Hongria

La persistència de la pandèmia augmenta el risc d’una recuperació econòmica més gradual del que es preveu a Hongria.

Contingut disponible en
7 d'abril de 2020
Més informació sobre el país a:
Hungría
Perspectives

 

Previsions

 

Mitjana
10-14

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

Creixement del PIB (%)

1,6

3,8

2,1

4,5

5,4

4,6

-5,1

3,9

4,0

Inflació de l’IPC (%)*

3,2

-0,1

0,4

2,4

2,8

3,4

3,3

3,4

3,0

Saldo fiscal (% del PIB)

-3,5

-2,0

-1,8

-2,4

-2,1

-2,1

-8,4

-5,4

-4,3

Deute públic (% del PIB)

78,6

75,8

74,9

72,2

69,1

65,4

78,0

77,9

77,2

Tipus d’interès de referència (%)*

5,0

1,6

1,0

0,9

0,9

0,9

0,7

0,6

0,8

Tipus de canvi (HUF/USD)*

218,6

280,4

282,8

272,8

271,5

291,4

309,0

303,0

295,0

Saldo corrent (% del PIB)

1,4

2,4

4,5

2,3

0,0

-0,8

-1,6

-0,9

-0,6

Deute exterior (% del PIB)

124,6

102,2

91,2

82,4

77,8

72,7

78,9

87,6

89,3

Nota: * Mitjana anual.

Font: CaixaBank Research, a partir de dades d’organismes nacionals d’estadística i l’FMI.

  • La persistència de la pandèmia augmenta el risc d’una recuperació econòmica més gradual del que es preveu a Hongria. El nombre de casos de COVID-19 al país fa augmentar el risc que l’activitat econòmica no es reprengui amb normalitat fins a finals del 2T, que és quan es preveu que s’aixequi l’estat d’alarma. Sense haver estat una de les economies més castigades del 2020 (la caiguda del PIB va ser del 5,1%, en comparació amb el –6,2% del conjunt de la UE), l’arrencada del 2021 pot deixar Hongria una mica enrere en el procés de recuperació. Així mateix, la depreciació de la seva divisa, el fòrint, i l’augment de les pressions inflacionistes suggereixen que el banc central hongarès (MNB) podria apujar els tipus oficials més aviat del previst. En el terreny polític, és probable que l’actual Govern liderat per Viktor Orban mantingui la tensió amb la UE en aspectes clau com el funcionament dels controls democràtics interns. En una perspectiva de mitjà a llarg termini, cal que el país faci algunes reformes estructurals que permetin augmentar la productivitat de la seva economia i que la seva renda nacional per capita convergeixi amb la de la UE.
  • Xoc real de la COVID-19. Malgrat que la incidència de la COVID-19 a Hongria no va ser especialment agressiva en la primera onada de la primavera del 2020, el PIB va ser dels que més es va desplomar a la UE durant el 2T d’aquest any. Majoritàriament, aquest fet es va veure afavorit a causa de la seva exposició a les cadenes de valor global i al turisme. En el tram final de l’any passat, l’impacte de la pandèmia sí que va ser més sever i va forçar de nou a les autoritats a endurir les mesures de confinament a nivells similars als de la primera onada. Aquesta vegada, però, el PIB no es va deteriorar tant gràcies a la resistència del sector industrial que, com a la resta de la UE, va aconseguir trampejar millor que els serveis les mesures de restricció a la mobilitat. El 2021, la situació pandèmica no és gaire millor i, de fet, Hongria és dels països amb més incidència en el moment de tancar aquesta Fitxa país, de manera que és probable que la recuperació econòmica no arranqui fins a la segona meitat de l’any (l’estat d’alarma està declarat fins al 15 de juny de 2021). D’altra banda, és important destacar el bon ritme de vacunació a Hongria, ja que és dels països de la UE amb un percentatge més alt de població vacunada. Això es deu al fet que, a més de les vacunes adquirides en comú amb la UE, Hongria va adquirir per separat les vacunes Sinopharm i Sputnik V, de fabricació xinesa i russa, respectivament.
  • Resposta de política econòmica
    • Política fiscal nacional. El Govern hongarès va desplegar diferents mesures fiscals per tal de minimitzar l’impacte econòmic de la pandèmia. Hi destaquen les polítiques per mantenir els treballadors en el seu lloc de treball i l’augment de la despesa sanitària. No obstant això, com a percentatge del PIB, l’augment de la despesa pública i les garanties públiques per al crèdit es van situar una mica per sota de la mitjana de la UE.
    • Política europea. Durant la crisi, la UE va aprovar un seguit de paquets d’ajuts als Estats membres. Entre aquestes mesures destaquen els préstecs del fons SURE per finançar programes d’ajust laboral (Hongria ha rebut una mica més de 500 milions d’euros) i el Pla de recuperació europeu (o NGEU), del qual Hongria podria arribar a obtenir prop de 7.000 milions d’euros (gairebé el 5% del PIB de 2019) a fons perdut entre el 2021 i el 2026.
    • Política monetària. El Banc Central d’Hongria (MNB) ha dut a terme una política monetària expansiva des de l’inici de la pandèmia. Des del mes d’abril del 2020 va reduir el tipus d'interès oficial en 30 p. b. per situar-lo en el mínim històric (0,60%). Així mateix, va obrir un programa de compra de deute públic i corporatiu en el mercat secundari, el límit del qual, després d’algunes expansions, se situa en dos bilions de fòrints hongaresos (un 4,3% del PIB). Amb tot, davant les pressions inflacionistes i la debilitat de la seva divisa, el setembre del 2020 el MNB va augmentar el tipus d’interès sobre la facilitat de dipòsit a una setmana (diferent del que s’ha esmentat anteriorment) en 15 p. b., fins al 0,75%.
  • Evolució del tipus de canvi. Des de l’inici del 2020, el fòrint hongarès s’ha depreciat gairebé un 10% respecte de l’euro. A aquesta debilitat hi han contribuït l’aversió al risc generalitzada en els mercats financers durant les setmanes en què van tenir més tensió, l’estat actual de la pandèmia al país i els dubtes sobre la voluntat política a Hongria per a una relació menys conflictiva amb la UE. D’ara endavant, amb el suport d’una política monetària més restrictiva, que pretengui contenir la inflació, és probable que el fòrint guanyi una mica de terreny a l’euro, tot i que se situaria en nivells més febles que la mitjana dels últims anys.
Riscos principals

A més dels riscos macroeconòmics compartits amb la resta de la UE (evolució pitjor del que s’esperava de la pandèmia i dilació en la distribució dels fons del NGEU), la principal font de risc per a Hongria és el risc polític:

  • Es preveu que l’actual partit del Govern (Fidesz) no tindrà cap problema per acabar l’actual legislatura el 2022. No obstant això, les enquestes recents apunten a una pèrdua d’intenció de vot, fet que podria debilitar la seva majoria de dos terços al Parlament (mantindria, això sí, la majoria a la Cambra). En qualsevol cas, és molt probable que el partit liderat per Viktor Orban continuï amb la seva política de tensió amb la UE.
  • Des de les institucions europees no veuen amb bons ulls algunes de les decisions preses per Orban, ja que posen en dubte els mecanismes de control democràtics. De fet, el Parlament Europeu ja va votar el 2018 per activar procediments en contra d’Hongria (així com accions disciplinàries) per no respectar valors fonamentals de la UE. Per la seva banda, Hongria, en el procés d’aprovació del NGEU, va arribar a paralitzar, juntament amb Polònia, la posada en marxa del programa després d’entendre que el pla dotava a la UE d’eines per controlar els mecanismes democràtics del país.

 

Ràting

Última modificació

Perspectiva

Última modificació

 

BBB

15/02/2019

Estable

28/04/2020

 

Baa3

04/11/2016

Positiva

25/09/2020

 

BBB

22/02/2019

Estable

22/02/2019

     Indica que el país té “grau d’inversió”.

     Indica que el país no té “grau d’inversió”.