Menys dèficit públic el 2025 a Espanya, però els reptes estructurals persisteixen

El Govern ha presentat l’Informe de Progreso Anual 2025, en el qual es preveu una millora del saldo públic gràcies a un creixement econòmic sostingut, la fi de les rebaixes fiscals temporals i una contenció de la despesa.

Contingut disponible en

11 de juny de 2025

Reducció del dèficit públic el 2025

L’1 de maig, el Govern va publicar i va remetre a les autoritats comunitàries l’Informe de Progreso Anual 2025 en compliment dels compromisos derivats de les noves regles fiscals per al seguiment del pla fiscal i estructural 2025-2028 (que es va ampliar fins al 2031) de la tardor. L’informe, que substitueix l’antic Pla d’Estabilitat, presenta el quadre macroeconòmic fins al 2028 i projeccions pressupostàries del 2025.

Un dels principals missatges de l’informe és la millora del saldo públic enguany. S’estima que el dèficit es reduirà del 3,2% del PIB del 2024 al 2,8% el 2025, una previsió que s’alinea amb la realitzada per CaixaBank Research al febrer passat. Aquesta xifra inclou l’impacte de les despeses associades a la DANA, estimades en 3 dècimes del PIB el 2025, una mica menys que el 2024. Si s’exclouen aquestes despeses extraordinàries, el dèficit se situaria enguany en el 2,5%. La reducció del dèficit s’explica, en bona part, per tres factors clau: majors ingressos per la reversió completa dels descomptes fiscals en electricitat, gas i aliments, així com per la introducció de noves mesures normatives; l’estabilització de la despesa pública en percentatge del PIB, i una evolució macroeconòmica que continua sent favorable.

En l’àmbit macroeconòmic, el Govern preveu un creixement dinàmic de l’economia espanyola, del 2,6% el 2025 i del 2,2% el 2026 (vegeu la primera taula). Són les mateixes previsions que el Govern considerava al febrer, tot i que amb matisos: el 2025, incorpora un petit impacte negatiu d’1 dècima de PIB derivat dels aranzels, que penalitza, en especial, les exportacions1 i que queda compensat per un major dinamisme del consum privat (la previsió de creixement d’aquest epígraf millora del 2,8% al 3,2%). En la seva anàlisi,2 l’AIReF creu que el 2,6% és una mica optimista, ja que considera que és difícil esperar que una major puixança de la demanda nacional sigui suficient per compensar la intensitat de les pertorbacions externes relacionades amb els elevats nivells d’incertesa i amb l’establiment de nous aranzels.

1. Han rebaixat el seu creixement del 2,3% a l’1,2%. La inversió també ha estat rebaixada, però molt lleugerament, del 4,5% al 4,3%.
2. Vegeu AIReF, «Informe de seguimiento del plan fiscal y estructural de medio plazo 2025-2028», Informe 23/25, 14 de maig del 2025.

Espanya: escenari macro de l’Informe de Progreso Anual

Es preveu que els ingressos públics (un cop excloses les transferències des de la UE, neutrals en el dèficit, perquè també es reflecteixen en les despeses) creixin el 6,3% interanual, per damunt del PIB nominal (previst en el 5,3%), i que, en conseqüència, en percentatge del PIB, passin del 40,9% del 2024 al 41,3% el 2025. El dinamisme dels ingressos s’explica per un creixement econòmic sòlid, que impulsarà la recaptació d’impostos i de cotitzacions socials, així com per diverses mesures fiscals que aportaran ingressos addicionals en relació amb el 2024 per valor del 0,6% del PIB. D’aquestes 6 dècimes, la meitat provindrà de la reversió total el gener del 2025 dels descomptes fiscals en l’IVA de l’electricitat i dels aliments que es van introduir el 2022 després del xoc energètic i que ja es van començar a revertir el 2024 i de l’impost especial de l’electricitat, que va tornar al seu tipus impositiu habitual el juliol del 2024. Les altres 3 dècimes s’obtindran per la via de les mesures fiscals recents.3 En canvi, els ingressos que no són de naturalesa fiscal (interessos, dividends…) es reduiran en 2 dècimes de PIB.

En paral·lel, la despesa pública (un cop exclosa la finançada per la UE) es mantindrà gairebé estable en termes de PIB: del 44,1% del 2024 al 44,0% el 2025. Aquesta contenció és deguda, en part, a una reducció de 3 dècimes de PIB de les despeses one-off (és a dir, les despeses no recurrents amb un impacte puntual en un exercici, però no en els posteriors) per compromisos de despesa derivats de sentències judicials. El 2024, les despeses one-off per aquestes sentències 4 van tenir un impacte sobre el dèficit de més de 8.000 milions d’euros,5 el 0,5% del PIB, i, el 2025, l’impacte estimat a l’informe és una mica inferior, del 0,2% del PIB.6 Aquesta reducció de les despeses one-off, juntament amb un lleuger descens en percentatge de PIB d’altres partides de despesa (remuneració d’assalariats, consums intermedis i prestacions socials en espècie), compensarà amb escreix l’augment previst entre el 2024 i el 2025 de la despesa en interessos i de la inversió pública finançada a nivell nacional. En concret, la despesa en interessos augmentarà, segons l’informe, del 2,4% del PIB del 2024 al 2,7% el 2025, malgrat el descens dels tipus d’interès. Finalment, la despesa en transferències socials en efectiu creixerà al mateix ritme que el PIB nominal. D’aquesta manera, es mantindrà a la vora del 17% del PIB (el gros d’aquest percentatge és despesa en pensions públiques, que se situarà al voltant del 14,0% del PIB).

D’altra banda, malgrat que l’informe contempla un augment de la despesa en defensa i en seguretat, de l’1,4% al 2,0% del PIB, s’assegura que amb prou feines incrementarà el dèficit el 2025, gràcies al fet que, en bona part, es realitzarà per la via del redireccionament d’altres partides pressupostàries
de despesa o lending que no són defensa (entre elles, 1.357 milions d’euros de préstecs NGEU) i estalvis de despeses.7

Pel que fa al deute públic, enguany, el seu descens serà molt limitat malgrat la reducció del dèficit: del 101,8% del 2024 al 101,7% del PIB el 2025. Aquesta resistència a la baixa és deguda a la incorporació dels primers desemborsaments pels préstecs del programa Next Generation EU (NGEU).8 Cal recordar que els préstecs dels NGEU que rebin els Estats membres s’han de registrar com a deute amb les institucions de la UE,9 però no computen com a dèficit, tret que els diners els gasti una administració/empresa pública o que hi hagi algun tipus d’impagament que l’Estat hagi d’assumir a posteriori.

3. En concret, la introducció d’un tipus mínim del 15% en l’impost de societats per a multinacionals en compliment de la normativa comunitària, les noves limitacions a la compensació de les bases negatives i les deduccions per a grans empreses en l’impost de societats, l’augment del tipus màxim de l’IRPF sobre les rendes del capital, les pujades en els impostos sobre el tabac, i l’augment de les cotitzacions socials mitjançant el Mecanisme d’Equitat Intergeneracional i la «quota de solidaritat».
4. Inclou la devolució de l’IRPF als mutualistes i l’anul·lació de la reforma de l’impost de societats del 2016, entre d’altres.
5. De fet, el dèficit del 2024 inclou un impacte negatiu per sentències judicials per valor de 11.269 milions d’euros (el 0,7% del PIB), però, d’aquest total, només una mica més de 8.000 milions (el 0,5% del PIB) van ser despeses no recurrents, que, per tant, no tindran impacte sobre el dèficit en anys posteriors.
6. Inclouen la sentència del complement de pensió per als pares, entre d’altres. L’informe de l’AIReF comenta que hi ha una elevada incertesa sobre quin serà l’impacte final enguany.
7. L’augment de la despesa en defensa seria de 10.471 milions. D’aquest total, la despesa corrent se situaria en uns 2.258,5 milions (remuneració d’assalariats, consums intermedis i subvencions), i 3.683,29 milions correspondrien a despeses de capital i 4.529,4 milions a préstecs.
8. L’informe estima en 1,4 punts de PIB el 2025 els desemborsaments en préstecs per part de la Comissió Europea. Per consegüent, si s’exclouen els préstecs de l’NGEU, el deute públic compliria l’exigència europea de reduir-se en, almenys, 1 p. p. de PIB anual de mitjana durant l’horitzó del pla fiscal.
9. Banc d’Espanya (2022), «Los fondos Next Generation EU (NGEU): cómo se contabilizan en la Balanza de Pagos/Posición de Inversión Internacional».

Regles fiscals europees: compliment el 2025 per un estret marge

L’informe també analitza el compliment de les noves regles fiscals europees, centrades en el control de la despesa neta o despesa computable, la variable clau per a la regla de despesa que ha entrat en vigor enguany.10

De cara al 2025, el creixement d’aquesta despesa s’estima en el 4,1% interanual, per damunt del 3,7% pactat amb Brussel·les a la tardor. La despesa neta representa, aproximadament, el 40% del PIB, de manera que créixer 4 dècimes més dels pactes equival, aproximadament, al 0,15% del PIB. Aquesta desviació s’atribueix a l’augment de la despesa en defensa, que, ara com ara, no ha estat exclosa mitjançant l’activació de la clàusula d’escapament.11

Les regles permeten desviacions anuals en la despesa neta de fins al 0,3% del PIB, i de fins al 0,6% en el saldo acumulat en el període d’ajust del pla fiscal i estructural que acabarà el 2031. A l’informe, s’explica que la desviació és limitada i se situa dins del que és tolerable, ja que, en ser de l’esmentat 0,15% del PIB, queda dins el marge permès per la normativa europea.12 A més a més, a l’hora d’avaluar la desviació acumulada, l’Informe de Progreso Anual destaca que, el 2024, la despesa neta va ser inferior al compromís fiscal del Govern per valor del 0,4% del PIB del 2025, la qual cosa genera un matalàs suficient per absorbir la desviació prevista el 2025 i també pot ajudar a corregir desviacions en el saldo acumulat dels propers anys.13

10. Recordem que, per definició, aquesta mètrica és la despesa pública neta de les despeses en interessos, les mesures discrecionals relatives als ingressos, les despeses en programes de la UE compensats íntegrament amb els ingressos procedents dels fons de la UE (com els NGEU), la despesa nacional en cofinançament de programes finançats per la Unió, els elements cíclics de la despesa en prestacions d’atur i les despeses one-off.
11. Els països tenen l’opció de demanar la clàusula d’escapament perquè l’increment de la despesa en defensa acumulat, fins a 1,5 punts de PIB des dels nivells del 2021, no compti per al dèficit i el deute en les regles fiscals.
12. L’AIReF estima que la desviació serà una mica major (augment de la despesa del 4,5% interanual, en lloc del 4,1%), la qual cosa comportaria situar-se exactament en el 0,3% del PIB de desviació anual.
13. Així, el creixement acumulat de la despesa neta el 2024-2025 seria del 8,4%, per sota del 9,2% pactat, la qual cosa equival a situar-se per sota en una quantitat equivalent al 0,3% del PIB del 2025. Així, en el saldo acumulat del 2024-2025, no hi hauria, de fet, cap desviació.

Espanya: quadre pressupostari de l’Informe de Progreso Anual

En termes de saldo estructural, amb prou feines baixaria en percentatge de PIB el 2025, a diferència del que observem en el dèficit total, en excloure la millora pel cicle econòmic 14 i la reducció de les despeses one-off. En concret, el saldo estructural passaria del –2,9% del PIB del 2024 al –2,8% el 2025, una estabilització que suggereix un to de política fiscal neutral.15 Es tracta d’un dèficit estructural encara elevat, tot i que inferior al de França (dèficit estructural del 5,2% del PIB el 2025, segons les previsions de la Comissió Europea) i al d’Itàlia (el 3,7% del PIB).

En definitiva, l’Informe de Progreso Anual 2025 preveu la reducció del dèficit públic i el compliment de les regles fiscals el 2025, tot i que amb uns marges ajustats. La credibilitat del pla dependrà de la capacitat per mantenir la senda pactada amb la Comissió en els propers anys, en especial en un entorn econòmic incert i amb pressions estructurals sobre la despesa derivades de l’envelliment poblacional.

14. L’informe preveu un output gap positiu de l’1,3% el 2025 (l’1,0% el 2024).
15. El saldo estructural primari –que és el que s’examina per a les regles fiscals– milloraria només 2 dècimes, del –0,4% al –0,2% del PIB.

Javier García Arenas

Etiquetes:

1. Han rebaixat el seu creixement del 2,3% a l’1,2%. La inversió també ha estat rebaixada, però molt lleugerament, del 4,5% al 4,3%.
2. Vegeu AIReF, «Informe de seguimiento del plan fiscal y estructural de medio plazo 2025-2028», Informe 23/25, 14 de maig del 2025.
3. En concret, la introducció d’un tipus mínim del 15% en l’impost de societats per a multinacionals en compliment de la normativa comunitària, les noves limitacions a la compensació de les bases negatives i les deduccions per a grans empreses en l’impost de societats, l’augment del tipus màxim de l’IRPF sobre les rendes del capital, les pujades en els impostos sobre el tabac, i l’augment de les cotitzacions socials mitjançant el Mecanisme d’Equitat Intergeneracional i la «quota de solidaritat».
4. Inclou la devolució de l’IRPF als mutualistes i l’anul·lació de la reforma de l’impost de societats del 2016, entre d’altres.
5. De fet, el dèficit del 2024 inclou un impacte negatiu per sentències judicials per valor de 11.269 milions d’euros (el 0,7% del PIB), però, d’aquest total, només una mica més de 8.000 milions (el 0,5% del PIB) van ser despeses no recurrents, que, per tant, no tindran impacte sobre el dèficit en anys posteriors.
6. Inclouen la sentència del complement de pensió per als pares, entre d’altres. L’informe de l’AIReF comenta que hi ha una elevada incertesa sobre quin serà l’impacte final enguany.
7. L’augment de la despesa en defensa seria de 10.471 milions. D’aquest total, la despesa corrent se situaria en uns 2.258,5 milions (remuneració d’assalariats, consums intermedis i subvencions), i 3.683,29 milions correspondrien a despeses de capital i 4.529,4 milions a préstecs.
8. L’informe estima en 1,4 punts de PIB el 2025 els desemborsaments en préstecs per part de la Comissió Europea. Per consegüent, si s’exclouen els préstecs de l’NGEU, el deute públic compliria l’exigència europea de reduir-se en, almenys, 1 p. p. de PIB anual de mitjana durant l’horitzó del pla fiscal.
9. Banc d’Espanya (2022), «Los fondos Next Generation EU (NGEU): cómo se contabilizan en la Balanza de Pagos/Posición de Inversión Internacional».
10. Recordem que, per definició, aquesta mètrica és la despesa pública neta de les despeses en interessos, les mesures discrecionals relatives als ingressos, les despeses en programes de la UE compensats íntegrament amb els ingressos procedents dels fons de la UE (com els NGEU), la despesa nacional en cofinançament de programes finançats per la Unió, els elements cíclics de la despesa en prestacions d’atur i les despeses one-off.
11. Els països tenen l’opció de demanar la clàusula d’escapament perquè l’increment de la despesa en defensa acumulat, fins a 1,5 punts de PIB des dels nivells del 2021, no compti per al dèficit i el deute en les regles fiscals.
12. L’AIReF estima que la desviació serà una mica major (augment de la despesa del 4,5% interanual, en lloc del 4,1%), la qual cosa comportaria situar-se exactament en el 0,3% del PIB de desviació anual.
13. Així, el creixement acumulat de la despesa neta el 2024-2025 seria del 8,4%, per sota del 9,2% pactat, la qual cosa equival a situar-se per sota en una quantitat equivalent al 0,3% del PIB del 2025. Així, en el saldo acumulat del 2024-2025, no hi hauria, de fet, cap desviació.
14. L’informe preveu un output gap positiu de l’1,3% el 2025 (l’1,0% el 2024).
15. El saldo estructural primari –que és el que s’examina per a les regles fiscals– milloraria només 2 dècimes, del –0,4% al –0,2% del PIB.