Rússia

L’any 2020, el PIB de Rússia va baixar un 3,0%, un percentatge inferior al de la majoria dels països emergents i al del conjunt de l’economia global.

Contingut disponible en
9 de juny de 2021
Més informació sobre el país a:
Rusia
Perspectives

 

Previsions

 

Mitjana
10-14

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

Creixement del PIB (%)

2,4

-2,0

0,2

1,8

2,8

2,0

-3,0

3,0

2,2

Inflació de l’IPC (%)*

7,0

15,5

7,1

3,7

2,9

4,5

4,9

4,7

4,0

Saldo fiscal (% del PIB)

-0,7

-3,4

-3,7

-1,5

2,9

1,9

-4,1

-0,8

-0,3

Deute públic (% del PIB)

11,8

15,3

14,8

14,3

13,6

13,8

19,3

18,1

17,7

Tipus d’interès de referència (%)*

5,9

12,5

10,5

9,0

7,4

7,3

4,9

5,3

6,0

Tipus de canvi (RUB/USD)*

32,2

61,3

67,2

58,3

62,7

64,7

72,4

74,0

72,0

Saldo corrent (% del PIB)

3,3

5,0

1,9

2,0

7,0

3,8

2,2

3,0

3,3

Deute exterior (% del PIB)

27,8

37,0

33,6

29,6

25,9

26,2

28,8

27,6

26,8

Nota: * Mitjana anual.

Font: CaixaBank Research, a partir de dades d’organismes nacionals d’estadística i l’FMI.

  • L’any 2020, el PIB de Rússia va baixar un 3,0%, un percentatge inferior al de la majoria dels països emergents i al del conjunt de l’economia global. Les perspectives de creixement es presenten favorables, vinculades a la recuperació de l’activitat mundial i del preu del petroli. A diferència d’altres països productors de matèries primeres, la resiliència de l’economia russa l’any 2020 va ser fruit d’un entorn macrofinancer una mica més desenvolupat que en altres exportadors de matèries primeres i de la imposició d’un confinament menys sever. De cara al futur, es preveu que el creixement de l’economia es basarà en l’increment de la demanda interna, fomentat per mesures de caràcter proteccionista, en la recuperació de les exportacions de cru i en l’evolució de les vacunacions. No obstant això, tot i aquest rerefons macroeconòmic favorable, el risc geopolític es presenta com un dels majors focus d’incertesa.
  • Xoc real de la COVID-19. La segona onada de la pandèmia, el 4T 2020, va afectar de manera significativa Rússia, i actualment és el quart país per nombre de morts entre els països emergents. No obstant això, el fet que les mesures de restricció a la mobilitat fossin relativament laxes, juntament amb el saldo positiu de les exportacions netes i l’augment de la despesa pública, va esmorteir el descens del PIB en termes reals. Per a l’any 2021 preveiem un escenari de recuperació impulsat, a més de per la dinamització de l’economia mundial, per l’augment de l’activitat del sector dels hidrocarburs, en la mesura que Rússia i l’OPEP acordin augmentar l’oferta de cru, per la millora de la despesa de les famílies i per la continuïtat d’algunes mesures d’ajuda a la pandèmia. Addicionalment, l’aprovació de la vacuna russa per a la COVID-19, Sputnik V, per part de diversos organismes mèdics internacionals i la seva distribució en l’àmbit mundial seran un suport per a les exportacions i l’augment de la inversió estrangera.
  • Resposta de política econòmica
    • Política fiscal. Les mesures fiscals aplicades per Rússia durant la pandèmia, tot i ser inferiors a les d’altres països emergents, van impulsar el dèficit fiscal fins al 4,1% del PIB. El Govern ha anunciat un pla de consolidació fiscal per als propers tres anys (amb una reducció de la despesa del 10% i una pujada d’impostos als grans patrimonis), per incrementar les reserves fiscals davant de possibles xocs externs (com les sancions dels EUA). Addicionalment, es preveu que l’ascens dels preus del cru generi un augment dels ingressos fiscals (via exportacions), que ajudi a reduir el dèficit pressupostari per sota del –1% el 2021. Les eleccions legislatives de setembre, però, introdueixen un element d’incertesa sobre el grau de compliment del programa de consolidació fiscal.
    • Política monetària. Des del principi de l’any, el banc central de Rússia (CBR) ha fet un gir restrictiu en la seva política monetària (ha pujat els tipus d’interès +75 p. b., fins al 5,00%) davant el notable repunt de la inflació en el 1T. Al març, la taxa interanual s’ha situat en el 5,7%, molt per sobre de l’objectiu del 4% del banc central, a causa del fort creixement de la demanda interna, els desequilibris en algunes cadenes de subministraments i la depreciació del ruble. El CBR ha expressat el seu propòsit de dur a terme una política de control de la inflació, per la qual cosa no descarta elevar els tipus a un nivell que anomena neutral (entre el 5% i el 6%) entre el 2021 i el 2022. No obstant això, en la nostra opinió, els riscos es podrien inclinar cap a un ajust més agressiu, davant la possibilitat d’encariment de les matèries primeres i de noves sancions que debilitin més el ruble.
  • Evolució del tipus de canvi. Els fonamentals macroeconòmics i financers (mètriques creditícies estables, deute extern reduït i nivell elevat de reserves internacionals) haurien d’afavorir l’enfortiment del tipus de canvi del ruble a mitjà termini. No obstant això, l’any 2021, els riscos derivats de la situació política, de l’evolució de la pandèmia o la probabilitat de noves sancions per part dels EUA fan preveure pressions a la baixa sobre la moneda.
Riscos principals

El balanç de riscos està esbiaixat a la baixa. Es presenten en diversos vessants:

  • Polític. Es presenten en dos àmbits. En l’internacional, Rússia s’exposa a noves sancions per part dels EUA que podrien desestabilitzar les necessitats de finançament extern de Rússia i debilitar el ruble. A més, Rússia manté relacions diplomàtiques controvertides amb Ucraïna, Bielorússia i Turquia. En l’àmbit intern, les eleccions legislatives de setembre són una prova per al partit de V. Putin (Rússia Unida). Segons les enquestes, ha perdut part del suport dels votants durant la crisi de la pandèmia.
  • Macroeconòmic. El principal risc és que la recuperació de la demanda de cru sigui menys intensa del que preveia l’OPEP l’any 2021 i comporti descensos del preu del cru i noves restriccions a la producció que empitjorin el saldo de la balança corrent. Addicionalment, hi ha el risc vinculat a la pandèmia. Rússia, tot i ser productor d’una vacuna, presenta una de les ràtios de vacunació més baixes entre els països emergents.
  • Financer. El risc principal es deriva de l’efecte que les sancions dels EUA sobre Rússia puguin tenir en el cost de finançament del deute a llarg termini i el tipus de canvi del ruble. Tot i que les sancions imposades a l’abril van tenir un efecte contingut, un augment de les sancions o de la tensió política entre els dos països es podria materialitzar en l’ascens de la prima de risc exigida a Rússia pels inversors no residents, que obstaculitzaria el refinançament del deute a curt termini i debilitaria el ruble davant el dòlar.
  • Perspectives de risc sobirà. Fins i tot si els riscos anteriors no es materialitzen, d’acord amb els fonamentals macro, considerem que es podria donar un descens de l’ordre d’un notch l’any 2021 en el ràting sobirà i que pot existir pressió addicional a la baixa en matèria de qualificació creditícia.

 

Ràting

Última modificació

Perspectiva

Última modificació

 

BBB-

23/02/18

Estable

23/02/18

 

Baa3

08/02/19

Estable

08/02/19

 

bbb-

09/08/19

Estable

09/08/19

     Indica que el país té “grau d’inversió”.

     Indica que el país no té “grau d’inversió”.