L’economia espanyola capeja el temporal aranzelari

El 2025 ha estat un bon any per a l’economia espanyola malgrat el complex context internacional en què ha operat, a causa, en gran part, del conflicte aranzelari dels EUA amb la resta del món. Al començament del 2025, el consens d’analistes estimava un creixement del PIB del 2,4%, però les previsions van ser revisades a l’alça a mesura que avançava l’exercici, fins a assolir, al desembre, el 2,9%, en línia amb la nostra pròpia estimació vigent. Si es confirma aquesta previsió, l’economia espanyola creixeria el 2025 una mica més del doble que la zona de l’euro, la previsió per a la qual, segons el consens d’analistes, és de l’1,4%. Aquest bon funcionament s’explica, principalment, pel vigor de la demanda interna, impulsada per un mercat laboral dinàmic, pel descens dels tipus d’interès, pels fluxos migratoris i pels fons europeus. Aquests factors han compensat amb escreix l’impacte negatiu de l’increment dels aranzels sobre les nostres exportacions de béns cap als EUA.

El creixement del PIB en el 3T 2025 es va mantenir inalterat en el 2,8% interanual després de la revisió de la dada que realitza de manera habitual l’INE dos mesos després de la primera estimació. Va haver-hi lleugers ajustos en el desglossament del PIB, que van reforçar la diferència entre l’aportació de la demanda interna i l’externa. Segons les xifres actualitzades, la demanda interna va sumar 3,8 p. p. al creixement interanual del PIB, 1 dècima més que en l’estimació preliminar, mentre que la demanda externa va restar 1 p. p., 0,2 punts més del que es preveia inicialment.

El desglossament del PIB mostra una economia que creix amb el suport, principalment, del consum privat i de la inversió, amb aquesta última partida creixent per damunt del 8% interanual i amb creixements notables en tots els subcomponents. Pel costat del sector exterior, veiem que les exportacions creixen a un bon ritme, del 3,3% interanual, tot i que rere aquesta xifra conviuen una evolució feble de les exportacions de béns, que amb prou feines creixen el 0,5% interanual, afectades, probablement, pels aranzels americans, i un fort comportament de les exportacions de serveis, que creixen el 8,7% interanual. Malgrat el bon comportament global de les exportacions, les importacions van créixer encara més, el 6,8%, la qual cosa explica que la demanda externa resti al creixement del PIB. Aquesta fortalesa importadora no és necessàriament negativa si respon a compres destinades a impulsar la inversió, tal com sembla que és el cas, i, en conseqüència, la productivitat del teixit empresarial.

Pel costat dels indicadors de sentiment, en la mitjana del 4T, el PMI compost es va situar en els 55,6 punts, un registre elevat que apunta a un creixement robust de l’economia en el tram final de l’any i que se situa per damunt de la mitjana del trimestre anterior, de 54,1 punts. Pel que fa als indicadores de consum, les vendes al detall, en la mitjana d’octubre i novembre, van créixer l’1,0% en relació amb la mitjana del 3T i van igualar el registre del trimestre anterior, i el Monitor de Consum de CaixaBank Research, en la mitjana del 4T, va créixer el 3,9% interanual, per damunt del 3,2% del trimestre anterior. Al seu torn, les xifres d’ocupació han mantingut un bon to, amb un avanç intertrimestral de l’afiliació en la mitjana del 4T del 0,7%, de manera que el creixement de l’ocupació s’ha accelerat en relació amb el trimestre anterior, quan va créixer el 0,5%. Si considerem el conjunt de la informació disponible, el nostre model de nowcasting apunta que, en el 4T, el PIB hauria crescut el 0,8% intertrimestral.

L’afiliació mitjana a la Seguretat Social va créixer al desembre en 19.180 treballadors. Es tracta d’una dada modesta, si tenim en compte que l’augment mitjà en el bienni 2023-2024 va ser de 32.700 persones, però que consolida els bons registres de l’octubre i del novembre. El comportament del mercat laboral en el conjunt del 2025 ha estat molt bo i tanca l’any amb un augment de 506.451 afiliats, xifra que supera lleugerament el registre de l’any anterior, de 502.000 afiliats. En termes interanuals, representa un creixement del 2,4%, el mateix registre que el 2024.

En el 3T 2025, i en termes acumulats de quatre trimestres, la taxa d’estalvi va baixar 0,4 p. p., fins al 12,3%. És la primera caiguda (descomptant l’ínfima que va tenir lloc en el 1T 2025) des del 3T 2022 i potser assenyala l’inici d’un procés de convergència de la taxa d’estalvi des dels elevats nivells actuals a cotes més coherents amb la seva mitjana històrica, al voltant del 8%-9%. La taxa d’estalvi ha caigut perquè el ritme de creixement del consum s’ha mantingut en el 6,2% interanual (acumulat de quatre trimestres, també), mentre que el de la renda bruta disponible (RBD) ha disminuït en 0,5 p. p. en relació amb el registre del trimestre anterior i s’ha situat en el 5,6%. Aquest alentiment en el creixement de l’RBD s’explica pel major creixement dels pagaments per impostos, que han passat d’una taxa interanual del 6,9% en el 2T a una del 9,4% en el 3T (dades acumulades de quatre trimestres). En canvi, la bona marxa del mercat laboral ha permès que el creixement de la remuneració dels assalariats es mantingués en un elevat 7,0% interanual.

Així, en l’últim mes de l’any, la inflació va caure 0,1 p. p., fins a assolir el 2,9%. Segons l’indicador avançat de l’IPC, aquest descens respon a la disminució dels preus dels carburants en relació amb l’increment del desembre del 2024 i, amb menys pes, a un menor augment dels preus de l’oci i de la cultura en relació amb les pujades del mateix mes de l’any anterior. Al seu torn, la inflació subjacent s’ha mantingut estable en el 2,6%. En el conjunt del 2025, la inflació s’ha situat en el 2,7%, després del 2,8% registrat el 2024, i la inflació subjacent, en el 2,3%, després del 2,9% de l’any anterior. Al gener, preveiem que la inflació s’hauria de moderar, a causa de l’esvaïment de l’impacte de la normalització de l’IVA sobre la factura elèctrica que va tenir lloc al gener del 2025.