El perfil del donant a Espanya: una majoria solidària i un grup clau de 'superdonants'

• 1

  Vegeu l’article «La filantropia a Espanya: actituds i comportaments socials» en aquest mateix Dossier per a més detall sobre les característiques de les dades.

El perfil del donant a Espanya és divers: inclou homes i dones de totes les edats i de tots els nivells d’ingressos, tal com es mostra a la primera taula. No obstant això, de manera general, observem que el donant tendeix a ser d’edat més avançada (dos terços tenen més de 50 anys, vs. el 49% de la població), té uns ingressos superiors (dos terços guanyen més de 20.000 euros l’any, vs. el 48% de la població) i amb més probabilitats de residir en zones urbanes (un 90%, vs. el 84% de la població). Així mateix, la majoria dels donants col·laboren de manera regular, ja que tres de cada quatre fan donatius almenys tres vegades a l’any, mentre que el quart restant ho fa de manera més esporàdica (una o dues vegades).

L’import mitjà mensual donat a entitats benèfiques és de gairebé 30 euros (345 euros a l’any), tot i que hi ha una dispersió considerable entre els donants. Si els dividim en quatre grups iguals segons l’import de menys a més donat, observem que: el primer 25% dels donants aporta 10 euros o menys al mes (120 euros anuals); el segon grup, de 10 a 15 euros al mes (de 120 a 180 euros anuals); el tercer grup, de 15 a 27,5 euros al mes (de 180 a 330 euros anuals), i el quart, més de 27,5 euros al mes (330 euros anuals).

Com sembla lògic, els individus amb ingressos més elevats realitzen donacions d’un import més gran que aquells amb menys ingressos (vegeu el primer gràfic). No obstant això, els donants amb ingressos més baixos són els qui fan un esforç més gran en proporció als seus ingressos: els donants que guanyen menys de 20.000 euros a l’any aporten l’1,3% dels seus ingressos a associacions benèfiques de mitjana, mentre que aquest esforç és menor per als trams superiors d’ingressos, fins al mínim del 0,3% que dona el grup amb ingressos més elevats.

La major part dels donants fa aportacions petites. No obstant això, la meitat dels donants que aporten les quantitats més elevades contribueixen amb el 87% de l’import total recaptat. I no només això: un top 10% de superdonants aporta per si sol el 47% del total, tal com es pot observar al segon gràfic.

Els superdonants són, majoritàriament, persones grans (el 85% té més de 50 anys) i molt constants en les seves aportacions (8 de cada 10 dona més de 12 vegades l’any). En general, el superdonant dona uns 740 euros a l’any, comparat amb els 120 euros dels altres donants. A més a més, el seu esforç econòmic és proporcionalment més gran: destinen el 2,3% dels seus ingressos a les causes benèfiques, en relació amb el 0,5% de la resta. Encara que acostumen a tenir ingressos més alts, no són necessàriament milionaris: més de 4 de cada 10 superdonants guanyen entre 20.000 i 40.000 euros a l’any. En definitiva, els superdonants no sols aporten més, sinó que ho fan amb regularitat i a costa d’un esforç més gran.

En resum, la solidaritat (pecuniària) a Espanya se sustenta en una base àmplia de donants que realitzen aportacions modestes, complementada per un grup reduït de superdonants que concentra gran part de la recaptació. Aquest patró reflecteix la importància tant de la participació massiva com del compromís intensiu d’alguns individus. Es considera el lector un superdonant? Esdevenir-ne un no significa donar xifres desorbitades, sinó donar amb regularitat i dins de les seves possibilitats. Cada aportació compta, però el compromís és el que marca la diferència.