Setmana del 26 de setembre al 3 d’octubre del 2025

El creixement de les arribades turístiques internacionals a Espanya i de la despesa turística internacional van mostrar un creixement robust a l’agost. Les arribades turístiques internacionals van avançar un 2,9% interanual, mentre que la mateixa mètrica de despesa va augmentar un 6,7%. En els primers vuit mesos del 2025, les arribades i la despesa turística van avançar un 3,9% i un 7,1%, respectivament, substancialment per sota dels augments de l’11,1% i el 17,8% interanuals registrats les mateixes dates del 2024. Aquestes dades són consistents amb la nostra previsió que el creixement del PIB turístic s’alenteixi d’un +6,0% el 2024 a un +2,7% el 2025.

La inflació repunta al setembre a Espanya, però les pressions de fons continuen contingudes. La inflació general repunta 2 dècimes al setembre fins al 2,9% interanual, segons l’indicador avançat de l’IPC publicat per l’INE. La pujada de l’indicador general es deu a la pressió a l’alça exercida pels carburants i l’electricitat, pel fet que els preus de l’energia van caure amb força el setembre de l’any passat, la qual cosa fa que la comparació interanual mostri un augment més pronunciat (efecte base). D’altra banda, l’indicador d’inflació subjacent (que exclou energia i aliments no elaborats), cau 1 dècima fins al 2,3% interanual. Tant la dada d’inflació general com la de subjacent es troben en el rang esperat per CaixaBank Research (vegeu la Nota Breve).

Bon comportament del mercat laboral espanyol al setembre. L’afiliació a la Seguretat Social va augmentar en 31.426 treballadors al setembre (0,15% intermensual), un avanç superior al del mateix mes de l’any passat (8.800 i 0,04%) i a la mitjana del 2014-2019 (0,08%). En termes interanuals, la taxa va accelerar 1 dècima fins al 2,4%. Corregint d’estacionalitat, l’afiliació va anotar una pujada de 56.700 treballadors, de manera que l’afiliació va créixer un 0,5% intertrimestral en el 3T, enfront del 0,6% del 2T. Per part seva, per primera vegada des del 2007, exclòs el període de pandèmia, l’atur registrat disminueix al setembre en 4.846 persones; respecte a fa un any, els aturats van caure en 153.620 i el ritme de caiguda interanual es va intensificar fins al –6% des del –5,7% del mes anterior (vegeu la Nota Breve).

Continua el dinamisme en el mercat residencial espanyol. Les transaccions d’habitatge van moderar el seu ritme de creixement interanual en el 2T 2025, segons les estadístiques del MIVAU, i van registrar un increment del 3,1% enfront del 15% anterior. Aquesta moderació sembla respondre més a un efecte base (les transaccions van repuntar amb força en el 2T 2024, després del gir de la política monetària) que a un senyal de refredament, en un mercat que ha tancat unes 745.000 operacions en els últims 12 mesos (màxim des del 2008). El comportament de les transaccions en el 2T ha estat molt similar per tipus d’habitatge, però sí que s’observen diferències significatives entre regions: els majors augments d’activitat s’observen a Castella i Lleó, Catalunya i Múrcia, amb creixements que oscil·len entre el 8,8% i l’11,4%; per contra, es van registrar caigudes a Canàries, Balears i Madrid.

El dinàmic comportament de la renda bruta disponible de les llars a Espanya en el 2T continua impulsant l’estalvi. El creixement de la renda bruta disponible en el 2T (6,0% interanual, dada sense ajustar) va ser lleugerament superior al de la despesa de les famílies (5,9%), la qual cosa va portar a un lleu repunt de la taxa d’estalvi (acumulada de quatre trimestres) fins al 12,8% de la renda disponible, per sobre del 12,6% del 1T (aquesta dada del 1T és inferior al 13,2% del 1T que hi havia abans de la revisió de la sèrie històrica 2022-2024 publicada aquesta setmana) i clarament superior a la mitjana 2000-2019 (del 8,6%).

Amb el Govern dels EUA tancat, les dades disponibles mostren un mercat laboral més feble. L’1 d’octubre, els EUA van iniciar un tancament governamental, per primera vegada en set anys, després de no aconseguir-se un acord pressupostari al Congrés. En aquesta mena de situacions, les agències que depenen d’assignacions anuals han de suspendre les seves operacions no essencials i enviar els seus empleats a casa sense sou. Els serveis considerats crítics –com la seguretat en aeroports o el control aeri– continuen funcionant, però els treballadors ho fan sense cobrar. En canvi, programes de despesa obligatòria com la Seguretat Social i Medicare continuen operant i el Tresor manté el pagament del deute. Tot i que l’impacte directe sobre el PIB serà limitat si la paràlisi és breu, la major conseqüència per als mercats i la Reserva Federal és el retard en la publicació de dades clau, com l’informe d’ocupació i la inflació, just abans de la reunió del FOMC a final de mes. Mentrestant, les xifres ja disponibles accentuen el refredament del mercat laboral. L’informe JOLTS va mostrar a l’agost un mercat laboral estancat: 7,23 milions de vacants (pràcticament igual que els 7,21 milions del mes anterior), amb descensos en construcció i en el Govern federal, que deixen la ràtio de vacants per aturat en 0,98. L’informe ADP, publicat aquesta setmana, va ser encara més feble: les ocupacions privades van caure en 32.000 al setembre, la pitjor lectura de l’any, amb retrocessos en gairebé tots els sectors excepte educació i salut. En manufactures, l’ISM del setembre va repuntar lleument a 49,1, amb producció en expansió i preus pagats en mínims de vuit mesos, tot i que les noves comandes d’exportacions continuen caient. En conjunt, les dades reforcen l’expectativa que la Fed continuï baixant els tipus d’interès a nivells neutrals.

Àsia mostra senyals de recuperació en el 3T. Al setembre, el PMI manufacturer oficial de la Xina va pujar a 49,8 punts (vs. 49,4 a l’agost), mentre que l’índex de RatingDog (abans Caixin) va assolir els 51,2 punts (vs. 50,5 anterior), un avanç que es va deure en part a l’augment de noves comandes d’exportació, que van arribar al seu punt més alt des de l’abril. No obstant això, l’enquesta apunta a problemes persistents de sobrecapacitat i pressions deflacionàries. En contrast, el sector serveis va mostrar feblesa, el PMI oficial va caure a 50,1 (vs. 50,5 anterior) i el de RatingDog a 52,9 punts (vs. 53,0 anterior). La construcció a penes es va recuperar (49,3 vs. 49,1 anterior, un mínim històric), afectada per condicions meteorològiques adverses i el declivi prolongat del sector immobiliari. Malgrat tot, la mitjana dels PMI compostos (oficial i RatingDog) va augmentar 4 dècimes (de 51,2 a 51,6 punts), indicant una acceleració de l’economia xinesa a finals del 3T. Al Japó, l’enquesta Tankan va mostrar una millora en la confiança entre les grans empreses del sector manufacturer en el 3T (l’índex va pujar de 13 a 14 punts), amb millores també registrades entre petits i mitjans fabricants. Les condicions empresarials en el sector no manufacturer s’han mantingut estables, i l’enquesta assenyala bones perspectives per a la inversió empresarial i un mercat de treball encara tensionat. En conjunt, unes dades millors del que s’esperava en el 3T podrien augmentar la probabilitat d’una pujada de tipus per part del Banc del Japó en el que resta d’any.

POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.