Després d’una arrencada d’any forta, l’economia portuguesa va perdent embranzida
El PIB es va estancar en el 2T, a causa de l’empitjorament de la demanda externa després del fort creixement anotat en el trimestre anterior, mentre que el funcionament de la demanda interna va millorar, gràcies, en especial, al millor to del consum de les llars.
D’una banda, la facturació del comerç al detall i les vendes de vehicles continuen fortes, amb creixements del 3,6% i del 9,6% interanual al juliol, respectivament, i les pernoctacions turístiques continuen superant les del 2022. De l’altra, l’indicador diari d’activitat apunta a un creixement interanual molt modest a l’agost i l’indicador de clima econòmic cau 1 dècima en relació amb el juliol. En l’àmbit dels preus, la inflació preliminar de l’agost va tornar a repuntar fins al 3,7% (per l’augment de l’energia i dels aliments no elaborats), tot i que el component subjacent manté la senda descendent.
La taxa d’atur va disminuir del 7,2% al 6,1% i la població ocupada va assolir el nivell més alt des del 2T 2009 (el +1,6% interanual). Així i tot, hi ha alguns senyals d’advertiment, com l’augment de l’ocupació precària, que explica gairebé el 80% de l’increment interanual de l’ocupació assalariada, i l’atur registrat, que, al juliol, va créixer el 2,5% interanual. A més a més, cal destacar el nombre històricament elevat de treballadors acomiadats i l’augment dels acomiadaments col·lectius i de les sol·licituds de prestacions per atur al juliol.
El superàvit pressupostari acumulat fins al juliol va ser de l’1,4% del PIB, amb un augment interanual dels ingressos del 8,6% i de les despeses del 5,9%. Els principals impulsors d’aquests increments han estat l’augment dels ingressos tributaris en el primer cas i l’avanç de les transferències corrents (arran de l’actualització de les pensions i del creixement del nombre de pensionistes) i de les despeses de personal en el segon.
Fins al juny, el superàvit enfront de l’exterior va ascendir a 2.115 milions d’euros, xifra que contrasta amb el dèficit de 2.919 milions del 2022. Aquest comportament és degut a diversos factors: (i) la important reducció del dèficit de la balança energètica, gràcies tant a la normalització dels preus com a la reducció de les quantitats de combustibles importats; (ii) la notable millora del superàvit de la balança turística, i (iii) l’augment del superàvit del compte de capital en relació amb el 2022, gràcies als fons comunitaris per donar suport a la inversió.
Els preus pugen, però sense l’exuberància del passat, i la desacceleració del mercat es fa visible pel costat de la demanda. Així, els preus de l’habitatge van augmentar l’1,8% en el 2T 2023, el menor avanç trimestral en dos anys. Continuem apostant per un aterratge suau dels preus el 2023, amb el suport de les dades sòlides del 1T, de la fortalesa del mercat laboral i d’una oferta immobiliària limitada.
