Aràbia Saudita

L’any 2020, el PIB de l’Aràbia Saudita va baixar un 4,1% i la seva economia va entrar en la pitjor recessió en gairebé quatre dècades.

Contingut disponible en
3 d'agost de 2021
Més informació sobre el país a:
arabia
Perspectives

 

Previsions

 

Mitjana
10-14

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

Creixement del PIB (%)

5,4

4,1

1,7

-0,7

2,4

0,3

-4,1

2,2

4,4

Inflació de l’IPC (%)*

3,2

1,2

2,0

-0,8

2,5

-2,1

3,4

3,0

1,7

Saldo fiscal (% del PIB)

6,0

-15,8

-17,2

-9,2

-5,9

-4,5

-11,1

-1,5

-0,2

Deute públic (% del PIB)

4,1

5,8

13,1

17,2

19,0

22,8

32,4

31,0

31,7

Tipus d’interès de referència (%)*

2,0

2,0

2,0

2,0

2,5

2,7

1,2

0,5

0,6

Tipus de canvi (RMB/USD)*

3,8

3,8

3,8

3,8

3,8

3,8

3,8

3,8

3,8

Saldo corrent (% del PIB)

17,3

-8,7

-3,7

1,5

9,2

4,8

-1,6

6,6

6,5

Deute exterior (% del PIB)

13,2

12,5

17,3

19,1

18,1

21,6

32,5

30,0

29,6

Nota: * Mitjana anual.

Font: CaixaBank Research, a partir de dades d’organismes nacionals d’estadística i l’FMI.

  • L’any 2020, el PIB de l’Aràbia Saudita va baixar un 4,1% i la seva economia va entrar en la pitjor recessió en gairebé quatre dècades. Això no obstant, i malgrat aquesta caiguda, la contracció fou menys severa que les observades en altres economies desenvolupades i emergents, gràcies a la contribució inferior del sector de serveis en el seu PIB. Les perspectives de recuperació es presenten moderadament favorables, dins d’un escenari de recuperació mundial dels preus del hidrocarburs i de la demanda domèstica. L’àmbit essencial és el programa de vacunació, on el Govern estima que al final del 2021 prop del 70% de la població resident haurà estat vacunada, encara que els retards en l’arribada de part de les dosis que pertanyen al mecanisme COVAX i els rebrots de les noves variants de la pandèmia podrien alentir l’objectiu.
  • Xoc real de la COVID-19. La caiguda del PIB l’any 2020 del 4,1%, la més profunda des del 1987, fou resultat del xoc conjunt de la pandèmia i l’enfonsament dels preus del cru, malgrat que la moderada presència del sector serveis a l’economia i l’adopció de polítiques econòmiques expansives van esmorteir la recessió. De cara als propers exercicis s’espera que el PIB torni al terreny positiu, amb especial dinamisme a partir del 3T 2021. El sector energètic guanyarà vigor gràcies a la recuperació de la demanda mundial de cru i a la reducció consegüent de les restriccions a l’oferta de l’OPEP. Els sectors no energètics de l’economia es beneficiaran de la millora gradual de l’activitat global a través de l’ascens de les exportacions de béns, en especial cap a la Xina, el seu principal soci comercial, i serveis, com el turisme religiós. A més, amb l’estabilització de la crisi sanitària les autoritats han mostrat més èmfasi en el desenvolupament de projectes d’infraestructures i construcció, dins del pla Vision 2030.
  • Resposta de la política econòmica
    • Política fiscal. La combinació de la crisi sanitària, que va requerir l’extensió dels paquets d’ajuda fiscal, i l’enfonsament de l’activitat petroliera van desembocar en un notable increment del dèficit fiscal, fins a l’11,1% del PIB, l’any passat. Per al 2021, les autoritats han expressat el seu compromís de reprendre el procés de consolidació fiscal, iniciat abans de la pandèmia, i reduir la despesa i la inversió públiques. Això no obstant, el PIF (Fons d’Inversió Pública, per les seves sigles en anglès) compensarà part de les retallades en inversió pública previstes durant els propers dos anys amb actuacions que podrien ascendir a un equivalent al 5% del PIB. Per la banda dels ingressos, se n’espera un increment significatiu dels que estan vinculats a la recuperació dels preus dels hidrocarburs (que amb força probabilitat es mantindrà durant tot l’exercici) i l’augment del tipus impositiu de l’IVA (del 5% al 15%), en un marc de fortalesa gradual de la demanda domèstica. En definitiva, el saldo fiscal negatiu s’hauria de reduir considerablement aquest any i podria situar-se prop de l’equilibri ja l’any 2022. De manera addicional, el Govern ha planificat un programa d’emissions de sukuk (bons islàmics) i altres bons per valor de 124.000 milions de rials per a aquest any (prop del 5% del PIB), que es col·locaran en els mercats de capitals estrangers.
    • Política monetària. L’Autoritat Monetària de l’Aràbia Saudita (SAMA) mantindrà un entorn monetari acomodatici determinat per la política monetària de la Fed, en el context actual del peg del rial amb el dòlar americà (que preveiem que es mantindrà durant tot l’escenari de previsió). A més d’haver reduït els tipus de referència (125 p. b. fins a l’1,00%), la SAMA ha introduït mesures per garantir la liquiditat en el sector privat (per un import equivalent al 2% del PIB), així com l’extensió de les moratòries de pagaments i dels programes de garanties (el darrer, fins al març del 2022).
  • Evolució del tipus de canvi. Esperem que el peg del rial amb el dòlar es mantingui estable durant els propers exercicis. En aquest sentit, és fonamental l’elevat nivell de reserves internacionals que atresora la SAMA (equivalents a 28 mesos d’importacions, tot i haver experimentat una caiguda del 9%, l’any 2020, a causa del descens dels preus del cru), que serveix com a garantia per a l’estabilitat del tipus de canvi. Esperem que l’any 2021 el nivell de reserves es restableixi, en la mesura que l’aixecament de les restriccions de producció de cru hauria de beneficiar la balança per compte corrent.
Riscos principals

El balanç de riscos està esbiaixat a la baixa, tot i que hi ha alguns punts forts que ens poden sorprendre de manera favorable:

  • Risc macroeconòmic. El ritme de recuperació econòmica podria veure’s perjudicat per l’alentiment de les vacunacions i pel descens del preu del cru, l’evolució del qual depèn, alhora, de la recuperació de l’activitat mundial i de la demanda de petroli. Un altre aspecte rellevant és la dependència de l’Aràbia Saudita de mà d’obra estrangera (qualificada i no qualificada, i que representa aproximadament el 70% de la força laboral), el nombre de la qual va minvar notablement en la pandèmia i que podria suposar futures traves a la productivitat, a la inversió estrangera i al consum domèstic.
  • Risc favorable de la banca. El sector bancari s’ha mostrat resistent durant la pandèmia, gràcies a una posició inicial de capital i liquiditat sòlida i al recolzament de la SAMA. El crèdit al sector privat va créixer amb força l’any 2020 (principalment en el tram immobiliari), i fins avui segueix mostrant un bon comportament en un entorn de baixa morositat, aspectes que haurien d’afavorir l’enfortiment de la demanda domèstica a nivells previs a la pandèmia.
  • Risc favorable de l’OPEP. El lideratge de l’Aràbia Saudita al capdavant de l’OPEP s’ha vist reforçat durant la pandèmia en les negociacions entre l’organització i els seus aliats, i ha passat de ser un dels principals països productors a ser l’estratega de la producció del conjunt de països i de la recuperació dels preus del cru. Malgrat que no es poden descartar moments de desacords dins del càrtel, la seva capacitat per a incidir en els preus seguirà sent elevada.

 

Ràting

Última modificació

Perspectiva

Última modificació

 

A-

17/02/16

Estable

17/02/16

 

A1

14/05/16

Negativa

01/05/20

 

A

30/09/19

Negativa

09/11/20

     Indica que el país té “grau d’inversió”.

     Indica que el país no té “grau d’inversió”.