Sud-àfrica

Sud-àfrica és el país amb la taxa d’incidència de COVID-19 més gran del continent africà, aspecte que ha alimentat encara més les dificultats econòmiques i financeres que ja vivia el país.

Contingut disponible en
9 de març de 2021
Més informació sobre el país a:
Sudáfrica
Perspectives

 

Previsions

 

Mitjana
10-14

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

Creixement del PIB (%)

2,6

1,2

0,4

1,4

0,8

0,2

-7,0

3,5

1,9

Inflació IPC (%)*

5,3

4,6

6,3

5,3

4,6

4,1

3,1

4,9

4,9

Saldo fiscal (% del PIB)

-4,4

-4,8

-4,1

-4,4

-4,1

-6,3

-14,0(e)

-11,1

-7,9

Deute públic (% del PIB)

41,0

49,3

51,5

53,0

56,7

62,2

78,8(e)

82,8

85,7

Tipus d’interès de referència (%)*

5,5

5,9

7,0

6,9

6,6

6,6

4,2

3,5

3,6

Tipus de canvi (ZAR/USD)*

8,7

12,8

14,7

13,3

13,3

14,4

16,5

14,7

15,7

Saldo corrent (% del PIB)

-3,9

-4,6

-2,9

-2,5

-3,5

-3,0

-1,6(e)

-1,8

-1,8

Deute exterior (% del PIB)

34,9

42,5

44,7

49,7

49,2

52,6

53,0(e)

59,7

62,7

Notes: * Mitjana anual. (e): estimació.

Font: CaixaBank Research, a partir de dades d’organismes nacionals d’estadística i l’FMI.

  • Sud-àfrica és el país amb la taxa d’incidència de COVID-19 més gran del continent africà, aspecte que ha alimentat encara més les dificultats econòmiques i financeres que ja vivia el país. A més de fer front a la pandèmia, els vents en contra als quals s’enfronta l’economia a curt i mitjà termini han augmentat els darrers mesos, amb una taxa d’atur per sobre del 30%, un dèficit pressupostari vertiginós (a causa del lent creixement econòmic i dels rescats a empreses estatals) i l’elevada dependència dels fluxos d’inversió estrangers. Tanmateix, la dinamització gradual del comerç internacional, l’esperada estabilització del rand i l’extensió de les vacunacions en la segona meitat del 2021 aportaran cert alleujament, tot i que la recuperació l’any 2021 distarà de ser dinàmica (creixement del 3,5%).
  • Xoc real de la COVID-19. Igual que a la resta dels països, la pandèmia ha suposat un dur obstacle per a l’economia sud-africana per l’afebliment de la demanda externa i interna. Tot i que l’aixecament de les restriccions a la mobilitat va afavorir un repunt notable del PIB el 3T 2020 (+66,1% intertrimestral respecte del 51,7% del 2T), la inestabilitat de les cadenes de subministrament i transport, el col·lapse del sector turístic i la minva de la inversió, entre d’altres, van provocar el 2020 una caiguda del PIB del 7%. Es tracta, per tant, de la recessió més profunda des del 1920, quan el PIB va disminuir un 11,9% després de la Primera Guerra Mundial. La feblesa es podria estendre durant els dos primers trimestres del 2021; després, si es materialitza l’esperada millora de la situació sanitària, es donaria pas a una recuperació econòmica gràcies a l’acceleració de les exportacions (amb destinació del 30% a la Xina, principalment de manufactures i metalls bàsics) i a la recuperació dels fluxos d’inversió estrangers.
  • Desequilibris macrofinancers
    • Deute públic. Amb la crisi sanitària, s’ha agreujat l’espiral de deteriorament del creixement econòmic i del saldo fiscal que ha arrossegat Sud-àfrica durant l’últim lustre. A aquesta circumstància s’ha sumat l’augment de la prima de risc a molt llarg termini que exigeixen els inversors per comprar deute sobirà sud-africà. Ateses les pobres perspectives de creixement a mitjà termini i l’absència d’una estratègia de consolidació fiscal agressiva i creïble (vegeu el punt posterior), s’anticipa un nivell de deute públic elevat els pròxims anys.
    • Problemes financers de les empreses públiques. Les dificultats tècniques i financeres de la principal empresa de serveis públics (Eskom) han esgotat els fons estatals i suposen una amenaça als comptes fiscals, que limiten la possibilitat d’incrementar els estímuls pressupostaris i, per tant, de donar suport al creixement econòmic.
    • Fluxos d’inversió. La rebaixa de la qualificació creditícia de Moody’s a “grau especulatiu”, al principi de la pandèmia, va accelerar la sortida de fluxos d’inversió de Sud-àfrica i la depreciació del rand respecte del dòlar a mínims històrics. La recuperació parcial dels ingressos comercials, el préstec d’emergència que va atorgar l’FMI (4.300 milions de dòlars), la millora de les perspectives de creixement mundial i l’atractiva rendibilitat dels actius emergents han afavorit el retorn de part del capital inversor, tot i que en menor mesura del que seria desitjable per donar sostenibilitat als comptes públics. En aquest context, el Tresor ha anunciat el propòsit de tornar als mercats internacionals amb l’emissió d’eurobons (per valor de 3.000 milions de dòlars) l’any fiscal 2021-2022.
  • Resposta de la política econòmica
    • Política monetària. Durant els set primers mesos del 2020, el Banc de la Reserva de Sud-àfrica (SARB) va retallar els tipus d’interès 300 p. b. fins al 3,50%, nivell mínim històric, per després mantenir-lo sense canvis. Atès que la inflació esperada es mantindrà dins del rang objectiu (3%-6%), tot i la millora prevista de l’activitat i de l’encariment de l’energia i els subministraments, preveiem que l’entitat mantindrà sense canvis apreciables l’estratègia de política monetària, almenys, l’any 2021.
    • Política fiscal. La delicada situació dels comptes públics sud-africans, altament endeutats, ha limitat la capacitat de resposta del Govern a la pandèmia als recursos destinats a emergències. L’estratègia fiscal de Sud-àfrica a mitjà termini no ha canviat des d’octubre del 2020, que es basa en la reducció del deute públic per mitjà de la reducció de la despesa, principalment per la congelació dels salaris públics, i la millora del creixement econòmic. Tenint en compte els precedents recents, hi ha dubtes sobre la capacitat efectiva de dur a terme aquesta reducció de la despesa en un context macroeconòmic poc propici.
  • Evolució del tipus de canvi. El tipus de canvi del rand es mantindrà volàtil tenint en compte el sentiment dels inversors cap als països emergents. Tanmateix, el retorn dels fluxos de capital estrangers, la política monetària acomodatícia als EUA i la recuperació econòmica afavorida per les vacunacions haurien de reduir els episodis de depreciació de la divisa com els que va patir l’any 2020.
Principals riscos

El balanç de riscos està inclinat a la baixa. En concret, es plantegen en diversos aspectes:

  • Risc macroeconòmic i social. Si es confirma la ineficiència de les vacunes a la variant sud-africana de la pandèmia, això suposaria un empitjorament de la situació sanitària i de la balança per compte corrent, a més de l’augment de l’atur i la pobresa, que posarien en risc l’estabilitat social.
  • Risc del deute públic. Sud-àfrica dependrà de les entrades de fluxos de capital estranger, que actualment mostren una pauta molt volàtil, per finançar gran part de les necessitats externes no cobertes pel deute nou.
  • Risc del sector financer. La banca nacional, els fons de pensions i les asseguradores posseeixen el 52% del deute emès pel Govern. Davant d’una situació de sobreendeutament públic, l’elevada exposició del sector financer privat al deute sobirà podria desembocar en una reducció del flux de crèdit i frenar el creixement econòmic.

 

Ràting

Última modificació

Perspectiva

Última modificació

 

BB-

29/04/20

Estable

29/04/20

 

Ba2

20/11/20

Negativa

20/11/20

 

BB-

20/11/20

Negativa

20/11/20

     Indica que el país té “grau d’inversió”.

     Indica que el país no té “grau d’inversió”.