L’impacte del canvi climàtic en el turisme a Espanya: anàlisi i perspectives

A partir de dades anonimitzades i d’agregats de pagaments amb targetes als TPV de CaixaBank, hem analitzat si es registren canvis en la despesa turística i hem observat que les zones més càlides del país van tenir un creixement de la despesa turística més lenta entre les temporades altes del 2019 i del 2023. També analitzem com canvia el patró de despesa dels turistes durant les onades de calor.

Contingut disponible en
David Cesar Heymann
24 de gener de 2024
is_turismo_1s_2024

El canvi climàtic és un desafiament enorme per al sector turístic, un pilar de l’economia espanyola que representa el 12% del PIB. Al juliol del 2023, la Comissió Europea va publicar un estudi que situa algunes zones d’Espanya entre les regions europees on el turisme és més vulnerable al canvi climàtic. A partir de dades anonimitzades i d’agregats de pagaments amb targetes als TPV de CaixaBank, hem analitzat si es registren canvis en la despesa turística i hem observat que les zones més càlides del país van tenir un creixement de la despesa turística més lenta entre les temporades altes del 2019 i del 2023. També analitzem com canvia el patró de despesa dels turistes durant les onades de calor. Aquesta anàlisi alerta de la necessitat que el sector turístic tingui en consideració el risc climàtic i que es prepari per a un futur amb temperatures més extremes.

La Comissió Europea ressalta el risc climàtic per al turisme a Espanya

L’estudi «Regional impact of climate change on European tourism demand», del Joint Research Centre (JRC) de la Comissió Europea, publicat al juliol del 2023, inclou estimacions de la vulnerabilitat del turisme al canvi climàtic a les diferents regions europees. Com podem observar als mapes adjunts, Espanya conté diverses regions entre les considerades més vulnerables a escenaris climàtics adversos. Segons aquestes estimacions, en un escenari extrem amb pujades de temperatura de quatre graus, la Regió de Múrcia i les illes Balears, per exemple, veurien caigudes d’arribades de turistes superiors al 5% en el conjunt de l’any.

Les projeccions del JRC per a Espanya són particularment severes per a la temporada alta. Per al conjunt de l'any, en els escenaris d’una pujada de temperatures de tres i de quatre graus centígrads, observaríem una caiguda de la demanda turística de l’1,6% i del 3,1%, respectivament (aquesta estimació incorpora un increment de la demanda turística entre l’octubre i el maig). No obstant això, per als mesos de juliol i d’agost, el JRC preveu una caiguda de la demanda turística de gairebé el 10% en l’escenari d’una pujada de tres graus i de més del 15% en l’escenari de quatre graus.

Espanya és una de les regions d’Europa més impactades per l’augment de les temperatures. Els fluxos turístics podrien recular, en especial en temporada alta.

pag17_turismo_cat
On creix més la despesa turística a Espanya?

Atesos els resultats de l’estudi del JRC, des de CaixaBank Research, hem investigat fins a quin punt, ara com ara, podem observar canvis en la distribució geogràfica de la despesa turística a Espanya i, per fer-ho, hem utilitzat les dades de la despesa amb targetes als TPV de CaixaBank, anonimitzades i agregades a nivell municipal.8 Al mapa següent, hem il·lustrat la variació percentual de la despesa turística entre el juliol i l’agost del 2019 i en el mateix període del 2023 als 500 municipis més poblats d’Espanya. La imatge mostra que la costa atlàntica té un creixement molt positiu, mentre que aquest és molt inferior a la part sud de la costa mediterrània. Destaca també un bon comportament del turisme rural.9

  • 8. La despesa turística correspon a les despeses de targetes emeses per entitats estrangeres (turistes internacionals) i a les despeses de targetes emeses per entitats espanyoles que realitzen operacions fora del seu lloc habitual de despesa (turistes domèstics) registrades als TPV de CaixaBank.
  • 9. Vegeu «L’auge del turisme rural a Espanya: una oportunitat per al desenvolupament rural», publicat a l’Informe Sectorial Agroalimentari (setembre del 2023).
pag18_turismo_cat

Entre el 2019 i el 2023, la despesa turística ha crescut més a les zones menys càlides d’Espanya.

Al gràfic següent, agrupem els municipis en funció de la seva temperatura mitjana a l’estiu del 2023 i calculem la variació mitjana de la despesa turística entre l’estiu del 2019 i l’estiu del 2023. Com es pot observar, hi ha una correlació negativa entre el creixement de la despesa turística i la temperatura mitjana a l’estiu del 2023. És a dir, la despesa turística ha crescut més als municipis menys càlids d’Espanya. En particular, la despesa turística va créixer prop del 45% als municipis que van registrar temperatures mitjanes més baixes (per sota dels 17 graus). En canvi, la despesa turística va créixer al voltant del 25%-35% als municipis amb temperatures mitjanes més elevades (per damunt dels 23 graus).

Creixement de la despesa turística en funció de la temperatura del municipi

Última actualització: 24 gener 2024 - 10:23
El turisme costaner a Espanya: més vulnerable al canvi climàtic?

Si analitzem l’evolució de la despesa turística segons el tipus de municipi (costaner, urbà o rural)10 i segons la temperatura mitjana a l’estiu del 2023, podem constatar que el major diferencial de creixement de la despesa turística en funció de la temperatura s’observa als municipis costaners. És a dir, entre l’estiu del 2019 i l’estiu del 2023, la despesa turística va créixer prop del 45% als municipis costaners amb temperatures mitjanes inferiors a 21 graus, mentre que, als municipis costaners més càlids (temperatura mitjana superior als 25 graus), la despesa turística va créixer, de mitjana, el 35%, la qual cosa representa un diferencial de 10 punts percentuals (p. p.). Aquest diferencial és similar als municipis urbans (9,6 p. p.), però molt inferior als municipis rurals (4,4 p. p.). Hem de destacar, però, que aquestes diferències també s’expliquen, en part, per la saturació de determinades destinacions costaneres amb elevades temperatures i, per tant, amb menys potencial per haver crescut entre el 2019 i el 2023.

  • 10. Els municipis es classifiquen en urbans si tenen més de 30.000 habitants o més de 100 habitants per km2. La resta dels municipis es classifiquen en costaners si tenen línia de costa, i la resta es consideren municipis rurals.

Creixement de la despesa turística en funció de la temperatura i de la tipologia del municipi

Última actualització: 24 gener 2024 - 10:24

El millor funcionament del turisme costaner i urbà als municipis menys càlids posa de manifest l’atractiu que estan guanyant aquestes destinacions en un context en què les temperatures estan pujant. Això evidencia la necessitat que el sector estigui preparat i inverteixi per adaptar-se a temperatures més tòrrides i volàtils. Els centres urbans solen oferir opcions interiors, com museus, botigues i restaurants, que continuen sent atractius independentment de la temperatura, ja que tenen una millor infraestructura per enfrontar-se a les onades de calor, com l’ús de l’aire condicionat de forma més generalitzada. No obstant això, les àrees costaneres depenen, en gran part, de les activitats a l’aire lliure i de platja, que es veuen directament afectades per les onades de calor.

L’efecte relativament petit de les temperatures sobre la despesa en el turisme rural és sorprenent, ja que aquest també es desenvolupa majoritàriament a l’aire lliure i en entorns amb menys infraestructures que puguin mitigar els efectes de la calor. De fet, no podem descartar que l’impacte estigui subestimat a causa del boom del turisme rural durant la pandèmia, que ha comportat un creixement persistent del turisme rural, particularment en zones pròximes a Madrid, generalment amb temperatures altes. És probable que, en els propers anys, a mesura que el turisme rural es vagi normalitzant, observem que el canvi climàtic també comença a ser un factor determinant per als fluxos de turistes rurals.

El turisme en una onada de calor: com l’augment de la temperatura afecta la despesa turística

L’any 2023 ha estat el més calorós de la història del planeta des que es tenen registres, segons el Servei de Canvi Climàtic Copernicus. En aquesta secció, explorem com un fenomen associat al canvi climàtic –les onades de calor– afecta la despesa turística. Entendre els canvis en el comportament dels turistes en plena onada de calor ofereix pistes sobre els passos que pot seguir el sector per adaptar-se al canvi climàtic. Per aquest motiu, analitzem la sensibilitat de la despesa turística a un augment de la temperatura en relació amb la mitjana diària històrica, així com els canvis en els patrons de despesa relacionats amb la distribució de la despesa al llarg del dia o amb la tipologia de comerços.11

  • 11. S’estima un model de regressió lineal, en què la variable dependent és la despesa turística en cada franja horària en els mesos de juliol i agost en un municipi. La variable explicativa d’interès és la diferència entre la temperatura mitjana en cada dia del 2023 i la mitjana històrica en aquest dia, per municipi. S’inclouen efectes fixos a nivell municipal per evitar problemes relacionats amb les variables omeses.

Els pagaments amb targetes als TPV de CaixaBank durant les onades de calor de l’estiu del 2023 mostren que els turistes redueixen la despesa en les franges horàries més caloroses.

Com ho mostra el gràfic següent, per a un mateix municipi, cada grau de desviació de la temperatura diària mitjana al juliol i a l’agost del 2022 i del 2023 en relació amb la temperatura diària mitjana històrica està associat amb una baixada del 0,27% de la despesa turística entre les 12 i les 17 hores i amb una pujada del 0,14% entre les 22 i les 7 hores. A la resta de franges horàries, no s’aprecia una diferència significativa. És a dir, en dies de temperatures extremes, observem una baixada de la despesa turística agregada (el –0,12% per cada grau) i una redistribució de la despesa cap a les hores menys càlides.

Despesa turística per franja horària

Última actualització: 24 gener 2024 - 10:25

A nivell de composició de la despesa, com ho podem observar al gràfic superior, en un mateix municipi les onades de calor estan associades amb una menor despesa turística als principals sectors de consum discrecional dels turistes, amb una caiguda del 0,16% en la despesa en restaurants per cada grau per damunt de la mitjana històrica del dia i amb una caiguda del 0,34% en oci. Els supermercats no es beneficien de la caiguda de la despesa en restauració i cauen també el 0,13%. L’únic sector analitzat que es beneficia de les onades de calor són les farmàcies, que facturen el 0,06% més per cada grau per damunt de la mitjana històrica.

Implicacions del canvi climàtic per al sector turístic espanyol

Tenint en compte aquestes troballes, és crucial que el sector turístic innovi i inverteixi en estratègies d’adaptació. Això inclou desenvolupar infraestructures resistents al clima, repensar les experiències turístiques per adaptar-les a les preferències canviants dels turistes i assegurar la comoditat dels turistes en un ampli ventall de temperatures, alhora que es promouen pràctiques sostenibles que ajudin a reduir la contribució del sector turístic a l’escalfament global.

L’únic sector analitzat que es beneficia de les onades de calor són les farmàcies, que facturen el 0,06% més per cada grau per damunt de la mitjana històrica.

Despesa turística per sector

Última actualització: 24 gener 2024 - 10:25

Atès l’impacte significatiu de l’augment de les temperatures a les regions costaneres d’Espanya, algunes estratègies específiques, com promoure activitats aquàtiques durant les parts més càlides del dia, millorar les instal·lacions d’ombra i refredament a les platges i desenvolupar mercats o esdeveniments nocturns, poden ajudar a mitigar els efectes de la calor. Per a les àrees rurals, promoure activitats naturals a primera hora del matí o a la nit i diversificar les ofertes turístiques per incloure més opcions interiors podrien ajudar a mantenir l’interès i la despesa turística.

Les destinacions urbanes, malgrat la seva resiliència, no han de ser complaents. Els esforços per millorar els espais verds urbans, per oferir més activitats culturals nocturnes i per assegurar que els turistes estiguin ben informats sobre les opcions disponibles durant els períodes més càlids poden millorar l’experiència general.

Finalment, el sector turístic també ha de continuar adoptant les millors pràctiques per mitigar el seu impacte climàtic. Més enllà de l’impacte positiu sobre el clima, destaquem que això pot ser una oportunitat, ateses les preferències d’un nombre creixent de turistes per la sostenibilitat. Tenir una oferta de baix impacte mediambiental no és una cosa que contribueix només a mitigar un procés climàtic que amenaça el turisme a Espanya, sinó que té el potencial de donar accés a un mercat en creixement.

David Cesar Heymann