Setmana del 26 de juny al 3 de juliol del 2026

Els indicadors avançats de l’economia espanyola apunten a una reacceleració del cicle cap al final del 2T. Pel costat de l’activitat, el PMI de serveis va repuntar al juny fins als 54,2 punts, endinsant-se en zona d’expansió (>50 punts) i assolint el seu nivell més alt des del desembre. No obstant això, aquesta lectura va quedar matisada pel PMI del sector manufacturer, que va tornar a situar-se lleugerament per sota dels 50 punts. També el mercat laboral va donar mostres de dinamisme: l’afiliació a la Seguretat Social, exclosos els ERTO, va avançar en el 2T un 0,9% intertrimestral, 4 dècimes més que en el 1T. Amb tot, la dada està afectada per la regularització extraordinària d’immigrants irregulars, que afecta 160.000 persones, segons el Govern. Exclòs aquest impacte, estimem que el creixement intertrimestral seria del 0,5% (vegeu la Nota Breve). Els indicadors de maig també van ser positius: pel costat del consum, l’índex de comerç al detall va créixer un 0,6% intermensual, recuperant part del terreny perdut després del sotrac d’abril. En termes interanuals, la taxa va repuntar del 0,6% a l’1,3%. També l’índex de producció industrial va llançar un notable avanç, passant del 2,3% interanual del mes anterior al 3,4%. Finalment, el turisme internacional també va accelerar amb força, amb creixements de les arribades i de la despesa turística internacional del 9,5% i del 10,9% interanual, respectivament, una dada que reforça la nostra previsió d’una temporada alta rècord.

La inflació es manté estable malgrat la retirada de les rebaixes fiscals en electricitat i gas. Segons l’indicador avançat de l’IPC, la inflació general es va mantenir al juny, per tercer mes consecutiu, en el 3,2%, mentre que la subjacent va caure 1 dècima, fins al 2,9%. En la lectura de la dada del juny, va destacar la pujada de la inflació de l’energia després de la retirada de les rebaixes impositives en electricitat i gas, un augment que hauria estat més elevat si no arriba a ser per la caiguda dels preus dels carburants. Aquest descens es va produir en un context marcat per l’anunci de l’acord entre l’Iran i els EUA, que ha pressionat a la baixa els preus del cru. Aquest factor introdueix, a més, riscos a la baixa sobre les nostres previsions d’inflació en els pròxims mesos (vegeu la Nota Breve).

L’índex de sentiment econòmic elaborat per la Comissió Europea va créixer al juny 1,3 punts, fins a 95 (100 és el llindar que assenyala creixements pròxims a la seva mitjana). A més, les expectatives de creixement dels preus van caure de forma generalitzada, sobretot entre el sector manufacturer i les famílies. També la inflació va caure 0,4 p. p. al juny, fins al 2,8%, gràcies al component d’energia i, en menor mesura, al de serveis. La inflació nucli, per part seva, va cedir 0,2 p. p., fins al 2,4% (vegeu la Nota Breve). Finalment, el Govern alemany ha presentat un paquet de mesures (encara pendent d’aprovació parlamentària) per impulsar l’economia i complementar la reforma recent del sistema de pensions (en què es va augmentar gradualment l’edat de jubilació fins als 68 anys el 2051, des dels una mica més de 66 anys actuals). Entre les mesures presentades, destaquen una rebaixa fiscal d’uns 600 euros a l’any a les rendes més baixes, finançada en gran manera amb una pujada fiscal per a les rendes més elevades, que suposaria un alleujament fiscal net per al conjunt de les llars d’uns 10.000 milions d’euros; així com mesures dirigides a simplificar la burocràcia, reduir l’absentisme laboral i impulsar sectors industrials claus.

El fòrum de Sintra va evidenciar una postura més prudent per part del BCE, amb un Consell de Govern dividit, tot i que mostrant, en general, una menor urgència per continuar elevant els tipus davant la moderació dels preus energètics. D’altra banda, Warsh va reconèixer que els riscos inflacionaris s’havien mitigat, encara que va refusar oferir cap orientació futura. Això va suposar que el mercat deixés de cotitzar com a segura una pujada del BCE en els pròxims 12 mesos (si bé encara la cotitza com a escenari més probable), mentre que per a la Fed els inversors encara descompten una pujada com a segura el 2026 i una segona en el 1T 2027 amb una probabilitat del 50%. En deute sobirà, això va suposar un apunt de corbes a banda i banda de l’Atlàntic, amb repunts en els trams llargs, més intensos als EUA. En el cas dels treasuries, els trams curts també van repuntar davant dels comentaris de tall restrictiu de diferents membres del FOMC i malgrat que la publicació d’un informe d’ocupació de juny significativament més feble del que es preveu va atenuar gran part d’aquest moviment. En aquest context, al mercat de divises, el dòlar es va depreciar amb una certa intensitat enfront dels seus principals parells. En renda variable, avanços generalitzats en els índexs europeus en millorar les perspectives de costos per als sectors intensius en energia. També van pujar els índexs nord-americans, encara que la volatilitat en els fabricants de xips van llastar el Nasdaq i els índexs asiàtics més exposats. Finalment, en matèries primeres, tot i que el petroli va tancar la setmana pràcticament pla, la referència europea de gas natural, el TTF holandès, va repuntar amb força, i encara continua lluny dels nivells preguerra. El mercat de gas natural es troba tensionat per l’elevada demanda internacional i per una oferta que afronta majors desafiaments tècnics per recuperar els nivells preguerra.

El BCE manté el rumb restrictiu, amb matisos. Aquesta setmana, el BCE va celebrar el seu fòrum anual a la localitat portuguesa de Sintra, centrat en dinàmiques estructurals com la productivitat, la intel·ligència artificial, els diners digitals i la reordenació geopolítica del món. Amb tot, diferents membres del BCE van oferir algunes pistes sobre la conjuntura actual i l’evolució de l’economia i la política monetària en els pròxims mesos. D’una banda, la presidenta Lagarde va tornar a defensar la pujada de tipus del juny (depo al 2,25%) com una decisió robusta, fins i tot en escenaris moderadament més positius (entre els quals encaixaria la distensió dels futurs energètics de les últimes setmanes). També va matisar, no obstant això, que els riscos són avui més equilibrats que fa unes setmanes, en referència a l’acord entre els EUA i l’Iran. Per part seva, diferents governadors de l’Eurosistema van continuar apuntant a la possibilitat d’una nova pujada de tipus, encara que sense urgències i deixant la porta oberta a l’opció alternativa que no hi hagi més moviments. Així, Alexander Demarco (Malta) va dir que és millor esperar a tenir més dades abans de tornar a moure tipus, però, en línia amb les declaracions d’Ulo Kaasik (Estònia), també va assenyalar que una nova pujada de tipus pot ser necessària fins i tot en escenaris més favorables. En canvi, Pierre Wunsch (Bèlgica) va defensar que l’opció d’aquesta nova pujada de tipus està perdent probabilitats. Amb tot, els mercats continuen apostant perquè el BCE tornarà a moure els tipus a la tardor, tot i que amb menys convicció que la setmana passada (cotitzen una probabilitat inferior al 5% que el depo es mogui al juliol, però donen prop d’un 60% de probabilitat al fet que pugi al 2,50% al setembre o octubre i prop del 80% al fet que el depo tanqui el 2026 en el 2,50%).