de l’estiu, superat el pic de la pandèmia dels mesos de març, d’abril i de maig, l’economia mundial va experimentar una reactivació notable i generalitzada a la majoria de països. No obstant això, els últims indicadors mostren que la segona onada de la COVID-19 està refredant ràpidament la recuperació, de manera que no podem descartar una nova reculada de l’activitat en el 4T 2020. Així i tot, és molt important remarcar que l’impacte econòmic de les noves restriccions a la mobilitat és clarament inferior al dels estrictes confinaments del segon trimestre. 

    L’economia espanyola també es va recuperar amb força en el 3T 2020 després del confinament. En concret, després de caure el 17,8% en el 2T 2020, el PIB d’Espanya va avançar un significatiu 16,7% intertrimestral en el 3T 2020, la qual cosa confirma la reactivació econòmica, tot i que el registre se situï encara el 8,7% per sota del nivell del mateix trimestre de l’any anterior. No obstant això, com ha succeït a les principals economies internacionals, els últims indicadors suggereixen un refredament de la recuperació i un to més dubitatiu de l’activitat en el 4T, a causa de la segona onada de contagis. 

    La pandèmia és el gran determinant de l’escenari econòmic.

    La segona onada del virus ens ha empès a revisar a la baixa les previsions per al 2021, tot i que els avanços recents en el pla sanitari aporten notes d’esperança.

    p 3

    No sorprèn que el gir que han fet els esdeveniments, pitjor del que s’anticipava fa uns mesos, hagi afectat les perspectives de creixement. Així, l’escenari actual de CaixaBank Research contempla un creixement del PIB del 6,0%1 el 2021, un rebot encara notable però inferior al previst amb anterioritat (del 8,6%). Aquest escenari descansa sobre un seguit d’hipòtesis, entre les quals destaca la probabilitat que la vacuna contra la COVID-19 estigui disponible en els primers mesos de l’any, en principi per als col·lectius de major risc, i que s’estenguin altres eines que diversifiquin l’estratègia sanitària (com, per exemple, la pràctica de testos ràpids a la població, de manera massiva i a baix cost), la qual cosa faria costat a l’activitat econòmica i garantiria una recuperació més resilient. Així i tot, no s’espera que el PIB d’Espanya assoleixi els nivells previs a la crisi fins a l’any 2023, una mica més tard que els nostres principals socis europeus, atès el major pes que, en l’economia espanyola, té el sector turístic, que continuarà operant molt per sota del seu potencial.

    Pel que fa al mercat immobiliari, l’activitat també s’ha anat recuperant després d’haver experimentat una caiguda d’una magnitud inaudita durant el confinament. Així, des de l’estiu, s’observa una recuperació notable de la compravenda d’habitatges i dels visats d’obra nova, una tendència que preveiem que es consolidarà el 2021. En canvi, els efectes de la crisi sobre el preu de l’habitatge han estat, ara com ara, relativament moderats, però continuem esperant una certa correcció en el tram final del 2020 i durant la primera meitat del 2021. Així, doncs, el sector immobiliari es continuarà recuperant de forma gradual al llarg del 2021 del fort impacte que ha provocat la pandèmia al sector.

    • 1. Per a més detalls, vegeu la Nota Breu «Actualización del escenario macroeconómico», disponible a: https://www.caixabankresearch.com/en/publicaciones/notas-breves-actualidad-economica-y-financiera/espana/actualizacion-del-escenario.
    La demanda de vivienda ha recuperado gran parte del terreno perdido, pero seguirá por debajo de su potencial mientras no se consolide la recuperación de la economía

    La demanda d’habitatge s’ha recuperat molt ràpidament des de l’estiu. Així, el nombre de compravendes amb prou feines va recular al setembre (el –1,1% interanual) i va deixar enrere les fortes caigudes experimentades durant el confinament (el –36% interanual entre el març i el juliol). S’observa una dicotomia important entre l’evolució de l’habitatge nou i la del de segona mà: la compravenda d’habitatge nou ha repuntat amb força (el +29,2% interanual), mentre que la compravenda d’habitatge de segona mà continua baixant en termes interanuals, malgrat que ho fa de forma més suau que en els mesos anteriors (el –7,4% interanual al setembre, en relació amb el –16,1% interanual de l’agost). En conseqüència, el pes de les compravendes d’habitatge nou ha assolit el 22,2% del total, en relació amb el 18,4% que van representar el 2019.

    La compravenda d’habitatge nou repunta després del confinament 

    Última actualització: 22 desembre 2020 - 09:53

    Una dada interessant és que la compravenda d’habitatges unifamiliars ha guanyat força durant la pandèmia i, en el 3T 2020, va marcar el màxim de la sèrie històrica, amb el 20,4% del total de transaccions registrades en aquest trimestre.2 Es constata, així, un cert canvi en les preferències dels consumidors, que busquen habitatges més grans i amb espais oberts, com terrasses i jardins, a conseqüència dels mesos de confinament que va forçar la crisi sanitària.

    També destaca la vigorosa recuperació de la compravenda d’habitatges per part d’estrangers3 en el 3T 2020 (el +42,5% intertrimestral), després de l’intens descens del 2T (el –46,6% intertrimestral), de manera que el pes de les compres d’estrangers ha assolit l’11,4%, en relació amb el 10,7% del 2T. En números absoluts, això es tradueix en gairebé 11.400 compravendes per part d’estrangers en el 3T 2020, en relació amb les 8.000 del 2T, una dada que, malgrat tot, encara queda lluny de les més de 15.000 del 1T i d’un any enrere. Com és habitual, els britànics, els francesos, els alemanys i els belgues són els principals compradors, generalment per raons vacacionals. Després d’aquestes nacionalitats, se situen els marroquins i els romanesos, les compres dels quals se solen associar a finalitats residencials. Els italians, els suecs, els holandesos i els russos completen el top 10 de compradors per nacionalitat.

    • 2. Dades del Col·legi de Registradors.
    • 3. Dades del Col·legi de Registradors.

    Compravendes per part d’estrangers per nacionalitat

    Última actualització: 22 desembre 2020 - 09:54
    Malgrat que la demanda d’habitatge s’ha recuperat amb força des del confinament,

    l’empitjorament de la situació econòmica pot tornar a comprometre la demanda d’habitatge en els propers mesos.

    Previsions de CaixaBank Research per al sector immobiliari espanyol

    p 6

    De cara als propers mesos, preveiem que el ritme de creixement de les compravendes es moderarà lleugerament. D’una banda, per l’esgotament de la demanda embassada durant el confinament, ja que ja s’han pogut dur a terme la major part de les transaccions que es van haver d’ajornar per les restriccions a la mobilitat. I, de l’altra, per l’impacte de la situació econòmica sobre la renda bruta disponible de les famílies. Tot i que és important destacar que el mercat laboral ha evolucionat de forma molt positiva des del confinament (l’EPA del 3T 2020 mostra un fort rebot del total d’hores efectives treballades i un increment de l’ús del 3% en relació amb el 2T), en els últims mesos, s’observa una reducció de la reactivació dels treballadors en ERTO de la primera onada, als quals se sumen els treballadors afectats pels ERTO de la segona onada. A CaixaBank Research, preveiem que la taxa d’atur augmentarà de manera significativa en el 1T 2021 (fins al 19%), a causa d’un increment de la destrucció d’ocupació en els propers mesos. No obstant això, la creació d’ocupació hauria de guanyar vigor en el 2T 2021, en especial de cara a l’estiu, sempre que es confirmi la nostra hipòtesi que la situació epidemiològica permetrà desenvolupar la temporada turística amb relativa normalitat.

    Els factors que sostenen l’avanç de la demanda

    (essencialment, el creixement sostingut de l’ocupació, la recuperació dels salaris i la demanda estrangera) continuaran afeblits mentre la situació epidemiològica no millori.

    Per la seva banda, les condicions financeres continuaran donant suport a la demanda d’habitatge. És molt probable que el BCE prolongui en els propers mesos algunes de les mesures de política monetària que, amb rapidesa i contundència, va posar en marxa a l’inici de la pandèmia (compres d’actius estimades en gairebé 2 bilions d’euros el 2020-2021, injeccions de liquiditat en condicions molt favorables i relaxament regulador i de col·lateral). Un reflex de l’efectivitat de les mesures és que la nova concessió de crèdit a les llars per a la compra d’habitatge va continuar progressant (el –6,9% interanual en l’acumulat del gener a l’octubre, en relació amb la caiguda del 37,3% interanual entre el març i el maig). D’altra banda, l’enquesta de préstecs bancaris del 3T mostra un cert enduriment en els criteris d’aprovació dels préstecs a les llars per a l’adquisició d’habitatge, tot i que les condicions generals dels nous préstecs no reflecteixen canvis.4

    Els indicadors d’oferta assenyalen una recuperació encara incompleta al sector immobiliari

    El sector constructor s’ha vist molt afectat per la crisi del coronavirus i ha trigat més a recuperar-se que el conjunt de l’economia, segons les dades de comptabilitat nacional. En concret, el valor afegit brut (VAB) de la construcció, en termes reals, va recular el 17,1% en el primer semestre del 2020, mentre que el PIB va baixar el 12,8% en el mateix període. Malgrat que el VAB del sector constructor va repuntar el 22,5% intertrimestral en el 3T 2020, encara se situa l’11,0% per sota del nivell registrat un any enrere. Per posar la dada en perspectiva, cal tenir en compte que el PIB del conjunt de l’economia és el 8,7% inferior al del 3T 2019. D’altra banda, els visats d’obra nova acumulen un descens molt significatiu, del 23,6% entre el gener i el setembre del 2020, però mostren una recuperació important en relació amb la reculada del 37,2% del segon trimestre. Al següent gràfic es pot observar que el nivell de visats assolit fins al setembre del 2020 és similar al del 2017, any que es va tancar amb uns 80.000 visats d’obra nova, una xifra que coincideix amb la nostra previsió actual de visats d’obra nova per a l’any 2020.

    Els visats d’obra nova se situen en nivells similars als del 2017

    Última actualització: 22 desembre 2020 - 09:55

    De cara a l’any 2021, preveiem que els visats d’obra nova continuaran creixent de forma gradual fins a la xifra de 90.000. D’aquesta manera, la producció d’habitatges tornaria a ser coherent amb la creació neta de llars en els 12 últims mesos (xifrada, també, en 90.000 per l’EPA). En aquest sentit, és important esmentar que l’INE ha revisat substancialment a la baixa les projeccions de creació neta de llars per als propers anys. En concret, l’INE preveu que es formaran unes 60.000 llars per any entre el 2021 i el 2025, la qual cosa representa menys de la meitat de les 135.000 llars anuals projectades fa dos anys. Aquestes projeccions assumeixen uns fluxos d’entrada d’estrangers considerables a Espanya, tenint en compte que la previsió és que les llars formades per persones de nacionalitat espanyola baixaran al voltant de les 100.000 per any. 

    Les dades de mercat laboral al sector de la construcció mostren, en canvi, una evolució més positiva

    Les dades de l’EPA mostren que la recuperació de l’ocupació va ser especialment intensa al sector de la construcció en el 3T 2020: la taxa interanual va repuntar fins al –1,6%, en relació amb el –8,4% registrat en el 2T. En termes efectius, les dades d’hores treballades reflecteixen millor l’evolució de l’ocupació. Aquesta informació indica que, a la construcció, les hores efectives ja es van situar, en el 3T, una mica per damunt del nivell d’un any abans, amb un augment del 0,5%. A més a més, cal destacar que els treballadors del sector constructor afectats per un ERTO s’han anat reincorporant al mercat laboral: si, a l’abril, representaven el 35,2% dels assalariats de la construcció, a l’octubre, aquest percentatge havia baixat fins al 3,4%.5 Els ERTO, per tant, han estat un mecanisme altament eficaç per salvaguardar les relacions laborals durant els mesos més durs de la pandèmia.

    • 5. Dades d’afiliació mitjana del mes.

    Treballadors per compte d’altri afectats per ERTO

    Última actualització: 05 novembre 2020 - 12:40
    p 9
    El preu de l’habitatge es comença a ajustar

    L’impacte de la crisi del coronavirus sobre el preu de l’habitatge ha estat, ara com ara, relativament moderat, a causa de l’elevada inèrcia dels preus de l’habitatge en els canvis de cicle. Segons l’estadística publicada pel Mitma (basada en preus de taxació), el preu de l’habitatge va augmentar el 0,6% intertrimestral en el 3T 2020 i va trencar, així, la tendència descendent dels dos trimestres anteriors. En termes interanuals, el preu va suavitzar el descens (el –1,1% interanual, en relació amb el –1,7% del 2T). D’altra banda, l’indicador de preus del Col·legi de Registradors (basat en vendes repetides) va anotar una caiguda del 0,2% intertrimestral en el 3T 2020. Tot i que, en termes interanuals, continua en positiu (el 0,8%), aquest indicador mostra una desacceleració clara en relació amb l’avanç del 7,3% interanual registrat en el 3T 2019. Per la seva banda, el preu de l’habitatge de l’INE (basat en preus de transacció) també va reduir una marxa i va passar d’un creixement del 3,2% interanual en el 1T al 2,1% en el 2T, però aquest indicador encara no ha registrat descensos en termes intertrimestrals. Les dades de l’INE mostren una evolució més positiva del preu de l’habitatge nou que del de segona mà. En concret, el preu de l’habitatge nou va avançar el 4,2% interanual en el 2T 2020, mentre que el preu de l’habitatge de segona mà va anotar un avanç més tímid, de l’1,8%.

    Un altre indicador especialment rellevant en situacions d’elevada incertesa com l’actual és el temps que es triga a vendre un habitatge, perquè pot denotar una major dificultat dels compradors i dels venedors a l’hora d’acordar el nou preu d’equilibri per a les transaccions. En aquest sentit, els diferents indicadors disponibles als portals immobiliaris apunten a un cert increment del temps que passa entre la publicació d’un anunci de venda i la data de la transacció. Segons les dades d’Idealista, es trigava uns sis mesos a vendre un habitatge durant el 3T 2020, gairebé un mes més que un any abans.6

    Així, doncs, malgrat que el descens del preu de l’habitatge ha estat relativament moderat fins avui, continuem projectant una correcció una mica més intensa en el tram final del 2020 i durant la primera meitat del 2021. La reactivació de l’activitat prevista a partir de la primavera hauria de donar suport a la recuperació gradual del preu de l’habitatge durant la segona meitat del 2021. Així i tot, la profunda crisi econòmica generada per la COVID-19 farà que la recuperació sigui molt gradual, de manera que no preveiem que s’assoleixin els nivells de preus anteriors a la crisi fins a l’any 2024.

    • 6. Estudi d’Idealista disponible a https://www.idealista.com/news/inmobiliario/vivienda/2020/11/10/787808-dime-donde-vives-y-te-dire-cuanto-tardaras-en-vender-tu-casa-ahora

    El preu de l’habitatge flexiona a la baixa

    Última actualització: 22 desembre 2020 - 09:58
    El mercat del lloguer se’n ressent més

    Segons els indicadors disponibles a diferents portals immobiliaris, el preu del lloguer ha començat a baixar a la majoria de províncies i de municipis d’Espanya, tot i que hi ha una elevada heterogeneïtat entre els diferents mercats. Un factor que incideix de manera decisiva sobre els preus dels lloguers a determinades zones és l’increment notable de l’oferta de pisos de lloguer derivat del transvasament d’habitatges que es destinaven a lloguer turístic a curt termini al mercat residencial. Segons un estudi de Fotocasa, el 64% dels propietaris de pisos turístics s’han passat al lloguer tradicional.7 Així mateix, s’observa un increment en el temps mitjà que es triga a llogar un habitatge, que, segons un estudi de Servihabitat,8 ha assolit els 58 dies, gairebé 10 dies més que un any enrere, però lluny encara dels 64 dies que es trigava el 2017.

    • 7. Disponible a https://blogprofesional.fotocasa.es/el-64-de-los-propietarios-de-pisos-turisticos-se-ha-pasado-al-alquiler-residencial-durante-la-pandèmia
    • 8. Disponible a https://corporate.servihabitat.com/documents/uploads/contenido/ estudios/ServihabitatTrends_MercadoAlquiler_ESP.pdf
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • Com evolucionarà el preu de l’habitatge a les províncies espanyoles el 2021?

    castellàanglès

    CaixaBank Research ha desenvolupat uns nous models de previsió del preu de l’habitatge a nivell provincial utilitzant grans quantitats d’informació (big data) i aplicant tècniques de machine learning. Segons aquests models, el preu de l’habitatge disminuirà a 7 de cada 10 províncies espanyoles el 2021 i creixerà de forma molt moderada a la resta. Comparant les previsions actuals amb les que projectaven els models abans de la pandèmia, observem una correcció notable del creixement previst en el preu de l’habitatge a un any vista, d’uns 4 p. p. de mitjana. Aquesta correcció ha estat més intensa a les províncies amb una major concentració urbana i amb una major dependència del turisme estranger, tot i que, malgrat això, aquestes zones continuen sent les més dinàmiques.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    Big data i machine learning aplicats a la predicció de l’evolució del preu de l’habitatge

    En aquest article, analitzem les previsions del preu de l’habitatge per al 2021 a nivell provincial, obtingudes a partir dels models d’aprenentatge automàtic de la nova eina de big data immobiliari de CaixaBank. Aquesta eina combina els milions de dades internes de CaixaBank amb fonts externes de dades contrastades. Això permet aplicar algorismes de machine learning, que milloren les previsions a mesura que es disposa de més informació. Per entrenar els models, s’han utilitzat les sèries històriques del preu de l’habitatge del Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, basades en taxacions d’habitatges lliures. La major part d’aquestes dades prové de taxacions d’habitatges amb més de 5 anys d’antiguitat, de manera que les previsions del preu de l’habitatge que presentem en aquest article reflecteixen en gran manera l’evolució del mercat de l’habitatge de segona mà.

    Com ha afectat la pandèmia les previsions del preu de l’habitatge?

    El mercat immobiliari espanyol ha experimentat un fort ajust de les expectatives sobre l’evolució del preu de l’habitatge a conseqüència de la COVID-19. Si comparem la distribució dels preus de l’habitatge projectada pels models un any enrere (a l’octubre del 2019) amb les projeccions més recents (a l’octubre del 2020), observem un desplaçament de la distribució dels preus cap a l’esquerra. És a dir, en l’actualitat, els models projecten uns preus de l’habitatge significativament inferiors als projectats un any abans.

    Les previsions del preu de l’habitatge han estat revisades a la baixa de forma generalitzada en l’últim any

    Última actualització: 22 desembre 2020 - 09:58

    En concret, a l’octubre del 2019, els models predeien un augment del preu de l’habitatge a un any vista a gairebé totes les províncies, i un augment mitjà del 3,5%. Les pujades més grans s’esperaven a les províncies de València (el +7,4%), Navarra (el +6,5%), Saragossa (el +6,5%) i Madrid (+6,4%). I només es preveien descensos a quatre províncies: Ciudad Real (el –1,4%), Zamora (el –1,3%), Palència (el –0,8%) i Àvila (el –0,3%).

    Les previsions del preu de l’habitatge s’han revisat a la baixa de forma generalitzada a causa de l’impacte de la COVID-19:

    mentre que, un any enrere, es preveia un augment a 9 de cada 10 províncies, en l’actualitat, s’espera un descens a 7 de cada 10.

    La previsió dels models, a l’octubre del 2020, és que el preu de l’habitatge a un any vista baixarà a 7 de cada 10 províncies. No obstant això, els models encara projecten increments de preus, tot i que molt més moderats que un any enrere, a gairebé un terç de les províncies, entre les quals destaquen Màlaga (el +2,0%) i Madrid (el +0,8%).

    És evident, per tant, que l’ajust de previsions a la baixa en l’últim any ha estat generalitzat i molt significatiu. En particular, la previsió del creixement del preu de l’habitatge a un any vista s’ha revisat a la baixa en uns 4 p. p. entre l’octubre del 2019
    i l’octubre del 2020.

    Quins factors expliquen l’important canvi d’expectatives en el preu de l’habitatge?

    El major ajust de previsions entre l’octubre del 2019 i l’octubre del 2020 s’ha produït a les províncies urbanes.1 Mentre que, fa un any, els models predeien una revaloració de l’habitatge del 5% de mitjana a un any vista a les províncies urbanes, en l’actualitat prediuen un lleuger descens dels preus entre el 3T 2020 i el 3T 2021 (el –0,2% de mitjana). En canvi, les províncies rurals han patit un ajust significativament inferior en les projeccions del preu de l’habitatge (uns 3 p. p. en l’últim any). No obstant això, en tractar-se de mercats immobiliaris que ja eren molt menys dinàmics abans de la pandèmia (fa un any es projectava un increment del preu de l’habitatge de l’1,2% de mitjana a les províncies rurals), el canvi d’expectatives ha portat a projectar descensos notables en els preus de l’habitatge a la major part de les zones rurals (del –2,0% de mitjana entre el 3T 2020 i el 3T 2021). 

    S’observa un patró similar si dividim les províncies en dos grups en funció del grau de dependència del turisme estranger. En concret, considerem que una província depèn del turisme estranger si més del 10% de la despesa als TPV (terminals de punt de venda) de CaixaBank a la província el 2019 es va realitzar amb targetes estrangeres.2 Un cop feta la divisió, trobem que la previsió del preu de l’habitatge a les províncies dependents del turisme s’ha ajustat notablement en l’últim any: d’un creixement mitjà a un any vista del 4,7% previst per a l’octubre del 2019 al –0,4% previst en l’actualitat. En canvi, les províncies amb menys dependència del turisme han experimentat un reajustament menor de les expectatives sobre l’evolució del preu de l’habitatge a un any vista, tot i que encara són les províncies en què s’espera un major descens dels preus l’any vinent.

    • 1. Una província es considera rural si més del 50% de la població viu en municipis rurals (municipis de menys de 30.000 habitants o bé municipis en què la densitat de població és inferior als 100 habitants/km²). Una província es considera urbana si menys del 15% de la població viu en municipis rurals. Es considera que la resta de províncies són intermèdies.
    • 2. Seguint aquest criteri, les províncies dependents del turisme estranger són: Alacant, Balears, Barcelona, Girona, Las Palmas, Màlaga, Santa Cruz de Tenerife i Tarragona.
    p 13

    Les províncies urbanes i les dependents del turisme estranger continuen sent les més dinàmiques, tot i que han patit el major ajustament de les previsions

    Última actualització: 22 desembre 2020 - 09:59
    Les províncies on més ha crescut el preu de l’habitatge

    és on s’ha produït un major ajust d’expectatives, però, malgrat tot, continuen sent les més dinàmiques.

    Zoom a Barcelona i Madrid

    La província de Barcelona i la Comunitat de Madrid concentren una gran part de l’activitat immobiliària, i, per aquest motiu, és important analitzar-les amb més detall. Al següent gràfic, observem l’evolució del preu de l’habitatge des del 2005, juntament amb les previsions del model a l’octubre del 2019 i a l’octubre del 2020. La correcció és evident, tal com ho resumim tot seguit:

    p 15
    • A la província de Barcelona: a l’octubre del 2019, s’esperava un increment del preu del 5,5%. En l’actualitat, el model prediu un descens en el preu a 1 any vista de l’1,1%. Per tant, l’ajust d’expectatives ha estat important (6,6 p. p.).
    • A la Comunitat de Madrid: a l’octubre del 2019, s’esperava un increment del preu del 6,4%. En l’actualitat, el model prediu un augment molt moderat en el preu a 1 any vista, del 0,8%. Per tant, l’ajust d’expectatives ha estat una mica inferior al de Barcelona, però també significatiu (5,6 p. p.).

    Preu de l’habitatge a la província de Barcelona

    Última actualització: 22 desembre 2020 - 10:00

    Preu de l’habitatge a la Comunitat de Madrid

    Última actualització: 22 desembre 2020 - 10:01

    Finalment, és interessant observar l’evolució de les previsions mes a mes, per advertir com el model va aprenent i recalibrant la previsió a mesura que arriba nova informació. Al següent gràfic, s’observa un primer salt en les previsions al març del 2020, amb l’arribada de la COVID-19, i un segon salt al juny del 2020, amb la incorporació de la dada del 2T 2020, que va presentar la primera caiguda interanual de preus de l'habitatge (la variable objectiu dels nostres models de previsió).

    Evolució de la previsió del preu de l’habitatge al desembre del 2020

    Última actualització: 22 desembre 2020 - 10:02

    Aquests resultats són una mostra de l’elevat potencial que ofereix la combinació del big data amb els models d’aprenentatge automàtic per predir l’evolució futura del mercat immobiliari espanyol. Una informació especialment rellevant en un context com l’actual, on l’elevada incertesa sobre l’evolució de la pandèmia i sobre el seu impacte sobre l’economia ens exigeix reavaluar contínuament el nostre escenari de previsions amb la finalitat de poder prendre decisions més informades i encertades.

    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • El Pla de Recuperació Europeu: una onada verda per al sector immobiliari

    castellàanglès

    Al juliol, va cristal·litzar la resposta econòmica europea a la crisi de la COVID-19: el Consell Europeu va aprovar el Pla de Recuperació Europeu, l’anomenat NGEU, mitjançant el qual la Unió Europea atorgarà fins a 750.000 milions d’euros als Estats membres per impulsar la recuperació de l’economia després del xoc de la pandèmia. Es tracta d’un acord sense precedents, que podria tenir un impacte considerable sobre el sector immobiliari europeu, ja que un dels objectius principals de la UE, al qual aquest Pla de Recuperació pretén contribuir de manera significativa, consisteix a reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle el 55% el 2030 en relació amb els nivells del 1990. És clar que la renovació del parc d’edificis europeu, on es realitza el 40% del consum energètic del continent, serà clau per aconseguir aquest objectiu climàtic.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    El funcionament del Pla de Recuperació i el repte climàtic

    L’element principal de l’NGEU, el Mecanisme de Recuperació, atorgarà entre el 2021 i el 2026 fins a 312.500 milions d’euros en transferències i 360.000 milions en préstecs als Estats membres, en funció de la dimensió i de l’impacte de la crisi de la COVID-19 que hagin patit. Segons les previsions actuals de la Comissió Europea, s’estima que Espanya i Itàlia podrien arribar a rebre uns 60.000 milions d’euros (el 4,8% i el 3,7% del PIB, respectivament)1 del Fons de Recuperació; França, uns 30.000 milions (l’1,3% del PIB); Portugal, 13.000 milions (el 6,2% del PIB), i Alemanya, uns 20.000 milions (el 0,6% del PIB). Per accedir a aquests fons, els països de la UE han d’elaborar Plans de Recuperació Nacionals i detallar tant els projectes d’inversió que finançaran amb els fons com les reformes que els acompanyaran. Aquests projectes i aquestes reformes hauran de contribuir a quatre objectius generals: i) la promoció de la cohesió econòmica, social i territorial de la Unió Europea; ii) l’enfortiment de la resiliència econòmica i social; iii) la mitigació de l’impacte social i econòmic d’aquesta crisi, i iv) el suport a les transicions ecològica i digital. A més a més, cada pla de recuperació i resiliència haurà de destinar un mínim del 37% de la despesa a qüestions relacionades amb el clima.2 

    • 1. Els 72.000 milions que Espanya espera rebre de la UE inclouen 12.500 milions del fons REACT-EU.
    • 2. Per a més detalls, vegeu l’article «Tot el que sempre ha volgut saber sobre el Pla de Recuperació europeu, però mai no ha gosat preguntar», disponible a https://www.caixabankresearch.com/ca/economia-i-mercats/sector-public/tot-sempre-ha-volgut-saber-sobre-pla-recuperacio-europeu-mai-no-ha
    El Fons de Recuperació europeu NGEU té una dotació elevada

    i pot ser un revulsiu important per renovar el parc d’edificis europeu, una condició sine qua non per assolir els objectius d’emissions acordats.

    Renovació del parc d’edificis europeu: un objectiu clau

    La Comissió Europea ha identificat la renovació del parc d’edificis europeu com una de les prioritats per a la transició ecològica. Més de 200 milions d’edificis, que representen el 85% del parc europeu, van ser construïts abans del 2001, i la majoria no són energèticament eficients. Al gràfic següent es pot veure que, a molts països, sobretot a Espanya, encara queda molta feina per millorar l’eficiència energètica mitjana del parc d’habitatges. La velocitat de renovació actual és massa lenta per complir l’objectiu de la reducció de les emissions el 55% el 2030. Segons la Comissió, per assolir el ritme de renovació desitjat, són necessaris uns 90.000 milions d’euros per any en inversions públiques i privades europees.

    Proporció d’habitatges per grau d’eficiència

    Percentatge del parc nacional d’habitatges per grau d’eficiència EPC (%)

    p 18

    Davant aquesta situació, la Comissió Europea recomana que la renovació del parc d’habitatges sigui una de les prioritats dels plans de recuperació nacionals. Aquestes renovacions podrien contribuir de manera simultània als dos objectius europeus de transició ecològica i de digitalització de l’economia, mitjançant, per exemple, edificis «intel·ligents» que poden ser més eficients des d’un punt de vista energètic i que, fins i tot, poden produir la seva pròpia energia.

    p 19

    En conseqüència, Alemanya, França i Espanya ja han anunciat un seguit de mesures de renovació que tenen previst finançar amb els fons europeus. A Alemanya, el Govern ha comunicat que incrementaria la dotació del programa de renovació energètica d’edificis, dels 1.500 milions d’euros inicials a 2.500 milions, i també ha donat a conèixer la creació d’un nou programa, dotat amb 2.000 milions d’euros, per promoure l’adaptació climàtica dels edificis municipals. A França, el Pla de Relance inclou 6.700 milions d’euros entre el 2021 i el 2022 per renovar habitatges privats, locals de pimes, edificis públics i edificis d’habitatge social.

    Al següent article, veurem com Espanya utilitzarà els fons europeus per finançar una onada de renovació del parc d’edificis espanyol.

    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Activado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • NGEU: una oportunitat per reactivar el sector immobiliari espanyol

    castellàanglès

    El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l’economia espanyola pot ser un catalitzador important per al sector immobiliari. Amb l’ajuda dels fons europeus, el Govern preveu rehabilitar mig milió d’habitatges entre el 2021 i el 2023, amb la finalitat de millorar-ne l’eficiència energètica i contribuir, així, a assolir els objectius de descarbonització acordats. D’altra banda, els Pressupostos Generals de l’Estat contemplen un increment notable de la dotació destinada a augmentar el parc d’habitatge social de lloguer, una política molt necessària davant l’agreujament dels problemes d’assequibilitat dels lloguers per als grups de població més vulnerables.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    Next Generation EU: una oportunitat històrica per a l’economia espanyola

    El Fons de Recuperació Europeu (Next Generation EU) és una oportunitat única per modernitzar l’economia espanyola i incrementar-ne el creixement potencial. No en va, Espanya rebrà uns 72.000 milions d’euros en transferències no reemborsables entre el 2021 i el 2026, una xifra que equival al 5,8% del PIB del 2019.1 Malgrat que el primer pagament de la Comissió Europea no s’espera fins a mitjan 2021,2 el Govern preveu anticipar fons per accelerar les inversions i espera executar 26.634 milions d’euros el 2021, segons ho recull l’avantprojecte dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE). Tal com veurem, una part important es destinarà a donar suport a la transició ecològica i digital del sector immobiliari.

    • 1. Aquesta quantitat pot arribar als 140.000 milions d’euros si incloem els préstecs. Per a més detalls, vegeu «Next Generation EU: una oportunitat d’or per a l’economia espanyola», disponible a https://www.caixabankresearch.com/ca/economia-i-mercats/sector-public/next-generation-eu-oportunitat-dor-leconomia-espanyola
    • 2. S’espera que la UE desemborsi el primer tram dels fons, de 6.400 milions d’euros, en el 3T 2021.
    NGEU i PGE 2021: una dotació important destinada a polítiques d’habitatge

    En matèria d’habitatge, el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) presentat pel Govern espanyol per canalitzar els fons europeus de l’NGEU3 se centra, en especial, en el pla de rehabilitació d’habitatges i de regeneració urbana. Aquesta política està ben alineada amb els objectius fixats per la Comissió, ja que la renovació del parc d’edificis europeu és una de les prioritats clau.4 Així, el PRTR subratlla la importància de millorar l’habitabilitat i d’impulsar el sector de la construcció en clau sostenible (millorant l’eficiència energètica, impulsant infraestructures verdes i desplegant sostres solars) i digital (mitjançant aplicacions intel·ligents en edificis). En concret, el PRTR contempla la rehabilitació de 500.000 habitatges entre el 2021 i el 2023. Es tracta d’un objectiu ambiciós, molt positiu per al sector si es materialitza, i, com veurem tot seguit, atesa la situació actual del parc d’habitatges, l’impacte mediambiental pot ser molt significatiu.

    • 3. A l’octubre, el Govern va presentar un esbós del Pla amb les línies mestres. El Pla definitiu s’ha de remetre a la Comissió Europea abans del 30 d’abril del 2021, i s’espera que el Consell Europeu l’aprovi al juny del 2021.
    • 4. Vegeu l’article «El Pla de Recuperació Europeu: una onada verda per al sector immobiliari», en aquest mateix Informe Sectorial.
    Al voltant del 6% dels fons europeus NGEU

    es destinaran a la rehabilitació d’habitatges, de manera que es triplicarà la inversió pública en aquest àmbit.

    Segons el Ministeri de Política Territorial, en els propers anys, es destinaran 4.500 milions d’euros del NGEU (el 6,25% del total de transferències) a la rehabilitació d’habitatges. El 2021, segons es recull als PGE, es canalitzaran 1.651 milions d’euros a càrrec de l’NGEU a finançar polítiques d’habitatge i de foment de l’edificació. Si es materialitza, aquesta quantitat representaria més del triple de les partides d’habitatge incloses als PGE durant la mitjana dels cinc últims anys, quan oscil·laven entre els 460 i els 510 milions d’euros per exercici. A més a més, aquest total representa el 73% del total pressupostat als PGE 2021 en polítiques d’habitatge (2.253 milions d’euros) i el 6,2% dels esmentats 26.634 milions d’euros dels fons europeus NGEU que s’espera executar el 2021.

    Els PGE 2021 inclouen una dotació pressupostària de 2.253 milions d’euros en matèria d’habitatge,

    dels quals 1.651 milions procedeixen dels fons europeus i es destinaran a rehabilitació d’habitatge i 569 milions es destinaran a polítiques socials d’habitatge.

    p 22

    Els 1.651 milions d’euros de fons de l’NGEU el 2021 s’utilitzaran en tres programes: un per a la rehabilitació d’entorns residencials (habitatges i barris), gestionat, principalment, per les comunitats autònomes mitjançant convenis, per valor de 1.550 milions d’euros; un altre centrat en la rehabilitació digital i sostenible d’edificis públics, per valor de 81 milions, i un últim, dotat amb una partida de 20 milions, per a la rehabilitació del patrimoni arquitectònic. D’aquesta manera, malgrat que els fons europeus no finançaran de forma directa programes d’habitatge social, permetran alliberar fons per incrementar la dotació en aquest àmbit als PGE 2021: la dotació total pressupostada de 2.253 milions d’euros per a habitatge inclou 569 milions d’euros per a habitatge social, la qual cosa representa un augment del 20% en relació amb els pressupostos anteriors. Aquesta dotació es destinarà, principalment, a ajudes al lloguer per a famílies vulnerables i al pla de 20.000 habitatges per a lloguer social. 

    D’altra banda, els PGE contemplen 500 milions d’euros en fons NGEU destinats a economia circular, la qual cosa hauria de permetre un millor aprofitament dels recursos i un augment de la competitivitat de diversos sectors estratègics. No obstant això, no han transcendit els detalls sobre si una part del pressupost es dedicarà, específicament, al sector de la construcció. 

    El parc d’habitatges a Espanya: envellit i ineficient energèticament

    El pla de rehabilitació de l’habitatge és una oportunitat única per impulsar la descarbonització del sector immobiliari, però també per pal·liar algunes de les problemàtiques actuals de l’habitatge. En particular, a l’envelliment del parc (a Espanya, el 50% dels habitatges tenen 40 anys o més), s’afegeix, en termes d’eficiència energètica, d’habitabilitat o d’accessibilitat, una variabilitat elevada pel que fa a característiques i a prestacions.

    Espanya té un parc d’habitatges envellit,

     i una gran part va ser construït prestant poca atenció a l’eficiència energètica.

    En alguns casos, aquestes diferències són fruit de la normativa tècnica vigent en el moment de la construcció. Per exemple, com ho mostra el següent gràfic, la meitat del parc residencial a Espanya va ser construït abans que entrés en vigor la primera normativa bàsica d’edificació, el 1980. És a dir, uns 12,8 milions d’habitatges van ser construïts seguint normes que regulaven la seguretat de les estructures, però que no contemplaven qüestions relatives a l’aïllament tèrmic o al consum energètic.5 Així mateix, el 44% addicional d’habitatges (uns 11,4 milions) van ser construïts entre el 1981 i el 2007, abans que entrés en vigor el Primer Codi Tècnic d’Edificació, que establia requisits mínims en matèria de seguretat, d’habitabilitat i d’eficiència energètica.6 El resultat és que el parc residencial a Espanya és, en la seva gran majoria, ineficient des del punt de vista energètic i exigeix una actualització profunda per complir els objectius de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle als quals s’ha compromès Espanya.

    • 5. A partir del 1960, es van introduir diverses ordenances provincials que regulaven, tot i que ho feien de manera tímida, l’aïllament tèrmic dels habitatges protegits.
    • 6. No obstant això, en haver estat construïts amb posterioritat a la normativa bàsica d’edificació CT-79, aquests habitatges disposen d’un cert grau d’aïllament tèrmic (en façanes i en cobertes), la qual cosa garanteix un mínim de confort tèrmic. A més a més, durant aquest període, cada vegada eren més habituals l’ús de fusteries d’alumini i la instal·lació de doble vidre en portes i finestres, que també contribueixen a millorar l’aïllament tèrmic de l’habitatge.

    Segmentació de l’habitatge a Espanya en funció de l’any de construcció i de la normativa tècnica

    Última actualització: 22 desembre 2020 - 10:03

    A més a més, una part del parc residencial a Espanya pateix problemàtiques diverses que n’afecten l’habitabilitat i la qualitat. Una d’aquestes problemàtiques és la dimensió reduïda d’alguns habitatges. En concret, el 13% dels habitatges a Espanya tenen una dimensió inferior als 60 m², mentre que el 46% té una superfície entre 61 i 90 m². Les rehabilitacions orientades a millorar l’aprofitament de l’espai (com, per exemple, el tancament de terrasses) poden ser de gran ajuda a l’hora d’augmentar la superfície útil d’aquests habitatges. 

    Un altre problema que afecta una part del parc és el mal estat de conservació. En particular, prop d’1,8 milions d’habitatges a Espanya (el 7% del total) presenten un estat de conservació que pot ser considerat ruïnós, dolent o deficient.7 En termes relatius, Espanya se situa lleugerament per darrere de la mitjana de la UE en aquest àmbit, ja que el 15% de la població viu en un immoble que presenta problemes de conservació, xifra que cal comparar amb el 13% de la UE.8 

    Les barreres arquitectòniques i la falta d’accessibilitat, que afecten el 13,2% del parc residencial, són altres mancances importants de l’habitatge a Espanya. Així, gairebé 3,4 milions d’habitatges es troben en edificis de quatre plantes o més i no disposen d’ascensor. 

    • 7. Dades de l’últim cens de l’habitatge (2011).
    • 8. Dades d’Eurostat.
    El consum d’energia al sector residencial: no estem tan malament

    Gràcies, en part, a la climatologia, la demanda energètica del sector residencial a Espanya és menor que la de la UE, tant en termes absoluts9 com relatius.10 Per tant, aquest menor consum energètic comporta, necessàriament, un potencial d’estalvi menor que a altres països europeus. Aquest és un aspecte important, ja que un dels arguments a favor de la rehabilitació energètica és que els estalvis futurs d’energia que es generen (especialment en climatització) poden ser superiors al cost de la inversió/intervenció.11 

    Si ens fixem en els usos d’aquest consum energètic per part de les llars espanyoles, la major part del consum es destina a calefacció (vegeu el següent gràfic). Així i tot, la proporció de consum energètic que Espanya destina a aquesta partida és molt inferior a la de la UE: el 42% a Espanya, en relació amb el 64% de la UE.12 

    La il·luminació i els electrodomèstics també concentren una bona part del consum energètic de les llars, però, en aquest cas, la proporció d’energia consumida és superior a la de la UE: el 14% a la UE, en relació amb el 32% a Espanya. Aquest àmbit és clau, ja que les llars disposen de més equips i de més electrodomèstics, de manera que és important que siguin cada vegada més eficients energèticament per evitar un augment del consum elèctric en electrodomèstics.

    • 9. El consum mitjà anual per llar a Espanya és de 9.224,1 kWh per habitatge, mentre que el consum mitjà a la UE és de 16.526 kWh per habitatge. S’arriba a una conclusió similar si es compara el consum d’energia en edificis residencials per m².
    • 10. El sector residencial representa, aproximadament, el 17% del consum d’energia a Espanya, percentatge que cal comparar amb el 26% a la UE, segons les dades d’IDAE-MITECO (2018).
    • 11. Un altre aspecte que pot dificultar la capitalització dels estalvis energètics en un temps raonable és l’estructura tarifària de l’energia, que, a Espanya, consta d’una elevada proporció de costos fixos vinculats a la potència contractada i als impostos.
    • 12. El consum unitari per m² en calefacció també és molt inferior al de la UE.

    Consum d’energia final del sector residencial espanyol desglossat per usos (2018)

    Última actualització: 22 desembre 2020 - 10:04
    La rehabilitació d’habitatges agafa embranzida gràcies als fons europeus

    Com ja s’ha comentat, el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l’economia espanyola contempla la rehabilitació de 500.000 habitatges entre el 2021 i el 2023. Això representa un impuls notable per a les metes contemplades al Pla Nacional Integrat de l’Energia i el Clima (PNIEC) 2021-2030,13 que preveu la renovació de l’envoltant tèrmic (façanes i cobertes) d’1.200.000 habitatges fins al 2030, procés que s’iniciaria amb 30.000 habitatges el 2021 i que finalitzaria amb 300.000 habitatges el 2030.14

    • 13. El Pla Nacional Integrat de l’Energia i el Clima (PNIEC) 2021-2030 és un document estratègic elaborat pel Govern (a petició de la UE) que marca l’estratègia per descarbonitzar l’economia espanyola.
    • 14. El PNIEC també contempla la renovació de les instal·lacions tèrmiques de calefacció i d’aigua calenta sanitària de 300.000 habitatges a l’any de mitjana.
    Els fons europeus donaran suport a la renovació del parc d’habitatges espanyol,

    però hi ha certes limitacions que poden llastar la velocitat projectada.

     

    Per tant, els fons europeus han de permetre una acceleració significativa de la velocitat de renovació del parc d’habitatges espanyol. Així i tot, hi ha certs aspectes que poden frenar-ne la plena implementació. En primer lloc, l’ambició del PRTR contrasta amb el ritme actual de rehabilitació d’habitatges (pròxim als 25.000 habitatges a l’any), de manera que, per assolir l’objectiu de rehabilitació de 500.000 habitatges en tres anys, caldria multiplicar per sis el ritme actual de rehabilitació fins al 2023.

    En segon lloc, la inversió per millorar l’eficiència energètica de l’habitatge oscil·la entre els 5.000 i els 10.000 euros per a l’envoltant de l’edifici i entre els 12.000 i els 40.000 euros per a actuacions completes,15 un cost elevat per a moltes llars. En aquest sentit, serà clau que les ajudes a la rehabilitació arribin també a les llars més afectades i vulnerables i a les zones amb més necessitats de rehabilitació. 

    En tercer lloc, la voluntat de la població a l’hora de fer obres és, en general, baixa. Segons el Baròmetre de l’Habitatge (CIS, 2018), el 87% dels enquestats no tenien previst dur a terme millores o reformes al seu habitatge l’any següent (la majoria, de fet, considerava que el seu habitatge no ho necessitava). A més a més, els que tenien previst fer obres prioritzaven de forma clara les reformes decoratives (com, per exemple, les de la cuina i el bany) per damunt de les relacionades amb l’eficiència energètica (com la substitució de portes i de finestres). 

    A aquest punt s’afegeix també el tipus d’habitatge predominant a Espanya, caracteritzat, majoritàriament, per edificis plurifamiliars de tres plantes o més, els quals concentren el 67% d’habitatges. En aquest sentit, la dificultat més gran a l’hora de prendre decisions en comunitats de diversos propietaris pot ser una barrera addicional per dur a terme algunes d’aquestes intervencions. 

    I, en últim lloc, el nivell de preocupació o de sensibilització de la població sobre l’eficiència energètica és relativament menor al relacionat amb altres problemes vinculats a l’habitatge. Segons l’últim baròmetre de l’habitatge (CIS, 2018), la preocupació pel confort tèrmic (el 35%) és similar a altres preocupacions, com poden ser el soroll i la seguretat davant robatoris, i inferior a unes altres, com la falta d’ascensor en alguns habitatges.

     

    • 15. Inclouen el canvi de les instal·lacions de climatització i d’aigua calenta. Estimacions procedents de l’Estratègia a llarg termini per a la rehabilitació energètica al sector de l’edificació a Espanya, Ministeri d’Economia (2020).

    Porcentaje de hogares que están poco o nada satisfechos con los siguientes aspectos del edificio en el que se encuentra su vivienda

    Última actualització: 22 desembre 2020 - 10:05

    En definitiva, la rehabilitació dels habitatges és clau per reduir el consum energètic i, de retruc, l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. Així i tot, per impulsar les rehabilitacions, també és important transmetre el missatge que la renovació de l’habitatge és una gran oportunitat per millorar el confort i l’habitabilitat interior de les nostres llars -un aspecte que el confinament ha posat especialment de manifest- i per revalorar els immobles. D’acord amb això, és primordial orientar els recursos públics disponibles de manera convenient per abordar les principals problemàtiques del parc d’habitatge de manera conjunta amb la ciutadania.  

    p 27
    Habitatge social de lloguer: la gran tasca pendent

    A més de la rehabilitació, una altra de les prioritats de les polítiques d’habitatge per als propers anys és l’enfortiment del parc residencial públic destinat al lloguer social o assequible. Espanya és un dels països europeus amb un percentatge més elevat d’arrendataris que destinen més del 40% dels ingressos a pagar el lloguer, un percentatge que evidencia el sobreesforç que representa per a moltes famílies sufragar els costos de l’habitatge. Aquest sobreesforç és, a més a més, desproporcionadament alt en el cas de les llars amb ingressos baixos i amb joves. Així mateix, la crisi del coronavirus ha agreujat els problemes d’assequibilitat dels lloguers, en especial entre els grups de població més vulnerables, tal com ho assenyala el Fons Monetari Internacional (FMI) en l’últim informe sobre l’economia espanyola.16 En aquest sentit, l’FMI recomana augmentar el nombre d’habitatges destinats al lloguer social, ja que Espanya té un dels parcs més petits d’Europa: segons dades d’Eurostat, l’habitatge social representa el 2,5% del total d’habitatges principals a Espanya, en relació amb la mitjana europea, del 9,3%. Per assolir la mitjana europea, farien falta 1,2 milions d’habitatges socials addicionals, una xifra que difícilment es pot aconseguir sense la col·laboració público-privada.

    • 16. MF Country Report, núm. 20/299, Spain. Selected Issues. Disponible a https://www.imf.org/-/media/Files/Publications/CR/2020/English/1ESPEA2020002.ashx.
    En les 4 últimes dècades, s’han construït gairebé 2,4 milions d’habitatges protegits a Espanya,

    a major part en règim de propietat. En conseqüència, el parc d’habitatge social de lloguer és molt reduït, al voltant d’uns 290.000 habitatges.

    La manca d’habitatge social de lloguer és deguda a unes polítiques d’habitatge que, històricament, han estat orientades a promoure l’habitatge protegit en propietat. Entre el 1981 i el 2019, es van acabar a Espanya gairebé 11 milions d’habitatges, dels quals el 21,6% van ser protegits. Durant aquest mateix període, les llars van créixer en una mica menys de 8 milions, de manera que podem concloure que l’habitatge protegit ha cobert, aproximadament, les necessitats habitacionals del 30% de les llars espanyoles en les últimes quatre dècades, una xifra molt significativa. No obstant això, la major part dels habitatges protegits construïts a Espanya van ser destinats al règim de propietat (vegeu el gràfic següent), de manera que, al cap d’uns anys, aquests habitatges han passat a adquirir la condició d’habitatges lliures al mercat i han perdut, així, el caràcter social amb què van ser promoguts.

    La promoció d’habitatge social de lloguer ha estat molt limitada a Espanya

    Última actualització: 22 desembre 2020 - 10:06

    La promoció d’habitatge protegit se situa en nivells molt baixos des de l’any 2010 i ha afectat més el règim de lloguer. De fet, entre el 2013 i el 2016, aquesta modalitat ha estat pràcticament nul·la (mitjana de 368 habitatges), la qual cosa ha afavorit la prevalença de l’habitatge protegit en propietat. No obstant això, des de l’any 2017, sembla que el lloguer ha recuperat un cert pes relatiu. En concret, l’any 2019, es van construir 12.496 habitatges protegits a Espanya, dels quals 2.585 (el 20,7% dels habitatges protegits) van ser de lloguer. No obstant això, aquestes xifres són clarament insuficients per incrementar de manera significativa el parc d’habitatge social de lloguer. 

    Segons les estimacions recents del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana,17a Espanya hi ha un parc d’habitatge social de titularitat pública de lloguer situat al voltant dels 290.000 habitatges, dels quals 180.000 són de titularitat de les comunitats autònomes i 110.000 són de titularitat dels ajuntaments. Aquest parc de 290.000 habitatges socials de lloguer ofereix cobertura a l’1,6% dels 18,6 milions de llars que viuen a Espanya (dades del Qüestionari sobre habitatge social, 2019). 

    • 17. Butlletí especial habitatge social, 2020, Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.
    Reflexions finals

    Els fons europeus són una oportunitat històrica per rehabilitar un parc d’habitatges envellit i poc eficient des del punt de vista energètic. Aquestes renovacions contribuiran de manera simultània als dos objectius europeus de transició ecològica i de digitalització de l’economia, per exemple, mitjançant edificis «intel·ligents» més eficients energèticament. Així mateix, el fort impacte econòmic i social de la crisi de la COVID-19 ha posat de manifest la necessitat de crear un ampli parc públic d’habitatges de lloguer per solucionar la carestia actual i per tenir la capacitat de donar una solució habitacional a la població més vulnerable. Unes polítiques que haurien d’impulsar una recuperació verda, social i digital.

    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Activado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • Trampejant un temporal històric que arriba al final

    castellàanglès

    Després d’un any molt dur per al sector turístic, les perspectives per al 2021 conviden a ser més optimistes. Les analitzem en aquest informe, juntament amb l’impacte que ha suposat la COVID-19 en tres dimensions específiques de la indústria: el funcionament del sector de l’aviació; l’ajust de preus que ha dut a terme el sector turístic, en especial a la branca hotelera; i la bona resposta del turisme rural el 2020, després del dur confinament patit durant el segon trimestre de l’any.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Etiquetas
    Miniatura
    Área geográfica

    El 2020 ha estat molt dur per a la indústria turística. Totes les mètriques que s’han anat coneixent al final de l’any mostren que l’impacte de la pandèmia sobre el sector ha estat devastador. Després de l’aturada total viscuda durant els mesos de març, abril i maig del 2020, la demanda turística no va aconseguir alçar el vol de manera apreciable durant la resta de l’any, fins i tot no va fer-ho durant els mesos d’estiu, quan semblava que els contagis estaven sota control. A més a més, les onades de COVID-19 viscudes al final del 2020 i al començament del 2021, juntament amb les diferents mesures de restricció a la mobilitat i a l’activitat, han mantingut els fluxos turístics en mínims i han estès les pèrdues patides pel sector. 

    En aquest informe, analitzem de forma detallada l’impacte que ha generat la COVID-19 sobre tres dimensions específiques de la indústria turística. En primer lloc, ens centrem en el funcionament del sector de l’aviació, que travessa grans dificultats a causa de les restriccions frontereres a escala global. També analitzem l’ajust de preus que ha dut a terme el sector turístic, en especial a la branca hotelera, que evidencia que les intenses rebaixes de preus que es van dur a terme van tenir una capacitat molt limitada d’estimular la demanda. Finalment, amb la utilització de la metodologia big data, estudiem la resposta del turisme rural el 2020. En aquest cas, el turisme rural ha estat una de les bones notícies de l’any passat, gràcies a l’atractiu de la seva proposta –distanciament social, tranquil·litat i natura– després del dur confinament patit durant el segon trimestre de l’any. 

    De cara al 2021, les perspectives conviden a ser més optimistes. L’elevada efectivitat de les vacunes i la seva distribució durant aquests mesos, tot i que amb diferències importants de velocitat entre països, apunten al fet que l’inici de la recuperació del turisme a Europa es podria materialitzar durant la segona meitat d’enguany. No obstant això, aquesta recuperació no està exempta de riscos, en  especial a curt termini. Després del control de la tercera onada de la COVID-19 a Espanya, ja observem que alguns països del nostre entorn comencen a patir increments en el nombre de contagis. Serà important que el virus es mantingui controlat a Espanya i, si potser ser, també a Europa perquè l’inici de la recuperació del sector s’avanci el màxim possible i s’eviti que les pèrdues s’estenguin al llarg de la primavera i a l’inici de la campanya d’estiu. 

    D'altra banda, la meta volant clau per a la recuperació del sector la marca la vacunació de la població de més de 60 anys, a la qual ens referim com a població de risc. Aquest grup de població aglutina només el 20% dels contagis, però concentra dues terceres parts de les hospitalitzacions i el 95% de les defuncions que causa el virus. Esperem que el ritme de vacunació es continuï accelerant setmana rere setmana i que, al final de maig, s’hagi pogut vacunar prop del 90% de la població de risc. D’aquesta manera, la pressió hospitalària es contindria de manera significativa i s’obriria la possibilitat de moderar les mesures de restricció a la mobilitat. 

    En aquest escenari, esperem que la despesa que efectuen els turistes internacionals i domèstics a Espanya millori de forma considerable en relació amb el 2020, tot i que es mantingui significativament per sota del nivell del 2019. Així, esperem que el PIB turístic augmenti al voltant del 80% el 2021, una xifra que representa un gran avanç, malgrat que se situaria encara el 40% per sota del nivell pre-COVID. A mitjà termini, les vacunes haurien de ser la sortida definitiva de la situació que viu el sector i haurien de consolidar la seva recuperació i el seu paper com un dels motors del creixement de l’economia espanyola.

    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Activado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • L’inici d’una recuperació necessària

    castellàanglès

    Hem deixat enrere el 2020, l’any que serà recordat per la indústria turística com el més dur de la seva història recent. El 2021, el combat contra la pandèmia continua, i les restriccions a la mobilitat i al comerç continuen impedint un funcionament normal de l’activitat econòmica i afecten amb especial cruesa les empreses que depenen del turisme. No obstant això, l’entrada en joc de la vacuna serà un punt d’inflexió clar quan permeti aconseguir la immunitat de la població de risc. Les nostres previsions apunten a una forta recuperació del sector durant el segon semestre de l’any, que empenyerà el PIB turístic a créixer el 80% anual i que farà que torni a ser un dels sectors tractors de l’economia espanyola.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Etiquetas
    Miniatura
    Área geográfica
    L’any 2020 en xifres

    L’any 2020 ha estat molt dur per a la indústria turística. Totes les mètriques que s’han anat coneixent a les acaballes de l’any mostren que el xoc que ha patit el sector ha estat devastador. A més a més, l’impacte no solament ha estat propiciat per l’aturada total viscuda durant els mesos de confinament més durs en el 2T 2020, ja que, després de la retirada de les restriccions més fortes a la mobilitat, la demanda turística no va arribar a alçar el vol de manera apreciable durant la resta de l’any. A més a més, les onades de la COVID-19 viscudes al final de l’any passat i inici d’enguany han estat un cop dur per al sector, que ha vist com la demanda s’ha mantingut molt baixa fins a l’actualitat. 

    Si ens aturem a avaluar les xifres del 2020 que ens ofereix l’INE i que recollim als gràfics següents, queda clar que la indústria turística ha patit un xoc sense precedents. La despesa efectuada pels turistes internacionals en el conjunt de l’any es va enfonsar fins als 20.000 milions d’euros, el 79% menys que el 2019, quan es van assolir els 92.000 milions d’euros. Així, fins i tot durant els millors mesos turístics després de l’inici de la pandèmia, que van ser el juliol i l’agost, les caigudes en la despesa turística internacional es van mantenir al voltant del 80% interanual. 

    Les dades de les enquestes d’ocupació hotelera i extrahotelera revelen que els allotjaments turístics són una de les branques d’activitat de la indústria que més està patint les conseqüències de la pandèmia.1 El total de pernoctacions turístiques en allotjaments hotelers i extrahotelers va caure el 69% anual, malgrat el millor comportament de la demanda domèstica en termes relatius. La taxa d’ocupació hotelera es va mantenir molt reduïda durant el conjunt de l’any (amb una mitjana anual del 26%), la qual cosa va arrossegar els ingressos per habitació disponible dels hotels a caure el 68% anual. 

    • 1. En aquest informe, analitzem en profunditat la situació d’una altra de les branques d’activitat que més ha patit les conseqüències econòmiques de la pandèmia: el transport aeri de passatgers. Vegeu l’article «La necessitat d’alçar el vol el 2021».

    Les xifres de la indústria turística el 2020

    Les xifres de la indústria turística el 2020
    Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE.

    Una de les poques notes positives que observem en les xifres del 2020 és que la demanda domèstica s’ha revelat com un suport potent de la indústria quan les restriccions a la mobilitat es moderen. Malgrat tot, les xifres de despesa dels turistes domèstics també han patit fortes caigudes, en especial des del mes d’octubre, quan es van iniciar els tancaments perimetrals a les comunitats autònomes, la qual cosa va limitar la pràctica totalitat del turisme domèstic al turisme intracomunitari. Segons les nostres estimacions, la despesa dels turistes domèstics va caure el 45% el 2020, considerablement menys que la del turisme internacional. Així, la demanda domèstica, que tradicionalment representa una quarta part del total, va passar a generar el 64% de les pernoctacions després de la irrupció de la COVID-19. Cal destacar que, durant el mes d’agost, quan les restriccions a la mobilitat no eren tan severes, la despesa dels turistes domèstics va caure amb prou feines el 13% interanual. Això dibuixa unes perspectives relativament positives per a la segona meitat del 2021, quan s’haurà aconseguit la immunització de la població de risc i les restriccions a la mobilitat es començaran a retirar de forma progressiva.

    La despesa dels turistes domèstics va caure el 45% el 2020,

    considerablement menys que la del turisme internacional. Així, la demanda domèstica va passar d’una quarta part del total a generar el 64% de les pernoctacions després de la irrupció de la COVID-19.

    Despesa efectuada pels turistes a Espanya

    Despesa efectuada pels turistes a Espanya
    Nota: Les dades de despesa dels turistes domèstics a partir de l’octubre del 2020 s’estimen a partir de les pernoctacions en allotjaments turístics i de la despesa de targetes espanyoles efectuada als TPV de CaixaBank. Font: CaixaBank Research, a partir
    Situació en temps real del sector turístic

    La conjuntura de la indústria turística és, en els moments que vivim, extraordinàriament canviant. Per aquesta raó, és de vital importància poder disposar d’una anàlisi de situació el més actualitzada possible i que salvi el retard amb què es publiquen les estadístiques oficials. Per aquest motiu, fem una anàlisi en temps real, utilitzant la metodologia big data, dels pagaments amb targeta als terminals de punts de venda (TPV) de CaixaBank. 

    Segons el nostre indicador, l’inici de l’any ha estat molt condicionat per la tercera onada de la COVID-19 viscuda al gener i una part del febrer i per l’enduriment de les restriccions per combatre-la. Més recentment, després de la moderació de les restriccions sobre la restauració a una bona part de les comunitats autònomes, les dades apunten a una millora incipient de la facturació d’alguns comerços turístics. Segons les lectures que ens ofereixen les dades de despesa de targetes als TPV de CaixaBank durant la primera meitat del mes de març, la facturació als TPV dels comerços dependents del turisme es va situar encara el 52% per sota de la facturació observada durant el mateix període del 2019. En aquest sentit, cal destacar les fortes caigudes de la facturació als TPV dels allotjaments i de les agències de viatges, del 83% i del 91%, respectivament. D’altra banda, la facturació als TPV dels comerços de restauració, que han patit de forma considerable les mesures per contenir la segona i la tercera onades de la COVID-19, va millorar de forma considerable en les últimes setmanes i va passar de registrar caigudes del 40% al final de gener, en relació amb el mateix període del 2019, a un descens, «només», del 12%.2

    • 2. El major ús de la targeta com a mitjà de pagament durant la pandèmia implica que el nostre indicador de facturació als TPV infraestima la facturació real dels comerços. Per exemple, el cas més destacat és el dels restaurants, que, segons les dades de xifra de negocis que publica l’INE, van registrar una caiguda de la facturació del 45% interanual al desembre del 2020, mentre que la facturació dels restaurants als TPV de CaixaBank va caure el 30% interanual en el mateix període.

    Despesa als TPV de CaixaBank

    Última actualització: 29 abril 2021 - 13:21

    La millora de les condicions que s’observa a l’hoteleria, principalment a la restauració, ha empès molts negocis de la branca a reobrir les portes durant les últimes setmanes, quelcom que pot ser molt important de cara a la recuperació de l’ocupació destruïda. Per fer un seguiment a temps real de la inactivitat, calculem la proporció de comerços que han passat de registrar pagaments als TPV de CaixaBank el 2019 a no registrar cap activitat el 2020 i el 2021.3 Tal com es pot observar al gràfic següent, segons aquest indicador, la proporció de comerços de restauració inactius durant la segona setmana de març del 2021 es va situar en el 7%, 10 p. p. menys que al final del mes de gener. Per la seva banda, els allotjaments turístics van registrar el 33% de comerços inactius, un nivell molt elevat, tot i que significativament inferior a l’observat al final de gener.

    • 3. Atès que la mètrica compara setmanes equivalents del 2019 i del 2020/2021, l’indicador no pateix efectes d’estacionalitat.
    p 5

    Proporció de comerços sense facturació als TPV de CaixaBank*

    % sobre el total

    Proporció de comerços sense facturació als TPV de CaixaBank
    Notes: *Per a cada setmana, es calcula la proporció de comerços amb TPV de CaixaBank que van facturar ingressos en aquesta setmana del 2019, però que, en el mateix període del 2020 o del 2021, no ho van fer. La sèrie està normalitzada perquè la proporci
    Perspectives per a la temporada de primavera

    De cara als propers mesos, les perspectives no són positives. Si analitzem les cerques a Google sobre viatjar a Espanya efectuades als nostres principals mercats emissors, observem que l’interès es manté baix i que, per tant, a curt termini, les perspectives d’arribada d’estrangers són moderades. Tal com s’observa al gràfic següent, segons la nostra anàlisi, les cerques dels turistes internacionals es van situar el 53% per sota del nivell de referència. No obstant això, el turisme dependrà de l’evolució de la pandèmia, i és d’esperar que, quan puguem relaxar les restriccions a la mobilitat internacional, l’interès per viatjar es revifi ràpidament. Així, l’experiència viscuda després de la retirada coordinada de les restriccions frontereres a la UE al juny del 2020, quan l’interès dels turistes per viatjar a Espanya va passar de situar-se el 60% per sota del nivell de referència a només el 5%, va revelar que les ganes de viatjar dels turistes europeus es mantenen malgrat les restriccions i que, si aquestes restriccions es moderen, el 2021, l’interès per viatjar a Espanya es recuperarà. Un esment a part mereix el fort repunt de les cerques a Google de mitjan març del 2020, propiciat per l’interès dels internautes per conèixer les restriccions frontereres implantades arran del primer estat d’alarma. 

    La retirada de les restriccions frontereres a la UE al juny del 2020

    va revelar que les ganes de viatjar dels turistes europeus es mantenen malgrat tot. Si el 2021 aquestes restriccions es moderen, l’interès per viatjar a Espanya es recuperarà.

    Cerques setmanals a Google sobre viatges a Espanya

    Última actualització: 29 abril 2021 - 13:22

    És de vital importància evitar una quarta onada de contagis. En cas contrari, el sector podria patir de nou una situació similar a la viscuda al començament d’enguany, quan es van experimentar caigudes de facturació properes al 70% durant diverses setmanes. Al tancament de l’edició d’aquest informe, la situació dels principals països europeus continua sent molt delicada, i s’observa un nou repunt en el nombre de contagis diaris, la qual cosa evidencia que encara hi ha un risc elevat de rebrots a Europa.4

    • 4. A la web de CaixaBank Research, www.caixabankresearch.com, trobarà un seguiment setmanal de l’evolució de la pandèmia a Espanya i als principals països a nivell internacional.
    p 7

    Incidència acumulada

    Última actualització: 29 abril 2021 - 13:23

    La ràpida distribució i administració de les vacunes és el factor clau per iniciar la recuperació del sector turístic i del conjunt de l’economia. Segons l’objectiu de la Comissió Europea, reflectit en el pla de vacunació europeu, el 80% dels sanitaris i de la població de més de 80 anys haurien d’haver estat vacunats al final del mes de març, mentre que l’objectiu de vacunació del 70% de la població adulta –que hauria de permetre l’anomenada immunitat de ramat– s’ha fixat per al final del mes de setembre.5 

    Tot i que s’han produït retards en la distribució de les vacunes, és probable que es pugui assolir l’objectiu fixat per al setembre. El ritme mitjà de vacunació de la població espanyola es va situar al març al voltant d’1,1 milions de dosis setmanals. Així, segons es pot observar a la taula, seria necessari incrementar aquest ritme com a mínim el 40%, fins a l’administració d’1,5 milions de dosis setmanals, per poder assolir l’objectiu d’immunitat de ramat al final de l’estiu. Tot i que es tracta d’un increment significatiu, és un objectiu raonable si tenim en compte que, en l’últim mes, el ritme de vacunació a Espanya ja es va incrementar el 45%, que s’ha confirmat la seguretat de la vacuna d’AstraZeneca i que, des de l’abril, s’ha començat a rebre les vacunes de Janssen/J&J.

    • 5. Vegeu Coronavirus Vaccines Strategy: https://ec.europa.eu/info/live-work-travel-eu/ coronavirus-response/public-health/coronavirus-vaccines-strategy_en.
    La ràpida distribució i administració de les vacunes

    és el factor clau per iniciar la recuperació del sector turístic i del conjunt de l’economia.

    9-1

    A curt termini, per al sector turístic, la clau és que s’immunitzi la població de més de 60 anys abans de l’estiu. Aquest grup de població aglutina només el 20% dels contagis, però concentra dues terceres parts dels casos greus de COVID-19 i gairebé el 95% de les defuncions que causa el virus. Si s’incrementa el ritme de vacunació fins als 1,5 milions de dosis setmanals, s’aconseguiria la immunitat del 90% de la població de risc al maig. Quan s’assoleixi aquesta fita, la pressió hospitalària es reduiria de forma ostensible i les mesures de contenció de la COVID-19 es podrien relaxar, la qual cosa donaria lloc a un escenari en què la mobilitat dels turistes domèstics i internacionals podria millorar de manera considerable.

    Matriu de ritmes de vacunació de la població de més de 16 anys

    Milions de dosis setmanals

    Matriu de ritmes de vacunació de la població de més de 16 anys
    Notes: Exemple de com llegir la matriu: administrant 1,5 milions de dosis/setmana, el 30 de setembre s’hauria aconseguit immunitzar el 70% de la població de més de 16 anys. Els càlculs es realitzen assumint el supòsit que, per immunitzar la població de mé

    Atès que sembla que aquesta primera fita es podrà assolir, des de CaixaBank Research esperem que la despesa turística es recuperi amb força a partir de la segona meitat de l’any. En concret, elaborem el nostre escenari d’acord amb la hipòtesi que les restriccions a la mobilitat i a l’activitat es començaran a relaxar de manera notable a partir del mes de maig, quan una part apreciable de la població de risc estarà finalment immunitzada, i que, al setembre, quan s’assolirà la immunitat de ramat, es podrà fer un nou pas endavant cap a una major normalització de la situació. Així mateix, la implantació del passaport sanitari a partir del mes de juny, tal com ho planteja la Comissió Europea, facilitarà i estimularà la mobilitat de la població durant la temporada d’estiu.6 La ràpida, tot i que breu, millora dels fluxos turístics durant els mesos de juliol i d’agost del 2020, en un context en què, malgrat el manteniment de les mesures de distanciament social, es permetia la mobilitat, també dóna suport a una recuperació potent del turisme quan es rebaixin les restriccions a la mobilitat a Europa.7 

    Considerant aquestes tres hipòtesis, i reconeixent que hi ha una gran incertesa sobre el nostre escenari, esperem que, el 2021, la despesa turística internacional es multipliqui per 2,3 en relació amb els nivells del 2020, la qual cosa la situaria el 45% per sota dels registres del 2019. Pel que fa a la despesa dels turistes domèstics, esperem que creixi el 30% anual i que se situï el 25% per sota del 2019 (el –45% el 2020). Pel que fa a la temporada estival, les perspectives són relativament positives: esperem que la despesa internacional limiti la seva caiguda en relació amb l’estiu del 2019 fins al 27%, mentre que, en el cas del turisme domèstic, esperem que aquesta caiguda se situï en el 16%.

    • 6. La Comissió Europea ja ha fet una proposta legislativa per al passaport sanitari (Digital Green Certificate), que podria entrar en funcionament a partir del mes de juny.
    • 7. El 2020, la despesa dels turistes domèstics va passar de caure el 70% interanual al juny al 13% a l’agost. Per la seva banda, els turistes francesos, que a l’agost podien viatjar a Espanya, tot i que sotmetent-se a una quarantena en tornar al seu país, van passar de caure el 95% interanual al juny al 60% a l’agost. En un context amb menys restriccions a Europa, esperem que el comportament dels fluxos turístics des de països emissors tradicionals (el 75% de la despesa total) s’acosti més a la situació del turisme domèstic del 2020 i se situï el 25% per sota del nivell del 2019 (el –77% el 2020).

    Despesa turística a Espanya

    VariaciónVariació en relació amb el trimestre equivalent del 2019

    Despesa turística a Espanya
    Nota: Previsions de despesa dels turistes domèstics i dels turistes internacionals a partir de l’octubre del 2020 i del febrer del 2021, respectivament. Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE.

    Tenint en compte aquestes xifres de despesa, esperem que el PIB turístic se situï prop del 40% per sota del nivell pre-COVID del 2019, la qual cosa implicaria una recuperació del 80% en relació amb el 2020.8 Aquesta recuperació contribuiria al creixement de l’economia espanyola en 1,9 p. p. de manera directa. De cara al 2022, encara hi ha molta incertesa associada, però l’evolució de la campanya de vacunació ens convida a continuar sent positius. Així, confiem que la immunitat de ramat de la població ens permeti assolir la normalització de la mobilitat de turistes a Espanya i a Europa. Això comportaria per al sector la recuperació d’uns nivells d’activitat encara per sota però més a la vora dels assolits el 2019, suficients, en tot cas, per tornar a assegurar la rendibilitat del teixit empresarial que conforma la indústria turística.

    • 8. El PIB turístic és una mesura de l’activitat econòmica que genera l’activitat dels turistes a Espanya. Segons les dades de l’INE, el 2019, les activitats turístiques van generar al voltant del 12,4% del PIB nacional.

    Evolució del PIB turístic a Espanya

    Última actualització: 29 abril 2021 - 13:24
    Els fons Next Generation EU seran importants a l’hora de sufragar les inversions

    en digitalització, en sostenibilitat i en la millora de les infraestructures, difícils d’assumir en l’actualitat per una indústria turística molt danyada.

    Malgrat que, a llarg termini, la sostenibilitat del sector està fora de dubtes, durant el període de recuperació gradual que encara tenim per davant, el paper de l’Administració pública serà crucial. Per aquest motiu, és important destacar el paper de la política econòmica en el conjunt del 2021, que s’haurà de continuar adaptant de manera efectiva i àgil. En aquest sentit, mentre no es consolidi la recuperació, considerem que l’extensió dels ERTO és clau. També serà important aprofitar la flexibilitat que poden aportar l’extensió dels ICO i l’ampliació dels seus períodes de carència. A més a més, els ajuts directes que rebrà el sector seran de gran utilitat per facilitar la supervivència d’empreses que seran rendibles quan es recuperi la mobilitat. Així, el paquet de 7.000 milions d’euros llançat pel Govern central i els fons disponibles per reforçar la solvència –els 10.000 milions gestionats per la SEPI més els 4.000 milions que acompanyen els ajuts directes en l’últim paquet– van en la direcció encertada. Finalment, el paper dels fons Next Generation EU (NGEU) també serà important a l’hora de sufragar les inversions en digitalització, en sostenibilitat i en la millora de les infraestructures, difícils d’assumir en l’actualitat per una indústria turística molt danyada, però que seran molt necessàries per sortir d’aquesta crisi mantenint el nostre estatus com a destinació turística més competitiva del món.

    p10
    En conclusió
    • El 2020 ha estat un any molt dur per a la indústria turística, i l’inici del 2021 no ha estat més fàcil a causa de l’efecte de la tercera onada de COVID-19. 
    • El control dels contagis, la vacunació de la població de risc i la posada en marxa del passaport sanitari europeu durant el segon trimestre de l’any haurien de donar suport a una recuperació ràpida de la indústria durant la segona meitat del 2021. 
    • Les nostres previsions apunten al fet que el PIB turístic rebotarà el 80% enguany, de manera que l’activitat econòmica de la indústria turística se situarà al voltant del 40% per sota del nivell del 2019. 
    • Esperem una recuperació forta en els propers anys, gràcies a la normalització de la mobilitat que comportarà la immunitat de ramat. El turisme continuarà sent un dels motors de l’economia espanyola. 
    • Malgrat que la recuperació és a prop, el suport de la política econòmica continuarà sent fonamental a curt termini.
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • Turisme rural com a resposta a la COVID-19

    castellàanglès

    Les destinacions rurals s’han revelat com les més atractives després de l’esclat de la pandèmia. Per als turistes que buscaven viatjar i mantenir el distanciament social durant l’estiu, els espais rurals van representar una gran alternativa, la qual cosa ha comportat que la pèrdua d’activitat turística a les regions menys urbanes d’Espanya hagi estat molt inferior a la de les destinacions més tradicionals de costa i a la de les ciutats. En aquest article utilitzem les tècniques d’anàlisi de big data per analitzar l’evolució dels pagaments amb targeta efectuats pels turistes domèstics i internacionals en funció de les característiques de les destinacions que van visitar. Els resultats confirmen la major resiliència de les destinacions turístiques rurals durant el 2020 i dibuixen unes perspectives positives per al turisme rural de cara al 2021.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Etiquetas
    Miniatura
    Área geográfica

    El turisme rural s’ha revelat com una de les alternatives per als turistes domèstics i internacionals durant el 2020. Així, durant els mesos d’estiu, les regions amb gran presència d’agroturismes, com Astúries, Cantàbria i Navarra, van registrar caigudes menys intenses en el nombre de pernoctacions de turistes domèstics, mentre que les que més patien eren la Comunitat de Madrid i Barcelona, principals destinacions urbanes. En efecte, les pernoctacions en allotjaments de turisme rural amb prou feines van caure en els mesos de juliol i d’agost, en concret el 12% interanual, mentre que el total d’allotjaments turístics va registrar un descens del 60% interanual. 

    No obstant això, les dades de pernoctacions que ens ofereix l’INE només ens permeten fer una anàlisi de la mobilitat dels turistes, de manera que no podem valorar els probables canvis en la forma de consumir dels turistes durant el 2020. Per poder fer una anàlisi més àmplia, utilitzem les dades dels pagaments amb targeta i de les retirades d’efectiu als TPV i als caixers de CaixaBank. En concret, ens centrem en els pagaments que van efectuar les targetes dels turistes i eliminem de la mostra la despesa efectuada pels consumidors locals.1 D’altra banda, elaborem una classificació de tots els municipis d’Espanya segons siguin urbans, rurals o costaners,2 amb la finalitat d’analitzar la despesa que van realitzar els turistes a les diferents destinacions. 

    • 1. Per identificar la despesa dels turistes internacionals, s’utilitzen els pagaments i les retirades d’efectiu de targetes emeses per entitats estrangeres. Per al cas dels turistes domèstics, s’utilitzen els pagaments i les retirades d’efectiu amb targetes emeses per entitats espanyoles fora del lloc habitual de residència. El resultat s’ajusta utilitzant una mesura de penetració dels TPV de CaixaBank per equilibrar la mostra entre regions amb una presència dispar de CaixaBank.
    • 2. Es classifiquen com a destinacions costaneres tots aquells municipis, urbans i rurals, que tinguin línia de costa. Es classifiquen com a municipis rurals tots els municipis no costaners de menys de 30.000 habitants o menys de 100 habitants per km². Els municipis no costaners restants es classifiquen com a municipis urbans.
    Utilitzem la metodologia big data

    per analitzar les dades dels pagaments amb targeta efectuats pels turistes en destinacions rurals.

    Distribució del turisme en funció de la destinació

    Segons aquesta anàlisi, el turisme rural va mobilitzar al voltant del 10% de la despesa turística total el 2019, de la qual només 3 p. p. van ser deguts a la despesa de turistes internacionals. El 2020, per la seva banda, el millor comportament del turisme rural en relació amb la resta del sector va incrementar el seu pes fins al 14% del total. Es tracta d’una porció apreciable de la despesa total, coherent amb el percentatge de població que resideix als municipis rurals, que també és del 14%. Tal com s’observa al gràfic següent, el turisme en municipis de costa, que podríem qualificar com les destinacions més tradicionals de la indústria turística, va representar el 58% de la despesa total el 2020. A més de ser el que més pes va tenir, també va ser el que més proporció d’estrangers va atreure l’any passat, amb el 55% de la despesa en destinacions costaneres efectuada amb targetes estrangeres. Finalment, les destinacions turístiques urbanes van mobilitzar el 28% de la despesa turística total el 2020. 

    Despesa turística en funció del tipus de municipi

    % sobre la despesa turística total

    Despesa turística en funció del tipus de municipi (2019)

    Última actualització: 29 abril 2021 - 13:25

    Despesa turística en funció del tipus de municipi (2020)

    Última actualització: 29 abril 2021 - 13:25
    El turisme rural va mobilitzar al voltant del 10% de la despesa turística total el 2019

    El 2020, el comportament més positiu del turisme rural en relació amb la resta del sector va incrementar el seu pes fins al 14%.

    p15
    Despesa turística en funció de la destinació

    Si observem l’evolució de la despesa turística durant l’any 2020, la despesa efectuada per tots els turistes (domèstics i internacionals), identificada mitjançant els pagaments amb targeta i les retirades d’efectiu als TPV i als caixers de CaixaBank, va recular el 51% el 2020.3 Si ens fixem en les diferents destinacions, la despesa turística a les ciutats va caure el 46% anual i la despesa turística a les destinacions de costa, el 56%. En canvi, la despesa turística a les destinacions rurals va recular considerablement menys (el 31% anual), gràcies a una recuperació molt més ràpida durant els mesos de desescalada i al fet que va mantenir un major atractiu en el context de distanciament social durant els mesos d’estiu i inici de la tardor.

    Tal com es pot observar al gràfic següent, al gener d’enguany, últim mes per al qual disposem d’aquest desglossament detallat en el moment de tancar aquest article, les caigudes en la despesa turística són molt similars a totes les destinacions: entre el 51% i el 58% interanual. Això és degut al fet que les restriccions a la mobilitat han afectat les comunitats autònomes d’una manera similar durant la segona i la tercera onades, ja que s’ha prohibit en molts casos el moviment intercomunitari (o, fins i tot, dins la mateixa comunitat) i, per tant, s’ha impedit el canvi de comunitat autònoma per fer turisme.

    • 3. La caiguda de la despesa turística que capturem als TPV de CaixaBank és inferior a la publicada per l’INE. Així, la despesa turística total publicada per l’INE entre el gener i el setembre del 2020 (a l’hora de tancar aquest informe, encara no hi havia dades del turisme domèstic per al 4T) va caure el 67,0% interanual, mentre que el de CaixaBank va caure el 50,5% interanual. En aquest sentit, la nostra mesura està afectada per l’evolució a l’alça de la utilització de targetes com a mitjà de pagament després de l’esclat de la pandèmia. Addicionalment, pot haver-hi diferències de mesura pel fet que, mitjançant els TPV de CaixaBank, no capturem la despesa efectuada en origen ni els pagaments fets amb efectiu no retirat als caixers del lloc de destinació, mentre que l’INE sí que ho reflecteix a les enquestes Egatur i Familitur.

    Despesa turística en funció del tipus de municipi

    Última actualització: 29 abril 2021 - 13:26
    Pes del turisme rural a Espanya

    La major resiliència de les destinacions rurals durant el 2020 no va ser suficient per esmorteir el profund impacte de la COVID-19 sobre el sector turístic espanyol, a causa del seu reduït pes dins la indústria turística i del fet que les caigudes de turistes a les destinacions rurals també van ser apreciables. Malgrat això, sí que ha tingut un paper molt rellevant pel que fa a l’abast geogràfic del xoc. Tot i que, el 2020, el pes del turisme rural va representar el 14% del total, 15 províncies espanyoles van registrar més del 40% de la despesa turística en municipis rurals. En aquestes províncies més dependents del turisme rural, la despesa turística total va caure el 33% anual, 17 p. p. menys que en la mitjana d’Espanya. Per la seva banda, les regions predominantment urbanes i costaneres han patit més el xoc que ha representat la COVID-19. A les nou províncies amb menys del 5% de turisme rural, la despesa turística va caure el 60% (9 p. p. per damunt de la mitjana d’Espanya). 

    15 províncies espanyoles van registrar el 2020 més del 40% de la despesa turística en municipis rurals

    En aquestes províncies més dependents del turisme rural, la despesa turística total va caure el 33% anual, 17 p. p. per sota de la mitjana d’Espanya.

    Pes del turisme rural a Espanya

    Despesa turística en municipis no urbans en relació amb la despesa turística total

    Pes del turisme rural a Espanya
    Notes: Despesa de targetes emeses per entitats estrangeres (turistes internacionals) i despesa de targetes emeses per entitats espanyoles fora del lloc habitual de residència (turistes domèstics) registrades als TPV de CaixaBank. Per identificar els munic
    Despesa turística en funció de la destinació i del tipus de negoci

    En aquest sentit, si ens fixem en l’evolució de la despesa turística en funció de la destinació i del tipus de negoci, veiem que tots els tipus de comerços localitzats als municipis rurals han registrat caigudes inferiors en la facturació dels turistes internacionals i domèstics. En primer lloc, els allotjaments turístics –hotelers i extrahotelers– localitzats en municipis rurals van esquivar l’any 2020 molt menys colpejats per la crisi. Tal com es mostra a la taula següent, la despesa turística rural va caure el 44% anual, mentre que, a les ciutats i a les destinacions de costa, va patir caigudes anuals del 76% i del 79%, respectivament. S’observa una dinàmica similar en la despesa en hoteleria, un dels sectors que més pateix les conseqüències de la COVID-19 a les grans destinacions turístiques, amb caigudes de la despesa turística superiors al 55% anual en destinacions urbanes i de costa, mentre que, a les destinacions rurals, va caure el 27% anual. En qualsevol cas, cal esmentar que les caigudes de la despesa turística a les destinacions rurals, malgrat no ser tan extremes com a la resta de les destinacions, també han estat molt importants.

    Si ens fixem en l’evolució de la despesa turística en funció de la destinació i del tipus de negoci,

    veiem que tots els tipus de comerços localitzats en municipis rurals han registrat caigudes inferiors en la facturació.

    Evolució de la despesa turística el 2020 en funció del tipus de destinació i de la despes

    Variació anual

    Evolució de la despesa turística el 2020 en funció del tipus de destinació i de la despesa
    Notes: Despesa de targetes emeses per entitats estrangeres (turistes internacionals) i despesa de targetes emeses per entitats espanyoles fora del lloc habitual de residència (turistes domèstics) registrades als TPV de CaixaBank. Per identificar els muni
    En conclusió
    • Les dades internes de CaixaBank ens mostren que l’impacte de la COVID-19 sobre el turisme rural i sobre el turisme interior ha estat notable però més contingut que a la resta de destinacions. Ha predominat l’interès dels turistes per trobar destinacions descongestionades i tranquil·les, amb el turisme rural com a màxim exponent. De cara al 2021, el turisme rural també serà una de les forces motrius de la recuperació, gràcies al fet que el distanciament social no en limitarà tant el creixement durant els mesos més incipients del retorn a la normalitat en què la immunització de la població encara sigui incompleta. 
    • A mitjà termini, la indústria turística post-COVID continuarà tenint els seus dos grans punts de suport en les destinacions de costa i urbanes. No obstant això, el paper de la COVID-19 com a accelerador de les tendències de canvi en l’economia podria ser un revulsiu perquè el turisme rural guanyi pes. En aquest sentit, les iniciatives que engloba el Pla de Recuperació Europeu (NGEU) per impulsar la digitalització i la modernització de l’oferta turística podrien repercutir de manera especial sobre les destinacions menys consolidades –entre elles les rurals– i permetre així que l’oferta turística a Espanya es diversifiqui i mantingui el seu avantatge competitiu en relació amb la resta de mercats internacionals.
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Activado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • La necessitat d’alçar el vol el 2021

    castellàanglès

    El transport aeri és un dels grans punts de suport de la cadena de valor del sector turístic. Per aquest motiu, i d’una manera similar a la de la resta del sector, ha patit una caiguda molt profunda de l’activitat el 2020 arran de la COVID-19. Les companyies aèries travessen una etapa que combina elevats costos de capital, per les seves grans estructures, i una falta gairebé total d’ingressos operatius. Les necessitats evidents de liquiditat de les aerolínies europees han empès alguns governs a injectar capital públic per evitar-ne el col·lapse. El 2021 es presenta com l’any d’inflexió que necessita el sector turístic: l’avanç de les campanyes de vacunació i l’aprovació de mesures com el passaport sanitari seran claus perquè el transport aeri iniciï el camí cap a la recuperació i torni a ser un dels puntals del sector.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Etiquetas
    Miniatura
    Área geográfica

    L’excel·lent evolució del turisme internacional a Espanya en els últims anys no es pot entendre sense la tasca de les companyies aèries, que van aconseguir incrementar la connectivitat entre destinacions a preus molt competitius. Tant és així que la despesa turística en transport de viatgers, en què destaca de manera aclaparadora el transport aeri, representa la gens menyspreable xifra de l’11,2% del total de la despesa turística, tal com es pot observar al gràfic següent. Atesa la importància del transport aeri per al turisme, no és d’estranyar que, durant la crisi actual, el sector de les aerolínies es trobi a l’epicentre de l’impacte econòmic causat per les mesures implementades per combatre l’avanç de la COVID-19 a tot el món.

    Consum turístic a Espanya en funció de la partida de despesa

    % sobre el consum turístic

    Distribució sectorial del consum turístic

    Última actualització: 29 abril 2021 - 13:27

    Distribució del consum en transport

    Última actualització: 29 abril 2021 - 13:28
    Caiguda del trànsit aeri global

    La situació actual de les companyies aèries a nivell global és demolidora. Al febrer del 2021, el 16% dels països tenien les fronteres tancades i el 65% aplicaven restriccions d’entrada selectives o quarantenes a l’arribada al país.1 Aquest fet, en combinació amb l’enorme pes de les connexions internacionals al sector, ha comportat que, segons les dades de l’Official Airline Guide (OAG), al gener del 2021, el nombre de vols programats a escala mundial fos gairebé el 50% inferior al del gener del 2020. Per regions, observem que els països de la UE i, sobretot, el Regne Unit són els que presenten una situació  més negativa, amb caigudes interanuals del 66% i del 83% al gener, respectivament. Per la seva banda, el mercat nord-americà, també molt colpejat per la COVID-19, presenta una caiguda del 44% al gener, encara molt elevada però molt inferior a la registrada pels països europeus, gràcies al suport del mercat domèstic. En una situació intermèdia trobem el Japó, Corea i Austràlia. En aquests països, el volum de vols domèstics s’ha recuperat relativament millor, però els vols internacionals presenten caigudes molt severes, ja que han controlat l’evolució de la pandèmia de manera extraordinària amb el manteniment de restriccions molt dures a les fronteres. La Xina és un cas a part, amb un mercat domèstic de transport aeri molt ampli i on, gràcies al baix nivell d’incidència de la COVID-19 al territori, s’ha aconseguit recuperar gairebé del tot el trànsit aeri.

    • 1. D’acord amb l’indicador de controls fronterers de l’Oxford COVID-19 Government Response Tracker: https://www.bsg.ox.ac.uk/research/research-projects/covid-19-government-response-tracker.
    El transport de passatgers a la UE i al Regne Unit

    és el que presenta caigudes més grans de l’activitat.

    Vols programats 

    Variació interanual (%)

    Vols programats
    Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’OAG.

    Dins el mercat europeu, les caigudes són molt similars i profundes. Segons les dades d’EUROCONTROL, organisme que coordina les agències nacionals de controladors aeris del continent, al gener, tots els països de l’Europa occidental van patir caigudes interanuals entre el 55% i el 80% en el volum de vols comercials. Tal com es mostra al gràfic següent, els cinc principals mercats europeus (Espanya, Itàlia, Alemanya, França i el Regne Unit) van registrar, al final de gener, un volum de vols diaris molt similar al del final de juny. Es tracta d’un fet molt destacable, ja que cap d’aquests països va obrir les fronteres abans del 15 de juny.

    Volum de vols a Europa

    Última actualització: 29 abril 2021 - 13:29
    L’estat financer de la indústria aèria

    Aquestes xifres tan pobres han empès la indústria aèria a una situació financera molt complexa. Les aerolínies tendeixen a ser empreses de gran estructura i amb un ús molt intensiu en capital físic, la qual cosa implica costos molt elevats i difícils d’ajustar a curt termini. A més a més, es tracta de companyies exposades a un alt nivell de competència. Per aquest motiu, operen amb marges petits i basen la seva rendibilitat en el manteniment d’una massa de clients àmplia i en taxes elevades d’ocupació dels avions. Segons les estimacions de l’Associació Internacional de Transport Aeri (IATA, per les sigles en anglès), els ingressos de la indústria haurien caigut el 66% el 2020, a causa de la caiguda del 80% en els ingressos per transport de passatgers i malgrat  que els ingressos per transport de mercaderies van créixer el 17% anual. D’altra banda, els costos operatius –consum de combustible, logística, manteniment i costos salarials– es van reduir el 43% a causa de la conseqüent caiguda del nombre d’operacions i dels programes temporals de flexibilització de l’ocupació (a Espanya, els ERTO). En aquest context, les pèrdues van ser generalitzades, amb un marge de beneficis sobre vendes a escala global que va passar de l’11% el 2019 al –45% el 2020.2

    • 2. El marge de benefici és la ràtio EBIT sobre els ingressos totals. El 2020, la combinació de l’entrada en pèrdues (numerador) i de la profunda caiguda dels ingressos (denominador) ha comportat ràtios negatives molt elevades.
    La situació financera de la indústria aèria és molt complexa

    a causa de la gran escassetat d’ingressos i de la dificultat d’ajustar els elevats costos fixos.

    En aquestes condicions, la indústria ha hagut de recórrer de manera extraordinària a instruments per incrementar la disposició de liquiditat i per captar capital. Segons les dades d’IATA, a partir dels balanços de les prop de 290 aerolínies adscrites, l’endeutament de la indústria va augmentar el 51,4% durant el 2020, mitjançant l’emissió de bons, els crèdits del sector bancari i els préstecs concedits pel sector públic.3 Pel que fa al paper dels governs per donar suport a la sostenibilitat de les companyies aèries, a Europa, destaquen els casos d’Air France-KLM, que, al final d’abril, va rebre 11.000 milions d’euros en crèdits i en préstecs garantits dels governs de França i dels Països Baixos, i de Lufthansa, que va rebre una injecció de capital del Govern alemany de 9.000 milions d’euros al maig del 2020, de manera que va ampliar la seva participació en l’empresa fins al 25%. A Espanya també hem viscut el rescat de Globalia, matriu d’Air Europa, mitjançant dos préstecs convertibles en capital per valor de 475 milions d’euros concedits pel SEPI al final del mes d’octubre. 

    Aquesta situació també s’ha vist reflectida en les cotitzacions borsàries de les companyies aèries. Tal com s’observa al gràfic següent, la capitalització de les principals aerolínies d’Europa va patir caigudes superiors al 50% entre el març i el novembre. Només després de l’anunci de la vacuna, les cotitzacions han flexionat lleugerament a l’alça. Només Ryanair presenta una capitalització superior a la de l’1 de gener del 2020.

    • 3. IATA no ha publicat informació sobre la composició de la mostra d’aerolínies utilitzada, malgrat que és presumible que es tracti d’una mostra representativa. Les aerolínies de la mostra van incrementar el deute des dels 430.000 milions (MM) de dòlars fins als 651 MM, dels quals 78 MM obtinguts a través d’emissió de bons, 58 MM de préstecs del sector públic, 47 MM de préstecs comercials, 24 MM de garanties públiques de crèdit, i 14 MM d’impostos diferits.

    Capitalització borsària de les principals aerolínies europees

    Variació en relació amb l’1 de gener del 2020

    Capitalització borsària de les principals aerolínies europees
    Font: CaixaBank Research, a partir de dades de Thomson Reuters Datastream.

    Volum de vols als principals aeroports d’Espanya

    Arribades

    Volum de vols als principals aeroports d’Espanya
    Nota: * Se sumen els principals aeroports provincials a les Balears (Palma, Eivissa), Las Palmas (Gran Canària, Lanzarote i Fuerteventura) i Santa Cruz de Tenerife (Tenerife Nord i Sud, La Palma, El Hierro i La Gomera). Font: CaixaBank, a partir de dade
    Mercat del transport aeri a Espanya

    El cas de la indústria aèria a Espanya no és un cas singular. Igual que a la resta d'Europa, després de l’inici de la pandèmia al març del 2020, la mobilitat aèria de passatgers es va frenar en sec. Segons les dades del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, als aeroports espanyols, es va passar d’un volum de passatgers de 274 milions el 2019 a només 73 milions el 2020 (el –73% anual), la qual cosa va implicar una reculada a nivells similars als observats el 1990. A més a més, les xifres més recents no revelen una millora: al gener del 2021, el nombre de passatgers a Espanya va caure el 85% interanual. 

    Si ens fixem en l’evolució dels principals aeroports d’Espanya que mostrem al gràfic següent, es poden extreure tres conclusions: (i) les severes caigudes d’activitat s’imposen com a factor comú al conjunt d’Espanya; (ii) les destinacions preferides pels turistes domèstics han resistit relativament millor, i (iii) les Illes Canàries han tingut més èxit que les Balears a l’hora de captar demanda domèstica. Destaca el cas de Madrid, principal aeroport espanyol, gràcies al seu paper d’intercanviador entre vols internacionals i domèstics, que va registrar descensos superiors al 65% interanual en la segona meitat del 2020. Per la seva banda, els aeroports de Barcelona i d’Alacant, situats en sengles destinacions il·lustres per al turisme internacional, han patit les caigudes més severes en l’últim trimestre del 2020. En canvi, aeroports com els de Sevilla i Bilbao, amb més pes dels vols domèstics, mostren caigudes també molt intenses, tot i que més moderades.

    Espanya va passar d’un volum de passatgers als seus aeroports de 274 milions el 2019

    a només 73 milions el 2020 (el –73%), la qual cosa va implicar una reculada a nivells similars als del 1990.

    21-1
    En conclusió
    • Atesos els números comentats en aquest article, la situació de la indústria aèria és molt vulnerable. S’estima molt necessari que, el 2021, la mobilitat es comenci a recuperar perquè els ingressos recurrents tornin a fluir cap a les empreses del sector i evitar, així, una major reestructuració del sector. 
    • En aquest sentit, la recuperació, com no podia ser de cap altra manera, dependrà de l’efectivitat i de l’agilitat de la campanya de vacunació. La immunització de gairebé el 90% de la població de risc a Europa i l’aprovació d’un passaport sanitari que possibiliti la mobilitat de la població immune abans de la temporada alta seran les claus perquè aquest estiu canviï la tendència al sector. 
    • Malgrat aquesta millora previsible, la indústria continuarà sota molta pressió. Segons les previsions d’IATA, el 2021, els ingressos de les companyies aèries es mantindran al voltant del 40% per sota dels nivells pre-COVID i continuaran tenint fluxos de caixa negatius fins al quart trimestre de l’any.
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • Turisme en rebaixes: el paper de l’ajust dels preus hotelers en la recuperació

    castellàanglès

    El col·lapse del turisme a Espanya després de la irrupció de la COVID-19 ha empès la indústria turística a escometre grans ajustos en els preus. El sector hoteler ha estat el màxim exponent d’aquesta tendència: segons les dades de l’INE, el preu per habitació i dia que van cobrar els hotels a l’estiu del 2020 va ser el 16% inferior al de l’any anterior. No obstant això, no sembla que aquesta enorme rebaixa en els preus hagi jugat un paper determinant en la revitalització de la demanda d’algunes regions. El canvi de preferències a l’hora de viatjar que ha comportat la pandèmia ha propiciat que els turistes apostin per destinacions pròximes, familiars i poc congestionades i no donin tanta prioritat al preu i a l’efecte crida generat per la gran rebaixa de preus hotelers.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Etiquetas
    Miniatura
    Área geográfica

    La llei de l’oferta i la demanda és molt clara: si la demanda disminueix i l’oferta es manté, els preus cauen; si l’oferta cau i la demanda es manté, els preus pugen. El 2020, vam assistir a un exercici en què es van donar els dos moviments. D’una banda, la demanda turística va caure amb força fins i tot durant els mesos d’estiu, quan les restriccions a la mobilitat i la taxa de contagis eren molt reduïdes. De l’altra, es van imposar fortes restriccions als aforaments a l’hoteleria, que van restringir de forma considerable el nombre de places turístiques disponibles als hotels i de clients als quals es podia donar servei als restaurants. 

    Segons la teoria econòmica, la restricció d’aforaments que vam viure durant la segona meitat del 2020 hauria d’haver limitat les rebaixes dels preus de molts establiments, però la caiguda de la demanda turística va ser tan imponent que la majoria d’empreses i de comerços que depenen d’alguna mesura del turisme van ajustar els preus amb l’esperança de revifar la demanda.1 

    • 1. Cal tenir en compte que aquesta rebaixa de preus es va produir en un context en què van augmentar els costos per adaptar-se a les mesures de seguretat anti-COVID (els establiments van haver d’assumir, per exemple, les despeses en gel hidroalcohòlic, en mampares protectores, en increment de la neteja, en senyalització, etc.) i els costos fixos unitaris (a causa de les restriccions a l’aforament i de la caiguda de la facturació).
    La caiguda de la demanda turística va ser tan imponent el 2020

    que la majoria d’empreses i de comerços que depenen del turisme van optar per ajustar els preus amb l’esperança de revifar la demanda.

    Els preus dels allotjaments turístics, els que més es van ajustar després del confinament

    Segons les dades de l’índex de preus del consumidor (IPC), els preus dels allotjaments turístics, molt dependents de la demanda turística internacional, van ser els que més es van ajustar després del confinament que vam viure entre el març i el juny de l’any passat. Així, durant la segona meitat del 2020, els preus d’aquests negocis van caure, de mitjana, el 18% interanual. Per la seva banda, també es van observar grans ajustos en el preu dels vols internacionals i domèstics, amb caigudes interanuals del 14% i del 3%, respectivament, quelcom molt destacable en un sector on els marges ja eren molt ajustats abans de la pandèmia.2 Finalment, cal considerar que no tots els comerços dependents del turisme van rebaixar els preus. Aquest va ser el cas dels comerços de restauració, que, malgrat patir una caiguda en la facturació, van ser capaços de substituir una part de la clientela de turistes per clients locals i van situar els preus, de mitjana, l’1% per damunt dels nivells del 2019.

    • 2. Vegeu l’article «La necessitat d’alçar el vol el 2021», en aquest mateix informe.

    Índex de preus del consumidor de béns i de serveis vinculats al turisme

    Última actualització: 29 abril 2021 - 13:29
    Diversitat a la indústria turística, diversitat en les caigudes dels preus

    Les grans caigudes en els preus dels allotjaments turístics no van ser homogènies a Espanya, a causa de la diversitat existent dins la pròpia indústria turística. La composició de la demanda turística, els canvis de preferències dels turistes després de l’esclat de la pandèmia i les profundes diferències en el nivell de preus pre-COVID entre regions són alguns dels factors que ens ajuden a entendre com s’ha distribuït el xoc. Tal com s’observa al gràfic següent, les diferències en els preus hotelers entre comunitats autònomes (CA) són palpables. Un dels principals determinants d’aquestes diferències és el pes de la demanda internacional, que, tradicionalment, té un poder adquisitiu més alt, en relació amb el pes de la demanda turística domèstica, que prefereix destinacions amb un nivell de preus més moderat. Així, veiem com, a les Balears, una destinació eminentment internacional, la tarifa mitjana diària per habitació (ADR, per les sigles en anglès) va ser de 123 euros durant els mesos d’estiu, mentre que, al Principat d’Astúries, una destinació amb una indústria turística molt més enfocada als turistes domèstics, va presentar un ADR de 70 euros, més del 40% per sota de l’ADR de les Balears.3 Ateses aquestes diferències, cal esperar que les CA amb preus més alts, que, al seu torn, són les més urbanes i internacionals, siguin les que van escometre ajustos majors en els preus.

    • 3. Una part de les diferències en preus ve donada per la diversitat en la planta hotelera de cada regió en termes d’estrelles. En el cas esmentat, el pes dels hotels de 4 i de 5 estrelles a les Balears és del 53% i a Astúries, del 31%.

    Pes de la demanda estrangera i preus hotelers a les CA el 2019

    Pes de la demanda estrangera i preus hotelers a les CA el 2019
    Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE.

    Així, les CA que van ajustar més els preus hotelers durant els mesos d’estiu del 2020 van ser Madrid (el –34,8% interanual), el País Basc (el –24,0%) i Catalunya (el –20,2%), on trobem les principals destinacions urbanes d’Espanya. Per la seva banda, a les Balears (el –5,1%) i a les Canàries (el –3,4%), dues destinacions que han patit relativament més, a causa de la dependència del turisme estranger, no es va optar per una estratègia tan agressiva. Finalment, a Astúries (el +6,0%), a Extremadura (el +1,2%) i a Aragó (el +0,8%), tres CA amb més pes del turisme rural de costa i d’interior –menys congestionat– i tradicionalment més dependents del turisme domèstic, no es va optar per una rebaixa de preus, ja que van aprofitar la seva major competitivitat en el context de distanciament social.

    Caiguda dels preus hotelers en el 3T 2020

    Variació interanual de l’ADR

    Caiguda dels preus hotelers en el 3T 2020
    Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE.
    La rebaixa de preus va servir per atreure turistes?

    Durant l’última dècada, la creixent demanda turística que ha rebut Espanya ha empès els preus del sector a l’alça any rere any. Malgrat això, la competitivitat en relació amb altres destinacions internacionals es va mantenir ferma, gràcies al fet que la indústria turística ha competit a nivell internacional a força de millorar la qualitat dels serveis que presta i ha capitalitzat al màxim el gran atractiu de la destinació (cultura, clima, hores de sol, etc.). Aquesta situació s’inverteix per complet el 2020. L’absència de turistes va esvair la pressió de la demanda sobre els preus i va empènyer l’oferta a efectuar grans ajustos en els preus buscant guanyar atractiu i incentivar el consum. 

    Segons les nostres estimacions,

    la demanda turística no va respondre als ajustos de preus durant l’any 2020.

    30

    Una de les qüestions que aflora després de veure aquestes grans rebaixes de preus és si va ser una estratègia adequada que va permetre atreure una major part dels turistes que van viatjar per Espanya. Sobre el paper, atesa la caiguda de la demanda, va ser una estratègia natural, però, el 2020, la situació va ser tan singular que sorgeix el dubte de si realment les decisions dels turistes es van guiar sobretot pels preus. Una hipòtesi molt plausible és que els pocs turistes internacionals que van venir a Espanya i que no tenen un segon habitatge al país (és a dir, que es van allotjar en hotels, en apartaments turístics, en càmpings, etc.) van ser els turistes fidelitzats que, any rere any, trien la mateixa destinació a Espanya. Pel que fa als turistes domèstics, és probable que també prevalguessin les destinacions familiars i properes. En aquest cas, la relació entre demanda i preu va perdre intensitat el 2020, i les rebaixes en els preus no van ser tan efectives com calia esperar. 

    Per contrastar aquesta hipòtesi, realitzem una sèrie d’exercicis quantitatius per estimar la intensitat dels canals que relacionen els preus amb la demanda. En primer lloc, calculem la correlació entre les variacions anuals de l’ADR i les quotes de mercat dels turistes internacionals i domèstics a les CA. El resultat és una correlació gairebé nul·la, la qual cosa apunta al fet que les rebaixes de preus hotelers no van millorar el percentatge de turistes que va aconseguir atreure cada CA el 2020. En fer una anàlisi més sofisticada per tractar d’estimar l’elasticitat preu de la demanda, els resultats apunten en aquesta mateixa direcció. Tal com es pot observar al gràfic següent, segons les nostres estimacions, la demanda hotelera va ser molt inelàstica durant el 2020 i no va respondre de forma significativa als canvis en els preus que van proposar molts establiments hotelers. En canvi, estimem que la demanda hotelera sí que va ser elàstica entre el 2010 i el 2019, amb una elasticitat preu d’1,3, la qual cosa implica que una rebaixa dels preus hotelers de l’1% causava un increment de les pernoctacions turístiques de l’1,3%.4 Això revela que les ofertes i les rebaixes en els preus sí que tenien un clar efecte crida abans de l’esclat de la pandèmia; no obstant això, les estimacions apunten al fet que, el 2020, no sembla que les rebaixes de preus que es van donar en algunes regions ajudessin de manera significativa a captar una major proporció de la baixa demanda turística.

    • 4. L’elasticitat preu es correspon al coeficient β estimat utilitzant mínims quadrats en dues etapes en la següent regressió en logaritmes: Di,t = α+βPi,t +ϑXi,t +δi +ζt+εi,t , on Di,t són les pernoctacions hoteleres a la província i en el mes t Pi,t és l’ADR hoteler instrumentat utilitzant els costos laborals unitaris; X i,t una matriu de variables de control i on les variables δi i ζt són els efectes fixos temporals i regionals no observables. S’utilitzen dues mostres de dades de panell a nivell de província, una entre el 1T 2010 i el 4T 2019 i una altra entre el 1T 2020 i el 4T 2020.

    Efecte d’una rebaixa de l’1% en els preus hotelers sobre les pernoctacions 

    Variació (%)

    Efecte d’una rebaixa de l’1% en els preus hotelers sobre les pernoctacions
    Nota: L’àrea ombrejada mostra un interval de confiança del 95%. (*) Es tracta d’un efecte no significatiu, ja que l’interval de confiança comprèn valors positius i negatius. Per aquest motiu, es pot dir que l’efecte és estadísticament igual a 0. Per a més
    En conclusió
    • El col·lapse del turisme a Espanya després de la irrupció de la COVID-19 ha empès la indústria turística a escometre grans ajustos en els preus. El sector hoteler ha estat el màxim exponent d’aquesta tendència i, en algunes regions d’Espanya, ha dut a terme una estratègia de preus molt agressiva per tractar de captar la major proporció possible de la poca demanda turística de l’any passat. 
    • Malgrat això, a causa dels canvis en la manera de fer turisme que vivim el 2020, l’estratègia de rebaixa de preus s’ha revelat poc efectiva i, a les regions on més s’han ajustat els preus, el guany ha estat mínim. Més enllà del preu, tot sembla indicar que els turistes han considerat altres factors, com la proximitat i haver visitat la destinació amb anterioritat. 
    • Malgrat tot, de cara al 2021, és probable que els preus es mantinguin ajustats, ja que, a l’estiu, la recuperació del turisme encara serà parcial i hi ha una necessitat enorme de captar demanda per part de les empreses més vinculades al turisme. 
    • La major seguretat a l’hora de viatjar, gràcies al fet que una part de la població estarà vacunada, pot fer que, enguany, l’estratègia d’ajust de preus sigui més efectiva. Per confirmar-ho, només cal esperar i, mentrestant, aprofitar l’entorn de preus baixos per reactivar el turisme en primera persona.
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • El paper del comerç al detall en l’economia espanyola

    castellàanglès

    El sector del comerç al detall exerceix un paper molt rellevant en una economia eminentment de serveis com l’espanyola, amb un pes més elevat en relació amb altres economies europees en termes d’activitat, d’ocupació i de nombre d’empreses. Es tracta d’un sector empresarialment atomitzat, amb una forta presència de pimes i de micropimes i especialment intensiu en ocupació. A més a més, la seva presència està àmpliament estesa d’una punta a l’altra de la nostra geografia. Tot plegat li concedeix un cert paper cohesionador, tant des del punt de vista social com territorial, dins l’economia espanyola.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Etiquetas
    Miniatura
    Área geográfica
    La importància del sector per a l’economia espanyola

    El comerç al detall representa el 4,2% del VAB,1 la qual cosa el converteix en una activitat molt rellevant per a l’economia espanyola i que ha crescut amb força en els últims anys (el +3,2% anual de mitjana entre el 2014 i el 2018). A més a més, la seva importància és una mica més gran que en altres economies europees amb una estructura econòmica similar (el 3,9% a Alemanya i a França i el 3,5% a Itàlia) i també en relació amb la mitjana de la UE (el 3,9%).

    • 1. Última dada disponible del 2018.
    La importància relativa del sector detallista

    Desglossament per sectors del VAB espanyol

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 14:57

    Pes del sector detallista a les economies europees

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:00

    Es tracta d’un sector especialment intensiu en ocupació: a Espanya, va ocupar 1,7 milions de persones el 2018, és a dir, el 9% del total d’empleats, més del doble del que aporta al VAB. De nou, la proporció d’ocupats al sector en relació amb el conjunt d’empleats del país és superior a la de les principals economies de la regió (entre el 8,7% i el 8,1% en el cas d’Alemanya, de França i d’Itàlia) i també es troba per damunt de la mitjana de la UE (el 8,4%). A més a més, és un sector generador d’oportunitats per a l’emprenedoria femenina: més del 50% de les empreses amb personalitat física del sector estan liderades per dones.

    No obstant això, en els últims anys, s’observa un procés gradual de reducció de les oportunitats d’ocupació, a causa de la penetració progressiva del comerç on-line i dels efectes duradors de la passada crisi: des de la recessió del 2008, el sector ha destruït el 5% dels llocs de treball a Espanya, el doble del que s’ha destruït al conjunt de l’economia en aquest mateix període.

    El comerç al detall espanyol és un sector empresarialment atomitzat. El formaven gairebé 436.000 empreses al final del 2020, al voltant del 13% del teixit empresarial espanyol. Cada empresa del sector té, de mitjana, 1,3 establiments, la qual cosa representa una mica més de 550.300 establiments. Aquestes xifres han caigut de manera recurrent en els últims anys: des del 2010, el nombre d’empreses ha reculat el 14% acumulat, i el nombre d’establiments, l’11%. Això suggereix que la passada crisi financera del 2008, més que el tancament o la desaparició de locals físics, va provocar una major concentració empresarial al sector.

    En aquest sentit, la dimensió empresarial del sector convergeix cap a la mitjana europea (representa al voltant del 14% del teixit empresarial europeu) i dels països més similars al nostre (el 13% a Alemanya; el 15% a França, i el 16% a Itàlia). La dada anual disponible per al 2020, malgrat l’impacte de la crisi sanitària per la COVID-19, no recull una especial destrucció del teixit empresarial detallista espanyol. No hi ha dubte que les ajudes posades en marxa per pal·liar l’impacte de les restriccions a la mobilitat i a l’activitat (en forma de línies de crèdit avalades, de rebaixes fiscals i per al lloguer de locals, així com la figura dels ERTO) han permès que la sagnia fos menys severa per a un sector molt colpejat per les restriccions (en especial, els subsectors de tèxtil i moda, d’entreteniment i d’oci).

    Cal assenyalar que la indústria detallista espanyola està dominada pels establiments d’alimentació, beguda i tabac (el 21% del total d’empreses del sector), per les botigues d’articles d’ús domèstic (el 15%, on s’inclou la roba, els mobles i els electrodomèstics, entre d’altres) i, finalment, pels establiments no especialitzats (el 12%).

    Teixit empresarial per subsectors detallistes

    Nombre d’empreses del sector detallista

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:07

    Nombre d’empreses del sector detallista

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:08
    El comerç al detall espanyol és un sector empresarialment atomitzat

    Englobava gairebé 436.000 empreses al final del 2020, al voltant del 13% del teixit empresarial espanyol

    Pel que fa al nombre d’empleats, el teixit empresarial del sector detallista es compon, bàsicament, d’empreses sense treballadors assalariats i de micropimes. Segons l’Estadística estructural d’empreses que realitza l’INE anualment, la meitat de les empreses del sector no compta amb personal assalariat; mentre que el 48% del total té una plantilla entre 1 i 10 treballadors remunerats. No obstant això, cal assenyalar que, en termes de la xifra de negocis, les empreses grans del sector (250 treballadors o més) són les que concentren la major proporció de la facturació del conjunt del sector detallista (el 35% del total). En els últims anys, en què el nombre d’empreses s’ha anat reduint de manera progressiva, les caigudes més intenses s’han concentrat en les empreses amb menys de 20 treballadors, mentre que el nombre d’empreses amb més de 1.000 treballadors ha augmentat el 10% des del 2008.

    Un sector dominat per les micropimes

    Principals magnituds en funció del nombre d’assalariats

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:09
    Un sector present a tot el territori nacional

    Importància del sector detallista per comunitats autònomes

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:10
    Andalusia és la regió que concentra més establiments (el 18% del total)

    Madrid acumula la major part de la facturació nacional del sector (el 26%), i Catalunya recull la major part del personal ocupat (el 18% del total)

    El sector detallista està molt present a tot el territori. La comparativa a nivell regional destaca tres comunitats autònomes per damunt de la resta: Andalusia, Catalunya i Madrid. Andalusia és la regió que concentra més establiments (el 18% del total); Madrid acumula la major part de la facturació nacional del sector (el 26%), i Catalunya recull la major part del personal ocupat (el 18% del total).

    No obstant això, la situació canvia de forma significativa si es té en compte la rellevància del sector en cada regió, mesurada per la proporció d’empreses detallistes en relació amb el teixit empresarial de cadascuna d’elles. D’aquesta manera, s’observa que la presència del comerç al detall a les diverses regions és força més homogènia, de manera que es pot dir que està molt estès pel país. En aquest cas, la rellevància del sector és major a Extremadura (el 18% del teixit empresarial), a Andalusia (el 17%) i a Castella-la Manxa (el 16%), a més de Ceuta i de Melilla (per damunt del 25%). Per la seva banda, Madrid (el 9,6% del teixit empresarial regional), les Balears (l’11%) i Catalunya (l’11,3%) serien les regions on el sector té menys rellevància dins el teixit empresarial.

    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • El comerç al detall resisteix i s’adapta

    castellàanglès

    A causa de la pandèmia, la situació actual de l’economia espanyola és molt complexa. El cas del comerç al detall no és una cap excepció, tot i que, tenint en compte totes les restriccions en els horaris d’obertura i en els aforaments que s’han adoptat per frenar la pandèmia, mostra una resiliència notable. Segons ho revelen els indicadors de demanda i d’ús del sector, l’activitat del comerç al detall s’apropa, tot i que ho fa per sota, al nivell pre-COVID. Malgrat això, l’anàlisi de les dades internes de CaixaBank revela una gran heterogeneïtat entre les empreses grans i petites i entre les diferents branques d’activitat, la qual cosa confirma que encara no s’ha assolit la plena recuperació.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Etiquetas
    Miniatura
    Área geográfica
    Demanda i ocupació

    Els indicadors tradicionals de conjuntura ens indiquen que el comerç al detall està encara lluny dels nivells de negoci previs a la COVID. Després d’una etapa difícil durant els mesos més durs de la pandèmia, durant els quals es va aplicar un confinament estricte de la població i la facturació del comerç al detall va caure vigorosament, l’activitat del sector es va recuperar amb força. Segons el registre més recent de l’indicador de xifra de negocis de l’INE, al febrer del 2021, la facturació de les empreses de comerç al detall es va situar el 6% per sota dels nivells previs a la crisi.2 És una caiguda apreciable, tot i que és considerablement inferior a la de l’índex general de xifra de negocis (conjunt d’empreses industrials i de serveis no financers), que, al febrer del 2021, va caure el 18% en relació amb el nivell pre-COVID.

    • 2. Definim el nivell de referència (precrisi, pre-COVID) com el nivell de xifra de negocis mitjans del 2019 de l’indicador corregit d’efectes estacionals i de calendari.

    Xifra de negocis del comerç al detall i del conjunt de l’economia

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:11

    Malgrat aquestes xifres per a la mitjana del sector, hi ha diferències entre la facturació en grans retailers i en el petit comerç. Tal com es pot observar al gràfic de la pàgina següent, segons les dades de l’índex de comerç al detall, les grans cadenes i les grans superfícies (comerços de grans dimensions en els dos casos) van recuperar el nivell de vendes previ a la COVID-19. En canvi, la situació de les petites cadenes és més delicada, amb un nivell d’activitat que se situa encara el 13% per sota de la mitjana del 2019. Aquesta diferència no és fútil, ja que, com hem vist més amunt, malgrat que el gros de la facturació que genera el comerç al detall es concentra a les grans empreses del sector, la presència de petits comerços és molt elevada en tot el territori nacional (el 98% de les empreses i el 48% de l’ocupació). Així, les mesures de liquiditat i de flexibilització dels costos laborals (ERTO) i les ajudes directes a les empreses han estat i són claus perquè una part important del sector del comerç al detall pugui superar la crisi actual.

    Segons les dades de l’índex de comerç al detall,

    les grans cadenes i les grans superfícies van recuperar el nivell de vendes previ a la COVID-19. La situació de les petites cadenes és més delicada, amb un nivell d’activitat que se situa encara el 13% per sota de la mitjana del 2019

    Índex de vendes del comerç al detall en funció de la dimensió empresarial

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:15

    Pel que fa al mercat laboral, el sector encara pateix l’impacte de la pandèmia. A l’abril del 2021, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social es va situar el 3% per sota del nivell del mes d’abril del 2019. Una altra perspectiva que ens ajuda a prendre-li el pols al mercat laboral del sector és el nombre d’afiliats afectats per ERTO. Així, a l’abril, el 2,8% dels afiliats del sector estaven afectats (51.941 afiliats), una xifra que s’ha mantingut continguda des del mes d’agost del 2020. Malgrat que, en l’actualitat, l’execució d’ERTO és relativament moderada al sector, la seva utilitat està fora de qualsevol dubte. Paga la pena destacar que, des de l’inici de la crisi sanitària, la caiguda d’afiliats totals s’ha mantingut sempre al voltant del 4%, mentre que, tal com es pot observar al gràfic que es reprodueix a la pàgina següent, si descomptem els afectats per ERTO, les caigudes interanuals d’afiliats van assolir el 21% en el 2T 2020 (confinament estricte) i el 9% al febrer (tercera onada de la COVID-19).

    A l’abril, el 2,8% dels afiliats del sector estaven afectats per ERTO (51.941),

    una xifra que s’ha mantingut continguda des de l’agost del 2020. Malgrat que, en l’actualitat, l’execució d’ERTO és relativament moderada al sector, la seva utilitat està fora de qualsevol dubte

    Afiliats a la Seguretat Social al comerç al detall

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:16
    Indicadors big data per facilitar el seguiment del sector

    Un cop analitzades les dades de l’estadística oficial, passem a centrar-nos en els indicadors interns de CaixaBank per poder disposar d’una visió més actualitzada i més granular de la situació que travessa el comerç al detall. En concret, utilitzem les dades de pagaments efectuats per targetes de CaixaBank i de pagaments registrats als TPV de CaixaBank per elaborar un indicador de consum amb freqüència setmanal.3,4

    Segons el nostre indicador de consum, el primer que salta a la vista és l’enorme diferència entre els comerços d’alimentació i la resta de comerç al detall. Els primers s’han vist beneficiats d’un augment de la demanda durant la pandèmia, gràcies a la substitució del consum en hoteleria pel consum a la llar, la qual cosa ha potenciat de forma significativa les vendes als supermercats. Tal com es pot veure al gràfic de la pàgina següent, el consum d’alimentació encara manté un fort creixement del 24% en relació amb el nivell de referència.5 En canvi, la resta del comerç al detall ha patit més les conseqüències de la crisi sanitària (el consum va arribar a caure el 80% interanual durant la primera onada de la COVID-19). Un cop superada la primera onada, però, s’observa que el consum de productes no essencials s’ha recuperat amb força, situació que no s’ha repetit durant la segona i la tercera onades de COVID-19, quan les restriccions als comerços es van reprendre durant diverses setmanes. En l’actualitat, el consum en retail sense alimentació se situa l’1% per sota del nivell de referència.

    • 3. El major ús de la targeta com a mitjà de pagament durant la pandèmia implica que el nostre indicador de consum, generat a partir dels pagaments amb targeta, està esbiaixat a l’alça.
    • 4. Vegeu el monitor de consum a: https://www.caixabankresearch.com/ca/publicacions/monitor-consumo.
    • 5. El nivell de referència per al període gener 2020-febrer 2021 és el que retorna una variació interanual (gener 2019-febrer 2020). A partir del març del 2021, el nivell de referència és el mateix període del 2019 incrementat pel creixement interanual observat al febrer del 2020.

    Indicador CaixaBank de consum

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:17

    Si anem una mica més enllà i desagreguem el consum en les diferents branques d’activitat, veiem que hi ha una gran dispersió. Tal com es pot observar tot seguit al gràfic, el consum en algunes categories comercials, com el tèxtil, les sabateries, la joieria i els articles d’esport, va patir caigudes severes a l’abril, d’acord amb l’observat en el conjunt de l’any 2020. A l’altre extrem, destaca el consum de productes d’electrònica i de mobiliari, que va registrar creixements fins i tot superiors als de l’alimentació.

    Indicador CaixaBank de consum per branca d’activitat1

    Variació anual 2020 i variació en relació amb el nivell de referència a l’abril 20212

    Indicador CaixaBank de consum per branca d’activitat

    Aquestes dades confirmen, de nou, que és important no analitzar el sector des d’una perspectiva global, ja que presenta una gran heterogeneïtat. En aquest sentit, les dades internes de CaixaBank atorguen una gran capacitat per analitzar aquesta dispersió i corroboren les dinàmiques dispars entre diferents tipus de consum.

    Situació financera del comerç al detall

    Un cop exposada detalladament la situació de la demanda del comerç al detall, cal tractar d’avaluar les dificultats financeres que poden estar travessant les empreses del sector arran de la pèrdua d’activitat viscuda el 2020 i durant la primera meitat del 2021.

    Segons les dades del Banc d’Espanya,6 l’endeutament de les empreses del sector del retail va créixer l’11% el 2020. Es tracta d’un increment molt destacable, però alineat amb el patró que ha seguit l’endeutament del total de les societats no financeres (va créixer el 7% anual). Més detalladament, destaca el fet que gairebé tot l’increment de deute del sector es registrés en el 2T 2020 (el deute va créixer l’11,4% intertrimestral), coincidint amb el període de major caiguda dels ingressos (la xifra de negocis va caure el 20% interanual), que va provocar una important necessitat de liquiditat, pal·liada amb endeutament. Molt probablement, el paper dels crèdits ICO va ser fonamental durant aquest període per facilitar l’accés a la liquiditat necessària per a les empreses que estaven patint dificultats.

    Tal com es pot observar al següent gràfic, un cop superat el període de confinament estricte, la xifra de negocis del comerç al detall va caure el 5% interanual. Malgrat aquesta caiguda, l’endeutament del sector es va mantenir pràcticament pla, la qual cosa apunta al fet que, de mitjana, no es van donar grans necessitats addicionals de liquiditat a les empreses del sector.7

    • 6. Vegeu Blanco, R., Mayordomo, S., Menéndez, Á. i Mulino, M. (2020), «El impacto de la crisis del Covid-19 sobre la situación financiera de las empresas no financeras en 2020: evidencia basada en la central de balances», Boletín Económico, (4/2020), 1-23.
    • 7. Com hem vist, hi ha grans divergències dins el sector, de manera que és possible que també hi hagi diferències en l’estrès financer entre diferents tipus d’empreses del sector retail.

    Xifra de negocis i endeutament de les empreses detallistes

    % variació interanual (xifra de negocis) i variació intertrimestral (endeutament)

    Xifra de negocis i endeutament de les empreses detallistes
    Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE.
    15

    En aquest sentit, les dades de préstecs dubtosos també són relativament positives per al sector. Al final del 2020, el volum de crèdit morós de les empreses de comerç al detall va caure el 8%. Tal com es pot veure a la taula següent, la situació financera del sector és coherent amb la del conjunt de les empreses no financeres de l’economia espanyola. Aquesta situació financera relativament estable no ha estat la norma el 2020. Si ens aturem a observar els indicadors financers d’un sector més afectat per la crisi sanitària, com és el de l’hoteleria, s’observa un gran contrast amb la situació del comerç al detall.

    Indicadors financers sectorials per al 2020

    Indicadors financers sectorials per al 2020

    En conclusió, les dades apunten al fet que, pel que sembla, el nivell d’ingressos que genera en l’actualitat el sector, malgrat ser inferior al d’abans de l’aparició de la COVID-19, és suficient per afrontar l’estructura de costos i per mantenir l’activitat.

    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • Demanda embassada durant la crisi sanitària i perspectives per al consum

    castellàanglès

    Les fortes restriccions a la mobilitat i al comerç imposades per controlar l’avanç de la pandèmia han comportat una caiguda sense precedents del consum i, de retruc, també un increment rècord de l’estalvi de les llars. Una bona part d’aquest nou estalvi ha estat forçós, causat per la impossibilitat de mantenir el nivell de consum habitual. Segons les nostres estimacions, la retirada de les restriccions que hem començat a viure durant el mes de maig incentivarà que una part de l’estalvi forçós es destini a consum, la qual cosa serà una de les claus per a la recuperació ràpida del consum el 2021.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Etiquetas
    Miniatura
    Área geográfica
    El paper de la demanda embassada

    Un dels aspectes que criden més l’atenció de l’actual crisi derivada de la pandèmia per COVID-19 ha estat l’extraordinari repunt de la taxa d’estalvi de les llars espanyoles, que es va situar en màxims històrics el 2020 (el 14,8% de la renda bruta disponible). En crisis anteriors, el gros de l’increment de l’estalvi de les famílies es va produir per motius de precaució, arran de la forta incertesa que sol envoltar un període recessiu i de la percepció d’un deteriorament de la situació financera futura.

    No obstant això, les peculiaritats d’aquesta crisi sanitària han comportat que les llars, a més d’estalviar de manera precautòria, han acumulat estalvi de manera forçosa. La raó és que les famílies que han mantingut un nivell de renda similar a l’anterior a l’esclat de la pandèmia han vist que no podien mantenir el nivell de consum habitual, en especial en determinats béns o serveis. Segons les dades de l’Enquesta del Banc d’Espanya sobre Activitat Empresarial (EBAE), les restriccions imposades per contenir l’expansió de la COVID-19 han comportat que les vendes del comerç al detall hagin caigut el 16% el 2020; les d’hoteleria, el 46%, i les d’oci i activitats culturals, al voltant del 26%. Aquestes caigudes del consum revelen una gran demanda embassada,8 que sembla que és el germen de l’estalvi forçós acumulat per les llars. Quantificar la demanda embassada a través de l’increment de l’estalvi que hem vist i analitzar quin paper tindrà aquesta demanda després de la retirada de les restriccions a la mobilitat seran claus per entendre l’evolució del consum el 2021.

    • 8. El concepte de demanda embassada fa referència a la part de consum no satisfet que té potencial de ser ajornat fins que les restriccions a la mobilitat i al comerç es retirin.
    Previsions de consum

    Segons un estudi del Banc d’Espanya, les llars van acumular prop de 65.000 milions d’euros més d’estalvi que el 2019, l’equivalent al 5,3% del PIB del 2019. Tal com es pot observar al gràfic següent, d’aquesta acumulació d’estalvi, s’estima que amb prou feines 0,7 punts van ser resultat de l’estalvi precautori, derivat de la incertesa i de les expectatives de crisi econòmica. D’altra banda, la contribució de l’estalvi forçós va ser molt superior (s’estima al voltant dels 3,5 punts de PIB). Dit d’una altra manera, el 66% de l’estalvi es va acumular de manera forçosa. Aquesta gran acumulació d’estalvi forçós indica, al seu torn, l’existència d’una gran demanda embassada.

    Factors que han contribuït a l’increment de l’estalvi el 2020

    % del PIB de 2019

    Factors que han contribuït a l’increment de l’estalvi el 2020
    Font: Banc d’Espanya.
    Les llars han acumulat una gran quantitat d’estalvi durant el 2020,

    del qual el 65% ha estat estalvi forçós causat per les restriccions. La major part d’aquest increment es va derivar cap a efectiu i cap a dipòsits

    A més a més, segons les dades disponibles del Banc d’Espanya, la major part d’aquest increment de l’estalvi de les llars es va derivar cap a efectiu i cap a dipòsits. Tot i que la compra d’accions i la participació en fons d’inversió van guanyar pes durant l’any passat, quan va passar de ser el 5% de l’adquisició neta total dels actius financers el 2019 al 22% el 2020, l’increment d’efectiu i de dipòsits va continuar sent l’instrument financer d’estalvi més utilitzat (el 94% del total). Aquestes xifres suggereixen que una gran part de l’estalvi acumulat per les llars el 2020 continua en actius molt líquids i que, per tant, és probable que les llars disminueixin la taxa d’estalvi quan desapareguin les restriccions sobre el comerç i sobre la mobilitat.9

    • 9. L’acumulació extraordinària d’estalvi en efectiu i en dipòsits desincentivarà l’acumulació d’estalvi precautori el 2021 i, per tant, incentivarà que es destini una major proporció de la renda disponible de les llars al consum.

    Instruments d’estalvi: adquisició neta d’actius financers de les llars

    Milers de milions d’euros

    Instruments d’estalvi: adquisició neta d’actius financers de les llars
    Font: CaixaBank Research, a partir de dades del Banc d’Espanya.
    p 19

    En aquest sentit, quan es resolgui la crisi sanitària, amb la vacunació i amb la  immunització de la major part de la població, esperada per als mesos d’estiu, juntament amb una recuperació en les arribades de turistes internacionals (segons les nostres previsions, l’activitat turística es recuperarà fins a situar-se en el 55% del nivell del 2019), una gran part de l’estalvi acumulat en l’últim any i mig de pandèmia hauria de servir d’estímul al conjunt de l’economia en els propers trimestres. La reactivació serà major també a mesura que el mercat laboral i la renda disponible de les famílies es comencin a recuperar.

    No obstant això, és important assenyalar que no tot l’estalvi acumulat per culpa de les restriccions incentivarà de manera directa un increment del consum quan s’aixequin. Esperem que la taxa d’estalvi de les llars continuarà sent relativament elevada durant el 2021, pel fet que la incertesa i el distanciament social, tot i que molt més moderats que en l’actualitat, continuaran presents. A més a més, cal assenyalar que una gran part de l’estalvi acumulat es concentra en les rendes més altes, que han estat menys afectades per la crisi actual10 i que són, precisament, les que tenen una propensió al consum més baixa; és a dir, quan les restriccions es relaxin i comencem a recuperar els nostres hàbits de consum prepandèmia, les llars amb un poder adquisitiu més elevat podrien ser les que menys incrementin el nivell de consum malgrat ser les que més estalvi han acumulat. D’altra banda, també cal tenir en compte que una part significativa d’aquest estalvi prové del fet que s’ha deixat de consumir una varietat de serveis no ajornables en el temps, com el consum turístic i l’oci, de manera que pot ser que no hagin generat una gran demanda embassada.

    • 10. Al monitor de des- igualtat desenvolupat per CaixaBank Research, es poden apreciar de forma detallada les diferències de l’impacte de la crisi sanitària en funció del nivell d’ingressos (https://inequality-tracker.caixabankresearch.com).
    No tot l’estalvi acumulat per culpa de les restriccions incentivarà de manera directa un increment del consum.

    Creiem que la taxa d’estalvi de les llars continuarà sent relativament elevada durant el 2021, a causa de la incertesa i del distanciament social

    Per entendre a quina velocitat i en quines quantitats es reactivarà el consum, efectuem un exercici de sensibilitat del consum i de la taxa d’estalvi a la incertesa i a les restriccions de mobilitat que ens permet elaborar diferents escenaris. En concret, elaborem un escenari central de consum, en línia amb l’escenari central de previsions de CaixaBank Research, en què s’assumeix una retirada gradual de les restriccions a partir del maig; un escenari optimista, en què s’assumeix una retirada més ràpida de les restriccions, que són eliminades gairebé del tot al començament del 3T, i un escenari pessimista, en què assumim que el nivell de restriccions del primer trimestre de l’any es manté al llarg de tot el 2021. Com podem observar al gràfic següent, les diferents hipòtesis sobre la retirada de les restriccions tenen un efecte molt important sobre les previsions de consum.

    Així, segons els resultats obtinguts en l’escenari central, la taxa d’estalvi de les llars passaria a ser el 12,6% el 2021 (el 14,8% el 2020), la qual cosa duria el consum a créixer el 6,6% en el conjunt de l’any. Com es pot observar, es tracta d’un escenari relativament conservador, atesa la petita moderació de la taxa d’estalvi que esperem (el 2019, va ser del 6,3%). No obstant això, atesa la gran incertesa que encara envolta l’evolució de la mobilitat a curt termini, estimem que aquest és l’escenari més probable. Per la seva banda, en l’escenari optimista, al qual assignem una probabilitat petita, la taxa d’estalvi es reduiria fins al 10,9% i el consum creixeria el 8,7%. Finalment, l’escenari pessimista, en què les restriccions es mantenen en el temps (li assignem una probabilitat residual), la taxa d’estalvi amb prou feines disminuiria (el 13,8%) i el consum creixeria significativament menys (el 5,2%). Les grans diferències entre l’escenari optimista i el pessimista evidencien la importància de rebaixar les restriccions per contenir l’estalvi forçós de les llars i per incentivar el consum.

    Previsions de consum en funció de l’escenari de desescalada de les restriccions

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:18
    El comportament relativament bo de les vendes al detall durant el 2020

    indica que els nivells de demanda embassada en el sector són una mica inferiors al d’altres béns i serveis menys consumits durant la pandèmia

    En conclusió, les previsions de consum de les llars per al 2021 són molt positives, gràcies, entre altres motius, a la retirada de les restriccions sobre el comerç que permetrà la vacunació de la població, a la recuperació del turisme domèstic i internacional i, també, al paper de la demanda embassada. En aquest sentit, el sector del comerç al detall serà un dels beneficiats més directes de la recuperació del consum. Malgrat tot, el comportament relativament bo de les vendes al detall durant el 2020 indica que els nivells de demanda embassada en el sector són una mica inferiors al d’altres béns i serveis menys consumits durant la pandèmia. En qualsevol cas, el 2021 es presenta com un any de forta recuperació del consum, i això és una gran notícia per al sector, que veurà com la millora de l’activitat s’accelerarà amb gran força durant la segona meitat de l’any.

    21
    Destacado Economia y Mercados
    Activado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • 'e-commerce': un avanç d’anys viscut en pocs mesos

    castellàanglès

    La pandèmia ha provocat, forçosament, canvis molt importants en els nostres hàbits de consum. Davant la impossibilitat d’accedir de manera presencial als comerços, els canals de compra on-line han guanyat molt de pes durant l’any 2020. Segons l’anàlisi de les dades internes de CaixaBank, aquest creixement no solament ha estat significatiu, sinó que també ha estat generalitzat entre empreses de dimensions i de sectors ben diferents i ha estat un esperó perquè moltes es llancessin, per primera vegada, a utilitzar l’e-commerce com a canal de venda.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Etiquetas
    Miniatura
    Área geográfica
    El gran creixement de l’e-commerce després de l’esclat de la pandèmia

    Les dures restriccions a la mobilitat imposades per combatre l’expansió de la COVID-19 han estat, sens dubte, un cop dur per a l’economia espanyola, però també han actuat com un accelerador d’algunes tendències de canvi que veníem observant en el passat. Un dels canvis que més s’ha accelerat i que més present hem tingut és l’adopció de l’e-commerce com a mètode de venda als comerços detallistes. En el context de restriccions a la mobilitat i de distanciament social que estem vivint, les vendes on-line són un revulsiu per al sector del retail que ha contribuït a evitar una situació econòmica encara més complexa durant la pandèmia.

    Per analitzar l’avanç del comerç on-line, utilitzem l’indicador de consum que elaborem a partir de les dades internes de CaixaBank i analitzem l’evolució del comerç al detall sense el comerç de béns essencials, que va experimentar unes dinàmiques molt diferents a les de la resta de comerços detallistes.11  Tal com es pot observar al gràfic de la pàgina següent, les compres per e-commerce han mostrat una evolució molt favorable des de l’inici de la pandèmia. Entre els mesos d’abril i de maig del 2020, quan les restriccions a la mobilitat van ser més intenses, la despesa en e-commerce va arribar a anotar taxes de creixement de tres dígits i va assolir volums de despesa només superats en les setmanes del Black Friday dels últims anys. El ritme de creixement es va moderar a mesura que les restriccions a la mobilitat es van relaxar i que la possibilitat de realitzar compres presencials va tornar a escena. Malgrat tot, les taxes de creixement s’han mantingut sempre per damunt del 50% en relació amb el 2019, llevat de moments molt puntuals.

    • 11. En concret, excloem de l’anàlisi la venda d’alimentació i les farmàcies, ja que, durant la primera part de la pandèmia, l’efecte de les restriccions sobre el consum d’aquesta mena de béns va ser l’oposat a l’observat en el comerç de béns no essencials.

    Indicador CaixaBank de consum al comerç al detall1

    Variació en relació amb el nivell de referència (%)2

    Indicador CaixaBank de consum al comerç al detall

    L’evolució descrita per l’e-commerce contrasta clarament amb el comportament de les vendes presencials, que, tal com es pot observar al gràfic, van caure molt durant el primer estat d’alarma i menys durant la segona i tercera onades de la COVID-19, viscudes al novembre del 2020 i al febrer del 2021. Així, en el conjunt del 2020, la despesa presencial en el comerç al detall va caure el 23% en relació amb el 2019, mentre que l’e-commerce va créixer el 69% anual. D’aquesta manera, el creixement de les vendes on-line va esmorteir l’impacte sobre la facturació del sector, que va caure el 15%.

    Creixement democràtic de les vendes per internet

    Una pregunta pertinent que podem formular és quin tipus de comerç s’ha pogut beneficiar de l’augment de les vendes on-line. Passar a vendre on-line o ampliar els canals de venda e-commerce comporta per a un comerç una inversió important en digitalització, que implica una barrera per als negocis més modestos, sobretot per als que van haver d’adoptar aquest canal per primera vegada. Malgrat això, segons l’anàlisi de les dades internes de CaixaBank, el creixement de l’e-commerce ha estat generalitzat i s’ha observat tant en empreses grans i petites com en empreses amb experiència e-commerce i en nous entrants.

    Segons l’anàlisi de les dades internes de CaixaBank,

    el creixement de l’e-commerce ha estat generalitzat i s’ha observat tant en empreses grans i petites com en empreses amb experiència i en nous entrants

    Tal com ho recull el gràfic següent, a partir del mes de maig del 2020, la contribució al creixement de les vendes e-commerce per part dels nous entrants va augmentar a un ritme constant i va assolir el 30% del total. No obstant això, després de la declaració del segon estat d’alarma el 25 d’octubre del 2020, la tendència a l’alça es va trencar per complet. Probablement, pel fet que, en esdeveniments com el Black Friday i la temporada nadalenca, els comerços electrònics més consolidats en venda e-commerce van tornar a capturar el gros de les vendes on-line. Malgrat això, la contribució al creixement de
    l’e-commerce per part dels nous entrants va ser molt elevada en el conjunt del 2020, la qual cosa revela que l’adopció del canal de vendes on-line s’ha donat també en comerços que no estaven digitalitzats.

    Contribució al creixement de l’e-commerce de retail dels nous entrants

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:19

    Si tenim en compte les dinàmiques de l’e-commerce en funció de la dimensió empresarial, observem dues etapes diferenciades. En primer lloc, durant els mesos del primer estat d’alarma, les companyies grans van ser les que van liderar el gros del creixement del comerç electrònic. Als petits comerços els va costar més reaccionar de manera immediata, i molts van haver d’esperar a poder obrir de forma presencial per començar una adaptació cap a la venda e-commerce.

    Durant els mesos del primer estat d’alarma,

    les companyies grans van ser les que van liderar el gros del creixement del comerç electrònic. Als petits comerços els va costar més reaccionar

    25

    A partir del final de juny, coincidint amb l’acabament de l’estat d’alarma, la dinàmica de l’e-commerce va començar a canviar en favor dels comerços més petits. En concret, a partir d’aquest moment, la possibilitat d’obrir les portes va facilitar que molts petits comerços s’adaptessin més ràpidament al canal de venda on-line. Així, durant els mesos de juliol i d’agost, les vendes on-line de les empreses més petites van arribar a generar prop de la meitat del creixement total de l’e-commerce del sector.

    Indicador CaixaBank d’e-commerce en comerç al detall1

    Contribució a la variació interanual (p. p.)

    Indicador CaixaBank d’e-commerce en comerç al detall
    Canvi estructural

    Les dades internes de CaixaBank també apunten al fet que l’augment de les vendes per internet no es concentra en uns pocs tipus de comerços. Més aviat succeeix el contrari. Totes les categories comercials reflecteixen un creixement apreciable durant el 2020, tot i que veiem com, després de la retirada de les restriccions, es modera el creixement de
    l’e-commerce i millora la despesa presencial.

    Així, és interessant avaluar en quina mesura el creixement de l’e-commerce és aquí per quedar-se. Per fer-ho, al gràfic que es mostra tot seguit, reflectim la tendència que ha seguit el pes de les compres on-line en relació amb les compres totals en les diferents branques d’activitat del comerç al detall. Tal com es pot observar, el pes de l’e-commerce va repuntar amb molta força el 2020 en totes les branques d’activitat. No obstant això, si comparem la tendència dels últims anys amb el registre de març del 2021, un mes amb restriccions apreciables, però no especialment dures amb el comerç al detall, veiem que hi ha algunes branques d’activitat (llibreries i papereries i tèxtil) en què el pes del consum presencial s’ha normalitzat de nou. D’altra banda, veiem com, a la resta de branques d’activitat, una part del guany extraordinari del 2020 encara es mantenia al març del 2021, la qual cosa apunta, en certa manera, a un possible canvi de patrons de consum.

    Pes de l’e-commerce sobre les vendes totals

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:20
    És aviat per saber en quina mesura aquest canvi serà estructural i quina part s’esvairà quan superem la crisi sanitària.

    Amb seguretat, el consum presencial continuarà sent una de les principals bases per al comerç al detall

    En conclusió, l’e-commerce ha crescut de forma molt apreciable després de la irrupció de la COVID-19. Aquest creixement, a més a més, ha estat «democràtic», ja que tant les empreses grans com les petites (que van trigar una mica més) han aprofitat l’impuls que les restriccions a la mobilitat han donat al consum on-line. També hi ha hagut un procés d’aprenentatge molt fort, que ha comportat que els nous participants en el canal de vendes e-commerce mobilitzessin una bona part del creixement el 2020.

    Ara bé, és aviat per saber en quina mesura aquest canvi serà estructural i quina part s’esvairà quan superem la crisi sanitària. Amb seguretat, el consum presencial continuarà sent una de les principals bases per al comerç al detall. No obstant això, és difícil entendre el futur del sector sense una aposta clara i contundent per continuar digitalitzant els canals de venda, que permetran a molts comerços petits accedir a un mercat molt més gran i més diversificat i al consumidor accedir a un mercat amb una oferta molt més rica.

    27
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Activado
  • Els canvis en la inversió immobiliària al detall derivats de l’impacte de la COVID-19

    castellàanglès

    La irrupció de la pandèmia ha modificat l’escenari per a la inversió immobiliària en actius relacionats amb el comerç al detall. D’una banda, les fortes restriccions a la mobilitat i al negoci han reduït els preus i les rendes dels locals comercials i han  moderat l’interès inversor. De l’altra, la COVID-19 ha provocat un canvi en els hàbits dels consumidors espanyols que ha beneficiat els supermercats, on la inversió va assolir màxims històrics el 2020, i que ha accelerat la penetració del comerç on-line en el sector detallista, que ha impulsat, així, la inversió en la logística necessària per donar suport a aquest canal de vendes.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Pre Titulo
    Etiquetas
    Miniatura
    Área geográfica
    Estructura de la inversió immobiliària comercial a Espanya

    En els cinc últims anys, al sector detallista espanyol, la inversió immobiliària comercial ha pujat, de mitjana anual, a uns 3.000 milions d’euros. El 2019, abans de l’arribada de la pandèmia, la inversió en oficines era, amb diferència, la que tenia més pes al sector immobiliari comercial (representava més del 30% del total). No obstant això, les restriccions a la mobilitat i l’auge del teletreball van acabar reduint la inversió en aquesta mena d’actius per sota del 20% del total el 2020. Mentrestant, la inversió en actius immobiliaris retail va augmentar el pes en relació amb el total i va representar gairebé el 25% del total de la inversió immobiliària comercial el 2020, només per darrere de les categories multifamily (lloguer residencial i residències d’estudiants) i logística. En aquest cas, la pandèmia ha permès al sector retail absorbir el menor interès de la inversió en oficines i en hotels.

    En el cas d’Europa, la inversió en oficines també s’ha enfonsat, però ho ha fet amb menys intensitat, i, després de l’impacte de la pandèmia, continua sent, amb diferència, la principal inversió immobiliària comercial (prop del 35% del total), gràcies a la reactivació que van viure, durant la segona meitat de l’any, els grans centres financers de la regió (Alemanya, el Regne Unit i els Països Baixos). Per la seva banda, el pes del sector retail cau en relació amb els anys anteriors, més llastat, en aquest cas, per les restriccions a la mobilitat i al negoci. Sí que s’observa una tendència comuna: l’auge del sector logístic (associat a aquesta major penetració del comerç on-line) i el deteriorament dels actius associats als allotjaments i als hotels, castigats per l’escassa mobilitat internacional.

    Augmenta el pes de la inversió immobiliària detallista a Espanya

    Distribució de la inversió per sectors a Espanya

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:21

    Distribució de la inversió per sectors a Europa

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:22
    Impacte de la pandèmia sobre la inversió immobiliària detallista

    Segons la consultora immobiliària JLL, la inversió immobiliària detallista va augmentar el 40% el 2020 al mercat espanyol, fins als 2.250 milions d’euros. Es tracta d’un registre sorprenent, atès el context de fortes restriccions sobre el comerç presencial, i és possible que una gran part de l’augment sigui un efecte correcció després d’uns volums d’inversió especialment reduïts el 2019. Si comparem la dada amb la mitjana dels tres anys anteriors, s’observa una caiguda del 30% en la inversió immobiliària detallista el 2020.

    Pel que fa als tipus d’actiu, els centres comercials van ser els que van concentrar la major part de la inversió immobiliària, amb un volum d’uns 1.100 milions d’euros, tot i que és cert que el 80% d’aquesta xifra és degut, exclusivament, a dues grans operacions (Intu Asturias i Puerto Venecia), que es van negociar i es van tancar a l’inici de l’any, abans de l’esclat de la pandèmia. En altres paraules, si s’exclouen aquestes operacions, es tractaria del nivell d’inversió més baix des del 2013; és a dir, des de la reactivació de l’economia espanyola després de la crisi financera i del deute sobirà.

    Tot seguit se situa, en volum, la inversió en supermercats, que, el 2020, va batre el seu màxim històric, amb una inversió d’uns 600 milions d'euros, i va representar el 30% de la inversió immobiliària detallista, quan, entre el 2017 i el 2019, amb prou feines representava el 5%-10% del total. El seu èxit no sorprèn: ha estat un dels sectors que més reforçat ha sortit de la crisi sanitària, gràcies al seu paper de proveïdor de la població.

    En canvi, els locals comercials, sobretot de comerç tèxtil, d’oci i de restauració, van ser els actius immobiliaris més perjudicats. En primer lloc, han estat especialment llastats per les restriccions (sobre aforaments, límits horaris i tancaments forçosos) i per les menors arribades de turistes (el –77% el 2020). En segon lloc, la pandèmia ha accelerat el creixement del comerç on-line i ha provocat un cert excés d’oferta de locals comercials a curt termini.

    Els supermercats i els centres comercials van liderar la inversió el 2020

    Inversió immobiliària al sector detallista a Espanya

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:23

    D’altra banda, les rendes dels actius immobiliaris van recular de forma generalitzada al llarg del 2020, a conseqüència de la crisi sanitària. L’absència de compradors i la recessió econòmica derivada de la crisi sanitària han comportat un augment de les taxes d’atur i de la disponibilitat de locals i han disparat la rotació entre operadors. No solament han tancat establiments petits, sinó que les grans marques també han aprofitat per fer un esforç de reducció de locals físics i han potenciat l’e-commerce. Com a conseqüència, segons les dades de JLL sobre el final del 2020, les rendes prime en high street (locals de 100 m² o més) van caure el 16% interanual a Madrid i el 18% a Barcelona.12 Per la seva banda, les rendes prime en centres i en parcs comercials a Espanya també van recular al llarg del 2020, però van fer-ho menys i van registrar caigudes entre el 10% i el 12,5% interanual.

    • 12. La renda prime fa referència a les zones comercials més sol·licitades i exclusives.
    31
    Els centres comercials a Espanya, molt vinculats a l’oci i a la restauració

    A Espanya, els centres comercials concentren 1 de cada 4 compres al sector detallista. La situació d’aquest model de negoci, sobretot en aquests moments de fort descens en l’afluència de visitants, ocupa una bona part del debat econòmic, a causa del declivi que experimenta des de fa anys als EUA, on els centres comercials, que es van popularitzar durant els anys seixanta i setanta i van assolir el cicle de maduresa als anys noranta, han passat de tenir una quota del 75% de les vendes al detall a representar menys del 10% el 2019. Tenint en compte que, entre el 2010 i el 2019, les vendes al detall van créixer a ritmes del 4% anual i que la confiança de les famílies s’ha mantingut en nivells elevats, sembla clar que el declivi d’aquest model als EUA és degut, més aviat, a factors estructurals: la sobreoferta existent (la densitat comercial per habitant és cinc vegades superior a la d’Europa), la falta d’inversions en els últims anys, que ha deixat el sector obsolet (més d’un terç dels centres es van construir abans dels anys vuitanta), i el major paper de
    l’e-commerce (els EUA són un dels països amb una major penetració del comerç on-line) expliquen la major part del deteriorament.

    En el cas espanyol, no s’evidencien problemes de sobreoferta ni d’obsolescència comparables als dels EUA, i no sembla que, a curt termini, aquest model de negoci hagi de seguir el mateix camí que al gegant nord-americà. En primer lloc, l’oferta comercial espanyola amb prou feines acaba d’entrar en la fase de maduresa, i la densitat de centres comercials (0,34 m² per habitant) dista molt de la nord-americana (2,35 m² per habitant). En segon lloc, els centres comercials espanyols són molt més moderns, impulsats la majoria al llarg de la dècada dels 2000, i presenten una composició més coherent amb les noves tendències i amb els nous hàbits dels consumidors: es destina més superfície a l’oci i a la restauració, a diferència del model anglosaxó, que dedica  més espai als grans magatzems i als hipermercats, que van exercir de motor als anys seixanta i setanta, però que ara estan clarament en declivi.

    Els centres comercials espanyols no evidencien problemes de sobreoferta ni d’obsolescència com als EUA.

    Aquí l’oferta acaba d’entrar en la fase de maduresa i  és més moderna i coherent amb les noves tendències dels consumidors

    La composició del centre comercial espanyol és més moderna

    La composició del centre comercial espanyol és més moderna
    Font: CaixaBank Research, a partir de dades del CBRE.

    Finalment, l’únic factor de deteriorament que sí que pot ser un risc per a aquest model de negoci és l’auge del comerç on-line. El 2019, l’e-commerce representava al voltant del 5,4% de les vendes al detall al nostre país, però la crisi sanitària ha accelerat els canvis en els hàbits del consumidor espanyol.13 Segons les estimacions del Centre for Retail Research, que ofereix dades comparables a nivell internacional, aquest percentatge s’hauria apropat gairebé al 10% el 2020. No obstant això, aquesta penetració de l’e-commerce queda molt lluny dels registres dels EUA (al voltant del 20% del total de vendes), de les grans economies europees (el 26% al Regne Unit, el 20% a Alemanya i el 14% a França) o, fins i tot, de la mitjana de la UE (el 16% estimat per al 2020).

    El gran avantatge del centre comercial espanyol davant l’auge del comerç on-line és, precisament, el seu major enfocament cap a l’oferta d’oci i de restauració, de serveis i d’experiències que, en gran part, no es poden obtenir de manera digital. Paradoxalment, el que actua com a avantatge estructural a mitjà i a llarg termini s’ha convertit en un llast durant la pandèmia, a causa del descens de les interaccions socials per la por als contagis. Els centres comercials van ser els últims a reobrir les portes en el pla de desescalada del 2020, amb fortes restriccions d’aforament i sense poder oferir, precisament, les zones d’oci, amb la finalitat d’evitar aglomeracions. Així i tot, l’afluència als centres comercials s’ha recuperat des dels mínims del primer estat d’alarma: a l’abril i al maig del 2020, va caure més del 80% interanual, va millorar durant la segona meitat de l’any i, des de la tercera onada del virus, es va mantenir al voltant del 60%-70% dels nivells pre-COVID.

    • 13. Segons les dades internes de CaixaBank, el pes de l’e-commerce en el comerç al detall va ser del 5,6% el 2019. El 2020, l’e-commerce va passar a representar el 9,2% de la facturació total, malgrat que, al final de març del 2021, aquest avanç es va moderar fins al 6,5% del total. Per a més detalls sobre les tendències del comerç electrònic, vegeu l’article «e-commerce: un avanç d’anys viscut en pocs mesos», en aquest mateix informe.
    Paradoxalment, el que actua com a avantatge estructural a mitjà i a llarg termini del centre comercial espanyol

    (el seu enfocament cap a l’oferta d'oci i de restauració) s’ha convertit en un llast durant la pandèmia

    L’afluència als centres comercials va caure més del 30% el 2020

    Afluència als centres comercials

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:24

    En principi, tot fa pensar que, quan es moderin les restriccions a la mobilitat i es reprenguin els hàbits d’interactuar en societat, quan se superi l’actual crisi sanitària, el consumidor espanyol reprendrà una gran part del seu oci pre-COVID. De fet, la supervivència dels centres comercials a mitjà i a llarg termini dependrà del retorn als hàbits socials, la qual cosa permetrà compensar l’auge del comerç on-line. Mentre esperem per veure com es comporten aquestes forces a favor i en contra, l’Associació Espanyola de Centres Comercials (AECC) i les principals consultores immobiliàries mantenen les expectatives que la superfície bruta llogable als centres comercials es continuarà incrementant al nostre país; en l’actualitat, compta amb 567 centres comercials i amb uns 16,4 milions de m² de superfície.

    La pandèmia impulsa la inversió en supermercats

    No hi ha dubte que la indústria agroalimentària ha estat un dels sectors que ha sortit enfortit de la pandèmia, motiu pel qual no sorprèn que el seu canal de distribució al detall n’hagi sortit també reforçat. De fet, els supermercats han estat l’únic sector detallista que s’ha enfortit durant la crisi sanitària.

    La crisi sanitària ens ha deixat un consumidor que menja més sovint a casa, que ho fa de forma més saludable i sostenible, que prefereix el menjar a punt per cuinar, que perd l’interès per la marca del fabricant, que mira més les ofertes disponibles (els supermercats de hard discount en surten reforçats), que prefereix els productes i les marques locals i que ha perdut la por a comprar productes frescos de forma on-line. D’aquesta manera, es poden extreure tres tendències molt marcades per al sector: (i) la importància de la  proximitat, ateses les contínues restriccions a la mobilitat; (ii) la preferència per productes i per comportaments més saludables i més sostenibles, pel canvi d’hàbits i per la major consciència mediambiental, i (iii) l’auge del comerç electrònic, també pel que fa a la distribució alimentària, a causa, de nou, del confinament de la població. En aquest sentit, els supermercats són el format que ofereix una major proximitat i que han fet un esforç enorme, en un escàs període de temps, per incloure productes frescos, bio i gourmet i per adaptar-se a la nova realitat de la compra on-line.

    En aquest context, el 2020 ha estat un any sense precedents pel que fa a la inversió en superfícies d’alimentació, amb un volum de tancament d’uns 650 milions d’euros, xifra que duplica, amb escreix, la inversió mitjana dels cinc anys anteriors, segons les dades de la consultora Savills (vegeu el gràfic següent). A curt termini, les operacions d’inversió en supermercats continuen sent una opció atractiva, gràcies (i) al seu paper com a distribuïdors de productes de primera necessitat, amb una demanda contínua en el temps; (ii) al fet que han estat especialment resilients a l’hora de superar una crisi d’aquestes característiques, i (iii) al fet que són percebuts com un producte defensiu, líquid i de risc moderat.

    Rècord d’inversió a les superfícies d’alimentació

    Inversió en supermercats

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:25

    Repartiment en diferents formats de distribució detallista

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:25

    Quan se superi la crisi sanitària actual, les perspectives per als supermercats a mitjà i a llarg termini continuen sent favorables. Sens dubte, el canal on-line continuarà guanyant quota de mercat, tot i que ho farà d’una forma més gradual que durant el 2020, però cal esperar que les botigues físiques, accessibles i ben situades continuaran sent insubstituïbles en el procés de distribució d’aliments, en un context d’augment de les preferències pels productes frescos: les expectatives del sector per a Europa evidencien que les botigues físiques atrauran el 90% de les vendes en alimentació. De nou, es continuaran buscant models híbrids que permetin adaptar-se més ràpidament a les preferències dels consumidors, i, en aquest sentit, els supermercats han provat que són flexibles i àgils a l’hora d’ajustar-se al canvi de circumstàncies.

    p 35
    El naixement de la logística associada al canal detallista

    La caiguda forçosa de les vendes presencials que viu el sector del retail a causa de les restriccions a la mobilitat de la població ha estat un catalitzador clar per al desenvolupament del comerç electrònic.14 De manera paral·lela, el mercat logístic, fins fa uns anys el sector amb menys presència en l’immobiliari comercial, ha experimentat un repunt sense precedents, afavorit per les necessitats urgents d’emmagatzematge sorgides al llarg del 2020, sobretot durant les primeres setmanes del primer estat d’alarma, quan es va témer, fins i tot, que es poguessin patir situacions de desproveïment de determinats productes essencials. En balanç, aquest auge del comerç electrònic ha generat una certa simbiosi entre el comerç al detall i la logística.

    En aquest sentit, els parcs comercials de superfícies mitjanes situats en zones urbanes pròximes a la ciutat de referència s’han vist inesperadament afavorits per aquest canvi en els hàbits de consum: es troben en ubicacions privilegiades per a la logística (pròxims al centre, amb bones connexions, amb grans espais d’estacionament, etc.) i es poden beneficiar ara de la seva capacitat d’emmagatzematge o, simplement, de la possibilitat d’oferir serveis de click&collect. És a dir, aquests equipaments del sector detallista destaquen ara per la seva capacitat per reconvertir-se en centres logístics, per optimitzar la distribució d’«última milla» (naus d’emmagatzematge, de distribució i de recollida de mercaderia) i per ser part del model híbrid logístico-comercial que sembla que ha sorgit de la crisi sanitària.

    Aquest canvi de tendència es reflecteix en els volums d’inversió en els últims mesos. Històricament, la inversió immobiliària detallista superava la inversió logística, però, en els últims anys, ha repuntat l’interès pels actius logístics: segons les dades de la consultora JLL, des del 2018, s’han tramitat 120 operacions en logística, en relació amb les 86 signades al sector detallista.

    • 14. Per a més detalls sobre les tendències del comerç electrònic, vegeu l’article «e-commerce: un avanç d’anys viscut en pocs mesos», en aquest mateix informe.
    36
    Què succeirà quan se superi la crisi sanitària?

    En línies generals, les expectatives per al sector detallista i, per tant, per a la inversió immobiliària comercial detallista són favorables, en la mesura que es confirmi la consolidació de la recuperació. D’una banda, hi ha una àmplia demanda embassada, generada pels mesos de fortes restriccions.15 De l’altra, els tipus d’interès baixos i l’enorme liquiditat existent al mercat continuaran impulsant l’atractiu de la inversió immobiliària comercial en relació amb altres alternatives d’inversió.

    Per conèixer l’evolució del sector a mitjà i a llarg termini, cal plantejar-se quines tendències han arribat per quedar-se i quines es convertiran en canvis puntuals, associades directament a les conseqüències de la pandèmia i que, per tant, s’haurien de moderar o haurien de desaparèixer a mesura que se superi la crisi sanitària.

    En primer lloc, sembla clar que la desaparició de les restriccions associades a la contenció de la pandèmia i el retorn dels turistes permetran un repunt de l’afluència de visitants als locals del sector i capgiraran la situació: es revifarà l’interès dels inversors i augmentaran les rendes dels locals i la seva rendibilitat. Per a enguany, el sector en high street considera que les previsions apunten a increments de rendes prime del 0,5% a Madrid i de l’1% a Barcelona, ritmes modestos i per sota de les taxes prepandèmia i similars als esperats a les principals ciutats europees. A mitjà i a llarg termini, s’espera un creixement mitjà anual de les rendes prime al voltant del 2,5% a Madrid i a Barcelona, ciutats que se situen en el top 10 de ciutats europees per a les quals s’espera un major increment de les rendes. Sigui com sigui, no s’espera la recuperació dels nivells de renda pre-COVID abans del 2024. En el cas dels centres comercials, s’estima un increment anual del 3% de les rendes prime, tant enguany com en els propers anys, de manera que els nivells pre-COVID es recuperarien el 2023-2024.

    • 15. Vegeu la secció de perspectives de l’article «Demanda embassada durant la crisi sanitària i perspectives per al consum», en aquest mateix informe.
    No s’espera la recuperació dels nivells de renda pre-COVID abans del 2024.

    En el cas dels centres comercials, s’estima un increment anual del 3% de les rendes prime i la recuperació dels nivells pre-COVID el 2023-2024

    Un altre dels aspectes més clars de l’escenari és que la penetració del comerç electrònic en el sector detallista continuarà augmentant en els propers mesos, probablement, de forma més gradual, la qual cosa continuarà obligant el sector a adaptar-se a la nova realitat, sobretot en el cas dels locals comercials. Malgrat que el sector té clar que les compres físiques continuaran sent, amb diferència, la major font d’ingressos, els locals no podran donar l’esquena a un consumidor cada vegada més omnicanal. Els establiments del futur seran una combinació integral d’espais físics i d’e-commerce i permetran reduir els costos de les comandes on-line actuant com centres de distribució d’«última milla» o com espais click&collect. Això obligarà a destinar una part de l’espai de la botiga a l’emmagatzematge i a la preparació dels enviaments i a desenvolupar eines i tecnologies que permetin el control de l’inventari.

    Previsions del creixement mitjà anual 2021-2024 per a rendes prime

    Creixement anual en locals high street

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:26

    Creixement anual dels centres comercials

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:27
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Activado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • Radiografia de la indústria manufacturera espanyola

    castellàanglès

    L’economia espanyola disposa d’un sector manufacturer divers, exportador i de productivitat elevada. No obstant això, el teixit empresarial està encara molt atomitzat si es compara amb la indústria alemanya, un referent a nivell europeu. Augmentar la dimensió empresarial i impulsar la productivitat de les empreses, mitjançant la inversió en R+D i l’adopció de les noves tecnologies digitals, per avançar cap a la Indústria 4.0, són les claus per continuar incrementant la competitivitat d’un sector fonamental per a l’economia i per al sector exterior espanyol. Així mateix, el sector ha d’evolucionar cap a un model industrial més sostenible: només les empreses que escometin la transició energètica amb èxit podran competir en un nou entorn en què la sostenibilitat serà un requisit imprescindible per continuar operant al mercat.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    La importància de la indústria manufacturera en el conjunt de l’economia espanyola

    Si reculem dues dècades, observem que la indústria manufacturera ocupava una posició de pes dins el conjunt de l’economia espanyola. No obstant això, a partir de l’any 2000, com ja succeïa a la majoria de països avançats, va patir una reculada molt intensa, que es va intensificar durant la gran recessió (2008-2013).1 En concret, entre els anys 2000 i 2014, es va perdre el 41% dels llocs de treball manufacturers a Espanya (1,16 milions de treballadors menys), i, en termes relatius, l’ocupació al sector va passar de representar el 17,8% del total l’any 2000 al 10,4% el 2014. 

    En termes de valor afegit brut (VAB), la reculada també va ser intensa (el –11% en termes reals entre el 2000 i el 2014), però notablement inferior a la de l’ocupació,2 reflex dels notables guanys de productivitat en aquest període (el +3% anual per persona ocupada en aquests 14 anys). Precisament, la indústria és el sector que millor sol aprofitar els beneficis del canvi tecnològic: l’automatització i la digitalització dels processos productius impulsen la productivitat laboral i permeten produir molt més amb el mateix nombre de treballadors.

    • 1. El procés de desindustrialització dels països avançats s’explica per diversos factors, entre els quals destaquen els guanys de productivitat derivats del progrés tecnològic, de la deslocalització d’una part de la producció, propiciada per la globalització i per l’expansió de les cadenes de valor globals, de la terciarització de les economies avançades i de la subcontractació (o outsourcing) de determinats serveis que amb anterioritat eren realitzats per les pròpies empreses manufactureres i que passen a ser comptabilitzats al sector serveis. Per a més detalls, vegeu el Dossier «Indústria 4.0», publicat a l’Informe Mensual del mes de novembre del 2016.
    • 2. El pes del VAB manufacturer va recular del 16,2% del 2000 a l’11,3% del 2014.
    El pes del sector manufacturer en l’economia espanyola s’ha mantingut força estable des de l’any 2014,

    després de patir una reculada molt pronunciada en la dècada dels 2000.

    Durant l’etapa de recuperació econòmica posterior a la crisi financera global, entre el 2014 i el 2019, el sector manufacturer va créixer, en termes reals, a un ritme mitjà del 2,6% anual, percentatge molt similar al del conjunt de l’economia espanyola, de manera que el seu pes en el conjunt de l’economia es va mantenir estable i va aportar al voltant de l’11,2% del VAB i el 10,4% de l’ocupació total.3

    • 3. Mitjana entre el 2014 i el 1T 2021.

    Pes del sector manufacturer

    Sobre el total (%)
    Pes del sector manufacturer
    Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE.

    La contribució del sector manufacturer va més enllà del seu propi volum de producció. D’una banda, el sector genera un important efecte arrossegament sobre la resta dels sectors de l’economia: les estimacions basades en les taules input-output indiquen que un augment d’1 euro en la producció de manufactures genera un increment de la producció total de l’economia d’1,1 euros addicionals (efecte indirecte). De l’altra, genera un impacte positiu sobre la balança comercial: el 39% de les vendes del sector es destinen a l’exterior (el 27,5% a la UE i l’11,3% fora de la UE).4 A més de l’impacte econòmic, el sector industrial exerceix un paper fonamental en el progrés tecnològic, per la seva elevada intensitat innovadora5 i pel seu efecte tractor sobre la difusió de la tecnologia a altres sectors d’activitat i, en general, a tota la societat. Aquestes sinergies positives generades per la indústria reforcen els arguments a favor d’una nova política industrial als països avançats, que promogui el desenvolupament d’un sector industrial competitiu i sostenible.

    • 4. Dades de l’INE (enquesta estructural industrial, 2018).
    • 5. La intensitat de la innovació (mesurada per les despeses en activitats innovadores en relació amb la xifra de negocis) en manufactures és de l’1,6%, en relació amb l’1,1% del total d’empreses. Dades de l’enquesta sobre innovació a les empreses de l’INE (2019).
    El sector manufacturer genera múltiples sinergies positives sobre l’economia:

    crea ocupació estable i de qualitat, reflex de la seva elevada productivitat, i afavoreix la difusió tecnològica a tota la societat.

    p 4

    La indústria, a més a més, genera ocupació estable i de qualitat: el 73% dels ocupats al sector acumulen tres anys o més treballant en la feina actual (en relació amb el 69% del conjunt de l’economia), el 17% dels ocupats en manufactures tenen un contracte temporal (comparat amb el 24% del conjunt de l’economia) i els treballadors del sector cobren salaris el 16,4% superiors, de mitjana, als del conjunt de l’economia.6 Aquestes millors condicions laborals no van en detriment de la competitivitat empresarial, sinó que van associades a uns nivells elevats de productivitat laboral. En efecte, la productivitat laboral en manufactures és el 42% superior a la del conjunt de l’economia.7

    • 6. Dades de l’INE (EPA i ETCL, 2020).
    • 7. Aquesta diferència de productivitat laboral entre les manufactures i els serveis s’observa de manera habitual als països de l’OCDE, arran d’una major intensitat de treball als serveis.
    Dimensió empresarial i productivitat

    Les empreses manufactureres tenen una dimensió mitjana superior a la de la resta de sectors d’activitat. En particular, el 0,5% de les empreses del sector són grans (250 empleats o més), en relació amb el 0,1% del total de l’economia.8 No obstant això, la comparació internacional posa de manifest que la dimensió mitjana de les empreses espanyoles és inferior a la d’Alemanya, un referent industrial a nivell europeu, on el 2,1% de les empreses manufactureres són grans. Aquestes diferències en el percentatge d’empreses grans poden semblar petites, però s’amplifiquen quan la comparativa es realitza en termes de valor afegit: a Alemanya, les empreses grans aporten el 74% del VAB manufacturer, en relació amb el 53% d’Espanya.

    • 8. Dades d’Eurostat (Structural Business Statistics, 2018).

    Les empreses petites dominen el sector manufacturer, però les grans aporten més valor afegit

    Les empreses petites dominen el sector manufacturer,  però les grans aporten més valor afegit
    Les empreses grans són més productives

    i això els atorga fortalesa per competir en un entorn globalitzat.

    La dimensió empresarial importa, perquè està directament relacionada amb la productivitat: les empreses manufactureres de 250 o més treballadors són el 48% més productives que les empreses petites i mitjanes (pimes) i, casualment, també el 48% més productives que les empreses grans del conjunt de l’economia. En conseqüència, un dels principals reptes de l’empresa industrial espanyola és augmentar la seva dimensió, ja que això facilita l’aprofitament d’economies d’escala, l’accés a fonts de finançament diversificades, la inversió en R+D i l’entrada als mercats internacionals. La indústria espanyola, per tant, es beneficiaria d’un procés de consolidació que aconseguís incrementar la dimensió empresarial. Així mateix, també són positives altres fórmules alternatives que permeten aprofitar les sinergies entre empreses, com la concentració de l’activitat d’un determinat sector en una mateixa zona geogràfica i la generació d’ecosistemes industrials i de clústers tecnològics. 

    Les empreses manufactureres espanyoles són més productives que el total, en especial les grans

    Última actualització: 13 juliol 2021 - 12:19
    Entrant en més detall: branques manufactureres

    El sector manufacturer engloba activitats molt diverses,9 entre les quals destaquen la indústria agroalimentària (el 18,8% del VAB del sector manufacturer), la indústria de l’automòbil i altre transport (el 12,7%) i la química-farmacèutica (el 12,1%). A nivell territorial, s’observa una especialització productiva diferenciada en funció de les comunitats autònomes, tot i que un factor comú és la indústria agroalimentària, que es troba en el top 3 de les branques manufactureres a totes les regions. Navarra, La Rioja i el País Basc són les regions més industrials, perquè a les tres el pes de la indústria manufacturera és superior al 20% del PIB regional, en relació amb el 12,3% de la mitjana espanyola. D’altra banda, Catalunya és la comunitat que més aporta al total nacional (el 25,1%), seguida de la Comunitat Valenciana (l’11,4%).

    • 9. El sector manufacturer inclou 24 branques industrials (codis CNAE del 10 al 33).
    La indústria manufacturera espanyola es caracteritza per la concentració en certes branques d’activitat,

    entres les quals destaca l’agroalimentació, amb presència a tot el territori, seguida de la indústria
    de l’automòbil i de la química-farmacèutica.

    VAB per branques d’activitat al sector manufacturer

    Última actualització: 13 juliol 2021 - 12:21

    Especialització productiva per comunitats autònomes

    Especialización productiva por CC. AA.
    Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE (2018).
    p 8

    Aquesta diversitat en les activitats manufactureres es reflecteix també en la productivitat, amb nivells molt diferents en funció de les branques manufactureres. No sorprèn que la farmacèutica, amb el 77% d’empreses que realitzen activitats innovadores, sigui, amb diferència, la indústria que presenta la productivitat laboral més alta (110.550 euros per treballador i any), seguida per la química (amb una productivitat de 94.400 euros) i per la fabricació de begudes (94.100 euros). En aquest últim cas, però, la proporció d’empreses que realitzen activitats innovadores se situa més aviat a la banda baixa (el 28%).

    La capacitat exportadora, mesurada pel percentatge de producció destinada a l’exportació, varia de forma significativa en funció de les branques industrials. El sector més obert a l’exterior és el de l’automòbil: el 70% de les vendes del sector es fan a l’exterior (el 58% a països de la UE i el 10% fora de la UE), la qual cosa evidencia l’elevat grau d’integració d’aquest sector en les cadenes globals de valor.  Tot seguit trobem els productes farmacèutics (el 53% de vendes a l’exterior), els productes elèctrics (el 52%) i la metal·lúrgia (el 49%). En total, les exportacions de béns manufacturats van assolir un màxim de 260.000 milions d’euros el 2019 (xifra que va representar el 20,9% del PIB).

    Al gràfic de la pàgina següent es pot observar una relació positiva entre el percentatge de vendes a l’exterior de les branques manufactureres i la seva productivitat, que, en gran part, està vinculada al grau d’innovació de les empreses del sector (representat al gràfic per la dimensió de les bombolles). Així i tot, és important assenyalar que no totes les diferències en el grau d’exportació entre branques d’activitat són necessàriament un reflex de diferències en la productivitat. Alguns sectors, com el de l’alimentació o el de les begudes, destinen el 80% de la producció al mercat domèstic, però també venen els productes de forma molt competitiva als mercats internacionals (Espanya és la setena economia mundial exportadora de productes agroalimentaris).10 No obstant això, el sector també ha de satisfer la demanda domèstica, i, a més a més, alguns productes són de baix valor afegit o els costos de transport són especialment rellevants, motiu pel qual és un sector més dependent de les vendes interiors. 

    • 10. Vegeu l’«Informe Sectorial Agroalimentari» (2020).

    Innovació, productivitat i internacionalització: un trinomi guanyador

    Vendes a l’exterior (%)
    Innovació, productivitat i internacionalització: un trinomi guanyador
    Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE (2018).
    El futur de la indústria manufacturera passa per la transició verda i digital

    El teixit industrial espanyol té prou potència perquè l’activitat manufacturera es pugui enlairar de nou, però el futur no està escrit. El sector es troba immers en una nova revolució industrial, la Indústria 4.0,