Setmana del 2 al 7 de novembre del 2021

A l’octubre, l’índex de sentiment empresarial PMI del sector manufacturer va recular 0,7 punts fins a situar-se en els 57,4 punts. Tot i que l’indicador es manté àmpliament per sobre del llindar d’absència de canvis (50 punts), una lectura amb més detall deixa entreveure més preocupació al sector per les dificultats creixents per atendre l’augment de la demanda a causa de les disrupcions en les cadenes globals de subministraments. L’indicador homòleg per al sector serveis es va situar en els 56,6 punts, un registre similar al del mes anterior (56,9 punts) i que apunta a un ritme elevat d’expansió. Tot i això, també en aquest sector va créixer la preocupació sobre la dificultat en l’arribada d’inputs. Per la seva banda, al setembre, la producció industrial va avançar el 0,3% en termes intermensuals. Tot i que es tracta d’un avanç mesurat, especialment després de tres mesos de lleus retrocessos, el detall per sectors mostra que els problemes de subministraments globals són darrere d’aquesta feblesa.

Segons dades preliminars de l’INE de Portugal, i malgrat la lleugera reculada intermensual del setembre, la població ocupada se situava un 3,7% per sobre d’un any abans i un +1,0% per sobre dels nivells prepandèmia. Així mateix, la taxa d’atur es va emplaçar en el 6,4%, enfront del 6,7% el setembre de 2019. D’altra banda, en l’àmbit del sector públic, el deute públic es va reduir en el 3T 2021. En concret, després d’una disminució de 2.076 milions al setembre, el deute total pujava a 271.509 milions d’euros. En termes de PIB, aquest se situava al 131,4% del PIB, –4 p. p. respecte al 2T i –3,8 p. p. respecte a finals del 2020. Tot i així, es manté substancialment per sobre de la ràtio registrada en el 3T 2019 (el 119% del PIB).

L’objectiu principal és limitar l’escalfament global a 1,5 ºC respecte als nivells preindustrials. Mentre que el repte principal és aconseguir el compromís dels països signataris perquè posin en pràctica les denominades contribucions determinades a nivell nacional (és a dir, mesures voluntàries per reduir les emissions a mitjà i llarg termini). Ara com ara, més de 100 líders s’han compromès a aturar (i fins i tot revertir) la desforestació fins a finals d’aquesta dècada. Per part seva, un gran nombre de països es van comprometre a eliminar l’ús i la producció de carbó, entre els quals no hi eren la Xina, l’Índia ni els EUA. Així mateix, l’acord sembla quelcom imprecís en la data límit: 2030 per a les principals economies i 2040 per a la resta (o tan aviat com sigui possible).

El sector serveis impulsa la recuperació de l’activitat econòmica global. A l’octubre, l’indicador compost PMI d’activitat va pujar fins als 54,5 punts (53,3 al setembre), gràcies a un dinamisme més gran al sector serveis. El sector manufacturer, per part seva, va continuar fortament afectat pels colls d’ampolla i l’augment en els costos dels inputs. A nivell geogràfic, els EUA i la zona de l’euro van mantenir el pols de la recuperació, mentre que a la Xina l’augment de la variant delta va continuar afectant negativament l’activitat. Així, el PMI de manufactures xinès es va mantenir en zona contractiva (per sota dels 50 punts) per segon mes consecutiu.

Els bancs centrals van ser, una vegada més, els protagonistes als mercats financers la setmana passada. Els inversors van rebre de manera positiva l’anunci del tapering de la Fed, en línia amb el que esperava el consens d’analistes. Potser més important, però, va ser la confirmació que el banc central nord-americà manté la visió de transitorietat en el repunt de la inflació i que, per tant, no corre pressa iniciar el cicle de pujada en els tipus d’interès oficials. També van pesar al mercat els comentaris de la presidenta del BCE, Christine Lagarde, que va descartar categòricament pujades en els tipus oficials el 2022. Per la seva banda, a la reunió del 2 de novembre, el Banc d’Anglaterra va mantenir sense canvis el tipus oficial, si bé va assenyalar que podria ajustar-ho en els propers mesos. En balanç, els anuncis es van traduir en una lleugera apreciació del dòlar nord-americà i en un descens en la rendibilitat del deute sobirà als EUA i al llarg de la zona de l’euro, més notable en els bons perifèrics, que corregien part del repunt que es va veure la darrera setmana d’octubre. Als mercats de renda variable, el bon to en els resultats corporatius del 3T 2021, en les enquestes empresarials i en les dades del mercat laboral als EUA van permetre estendre els guanys als principals índexs borsaris, mentre que el preu del petroli va baixar lleument malgrat el rebuig de l’OPEP i els seus aliats a les pressions internacionals per incrementar la producció en una quantia més elevada al que ja s’ha anunciat.

La Fed redueix les compres dels actius i manté que el repunt de la inflació és transitori. Després de la reunió de la setmana passada, la Reserva Federal va anunciar que al novembre i al desembre reduiria el ritme de compres netes de treasuries i MBS a raó de 10.000 i 5.000 milions de dòlars al mes, respectivament, des de 80.000 i 40.000 milions de dòlars que comprava fins ara. Per als mesos següents, la Fed espera poder mantenir aquest ritme de reducció, però s’ha dotat de certa flexibilitat per accelerar o suavitzar l’ajust en cas que l’escenari econòmic canviï. Si es manté aquesta reducció mensual, les compres netes finalitzarien el juny de l’any que ve. En la valoració de l’escenari macroeconòmic, el president Jerome Powell va explicar que la desacceleració de l’activitat en el 3T va ser deguda a la incidència de la variant delta i als colls d’ampolla. Sobre aquest últim element, que també pressiona a l’alça els preus, Powell va explicar que hi ha molta incertesa sobre la seva persistència, però espera que durant el 2022 es puguin resoldre gradualment. D’altra banda, Powell va desvincular la primera pujada dels tipus d’interès del final de les compres netes i va assegurar que no es produirà fins que l’economia arribi a l’objectiu de plena ocupació (vegeu la Nota Breve).