Romania

El peatge econòmic de la COVID-19 no ha estat especialment greu per a Romania, ja que el seu PIB va ser dels que menys es va contraure de la UE l’any 2020.

Contingut disponible en
9 de juny de 2021
Més informació sobre el país a:
Rumanía
Perspectives

 

Previsions

 

Mitjana
10-14

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

Creixement del PIB (%)

1,5

3,0

4,7

7,2

4,5

4,2

-3,7

4,5

4,8

Inflació de l’IPC (%)*

4,1

-0,6

-1,6

1,3

4,6

3,8

2,6

2,8

2,1

Saldo fiscal (% del PIB)

-3,9

-0,6

-2,6

-2,6

-2,9

-4,4

-10,3

-11,3

-12,5

Deute públic (% del PIB)

35,5

37,8

37,4

35,1

34,7

35,3

46,7

54,6

63,6

Tipus d’interès de referència (%)*

5,2

1,9

1,8

1,8

2,4

2,5

1,9

1,3

1,3

Tipus de canvi (RON/USD)*

3,3

4,0

4,1

4,1

3,9

4,2

4,2

4,2

4,3

Saldo corrent (% del PIB)

-3,2

-0,6

-1,4

-2,8

-4,4

-4,7

-5,1

-5,0

-4,7

Deute exterior (% del PIB)

71,3

57,7

52,6

51,8

47,7

48,8

56,1

48,1

45,2

Nota: * Mitjana anual.

Font: CaixaBank Research, a partir de dades d’organismes nacionals d’estadística i l’FMI.

  • El peatge econòmic de la COVID-19 no ha estat especialment greu per a Romania,ja que el seu PIB va ser dels que menys es va contraure de la UE l’any 2020. D’ara endavant, si el país aconsegueix accelerar el ritme de vacunació, Romania recuperaria els nivells d’activitat econòmica previs a la pandèmia durant l’any 2022. Així mateix, si s’aprofiten adequadament, els fons europeus del Next Generation EU poden suposar un avenç significatiu en el desenvolupament d’una economia que necessitava reactivar la inversió pública, més si és possible, en la direcció dels reptes a llarg termini de la UE (digitalització i canvi climàtic). Quan hagi passat la tempesta de la pandèmia i la recuperació estigui canalitzada, la millora de la competitivitat i del creixement potencial de l’economia romanesa haurien de ser els objectius clau de les reformes que implementi el Govern romanès. No obstant això, la fragmentació parlamentària pot dificultar la presa de decisions en aquesta direcció.
  • Xoc real de la COVID-19. La incidència de la pandèmia a Romania no va ser especialment agressiva en comparació dels seus veïns de la regió. En concret, a la primera onada es van detectar molts menys casos que a la mitjana de la UE. No obstant això, cap al final del 2020, l’augment dels casos sí que va ser una mica més preocupant i va forçar les autoritats a imposar de nou mesures estrictes de confinament i a allargar l’estat d’alarma fins a l’abril del 2021. Amb tot, l’economia del país va ser de les que millor va resistir l’impacte de la COVID-19 i el 2020 el PIB romanès es va reduir un 3,7% (enfront d’un 6,0% en el conjunt de la UE). Especialment, va sorprendre el repunt del PIB el 4T 2020, amb un augment intertrimestral del +4,8%, amb el suport, principalment, d’una major producció agrícola. De cara a 2021, s’espera que les ajudes de la UE, la demanda “embassada” i la continuïtat d’una política monetària acomodatícia donin suport a la recuperació econòmica i permetin a Romania no només recuperar els nivells de PIB previs, sinó continuar amb el procés de convergència real amb els països econòmicament més desenvolupats de la UE. Ara bé, el país haurà de fer un esforç en el procés de vacunació, ja que el percentatge de la població vacunada és força inferior a la mitjana de la UE.
  • Respostes al xoc de la COVID-19
    • Política fiscal nacional. Com la majoria dels països de la UE, el Govern de Romania va desplegar diverses ajudes fiscals per limitar l’impacte econòmic de la pandèmia. En particular, les ajudes directes van sumar al voltant del 3% del PIB i van incloure, entre altres mesures, suport addicional al sistema sanitari, pagament parcial de salaris a treballadors en risc de quedar-se sense feina i ajornament d’alguns impostos. Així mateix, el Govern va oferir garanties públiques que van beneficiar gairebé el 3% de les empreses. D’altra banda, tot i que desmarcat de la resposta a la pandèmia, el Govern va augmentar el passat mes de gener el salari mínim en un 3%.
    • Política europea. Durant la crisi, la UE va aprovar un seguit de paquets d’ajuts a Estats membres. Entre aquestes mesures destaquen els préstecs del fons SURE per finançar programes d’ajust de treball (en el moment de tancar aquest document, Romania no ha rebut cap quantitat per aquest concepte) i el Pla de Recuperació Europeu (o NGEU), del qual Romania podria arribar a obtenir més de 15.000 milions d’euros (al voltant del 7% del PIB del 2019) a fons perdut entre 2021 i 2026. Aquests ajuts permetran no només augmentar l’activitat econòmica durant els anys en què es desenvolupin els projectes sinó també ajudar el país a millorar la seva competitivitat i el seu creixement potencial, sempre que es facin servir adequadament.
    • Política monetària. Després de l’esclat de la COVID-19, el Banc Nacional de Romania (NBR) va reduir el tipus d’interès oficial en 125 p. b. fins a l’1,25%, el seu mínim històric. També va augmentar la liquiditat del sistema financer i va adquirir deute sobirà nacional en el mercat secundari per valor de 5.300 milions de leus romanesos (1.075 milions d’euros). Així mateix, l’NBR va ser un dels bancs centrals que va obrir una línia de swaps amb el BCE per facilitar la liquiditat en el mercat de divises (romandrà vigent almenys fins al març del 2022).
  • Evolució del tipus de canvi. El leu romanès arrossega una tendència a depreciar-se enfront de l’euro des de la crisi financera del 2008 a causa, en part, de l’elevat dèficit de la balança per compte corrent que registra Romania de forma persistent. En aquest sentit, la COVID-19 no va suposar ni un obstacle ni un accelerador a aquesta tendència i el leu es va depreciar lleugerament el 2020. D’ara endavant, cal esperar que aquesta dinàmica s’estengui més en el temps tot i la intervenció del NBR al mercat per reduir la volatilitat de la divisa. En el seu encreuament amb el dòlar, és probable que aquesta tendència sigui encara una mica més acusada a causa de les millors perspectives de creixement als EUA a mitjà termini pel que fa al creixement esperat a Romania.
Riscos principals
  • Risc polític. Des de les eleccions del desembre del 2020, la majoria al Parlament la manté una coalició formada per tres partits de centredreta. Malgrat que aquest nou Govern sembla més estable que els anteriors (en els quatre anys de mandat anteriors hi va haver cinc governs diferents, alguns en minoria), la possibilitat que hi hagi tensions entre els seus membres és elevada. Així mateix, la fragilitat de l’aritmètica parlamentària dificultarà el camí cap a les reformes estructurals que el país necessita per continuar amb el seu procés de convergència econòmica amb els veïns més desenvolupats. Entre aquestes mesures, unes de les més urgents són les destinades a augmentar la competitivitat dels productors nacionals, ja que contribuiran a reduir l’elevat dèficit de la balança per compte corrent del país.

 

Ràting

Última modificació

Perspectiva

Última modificació

 

BBB-

16/05/14

Negativa

10/12/19

 

Baa3

06/10/06

Negativa

24/04/20

 

bbb-

04/07/11

Estable

04/07/11

     Indica que el país té “grau d’inversió”.

     Indica que el país no té “grau d’inversió”.