L’envelliment de la població activa: un repte per a Espanya i per a Europa

El mercat laboral espanyol travessa un bon moment, amb un creixement de l’ocupació superior al 2% interanual i xifres rècord d’ocupació: 22,85 milions d’ocupats, segons l’EPA del 3T. No obstant això, rere aquesta evolució positiva emergeix un repte de caràcter estructural que condi­cionarà cada vegada més el creixement econòmic: l’envelliment de la població activa. En aquest article, analitzem els canvis en l’estructura per edats de la força laboral, identifiquem els segments que estan guanyant o perdent pes dins el mercat laboral i comparem la situació d’Espanya amb la del conjunt d’Europa.1

La població activa ha augmentat el 8,8% des del 2019 (una mica més de 2 milions de persones), però la seva composició per edats ha canviat de manera significativa. Com s’observa al primer gràfic, la distribució s’ha desplaçat clarament cap a la dreta. Així, mentre que la població activa entre els 25 i els 54 anys –el grup d’edat que concentra les taxes de participació laboral més elevades– ha crescut en 276.000 persones, un discret 1,6%, la de més grans de 55 anys ha augmentat en més d’1,4 milions, el 35,3%.

Una altra manera de veure-ho és calcular l’edat mitjana de la població activa,2 que ha passat de 42,6 anys el 2019 a 43,5 el 2026. Tot i que aquest comportament és generalitzat entre les principals economies europees (vegeu el segon gràfic), Espanya és un dels països on l’envelliment és més intens, per darrere d’Itàlia, mentre que Alemanya i França presenten una evolució una mica més moderada.

Si desglossem l’evolució per nacionalitats, s’observa que el gros dels nous actius són estrangers, més d’1,2 milions, la qual cosa representa un creixement del 41,3%. En canvi, l’increment dels actius espanyols és només de 149.000, el 0,8%. La resta correspon a les persones amb doble nacionalitat. En qualsevol cas, l’envelliment afecta els dos col·lectius: per als espanyols, l’edat mitjana ha passat de 43 a 43,9 anys. Els estrangers, malgrat que, de mitjana, continuen sent més joves, també han envellit: la seva edat mitjana ha augmentat de 39,4 anys el 2019 a 40,8 el 2026.

Atès que el creixement d’una economia depèn, entre altres factors, de l’evolució de la seva força laboral, la jubilació de cohorts cada vegada més nombroses pot limitar l’expansió de la població activa i, de retruc, el creixement econòmic. Per mitigar aquest efecte hi ha dues vies principals: augmentar la població en edat de treballar –la immigració pot ser una via per aconseguir-ho– i incrementar la taxa d’activitat. No obstant això, el marge d’aquesta segona via és limitat. En les edats centrals, entre els 25 i els 54 anys, la taxa d’activitat ja s’aproxima al 90%, tant a Espanya com als països del nostre entorn (vegeu el tercer gràfic). Hi ha més recorregut entre els joves i entre els treballadors de més edat, tot i que difícilment assoliran els nivells de participació de les edats centrals.3

Les projeccions de població de l’INE permeten il·lustrar aquests límits. Entre el 2026 i el 2030, es preveu que 3,4 milions de persones arribin als 65 anys, mentre que la població de 25 a 54 anys amb prou feines augmentarà en 290.000 persones, i això gràcies als fluxos migratoris previstos per l’INE.4 Per la seva banda, la població de 15 a 24 anys creixerà en 268.000 persones, i la de 55 a 64 anys, en 606.000. Si les taxes d’activitat per edats es mantinguessin constants, la població activa augmentaria en unes 892.000 persones fins al 2030, la qual cosa representaria un creixement mitjà anual del 0,7%, en relació amb l’1,6% registrat entre el 2022 i el 2025. En canvi, si les taxes d’activitat augmenten fins a assolir els nivells d’Alemanya, força més elevats, l’augment s’aproparia als 1,1 milions de persones i el creixement anual assoliria el 0,8%.5 Així, una major participació laboral pot esmorteir l’impacte de l’envelliment, però difícilment pot compensar-lo, de manera que l’evolució de la població en edat de treballar continuarà sent el principal condicionant de l’oferta laboral.