NGEU: l’execució va avançant, però arriba l’hora de la veritat
L’execució dels fons Next Generation (NGEU) a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència continua guanyant tracció, tot i que el temps s’acaba i la recta final obliga a redoblar esforços. No en va, el 31 d’agost, com a data límit, s’hauran d’haver assignat totes les inversions finançades amb subvencions i amb préstecs mitjançant la resolució de les convocatòries i les licitacions pertinents, i caldrà justificar davant la Comissió Europea el compliment de totes les fites. Així mateix, Espanya haurà de presentar les sol·licituds de pagament abans del 30 de setembre, i la Comissió tindrà com a data límit el 31 de desembre per efectuar els desemborsaments, ja que només disposarà fins llavors per certificar les inversions, és a dir, per acreditar que els diners s’han destinat als projectes compromesos.
L’estat de la qüestió i un cronograma atapeït
Espanya ha completat, segons les dades de l’Scoreboard del Mecanisme de Recuperació i Resiliència que elabora la Comissió Europea mateixa, el 54% de les fites previstes en el Pla, incloses les més estructurals –reforma laboral i de les pensions. No obstant això, encara queden 224 fites per complir, associades a 24.800 milions en transferències i a 6.500 milions en préstecs. Moltes d’aquestes fites exigeixen inversions complexes: el desplegament de les renovables, la digitalització de les pimes, les infraestructures de recàrrega per a vehicles elèctrics, la modernització de regadius, la rehabilitació energètica d’habitatges i les actuacions en gestió de l’aigua. Entre les fites pendents més desafiadores figuren la digitalització de les administracions regionals i locals i la part de la reforma fiscal compromesa relativa a l’augment de la tributació del dièsel.
Pel que fa a les transferències, Espanya ha rebut desemborsaments de la Comissió Europea per valor de 55.090 milions d’euros, sobre un total assignat de 79.800 milions. Així mateix, després de l’aprovació de l’Addenda per part de la Comissió Europea, Espanya va optar, al final del 2025, per no sol·licitar la pràctica totalitat dels préstecs de l’NGEU, de manera que, finalment, només recorrerà a 22.800 milions d’euros, en relació amb els 83.200 milions previstos inicialment. Aquesta decisió s’explica perquè el cost del finançament de l’NGEU era, al final de l’any passat, molt similar al del finançament als mercats. Dels 22.800 milions en préstecs, la Comissió Europea ja ha transferit, fins a la data, 16.270 milions.
Al començament de març, Espanya va presentar la sisena sol·licitud de pagament del Pla de Recuperació. L’import sol·licitat puja a 7.256 milions d’euros –6.205 milions en transferències i 1.051 milions en préstecs. Quan la Comissió validi aquesta sol·licitud, el percentatge de fites satisfet per Espanya passarà del 54% al 70%, la qual cosa la situaria entre els països europeus amb un major grau de compliment.1
L’impacte de l’NGEU sobre el creixement del PIB del 2026 s’estima entre 0,4 p. p. i 0,6 p. p. Aquest impuls procedeix de dos vectors diferenciats però complementaris. D’una banda, el 2026, s’hauran d’executar tots els fons pendents en subvencions: 15.000 milions, segons l’eina ELISA del Ministeri d’Economia, i més de 20.000, segons l’AIReF, tot i que 2.800 ja estan assignats al fons España Crece, que invertirà més enllà del 2026. La xifra encaixa amb el ritme d’execució dels anys anteriors, però el desafiament és concentrar tota aquesta activitat abans del 31 d’agost, termini límit fixat pel mecanisme europeu. De l’altra, s’espera un major dinamisme en els projectes finançats amb préstecs, després d’un 2025 en què el desplegament va ser encara incipient. Fins al novembre del 2025, s’havien aprovat operacions finançades amb aquests préstecs per un import d’uns 7.000 milions d’euros i existia, a més a més, un pipeline de projectes en fase d’identificació i d’avaluació per un import addicional pròxim als 5.000 milions.
En aquest context, el 2026 serà un any decisiu. Més enllà d’enguany, les inversions es continuaran desplegant sense un efecte penya-segat, secundades per la creació d’un fons sobirà anomenat España Crece, finançat amb 10.500 milions d’euros en préstecs Next Generation no utilitzats i amb 2.800 milions addicionals en transferències no reembossables, que eleven el capital inicial associat a aquesta iniciativa a 13.300 milions. El fons serà gestionat per l’ICO, que coinvertirà amb el sector privat en projectes estratègics per augmentar el creixement potencial.
Després d’haver revisat el cronograma, a la secció següent, analitzem com està avançant l’execució a la pràctica.
- 1
Entre els principals països europeus, Alemanya ha complert el 61% de les fites; Itàlia, el 64%; Polònia, el 45%; Portugal, el 60%, i França, el 83%.
Execució fins al 2025: més llums que ombres
Entre el 2021 i el desembre del 2025, s’havien «executat» –és a dir, les diferents Administracions públiques havien resolt les convocatòries i les licitacions– 59.000 i 64.900 milions d’euros en subvencions de l’NGEU, segons el Monitor de l’AIReF i l’eina ELISA del Ministeri d’Economia, respectivament, la qual cosa equival a un percentatge entre el 74% i el 81% del total del programa (79.800 milions d’euros).2 El 2025, el ritme d’execució anual va ser lleugerament superior al del 2024: el 2025, es van executar al voltant de 15.000 milions d’euros,3 la qual cosa representa prop de 1.000 milions més que el 2024, un augment en què coincideixen les dues mètriques.
Si mirem l’última fase de l’execució, és a dir, els fons que han arribat al teixit productiu, les xifres són inferiors a les adjudicades en convocatòries i en licitacions, ja que transcorre un temps fins que es realitza el pagament i, a vegades, els beneficiaris han de presentar documentació addicional, la qual cosa en demora la recepció. Segons Eurostat, la despesa pública efectiva finançada pels fons europeus NGEU va ser de 31.000 milions entre el 2021 i el 2024. Així mateix, entre el 2021 i el novembre del 2025, l’Administració General de l’Estat va realitzar pagaments per valor de 46.000 milions d’euros, xifra que inclou les transferències a altres administracions i ens o empreses públics.
L’anàlisi per components fins al desembre del 2025 desenvolupat per l’AIReF mostra una fotografia heterogènia. El segon gràfic revela que les àrees amb un major grau d’execució relativa en relació amb la dotació total són mobilitat sostenible –tant urbana com de llarga distància– connectivitat digital i política industrial. En canvi, els retards més destacats es concentren en rehabilitacióenergètica i regeneració urbana (que inclou les rehabilitacions del parc residencial i la construcció i la rehabilitació de més de 20.000 habitatges de lloguer social), en energies renovables, en recursos hídrics, en formació professional i educació, en turisme i en ciència i tecnologies. Cal destacar que falten per executar gairebé 2.500 milions en rehabilitació i regeneració i prop de 2.000 milions d’euros en turisme, formació professional i aptituds digitals.
- 2
És normal que els números no coincideixin completament. La diferència metodològica clau rau en el criteri de registre. ELISA considera que una convocatòria està «resolta» quan existeixen adjudicataris finals identificats, malgrat que no s’hagi produït encara la signatura de contractes ni, en alguns programes, una concessió individualitzada en sentit estricte. En canvi, l’Observatori de l’AIReF només incorpora els contractes quan han estat signats i les subvencions quan hi ha un acte formal de concessió amb el beneficiari i un import concret, de manera que el seu seguiment se situa en una fase posterior del procés administratiu.
- 3
En concret, 15.800 milions segons ELISA i 14.900 segons l’AIReF.
L’anàlisi regional mostra que les comunitats més poblades i amb un PIB més alt encapçalen el volum total de fons executats.4 No obstant això, aquest avantatge es redueix en ajustar les dades per habitant. En termes per capita, destaquen regions amb menys població però amb grans projectes industrials, com l’Aragó, el dinamisme dels quals s’explica per inversions vinculades al PERTE del vehicle elèctric –que inclou la planta de bateries, l’expansió d’Stellantis i altres projectes associats. Altres regions, com Astúries o La Rioja, també reflecteixen aquest patró, amb una elevada execució per capita.
El balanç, per tant, és relativament positiu, però no convé caure en la complaença: l’execució avança, l’impacte macro es consolida i les reformes més rellevants ja estan en marxa, però l’hora de la veritat és molt a la vora. La capacitat per mobilitzar, per prioritzar i per absorbir el gros de les inversions pendents determinarà si el Pla compleix plenament la seva promesa transformadora.
- 4
S’inclouen totes les convocatòries i licitacions a cada comunitat, ja siguin convocades per l’Administració central, per l’autonòmica o per la local.







